Google
This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as pari of a projcct
to make the world's books discoverablc online.
It has survived long enough for the Copyright to expire and the book to enter the public domain. A public domain book is one that was never subject
to Copyright or whose legal Copyright term has expired. Whether a book is in the public domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover.
Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from the
publisher to a library and finally to you.
Usage guidelines
Google is proud to partner with libraries to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the
public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken Steps to
prcvcnt abuse by commcrcial parties, including placing technical restrictions on automatcd qucrying.
We also ask that you:
+ Make non-commercial use ofthefiles We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for
personal, non-commercial purposes.
+ Refrain from automated querying Do not send aulomated queries of any sort to Google's System: If you are conducting research on machinc
translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc the
use of public domain materials for these purposes and may be able to help.
+ Maintain attributionTht GoogX'S "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct andhclping them lind
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it.
+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are lesponsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just
because we believe a book is in the public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other
countries. Whether a book is still in Copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of
any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search mcans it can bc used in any manner
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe.
Äbout Google Book Search
Google's mission is to organizc the world's Information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs
discover the world's books while hclping authors and publishers reach new audiences. You can search through the füll icxi of ihis book on the web
at |http : //books . google . com/|
Google
IJber dieses Buch
Dies ist ein digitales Exemplar eines Buches, das seit Generationen in den Realen der Bibliotheken aufbewahrt wurde, bevor es von Google im
Rahmen eines Projekts, mit dem die Bücher dieser Welt online verfugbar gemacht werden sollen, sorgfältig gescannt wurde.
Das Buch hat das Urheberrecht überdauert und kann nun öffentlich zugänglich gemacht werden. Ein öffentlich zugängliches Buch ist ein Buch,
das niemals Urheberrechten unterlag oder bei dem die Schutzfrist des Urheberrechts abgelaufen ist. Ob ein Buch öffentlich zugänglich ist, kann
von Land zu Land unterschiedlich sein. Öffentlich zugängliche Bücher sind unser Tor zur Vergangenheit und stellen ein geschichtliches, kulturelles
und wissenschaftliches Vermögen dar, das häufig nur schwierig zu entdecken ist.
Gebrauchsspuren, Anmerkungen und andere Randbemerkungen, die im Originalband enthalten sind, finden sich auch in dieser Datei - eine Erin-
nerung an die lange Reise, die das Buch vom Verleger zu einer Bibliothek und weiter zu Ihnen hinter sich gebracht hat.
Nu tzungsrichtlinien
Google ist stolz, mit Bibliotheken in partnerschaftlicher Zusammenarbeit öffentlich zugängliches Material zu digitalisieren und einer breiten Masse
zugänglich zu machen. Öffentlich zugängliche Bücher gehören der Öffentlichkeit, und wir sind nur ihre Hüter. Nie htsdesto trotz ist diese
Arbeit kostspielig. Um diese Ressource weiterhin zur Verfügung stellen zu können, haben wir Schritte unternommen, um den Missbrauch durch
kommerzielle Parteien zu veihindem. Dazu gehören technische Einschränkungen für automatisierte Abfragen.
Wir bitten Sie um Einhaltung folgender Richtlinien:
+ Nutzung der Dateien zu nichtkommerziellen Zwecken Wir haben Google Buchsuche für Endanwender konzipiert und möchten, dass Sie diese
Dateien nur für persönliche, nichtkommerzielle Zwecke verwenden.
+ Keine automatisierten Abfragen Senden Sie keine automatisierten Abfragen irgendwelcher Art an das Google-System. Wenn Sie Recherchen
über maschinelle Übersetzung, optische Zeichenerkennung oder andere Bereiche durchführen, in denen der Zugang zu Text in großen Mengen
nützlich ist, wenden Sie sich bitte an uns. Wir fördern die Nutzung des öffentlich zugänglichen Materials für diese Zwecke und können Ihnen
unter Umständen helfen.
+ Beibehaltung von Google-MarkenelementenDas "Wasserzeichen" von Google, das Sie in jeder Datei finden, ist wichtig zur Information über
dieses Projekt und hilft den Anwendern weiteres Material über Google Buchsuche zu finden. Bitte entfernen Sie das Wasserzeichen nicht.
+ Bewegen Sie sich innerhalb der Legalität Unabhängig von Ihrem Verwendungszweck müssen Sie sich Ihrer Verantwortung bewusst sein,
sicherzustellen, dass Ihre Nutzung legal ist. Gehen Sie nicht davon aus, dass ein Buch, das nach unserem Dafürhalten für Nutzer in den USA
öffentlich zugänglich ist, auch fiir Nutzer in anderen Ländern öffentlich zugänglich ist. Ob ein Buch noch dem Urheberrecht unterliegt, ist
von Land zu Land verschieden. Wir können keine Beratung leisten, ob eine bestimmte Nutzung eines bestimmten Buches gesetzlich zulässig
ist. Gehen Sie nicht davon aus, dass das Erscheinen eines Buchs in Google Buchsuche bedeutet, dass es in jeder Form und überall auf der
Welt verwendet werden kann. Eine Urheberrechtsverletzung kann schwerwiegende Folgen haben.
Über Google Buchsuche
Das Ziel von Google besteht darin, die weltweiten Informationen zu organisieren und allgemein nutzbar und zugänglich zu machen. Google
Buchsuche hilft Lesern dabei, die Bücher dieser We lt zu entdecken, und unterstützt Au toren und Verleger dabei, neue Zielgruppcn zu erreichen.
Den gesamten Buchtext können Sie im Internet unter |http: //books . google .corül durchsuchen.
I
V*t. F-r. IL B.22S
^». ■ -ifff^ ' N
1
!
DIE WERKE
DER
TROUBADOURS.
DIE
WERKE
DER
TROIJBADOÜRIS,
IN
PROVENZALISCHER SPRACHE,
NACH
DEN HANDSCHRIFTEN DER PARISER NATIONALBIBLIOTHEK,
HERAUSGEGEBEN
VON
C. A. F. MAHN, Dr.
VIERTER BAND.
m
BCSRIiOr» 1853.
FERD. DÜEMMLERS VERLAGSBUCHHANDLUNG,
PARIiS.
FRIEDR. KLINCKSIECK.
w^*^.
,'|1 6FEB.t937i
\ OF OXFOHO
Erste Vorrede.
Yßie Fortsetzung der Werke der provenzalischea
Troubadours ist durch die politischen Unruhen der
jüngst vergangenen Jahre verhindert worden; seit-
dem diese aufgehört haben, und keine finsteren Wet-
ter mehr am politischen Himmel hangen, steht auch
der Herausgabe eines neuen Bandes nichts mehr
entgegen. Es war zuerst mein Plan, nur die bisher
gedruckten Gedichte der Troubadours, die sehr
schwer zugänglich geworden waren, wieder von
neuem unverändert abzudrucken, wie aus der Be-
schafi'enheit und Anlage des ersten Bandes hervor«
Seht. Ich wurde aber bald gewahr, dass der Text
erselben, so brauchbar und unentbehrlich er auch
in Ermangelung eines andern ist, doch eigentlich
weder treu nach bestimmten Handschriften noch
nach mehreren philologisch-kritisch gestaltet, son-
dern nur dilettantisch- eklektisch nach sehr sub-
jectiven Ansichten einigermassen lesbar gemacht
worden war. Nichts war daher • natürlicher als
dass ich wünschte, sowohl die schon herausgege-
benen als auch die noch ungedruckten Gedichte
treuer nach den Originalhandschriften selbst zu er«
halten. Ich beschloss daher im Jahre 1831 mich
selbst auf einige Monate nach Paris zu begeben,
um dort so viel Gedichte als möglich nach den
Handschriften selbst abzuschreiben, oder auch durch
andere abschreiben zu lassen. Als ich dort an-
kam, fand ich den Hrn. Dr. Pf äff aus Esslingen,
welcher das Studium des Provenzalischen zuerst
unter der Leitung des Prof. Keller in Tübingen
begönnen, und nachher für sich mit ungemeiner
Ausdauer und bey bedeutendem Talent fortgesetzt
hatte, schon damit beschäftigt, Gedichte derTrou-
IV Erste Vorrede.
badours abzuschreiben. Derselbe hatte sein Au-
genmerk besonders auf zwey Dichter gerichtet,
auf Bertran von Born und auf Güiraut Riquier, auf
den ersteren, weil er eine der anziehendsten Per-
sönlichkeiten des provenzalischen Mittelalters ist,
auf den letzteren, weil seine Gedichte nach einer
von ihm selbst herrührenden Abschrift genommen
worden und datirt sind, und daher einen guten
philologischen Anhalt für die Sprachform und die
Orthographie geben, zumahl da mit ihm zugleich
die altprovenzalische Poesie schliesst. Die Abschrift
und Vergleichung des letzteren theilte mir nun Hr.
Dr. Pfaff auf eine höchst liberale Weise zur Her-
ausgabe mit; sie erscheint hiermit und bildet, um
die gehörige Reihenfolge der einmahl angenomme-
nen chronologischen Ordnung aufrecht zu erhalten,
den vierten Band der sämmtlichen Werke der Trou-
badours. Den Bertran von Born, von welchem nur
wenige Gedichte noch ungedruckt sind, behielt sich
Hr. Dr. Pfaff zu einer besonderen Monographie
und Einzelausgabe dieses Dichters vor, und es steht
nur zu wünschen, dass derselbe Zeit und Müsse
finden möge, dieselbe recht bald der Oeffentlichkeit
zu übergeben. Was die Correctheit des Textes
des Guiraut Riquier betrifift, so habe ich mich selbst
in Paris durch Nacbvergleichen einiger Seiten über-
zeugt, dass ihn nicht leicht jemand so treu und
correct als der Dr. Pfaff liefern könnte. Meine Pflicht
sAs Herausgeber war, denselben so genau und sorg-
fältig nach der Übergebenen Handschrift abdrucken
zu lassen und die Gorrectur der Presse so zu besor-
gen, dass sie die Abschrift und Auffassung des
Dr. Pfaff unverfälscht und unentstellt wiedergebe,
damit derselbe auch, wie er es wünschte, die volle
Verantwortlichkeit für denselben Übernehmen kann.
Die vollständige kritische Ausgabe eines so
umfangreichen und bedeutenden Dichters wie Gui-
raut Riquier muss allen denjenigen, welche sich
mit dem Provenzalischen beschäftigen, oder, wozu
so viele Beweggründe einladen, sich noch damit
zu beschäftigen gedenken, äusserst willkommen
seyn. Einmahl, weil sich nach ihm, mit dem die
Erste Vorrede.- v
ganze altprovenzalische Poesie abschliesst, wie
oben schon bemerkt wurde, die ächte provenzaU-
sche Sprachform und eine feste Orthographie gut
bestimmen lässt, indem er aus einem acht proven-
zalischem Sprachgebiet, aus Narbonne, war, seine
Gedichte datirt sind (von 1254 an bis 1294), und
nach einer von ihm selbst herrührenden Abschrift
genommen sind, wie die Handschriften selbst be-
merken. Alsdann erhält aber Guiraut Riquier seine
grosse Bedeutung dadurch, dass er auch im For-
mellen manche Eigen thtlmlichkeit hat und als Er*
finder auftritt*), dass er über den Ursprung der
provenzalischen Kunstpoesie viele anziehende Be-
trachtungen und historische Notizen liefert, und
endlich nicht bloss weil er der letzte aller altpro-
venzalischen Troubadoure ist, sondern weil er als
Repräsentant der ganzen dritten Periode der pro-
venzalischen Poesie angesehen werden kann, in
welcher sich eine neue Richtung, eine grössere
Hinneigung zum Elegischen, Ernsten und Didakti-
schen geltend macht. Guiraut Riquier war für seine
Zeit ein ungewöhnlich gebildeter und philosophi-
scher Dichter; er zeichnete sich in fast allen Gat-
tungen aus, im Minnelied (bey ihm besonders häufig
mit Refrain), im Schäferlied, im Sirventes, in der
Tenzone, in Briefen und belehrenden Gedichten,
sogar in poetischen Erläuterungen und Auslegungen
von schweren Gedichten anderer Troubadours. Er
ist das letzte noch einmahl in voller Schönheit auf-*
flammende Licht einer dem Untergang unaufhaltsam
zueilenden Lilteratur.
Der zweyte und dritte Band sollen, wenn nicht
wieder politische Stürme dazwischen kommen, sehr
rasch nachfolgen. Der zweyte Band wird sowohl
die noch ungedruckten als auch die Ergänzung der
nur bruchstückweise mitgetheilten Gedichte der in
den ersten Band aufgenommenen zwanzig Dichter
enthalten. Der dritte Band aber wird die be
Diez Leb. der Troub. von S. 306 bis S. 504 au
i
*) Nur von ihm hat man ein Breu doble, Randen mit
und ohne Verkettung, Serenas oder Abendlieder.
VI Erste Vorrede.
geflihrten vierzehn Dichter umCassen, nämlich Peirol,
Graiilem von Saint-Didier, den Mönch von Montan-
don, Amaut Damel, Gaucelm Faidit, Raimon von
Miraval, Blacatz, Savaric von Mauleon, Uc von
Saint-Cyr, Aimeric von Peguilain, Peire Cardinal,
Sordel, Bonifaci Galvo und Bertolome ZorgL
Berlin, im Herbstmonat 1852.
ۥ JL* W. maltH, Dr
Zweite Vorrede.
Dieser Abdruck der Werke Guiraut Riauiers grün-
det sich auf Handschr. 7226. und Hanaschr. 2701.
(La Yall. 14.) der Pariser National-Bibliotbek. Die
anderen dortigen Handschriften provenzalischer Ge-
dichte enthalten nichts von unserm Dichter.
Hdschr. 7226, die ich hier A nennen will, giebt
uns Fol. 288—311. das Liederhefl Guiraut Biquiers;
dasselbe in derselben Ordnung giebt uns Hdschr.
2701. = B. Fol. 103. ff., jedoch nicht vollständig.
«Der Abdruck ist nach der correcteren Hdschr. A;
die ohne nähere Bezeichnung beigesetzten Varian-
ten sind aus B; habe ich mir erlaubt, den Text
von A zu ändern, so ist er, mit A bezeichnet, stets
nach seinem buchstäblichen Laute angeführt.
Bei den Varianten aus B habe ich zuvörderst
rein orthographische weggelassen ; eine Ansicht der
Schreibart in B giebt ja Buch H. und 111.
Hier stelle ich kurz einige andere Verschie-
denheiten zusammen, welche ich nachher nicht mehr
besonders anführe:
AI für A hat sich in dem Stamme amar bei B
einige Male eingeschlichen. VII, 23. II, 17. XLllI, 4. 16.
AY für A in fa, ua, esta findet sich schon bei
A, überwiegend aber bei B.
El für E setzt B durchaus in dem Worte co-
betat; ferner mespreizo XIV, 37.
IE für I in der Endung iu bei B, so in den
betreffenden Beimen in Lied IV, VIII, X; ferner in
pieusela; sogar sieus, nieus f. si us, ni us.
IE für E in siev, miey» siec, cugiey, diey sehr
häufig in B, obgleich auch A schon diesen Umlaut
hat, z. B. VI, 31 mielhers, wo B melhers hat.
VIII Zweite Vorrede.
für U setzt B in soi fUr suy durchaus; mit
Vorliebe in morir, mon (mundus), complir, cobrir,
lor, sofrir, tormen, uolontat, com (für cum, qtioo in
A; letztere Form meidet B), fogir. Doch finden sich
auch umgekehrte Fälle: IV, 29 uoluntieus, IX, 40
muric, XLVIII, 26 uoluntos.
für OU findet sich in B gewöhnlich in mout,
dous.
Ferner schreibt B gewöhnlich aisi für aissi,
doncx f. donc, und zieht die Form mi der mit e vor.
In Bezug auf das flexivische s scheint B aller
Begel zu entbehren; man vergleiche VI, 46 f.: Sil
guitz d'amors ab midons nom defen, son poder
pert, quar ergueih loydesmen; X, 14: Car fina-
mor non es ses grans temensa; XXIV, 1 f.:
Ihesu Crist filh de dien uieu, que de la uerges
nasques. — Bezügliche Varianten sind daher auch
gewöhnlich übergangen. Zu bemerken ist in B
die häufige Form homs = A hom, man.
. Buch IL findet sich B Fol 114--.120.
Buch III. ebendaselbst Fol. 74-76. Nicht alle
Tenzonen tragen den vollständigen Namen Guiraut
Riquiers; es ist jedoch zu bemerken, dnss in der
Tenzonensammlung von B der Name Guiraut nur
in der Reihe der hier gegebenen Tenzonen sich
findet.
Indem ich diese Sammlung der Oeffentlichkeit
übergebe, statte ich zugleich Herrn Doctor Mahn
meinen Dank ab, dessen Eifer für die Sache der
Troubadoure mir die Herausgabe möglich gemacht
hat. In einem Zeitpunkte, wo die provenzalische
Sprache und Litteratur noch nicht so viele Gönner
und Forscher zählt als dieselbe verdient und als
sie voraussichtlich in der Folge zählen wird, ist
seine anstrengende Aufopferung um so dankens-
werther, und ich wünsche seinem Werke von Her-
zen guten Fortgang und Erfolg.
Esslingen, im Monat November 1851.
». li« H. Pfafl; Dr. phil.
Vi^rzeichniss der Gedichte.
Nr. Seite.
Ab lo temps agradiu gai IX 12
Ab paac er decazuts XIII 19
Ab plazen LXIII 95
Ad un fin aman fon datz LXVl 97
Aissi cum seih que franefaamen eatai VI 8
Aissi pert poder amors II 2
Aissi quon es sobronrada XI 15
Aitan grans com deuers LXXV1I 149
AI car onrat senhor LXXVI 143
AI noble mot onrat LXXIII 123
AI pus noble, al pus ualen LXIX 100
Als subtils aprimatx LXXXIV 210
A mon dan suy esforeias VIII 11
Amors m*aiici, quem fai tant abelhir LXV 97
Amors pus a uos falh poders V 7
Ancmais per aital razo XLI 61
Ane non aiffui nulh temps de far chanso XIV 21
A penas lunh pro te LXXVIll 137
Aras s'esfors, N Eueyos, uostre sens LXXXVII 236
A sant Pos de Tomeiras LXII 92
A sei que deu uoler (auer?) LXXIV 125
Bern degra de chantar tener LIII 78
Bern merauelh, co non es enueyos X 14
Bern uolgra d'amor partir XII 17
Coms d*Astarac, ab ia gensor XCIII 244
Creire m*an fag mey dezir XXXIII 49
D*Astarac uenia LXl 90
De far chanson suy marritz XV 22
De midons e d*amor XIX 28
De so don yeu soy doptos XCIV 246
En re nos melhura III 4
En tot quant qu'ieu saupes XXXIX 58
Fis e uerays e pus ferms que no suelh XXIII 34
Fortz guerra fai tot lo mon guerreiar XLII 63
Gauch ai, quar esper d*amor XLIII 64
Gaya pastorelha LIX 86
Grans afans es ad home uergonhos XXII 32
Guilliem de Mur, chauzetz d*esta partida XCI 241
Guilbem de Mur que cuia far LXXXVIll 237
Guiraut«pu8 em ab senhor, cuy agensa XGVIII 233
Guiraut Riquier, a sela que amatz XC 240
Guiraut Riquier, diatz me XCVII 252
Guiraut Riquier, pus qu*es sabens XGIl 243
Guiraut Riquier, segon uostr'essien ....... XCVI 230
Guirautz don' ap beutatz granda LXXXVI 234
Humils, forfaitz, repres e penedens XXI 31
lamais non er bom en est mon grazitz XLV 67
Ihesos Gristz, flih de dieu uin XXIV 35
Kaleuda de mes caut ni freg XLVIII 72
Karitatz et amors e fes XXVI 38
Yerzeichulss der Gedichte.
Nr. Seite.
L*«ntre iorn iii*«natta , LVII 83
L*autr*ier trobey la bergeira d*antau LVIII 85
L*autr'ier trobei la bergeira que LX 88
Lo mons par enchantatz XL 60
Los bes qu*iea truep eu amor «... XXIX 43
Mentauguts XXXVII 54
Mout me teno ben per pagats XX 30
No cugey mais d'esta rason ehantar LVI 82
Nom sai d*ainor, si in'es mala o bona VII 10
No puesc per ren XLVII 70
Ogan no cagey ohantar XXV 37
Ops m*agra c|ue mos uolers XLIV 66
Per proar« si pro priuaU XXXVI 53
Per re non pueso estar LXXII 117
Ples de tristor, marritx e doloiros XVlll 27
Pus aman LXIV 06
Pas astres no m*es donats LIV 80
Pas dieu m*a dat saber LXXIX 163
Pus sabers nom aal ni sens XXXV 52
Guar dreytz ni fes XVII 25
Qai a sen et entendemen LXX 103
Qui conois et enten LXXI 106
Quim disses, non a dos ans • . . • XXXI 46
Qais tolffue XXXVIII 56
Qai uueliia ses plaser LXVII 08
Razos m*aday aoler, qu*iea chant soaen . . • • . XXVIII 42
Res nom ual mos trobars XLVI 09
Sancta aerges, maires pura LXVIII 100
Sei qae sap cocelliar LXXXII 201
Senh £n Austoro, del Boy lo ooms plazeiis .... XCIX 254
Senh'En Enrie, a aos don aaantatie LXXXIX 238
Senh* Es Enric, us reys an rie afar XGV 248
Senh'En lorda, sieas manda Liacrnos LXXXV 233
Si chans me pogues aalensa LV 81
S*iea ia trobal non agaes XXXIV 50
Si iam dea mos ohans aaler XVI 24
Sim fos saber grazitz LXXV 131
Sim fos tan de poder LXXXIII 205
Sitot s*es grans afans . • LXXX 183
Tant m*e8 ronratz aerays ressos plazens .... LII 77
Tant m*es plazens le mals d*amor 1 1
Tant petit aey prezar LXXXI 101
Tant aey qu' es ab ioy pretz mermalz IV 6
Uertatz es atras tirada XLIX 73
Uoluntiers faria XXVtl 40
Xpistian son per Iheso Crist nomnat LI 76
Xpistias uey perilhar XXX 44
Yeu cuiaua soueu d'amor ehantar L 75
Yoerns nom te de ehantar embargat XXXII 47
fiUIRAUT RIQUIER. l
:&3LS.T. Ciiüraut Blquler.
CSrates Buch. Iiieder.
Aissi comensan los *) cans d'En Guiraut Riquier de
Narbona, en aissi cum es de cansos e de uerses e de pasto^
teUas e de retroenchas e de descortz e d^albas e d'autras
diuersas obras , en aissi adordenadamens cum era adordenal;
en lo sieu libre; del quäl libre escrig per la sua man fon
aissi tot translatat; e ditz en aissi cum de sus se conten.
Ä. V, 170.
Lied /.
La primeira canso de Guiraut Riquier de Narbona, facha
en Tan de la encamation de Jhesu [Crist que] hom com«
taua MC[C]LUII **).
[Tan]t m^es [plaz]ens le [mal]s d'amor,
[Que], si tot [say, q]uem [uol ajucir,
[Nom] uuelh [nim] aus [nim puesc partir
De mijdons ni uirar alhor;
Quar tels es, quMeu penray honor, 5
Si fis lieys aman puesc murir,
O sim rete cen tans maior,
Doncx nom dey tarzar al seruir.'
Quar plazent m'es so, qu^en dezir,
£1 seruirs el mals m^an sabor, 10
Em play, quan ren puesc far ni dir,
Ques tanha endreg sa ualor;
Em play mais, quar lunhs hom folhor
Non pot dir ni mal ses mentir,
Em play per so Pafans sufrir, 15
Tan que mortz no m'en fay paor.
Pero no suy ges ses dolor,
Mas quis uuelia, sal, dieus m'azir!
Sol que midons me denh grazir
Em tenha per so seruidor, 20
Qu' adoncx sobrels ricx de ricor
*\ los für lo in A. Dieser Eingang feWt in B. *•) B : Aiso
es la premieira canso d'En Gr. Riquier, Tan MCCLIfll.
— W«i8 in Klammern Hehi bezeichnet die durch Aus*
schneiden der Anfangsvianette Gr, Riquiers in A ent-
standenen Lücken. — V. 2. Que ses tot si say quem uol
aussir.
1
ao
2 GQIRAUT RtQClER*
Sem manens a mon albir;
Qu'er no say qui m'ai per senhor,
Tant me fal cuiars e iauzir.
Que folhs ai dig, yeu mi reinielh; 25
Quar ben sai, que dos senhors ay,
Midons et amor, de cuy uuelh
Tener mon cors, qu'aissi s'eschay;
Quar s'ieu ren far d'auinen sai
Ni dir, de lor ai lo capdnelh;
Per que lunh uil fag no m'acuelh
Mon cor, que tenon ; de quem play.
Aitant de ben amors m'atray,
Que de mal estar m'en destuelh,
B tant de mal, que no m'en duelh, »*&
Don crey, que deziran murray,
Leys aman tant, que m'en dechai.
Et ab tot suy aitals, cum suelh;
Quar esper, que so, que quist lay,
Me torn tot mon fen en uert ftielh, w
Doncx ia no guar lo mieu escuelh,
Merces »im deu pro tener may,
Qu'ab amor abaisse l'ei^m,
Qu'a midons, quar nom reten sai;
Qu'als nol deman ni ges.no sai, 45
Que per tant de pretz s'en despuelh,
Ni non Ter honors, sim recuelh
Mortz per lieys, mas ieu la i penray.
A N Bemat d'Olargue t'en Tai,
Qu'a de saber razitz e bruelh, w
Chanson, mas d'En Bertran nom tuelh
D'Opian lauzar, quan poiray.
Mos Belhs Deportz, tot, quant qu'ieu uuelh
En est mon, tant cum uos nom play.
Lied IL
La secunda canso de Gr. Riquier, facha en l'an MCCLV.
Aissi pert poder amors
Quon ricx nom, quant pert sa renda
V. 22. al mieu albir. V. 24. AB: esiauzir f. eiauzh*.
V. 25. mereuelh f. mi reiruelh. V. 31. nulh f. lunh.
V. 35. de que nom duelh f. que — duelh. V. 37. deschai.
V. 39. uist f. quist. V. 40. A : cen, B : sen f. fen. V. 46. tan
d'erguelh se despuelh.
6UIRAUT RIQUOBR. 3
£1 sieu e sos ualedors,
Per que hom non la reprenda,
Quar ioys Fes e pretz fallitz; 5
Que quascus era sos guitz,
Aquestz destrenb cobetatz,
E sis fa chant e solatz.
Quar pretz no troba secors
Ni ioys ni an, quils defenda, 10
Amors pert sos ualedors
£ no troba, quils li renda.
£ qui ab Temperairitz
Del segle non es aizitz,
Uius es mortz, d^ira pagatz 15
£t es ses ualor prezatz.
Per pecx auars amadors,
^s quals no plai lonP atenda,
£s noyrida la errors,
Q' US nom par qu'en pretz entenda; 2B
£ ioys, quant pretz n'es partitz,
Es arbres senes razitz,
De tot fhig desesperatz,
Aissi es ioys aziratz.
A tot hom es dezonors, 25
Que no fa, quan pot, esmenda,
De mal, s'estz es dels maiors;
Per que quascus hi atenda,
A son poder gent gamitz,
Als manteyns d^amor iauzitz, ^
Tant trols aian restauratz;
Pueys auran fin aman patz.
N Amalricx, on es ualors,
No uol, quel tortz uas luy penda,
Que tan gent s'es mes ^1 cors, 35
Qu^ab cobetat ten contenda;
E fora sai pretz peritz,
Mas en elh s^es afortitz
Ab ioy, per que uiu honratz
Yescoms Narbones amatz. 40
Chanso, ges nom suy partitz
De midons, si tot mos ditz
No fas er enamoratz,
Quar son per razon forsatz. •
V. 5. pros f. pretz. V. 22. albres. V. 23. totz irutz.
V. 27. Del. V. 29. A: Asson.
4 GUIRAÜT RIQUIER.
Lied IIL
(La tersa) canso(n) de Gr. Riquier, (facha en) 1' an MCCLVI *y
£n re nos melhura,
Amors, mo8 afars,
Nim ten pro rancura,
Suffirirs ni celars;
Quar midons m'es dura, ^
Tant que mos chantars
Nol plai ni n'a cura,
Nius n'eschai blasmars;
Quar cobetatz renha,
Quem par, que destrenha *v
Joy e nretz ueray,
Gnitz ae nos es senha.
Per que podar guai
Perdetz say.
No truep entressenha, 15
Ni ney ni la say,
Que ses uos prom tenhs
Ab selha, quem play:
Don fas fuec ses lenha
fiuar per lieys m'esmay, 2Ö
Que grazir nom denha
IMTamor nim n'estray.
Fort me desmezura,
Quar no m'assegura
Ses totz uils pessars; 25
Quar am ses falsura.
Si m^auci amars,
Trop m^er cars.
Tant, quan midons uuella,
SufiQrirai aman, 3®
Enans que m^en tuella,
L^amoros afan.
Mas uas mi s'erguella,
* Quar d^aitan nom Man,
Que per sieu m'acuelha 35
£1 playa, quUe^ chan.
Amors, sim n'etz guida
£n etz obezida,
D'afan m'auretz trag;
Qu'als mos chans nol crida, 40
*) Da9 Eingeschlossene bezeichnet das in B Fehlende,
— V. 22. destray f. n'estray. V. 40. non.
i
6CIRAUT RIQUIBR. 5
Qu^al sieu pretz ben fag
Don empag.
Tant m^es abellida,
Que non tem maltrag,
Ans uuelh, quem cost uida, 45
QuMeu alhor m^assag.
Forsaus es falhida,
Amors, mal e lag.
Per que ioys m^oblida,
Non per mo forfag; 50
St enquer mi bruella,
Em nays, don mi duella,
Quar am ses enian
Lieys, que nom recuella,
S^autre ioy deman 55
Neys pessan.
Tot segrai la trassa
Dels pus auinens,
Tro mortz lam desfassa,
On sla iauzens. 60
Mas quar es tant bassa
Amors, nom ditz sens,
Quel seguirs bem fassa,
Ni n'etz reprendens.
Cobetatz uos tuda, 65
Don etz desceubuda
Per freuol secors,
E mal defenduda,
Quar del pus ricors
Uos toll cors. 70
D'aitan uos aiuda
Le uescoms, amors,
Que uils faitz reluda *
£ reten honors
Ab ualor saubuda 75
£ grat dels mellors
N Amalricz, e muda
Als temsutz temors,
E quar uiltatz cassa
£ bon pretz amassa, 80
Ab Naroona uens,
Guy que li desplassa;
V. 57. l'estrassa. V. 58. De los f. Dels. V. 64. mes
f. n'etz. V. 72. samors f. amors. V. 78. A; AI
O 61H1IAUT RIQUIER.
Quar mout es plazens
A sas gens.
Ges mos cors nos cassa 85
D'amar, ni m'espassa
L'engoys sos tnnnens,
Ans oi auiai massa,
Si nom n^es guirens
Silh, quem uens. 90
Lied IF.
(lia quarta canso) de Gr. Riquier, (en) Tan MCCLVII *).
Tant uey, qu'es ab ioy pretz mennatz
E ualors, qu'es mal segura
Cortezia e mezura,
Per quUeu chan quays desesperatz
D'amor, a qni falh sos brius 5
Per ioy, quar esta chaitius;
Que cobetatz li a tout son poder
El ten destreg, tant que m'en fa doler.
Bern dey doler, pus cobetatz
Ten ioy destreg e drechura 10
E merce, quels bes melhura,
E deport e chant e solatz
£ totz bos faitz agradius,
Tant quMeu no suy mortz ni uius,
Ni ^ mon cban tion ai nulh bon esper, 15
Quar ia nom qual, tro que pretz aus parer.
E quan pretz sera restauratz
Eis autres per auentura,
Amors aura de me cura,
Si tot le secors m'er tarzatz, 20
Tant qjiel cuiars m'es esquius
Mas d^aitant suy esforssius
QnUeu uuelh midons e dezir la noler,
E quant la uey, mais la dezir uezer.
Le uezers ab uoler me platz; 25
Quar anc gensor creatura
No crey que formes natura,
E quar me suy a Heys donatz,
Non de partir uolontius
Ni d^esser nominatius, 30
y. 84. A: Assas. Y. 86. despassa. — *) Das Einge^
sehlossene bezeichnet das in B Fehlende j B setzt ausserdem
gewöhnlich de Gr, /. dEn Gr, — V. 20. A hat seccors.
GCmAUT RIQUIER. 7
Que ab son cors aia taut de leier,
De que sos pretz puesea ren meyns ualer.
Del meyns ualer me suy gardatz,
Ans Tai ciegut ses fiusura
Lauzan, e sai, quant mellura, 35
Creys mos dans, e sin suy honratz;
Mos dans, qu'en suy pus pessius,
May SOS amars m*es prezius;
Per quUeu uuelh mais dan honrat conquerer
Qu^aunit profieg; ueus quem fal dan plazer! 40
Quan ab iov pretz senhorius
Sera de poder autius,
Amors poira als amans pro teuer,
E preyar Tai, que midons apoder.
L^onrat senhor de Narbona per uer 45
Pot hom lauzar a dreg, tan sap ualer.
LUd V.
(La qninta) canson de Gr. Riquier, Tan MCCLYII.
Amors, pus a nos falh poders,
Joys ab pretz, queus eran captenh,
Que cobetatz uey quels destrenh.
De mort pot esser mos espers.
Yen o plane, quar es mos dans, 5
Mas lo uostre plane dos tans,
Quar ^1 mieu dan perdrai yeu solamens.
Et ^1 uostre totas generais gens.
Aitant me demostra sabers,
Qu'ilh ni uos non trobetz mantenb, 10
£ cobetatz sobre totz renh,
Que totz le mons pert, et es uers.
Pero, amors, mos afans
Es pus, que no sol, pezans,
Uos lom donetz, et er nom n^etz guirens, 15
Nius es blasmes mas le comensamens.
Quar per uos se ders mos uolers
£n tal, que las gensors atenh
De beutat, en que res no penh,
£ non ai dels menors plazers, 20
V. 33. De sei mens. V. 35. A B: essaL V. 37. fehlt.
V. 39. mais fehlt. V. 46. per uer vor a dreg eingeschaltet.
V. 6. Mais. V. 8. A B : total. V. 10. trobatz. V.12. lof.le,
V^ 15. guirens nach B; A: guiretz. V. 17. dres.
8 GCIRAUT RIQUIBR.
Et am la ses totz etiians,
Mas sa beutatz agradans
E sa ualors m*o toUon neramens
El non poders, don no m^es reprendens.
Sim ualgues ab midons temers 25
Ni precx humils ses tot endenh,
Celars, sufrirs, quecx si empenh,
Tant que fora guays mos lezers;
Pero ses uostres comans,
Amors, no m'es lunhs enans, 30
E quar uos falh poders, es aunimens,
Quar noiis socor, qui pot, degudamens.
L'onratz nescoms, cuy ioms ni sers
Non tolh, qne ualors non Pessenh
A far faitz de belh entressenh, 35
N^Amalricx s^es a bon pretz ders
Ab bon grat dels pus prezans,
Tant auels croys ten en balans,
Et es senhers de Narbona plazens,
Per quel lauzi, pero pus es ualens. 40
Lauzar dey sobrels Bertrans
Selb d'Opian, qu^es prezans,
Quar elh ual tant, que, quil ue guayamens,
Non es ses ioy, tant es de grat manens.
Endreg de uos fora de ioy manens, 45
Mos Belhs Deportz, sius fos mos chans plazens.
Ued FL
(La Via) canso de Gr. Riquier, Fan MGCLVIIL
Aissi cum selb, que francbamen estai
E ses reguart es met en seruitut
De tal senbor, que pus Pa receubut
Per sieu, li fa far son poder e may,
fi yeu ben; qu^estaua francbamen, 5
Quan ad amor me dey; quar mantenen,
Que lim fuy datz, me mes en tal mesdanba,
On cug murir; qu^ilh nom ual nim defen,
Nim n'aus issir ni sai, quo mi remanha.
V. 30. nulhs f. lunbs. V. 3L no f. uos. V. 32. Cant —
de gaudamens. V. 36. a feblt. ' V. 37. A f. Ab. V. 43. quilh.
V. 46. sieus. V. 2. A: E ses reguart esseruitut; der Text
nacb B. V. 4. A : mays.
GCIRAUT RIQUIEIt.
Saber si fas, tro la mort remonray, 10
Som ditz amoTS, o tro aia neneut
L'erguelh, que a tant loniamen iagut
£n Heys, quem fe chauzir; pero l^m play,
Qu'ab elh guerrey, e fas o per nien;
Quar si merces lo sieu poder no y ten, 15
Aissim Pagui et ai pro, de quem planha
Cum seih, que tra pluma contra fort uen,
£ sim farai, tro quel cor me sofiranha.
Lo COT el sen e mon lagui perdray,
On aurai ioy, selb, quUem n'ai elegut 20
Pero sin perc so, que ai mentaugut,
Dan et honor tot essems hi penrai,
£ non puesc may: d'amor n'ay mandamen,
£ mos sabers ab mon cor m'o cossen,
Quecx m'enardis e trols ops me companha, 25
Pueys layssan me cum dons mal deffenden
Son bon nassalh en camp mest gent estranha.
Estranhamen remanc sols e blos lay,
On me mena amors souen menut,
A Heys, on ai mon fin cor assegut, 30
Qu'es la gensers e la mielhers, quälen say;
Sol layss^ erguelh, et apres merce pren,
Camiat aura aissi certanamen
Com peccaire, qu'en penedensas banlia;
Quar ab erguelb pert hom ualor e sen 35
£t ab merce dieu e segle gazanba.
Donc gart midons, quans de bos ayps decbay
£rguelbs, e quant a merces de uertut;
£ si o fa, ia no cug la refiit,
Quar pueys aura so, qu'a pro domn^ eschay; 40
Qü^ilh et amors son d^un acqrdamen,
Aissi quon cor e cors; donc non enten,
Qu'ieu pueys senta tant est mal, quem gauanba;
Quar suy d^amor; ueus mon afortimen!
Que als no sai, en que mos mals refranha. 45
Sil guitz d^amor ab midons nom defen,
Son poder pert, quar ergnelhs lol desmen,
y. 10. Saber n fas tro a la etc. Y. 11. en tro f. o tro.
V. 14. fasso. V. 17. tratz. V. 20. quieu f. qu'iem. V. 21.
sim prec — mantengut. V. 25. trop los f. trols ops. V. 26.
defenden. V. 31, melners. V. 32. A : lays'. Y. 34. penedensa.
V. 35. Perguelh. Y. 37. descbay. Y. 39. cre. Y. 42. doncx.
V. 44. damors neus. Y. 45. non ai f. no sai. Y. 47. lo y f. lol.
10 GUIRADT RIQÜIER.
Et ieu perc trop, que remanh en la fanha,
£ pert midons son bon captenemen,
E merces pert, quel poder d'amor firanha. 50
L'onratz senhers de Narbona gazanha
Grat et amor, son uerai pretz creyssen,
De SOS uezis e de la gent estranha.
Lied VIL
(La Ylla) canso de Gr. Riquier, l'aii MGCLYIIII.
Nom sai d'amor, si m^es mala o bona,
Gm ual om notz, om manten o m'azira,
Ni sai del mal ni del ben, quals se sobra,
Ni no conosc, si m^aleuia om carga,
Ni entendi, sim die uer o messonia, 5
Ni si nau dreg o tenc nia traaersa:
Quest pessamens me destrenh em taboma,
Don trac trop pieytz que seih, qu'om uiü escoria.
Qu'amors me fe chauzir per la pns bona
Lieys, qu'ieu dezir et am, per que m^azira, 10
Em fa sufrir ses camiar so, quem sobra,
Em fa uoler tal re, quem sobrecarga,
Em fa semblar uertat de la messonia,
Tant que mo mielbs me trastolh em trauersa,
Em fa tomar al dur colp, quem taboma, 15
Em fa portar lo cotelh, que m'escoria.
Si aissim notz amors, en als m'es bona,
Qu^a luecx uils faitz per lieys mon cor azira
Em fa eslir aquelhs, don bos pretz sobra,
E m^a donat tal saber, que nom carga, 20
An me fa dir mant bon uer ses messonia,
Em dona grat dels pros senes trauersa
Ab tal engenh, quels pecx amans taboma;
Quar mos braus ditz per semblant los escoria.
Pero mai uuelh, quem sia d'aitant bona, 25
Que si m^aizis amors, lieys, que m^azira,
Senes tot Tals, si tot Tafans me sobra,
£ pur mandam sufirir, d'als nom descarga;
y. 48. prec. Y. 51. A B : Lonrat senhor. Y. 2. A : mante.
Y. 3. de zweimabl f. del. Y. 6. uauc. Y. 9. S f. Qu. Y. 14.
mos f. mo. Y. 15. cor f. colp. Y. 17. alhor f. en als. Y. 18.
A : luex. — B : cors f. cor. Y. 19. Em fa elir ans quel dos bon
sobre. Y. 21. Ans. Y. 22. del f. dels. Y. 23. quel pros
aimans.
GUIBAUT RIQUIKR. 11
Quar ab snffriT n'aurai ioy ses messonia,
Bt on mais am midons, pus m'es trauena: 30
Aissi no truq> uertat, per quem taboma,
Sim ual om notz, om sana o m'escoria.
AI uescomte N'Amalric de Narbona
Üir, ma chanson; quar tot uil fag azira
E manten pretz, per que ualors li sobra, 35
Tant quels uils ricx de mals pessamens carga
E manten ioy e gab senes messonia
Ab giot dels pros senes tota trauersa
E sap naler tant, quels estranhs taborna
Saluan s'onor, per que irals escoria. 40
Midons bona sai qu'azira trauersa,
Si bem sobra, nos carga nis taboma:
Car messonia tem que ualors escoria.
Lied VlIL
(La octaua) canson de Gr. Riquier, l'an MCCLX.
A mon dan suy esforcius,
A semblansa del lairo,
Ques met en luecx regardius
De sa mort, tant li sap bo
Far lo fag, don la enquier: 5
Atressim fay abeUir
So, don sai, que dey murir,
Amors e pus nuey que bier;
Quar silb, quMeu pus am, m'azira.
L'azirars creys pus que rius, 10
Qu'al sembbmt uey la faisso,
Et ieu suy pus uolontius
E sai, que nom tenra pro
De midons amar sobrier,
Don aissim pren ses mentir 15
Cum selb, que per'bon seruir
Met tot son poaer plenier,
Don SOS bes ^ mal se uira.
Mai ualria mortz que uins,
Qui pert sa bona sazo 20
Seruen, quant selb Fes esquius,
De qui aten guazardo.
Pero bon laus ne conquier,
y. 30. pus f. mais u. mais f. pus. Y. 32. sagna f. sana.
y. 40. per quel rials. y. 43. ualor. y. 13. A: essai.
12 6CIRAUT RIQVIER.
£1 seniitz fa s^escamir;
Som fa d'amar afortir, 25
A semblan del bon guerrier,
Qu^endreg pretz mort no s'albira.
De mort no suy remembrius
Ni temens, si bem somo;
Tant m^es TafaBS agradius 30
D'amor, a cny quer perdo
Del fals blasme messongier,
Que Tai dat ses son fallir,
Don me cuiaua cubrir
Com selb, que pren parsonier, 35
Quan son fallimen cossira.
Quar d'amor es natz mos brius,
S'ieu ren fas ni die de bo,
£ per midons suy celius,
Qu*a fallir no m^abando. 40
Dat m'an saber prezentier,
Donc non lur dey als querir,
An lur dey aqueib grazir;
(2uar mout n'ai bonrat loguier,
Que son tenc, qu'autre dezira. 45
Amors, trops an gran dezir
D'aquest saber ses mentir,
Que m'auetz dat uertadier,
Si mais fos, lo mais grazira.
Narbona uey enantir 50
£1 guay senbor plazentier,
Guy dieus gart de dan e d'ira.
LUd IX.
(Lo primier) uers de Gr. Riquier, Tan MCCLXI.
Ab lo temps agradiu sai
Le cors nueus olons de bon grat,
QuUeu am, a mon cor comes
De far uers adrecburat;
£ far Tai de mascles motz 5
Ab tot lo nombre de set
£t ab belb oban plazentier.
AI comensar del uers ai
Lo nombre el als gardat;
y. 24. fatz escarnitz. Y. 26. A: Assemblan. V. 27. A: nossal-
bira. V.31. quier. y.43.Ans. — deyfeblt. y.2.mieuf.nueus.
GUMADT RIQUIBR. 13
Quar hom deu gardar, som pes, 10
Ans que comens fag honrot.
Sin pot estar sus o sotz,
Per quMeu ab mon cor secreth
N^ai auut cosselh plenier.
Lo cosselh tenc per uend; 15
Mai mon Belh Deport amat
Bey sopleyar, qu*elh m'ames;
Gaptal on ai gazanhat
Saber, don giet brancx e brotz;
D^als nom ualc nis ne penet, 20
Per que muer de dezirier.
SUeu muer, blasmes nol n'eschai,
Quar, s'ieu Farn, nom n*a forsat,
Qu'en dey blasmar, si dans m^es,
Non mas mon cor leugier fat, 25
Que fon del mieu türmen glotz,
Pero en tal luec trieth,
Que m^a fag de firag entier.
Tant suy entiers, qu'en mnrray
Aman, et ai m'acordat, , 30
Que nom uir; quar aunitz bes
No ual tant de dan honrat.
Per que seray uielhs e rotz
B'aquest sen, tro n^aia ueth
Forsat del badalh derrier. 35
Puey ablasmar no m faray,
Mas Sil deportz, qu'ay oelat,
Lo qnal i\ mon non a tres
Quel sapchan, non a camiat
Son atur sert er a totz, 40
Quel sieus durs cors aizinet,
Com moric Guirautz Riquier.
Vers, quant seras apres, uay
AI pro Amahic prezat,
Uescomte de Narbones, 45
Qu'elh a bon pretz gazanhat
£1 mante entier ses uotz,
Don tug sey amic son leth
Eis autres ab cossirier.
V. 10. A : gajda. V. 27. meth f. trieth. V. 28. defar f. de
fin^. V. 34. tom aiaa^h. V. 35. Forssatz. V. 36. Pueys.
V. 47. entier fehH.
14 GUIRAUT RiQUIER.
Solatz e chans de bon grat 50
E conortz cazon en potz
A mos ops, s^em breu nom reih
Mos Belbs Deports alegrier.
lAed X.
(La nouena) canso d'En Gr. Riquier Pan MCCLX *).
Bern merauelh, co non es enueyos
Totz hom de pretz conqueire, mentre iiiu;
i2uar pretz uerays per mort no pert son briu,
Donc elh es claus de bos faitz ses falhensa.
E pretz non es res mas lauzor de gens, 5
El lauzor uen de bos captenemens
E bos capteyns de uera conoyssensa.
Conoyssensa a tans de mestiers bos,
Que de bos faitz demostral pus espriu
E dona luec de parlar agradiu 10
E tolh lezer e poder a fallensa.
E donc qui uol esser uers conoyssens,
A fin' amor sia ob^diens,
Quar fin' amors non es ses gran temensa.
Totz fis amans den esser temeros, 15
E pus que tem, uils faitz nol ten pessiu,
E que nol pes, del far crey qu'es esquiu;
E selb, que uiu en aital captenensa,
Lauzor e pretz a, don es taut manens,
Que a secgle et a dieu es plazens 20
Et ad honor fenis tot, quant comensa.
Comensamens de ueray amoros
Es de dezir tement et bumiliu;
Aquelh lo fa conoyssent e celiu,
Que nulhs uils faitz far, pessar nol agensa, 25
Don a lauzor e pretz complidamens;
Donc non es bom senes amor ualens,
Pus de pretz es frugz e flors e semensa.
Er diran cylb, que son de saber blos,
Que ges mey fag als ditz no son aiziu; 30
V. 51. em DOtz. V. 52. «n breu. — •) B : MCCLXIL
— V. 1. merauuh. V. 2. conquerer. V. 6. lauzors. — dels.
V. 8. a fehlt. V. lO.luoc. y.l2.doncx. Y. 16. pessiu fehlt.
y. 17. A: es sesouhi. Y. 18. A: Esselk Y. 20. segle. Y. 22.
ueraia amors. V. 24. delieu f. celiu. Y. 29. bos f. blos.
GUIRAUT RIQUIBR. 15
Pero ben fas mon poder esfortsiu,
Mas quar midons, mie uera beutatz gensa,
Nom uol sufrir, qu^ieu Tam fis e sufl^ns;
Ses respieg d^als ni mon chan solamens
Mos deuers pert en fag et en paraensa. 3&
Qui en auer bon pretz a entendensa,
A son poder fassa faitz auinens,
Eis faitz eis digz eis semblans perseguens;
Qoar deuers es segon poder ualensa.
Senh 'En vescoms N^Amalricx, mantenensa 40
Bonatz a pretz, per queus te noblamens
De Narbona sennor e de las gens
Ab grat del mielhs del mon et ab temensa.
UedXL
(La Xa) canson, que fe Gr. Riquier de la maire de dien
(en) ran MCGLXIII.
Aissi quon es sobronrada
La maire del saluador,
Den esser honran lauzada;
Quar Singulars de ualor
Fo et es, 5
De totz bes
Complida,
Claus de uera uida,
Grazida.
£ donc soburas deuers 10
M'es, que s'esfors mos sabers^
Tant quel sia d'agradatge
Sos laus, que tenc en coratge,
Qu'ab sobreuoler comensa.
Regina uerge clamada 15
Deuetz esser ab lauzor,
£ temsuda et amada,
Quar dieus uos fe tant d'onor:
Quant se mes
E uos, pres 20
Perioa
Gens port de gandida,
Ghauzida
V. 31. esforsieu. V. 32. cuy f. que. V. 36. Quieu f. Qui,
ay f. a. V. 37. A: asson. -— fassa feblt in A. V. 40. Senher,
42. senher. Y. 11. A. quessesfors.
t
16 GUIRAUT RIQUIBR.
Flors, e nasc de uos hom uers,
Uers dieus, on es mos espers. 25
Donc beus det gran auantatge,
Qu^anc no fon auman linhatge,
Tro que de uos pres nayssensa.
Tota flors, don frutz s'aizina,
Pert apres son frug beutat: 30
Uos remazes fresqu^e fina
Uerges creyssens de rictat.
Pus olens,
Pus plazens,
Pus Clara 35
Flors etz, quel mon para
£ guara,
Flors de tot frug saboros,
Flors de gaug, redemptios
Etz del mon; quar lo saluaire 40
Fon fils de uos, uostre paire,
Don etz sa mair^ e sa nlla.
De paradis etz regina,
Maire dieu per gran bontat,
Et etz restaurans mezina, 45
Föns de uera pietat,
Als fallens
Etz guirens
D'amara
Mort; quar uostra cara 50
Esguara
Pregan lo rey glorios,
Qu'es paires e filhs de uos,
Filla del uostre filh maire,
Del uostre paire comfraire, 55
S'os poc, es grans merauiUa.
Pero ma fes nos balansa;
Quar dieus per nos restaurar
fe; aue pot ses erransa
Far mit tans qe hom pessar; 60
El poder
Ab uoler
Capdelha.
Donc maire piucella,
Mout bella 65
y. 27. Gant f. Qu'anc. — unan f. uman. V. 40. le f. lo.
V. 41. Fon filh del uostre paire. V. 42. A : mairessa. Y. 46.
piatat.
6UIRAUT RIQUIBR. 17
Creyssensa prezes d'aon,
Qu^elh, qu^es mais de tot lo mon,
Caup en uos ueiges certana
E uisc en pres cam humana
En nasc senes tota taca. 70
Enquer uos fa mais d'onransa,
Queus obiezis, don nos par.
Per queus prec, aiatz membransa,
Quel denhetz per mi pregar.
Qu^ab lezer 75
Jörn e ser
Apella
STarma e gragella,
Sembella
Us greus peccatz, quem cofon, 80
E uos poaetz m'en far mon;
Sil uostre filb, sobirana
Mair', en pregatz, tost er sana
ÜTanna, que de mort se raca.
Dona, estela del mon 8(i
Ab clardat, que nos rescon,
Es per nos, gent crestiana.
Donc preguatz dieu, que de uana
Vida nos gar e de braca.
Lied XIL
(Lo segon) uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXIII.
Bern uolgra d^amor partir
Bndreg midons dezirar,
Pub nulh secors nom uol far,
Mas no puesc; per que m^albir,
Que folhs es, qui s^abandona 5
A dezirar nuUa re
Ses esperansa de be
Auer, el bes sia tals,
Que totz temps sia uidals.
Quar hom no uiu ses dezir, 10
Ni pot son cor desuiar
De lai, on fort uol anar.
Per aue deuria chauzir
Tal aezir, don sa persona
Agues honor, e per que? 15
Qnar bonors ab bona fe
V. 86. clartat V. 89. bracca.
18 GÜIRAUT RIQÜIER.
Es fons dels bes temporals
E portz dels esperitals.
En honor pot aiienir,
Qui sap son deuer guardar 20
En far, en dir, en pessar
Et en semblan perseguir.
Nom cal, qu^estiers o espona,
Qn'entendrem pot hom de se;
Mas cobetatz uey que te 25
Tant lo mon entr'un et als,
Per quel perils es mortals.
Cobetatz fai abelhir
AI pus auer aiustar
E manda enian menar 30
E liautat relenquir.
Aisso nueg e iom sermona,
E fa son dan, qui la cre;
Quar non pot auer ab se
Compliment, an uiu sers fals, 35
Guerriers de pretz, ab totz mals«
Qui pot a bon protz falbir?
Quar elh ia fa tant honrar
Selb, ques sap gent capdellar,
Que per tot lo fa grazir. 40
Dieus als conoyssens lo dona,
Quar hom conoyssens mante
Pretz e tot so, quel coue,
Don uius e mortz es Hals:
Altais dezirs es cabals. 45
Ses conoyssensa seguir
Lunhs hom no pot gazanhar
Ueray pretz nl gouernar;
Quar qui ben sap elegir
Et al contrari s'adona, 50
Sa conoyssensa mescre,
E ses son pro au e ue,
Qu^a dobla mort ua uenals,
Don es sos uiures mal sals.
Donc ieu pes de mi delir 55
Ab dezir, quem fa tremblar«
Qu^amors fa mon cor estar
V. 24. desse. V. 26. entrus« V. 31. relinquir. V. 35. ans.
V.38.1af.ia. V. 41. los f. lo. V. 47. Nulh f. Lunhs. V. 54.
A: uires. B: uieures.
6CIBAUT RIQUUR. 19
Ell liey, don nom pot uenir
Bes; pero mos sens tensona
Ab totz, e nul pro nom te, qq
Qu'dl cor a seguir m'aue.
Per que nom cal dire, qnals
Es mos uiures terrenals.
Tal dezir amors me dona,
Don ia no auray nulh be, $5
Ni puesc far a mon cor fre,
Ab quel ujr; tant m'es corsJs,
Qu'a penas puesc pessar d'als.
L'onrat senhor de Narbona
N^Amalric, que pretz mante, 70
Prec, quel guar si, quos coue,
B uiura plazens, lials,
Estranbatz de totz ditz mals.
Lied XUL
(La XIa) canson d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXV.
Ab pauc er decazutz
Amors, e remazutz
Totz mos afortimens,
Pus de midons aiutz
Gent celatz ni saubutz 5
Nom uen; quar le turmeiis
M'auci, quem datz, em uens,
E no m'en puesc aidar
Ab ren mas ab chantar,
£ cbans es al deios, 10
Per qu'ieu suy de ioy blos.
Qu'ap chant es ioys perdutz,
£ sabers abatutz,
E bos entendemens
E pretz desconogutz. I5
Ueiatz, a qu'es uengutz
Totz le pus de las gens:
Qu'als faitz, qu'om fa ualens,
No sabon detriar,
An los lur aug blasmar, 20
V. 61. A ; assegiiir. V. 1. descauzitz. V. 16. Ueyatz aquest
20 GUIRAUT RIQUIEB.
Eis uils pecx uergonhos
Ses razon an per bos.
Per aissom suy mogutz,
Quar no suy entendutz,
E parli planamens 25
Ab ditz gent assegutz
Fenns et aperceubutz,
Et adonc enans mens,
Eis nescis aprendens
Aug pegament lauzar. 30
Per qu^ieu me cug cessar
De mans faitz cabalos;
i2uar se pert ma sazos.
D'aissom suy irascutz,
Q'us entendens menutz 35
Fara configimens
D^autms belhs ditz plagutz
Pegament traitz a lutz,
Don auenra plazens.
Mas mos acordamens 40
Es, quem fai aprimar,
Que per tal say trobar,
Que, Sil fos saboros,
Belhs foral guazardos.
Er serai mal uolgutz, 45
Blasmatz e uil tengutz
Per pecx, qu'om fa sabens;
Don belhs uers es uencutz
E uils mentirs cregutz.
Pero non suy temens; 50
i2uar US dels conoyssens
Me pot mais yssaussar
Que Cent pec abaissar;
E quar ma sospeyssos
Es en luec tan ioyos. 55
Lay, on es atendutz
Sabers e car tengutz,
M*en yrai dreytamens
E serai ereubutz,
AI rey, on es uertutz, 60
Castellan, d'onramens
i2u^elh es lutz resplandens
y. 23. emogutz. Y. 46. uils. Y. 48. uezers f. uers.
Y. 49. crezutz. Y. 55. loc.
6UIRAUT RIQUIER. 21
Per totz bes dir e far
E per pretz restaurar.
Agra ops, qu'enans fos, 65
Per que a nom N Anfos.
Nom pot esser guirens
Totz Pautre mons, som par,
Ni m'en cal laguiar,
Sil reys, cuy ea leos, 70
Nom restaiira ioys.
Reys de bos ayps manens,
Dieus pot m'arma saluar,
E uos mon cors gardar
De uiiire sofirachos, 75
E coman m^az amdos.
Lied XIV.
(La Xlla) canso d'En Gr. Riquier, (facha en) Tan MCCLXVI.
Anc non aigai nulh temps de far chanso
Mellor razo,
Qu'eras ai; per que y deg
Ben aiienir, si tot me ten destreg
Sylh, quUeu pus am, que nom fa nulh secors. 5
Quar bon senhor ai de nouelh trobat,
Que m^a per totz mos enans amparat,
£ si trac mal per dona endreg (Tamor,
D'aissi enant aurai ben de senhor.
QuUeu ai sentit de lauzor nom sai quo, 10
Tal qu'anc nom fo
Amicx de dreg en dreg,
Nl m^o promes; mas quar lo ui adreg,
Uolguil seruir per tal, quem fos honors
Sos guazardos, et a so leu passat. 15
May seih, quem uol, m'aura tost restaurat
Aquel destric, tant Pa bos pretz sabor,
Donc mon ben uuelh cambiar per mellor.
E sim rendes ma dona guazardo,
Quem des bando, 20
Que chantes per son pleg,
E quem tengues ses pus per sieu, no ueg
V. 70. cuy es fehlt. V.76.andos. V.l.agui. V.3.dey.
V. 4. destrecfa. V. 8. perdo endreg. V. 16. A : asso. V. 18.
camiar.
22 GUIRAUT RIQinBR.
Ni say, aman pogues mais de lauzors
Faire d'amor; quar saber m'a donat
£ tot, quan say far e dir de bon grat, 25
Em fe chauzir Heys, don non dey damor
Far, si nom uol penre per seruidor.
Quar ylh ual tant per deuer sobrebo
£ per faisso,
Que de neffuna leg 30
Non sai gensor; donc amors m'a eleg
AI sieu seruir, per que nom tolh langors,
Que non dezir son senhoriu honrat
Per far aclis tota sa uoluntat,
£ s^aissim pren, tenham per trahidor, 35
Sil deman ren, que tanh az amador.
Donc penrem pot per sieu ses mesprezo
De ffühizo
Midons e ses esdreg.
E si o fa, pueys per caut ni per fireg 40
Nom fallira d'onrat ioy la doussors;
Qüar mey dezir seran gent acabat
Endreg de Heys, et u senhor prezat,
Per que m'er ops, que mos chans nos demor,
Nim puesca hom encolpar de follor. 45
Olargues es astrucx de bos senhors,
Segon qu'aug dir de sells, quin son passat;
Mas eras a son astre meluyrat
Per En Guillem d^Anduza, qu'ab ualor
A pretz conquist e bon grat e lauzor. 50
Narbonam plai, quar porta bon'amor
E bona fe a son honrat senhor.
lAed XV. R. 2, 170.
(La Xllla) canson d'En Gr. Riquier, Tan M€CLXYIII.
De far chanson suy mairitz,
Non que sabers m'en sofranha
Ni razos ni res, que y tanha,
Mas quar chans non es grazitz
Ni dompneys ni guays solatz, 5
V. 25. ni f. e. V. 26. A: ley. V. 28. sü f. ylh. V. 30.
de fehlt. V. 33. nom. Y. 35. A: Essais sim. B: Esaisim.
y.36.ad. Y.40.fafi. Y. 46. Clargues. Y.47.quen. Y.48.
meluyrat fehlt. Y. 4. fehlt.
GÜIRAUT RIQUIBR« 23
Pregaire ni faiti honratz,
£ quar sylh nom uol ualer,
QuUeu dezir ses uil uoler.
Qu'ieu dezir ses uil uoler
De Heys, que nom fos estranha 10
Pus que a selhs d'Alamanha,
Ni ia nom fes pus plazer.
Sol pus lim suy autreyatz,
Quem tengues per sieu, assatz
Fora mos dezirs complitz, 15
Tant m'es sos pretz abellitz.
Tant m'es sos pretz abellitz,
Qu'ab Heys me play que remanha;
Quar tals lauzors lo companha,
Qu^ab bon grat es enantitz. 20
E quar per s^amor m'es datz
Sabers, ab que suy priuatz
Dels pros entendens per uer,
Doncx assatz ai per saber.
Doncx assatz ai per saber, 25
Si grat dels pros me gasanha,
E nos tanh, quMeu me complanha
De midons, quar part deuer
Suy per Heys gazardonatz.
Per Heys? e cum tanh Hn gratz? 30
Hoc; quar per Heys suy aizitz
D'amor, qu'al saber m'es guitz.
D'amor, qu'al saber m'es guitz
Em garda de uil barganha,
Tenc dous dezir, on se banha 35
Mos pessamens esiauzitz
Endreg Heys, on es beutatz
E lauzors e pretz prezatz;
So es, qu'ilh pogues auer
Mai grat e laus e poder. 40
Ha! Belhs Deportz sobronratz,
Sol que per uostrem tenhatz,
E chans cobre son deuer,
Del mon aurai mon uoler.
V. 6. A: Per guaire. V. 8. nulh f. uil. Ebenso V. 9.
V. 10. quilh f. que. Y. 11. A: asselhs. V. 13. Zwischen pus
«. lini: uoler. V. 27. m'en f. me. V. 38. pessatz. V. 41.
Ay. y. 42. tenguatz.
24 GUIRAUT RIQÜIBR.
AI efant d^ Aragon platz, 45
Don Peire, chans e solatz,
Tant que per pretz mantener
Efortsa gent son poder.
LiedXVL
(La Xlllla) canson d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXVIIII.
Si iam den mos chans ualer,
Ni far nulh be mos trobars,
Ni mos sabers pro tener,
Er s^endressa mos afars,
Qu^al paire d^entendemen 5
E de saber e d^onor
E de pretz e de lauzor,
On mos bos espers s^enten,
KTen uau, al bon rey N Anfos.
AI bon rey, cuy es leos 10
Castellas, qu^es Singulars
De far totz faitz ricx e bos
E belhs e nobles e cars,
Den anar totz hom ab sen,
On trobom miels de melhor. 15
Que neys sylh senes ualor
Parton d^eln ric e manen,
E inielhs, qui mais a dener.
Per quMeu dey temor auer,
Que nom ualla razonars 20
Ab elh; quar tan lonc esper
A fag le mieus prezentars
Ad elh. Mas sey fag ualen
M^aseguran de paor,
Quar tant Ta sabers sabor, 25
Que tug li sert entenden
Lai uan en toman ioyos.
Jeu suy del ioy sofrachos
D'amor, que nom ual celars
Ni chans ni precx ni razos 30
Ni sufrirs ni merceyars
Ab mon Belh Deport plazen,
Quem prena per seruiaor
y. 47. per fehlt in A. V. 8. s' fehlt in A B. Y. 18. dauer.
V. 22. 23. B : mens. siey. V. 29. car f. que.
GUIRAUT RIQCIER. 25
Ses autr' esper de s'amor;
Per quel belh chaptenemen 35
Del noble rey uudh uezer.
Dieus, Sil play, me don leser,
Qn^al rey uenna mos parlars
B mos sabers a plazer,
Tant qne s^assert mos cnydars 40
Del honor, quMeu d'elh aten,
Que tenc e uuelh per senhor;
Qnar sis fases, gran ricbor
Pot mi far leugeiramen
B mon saber cabalos. 45
Heys sobiras d'onramen,
Lo mon tenetz en color;
Qnar per uostra gran ualor
Ualon tug Tautre ualen,
Mas tug uos son al deios. 50
Jamals sabers nom bonor,
Eos reys, nim don grat de gen,
Si per elb non Tay de uos.
Lied XVIL
Lo terz uers d'En Gr. Riquier, Pan MCCLXX •).
Quar dreytz ni fes
Nl sens ni leyaltatz
Ni bon* amors
No son entre las gens,
Ni caritatz 5
No y renba ni merces,
Qu^enians los uens,
i2u'es ab cobetat sors,
Es mals tant montatz
E bes tant bayssatz, 10
Quels bos faitz uey escamitz
Eis uils prezatz e grazitz.
Per que pretz es
Del pus dezamparatz,
Tant es ricors 15
y. 35. captenemen. Y. 38. sos plazers f. mos parlars.
Der folg. V. fehlt. V. 40. A: ques assert. V. 42. sonor f.
senbor. V. 43. fa per f. fases. — ricor. — *) B : Canso de Gr.
Riquier etc. Y. 2. llaltat.
26 GÜIRAtJT BIQUIER,
AI pus cteysser plazens.
Quar apellatz
Es sauis e cortes,
Qui es creyssens
Del sieu ab qualque cors; 20
£ seih fols clamatz,
A cuy ualors platz;
Don sembla mielhs peruertitz
Aquest mon que couertitz.
Quant yen me pes, 25
Quais es la fermetatz
£ la sabors,
Qu'en auer es prezens,
Merauilhatz
Cossir de pretz los bes, 30
E truep, que sens
Es pretz e rals folhors.
Quar nulhs hom assatz
Non a de rietatz,
De quel brius Pes tost falhitz, 35
£ pretz a sim e razitz.
Bos pretz a tres
Noblas proprietatz:
L'una es honors,
Qu'es SOS comensamens, 40
£ Pautra gratz;
L'autra, que, pus mortz pres
A los ualens,
Lurs pretz uiu ab lauzors.
£ par, que desplatz 45
A dieu, quar amatz
Non es pretz, don es ayzitz
Le mons d'esser tost delitz.
Reys ben apres
N^Anfos Castellas, natz 50
Fos per socors
Far al mon d'onramens;
Quar tot Fonratz
£1 pus uo n^es sotz mes
Decoralmens. 55
Don aug mantas ciamors,
Quar nol uizitatz,
Que die, e suarratz
V. 35. totz. V. 48. totz. V. 54. uos n'. V. 57. 58. Car
uolontatz Qne die es uertatz.
Suy en uos lauzar, quar gaiti
Nom n'es sabers ni arditi. 60
Bo8 reys, gent seruatz
Pretz e dieu amatz,
£1 comensamens grazitz
Uostres sia gent complitz.
Reys grazitz honratz, 65
Ben crey, m'entendatz,
Donc faitz, que gent n'es aizitz
E dieus per dreg, queus er guitz.
Ued XVllL R. IV, 76. Diez Leb. 617.
Piancb *), que fe Gr. Riquier del senhor **) de Narboua, Tan
MCCLXX (en dezembre) •••).
Ples de tristor, marritz e doloiros
€omens est planch per lo dan remembrar
£ per lo doL, que tart deu oblidar,
Que Narbones soste tant angoyssos
Per la greu mort del senhor de Narbona, 5
Del uescomf En Amalric mo senbor,
Don deu auer trebalh tota gens bona
£ la sua pus lonc temps e maior.
Qui senbor pert, auer deu gran dolor,
Quant Pa humll e franc, ses forsa far 11)
£1 pot ab be a son uoler menar,
£t es senhers naturals ab bonor.
Doncx perdut Pa Narbones e Narbona,
Don deu esser totz le pobies ploros,
Quar elb era la pus nobla persona Id
Per dreg deuer, que d^est lengage fos.
Si de poder estes tan autoros
Quon de deuer fazen son benestar,
Fera de si per tot lo mon parlar
Per ardimen, per sen e per faitz bos, '20
Qu^ab Narbones tot sol et ab Narbona
S^es d^enemicx bonratz, don a lauzor
£lb e sas gens, qui liautatz razona;
Quar senbor an ab bona fe amor.
V. 68. n' vor er. — •) Planh. *•) senber. •*•) B fflgt
hinza: e es uers plaiüi. — V. 2. planh. T. 17. auoturos.
y. 23. rezona. Y. 24. Ca f. Quar.
28 GOiRAUT KIQÜIER.
Anc niilh oil fag uergonhos ab follor 2&
Ni ab enian nol ui hom comensar,
Ans s'es uolgutz ab liautat menar,
Part son poder fazen faitz de ualor,
£ plazial tant le faitz de Narbona,
QuWtrez estars non.Tera saboros, «30
Ni anc nulb temps ab uolnntat fellona
A son pöble non fon contraiios.
Dieus de salnar las annas poderos,
Per merceus prec, qne denaetz perdonar,
Senher, sius platz, a Parma e luec dar 35
En paradis entrels sans pres de uos
De mossenhor N Amalric de Narbona,
£ son pöble gardatz de desbonor
E SOS efans; aissi quon dreitz o dona,
Tengan em patz lur terra ses clamor. 40
Sis pessa ben le pobles de Narbona,
Quais dans li es la mortz de mossenbor,
Del conortar leu non a razon bona,
An Ta mout gran, qn^en sospir e qu^en plor,
Aissi cum suelb del senhor de Narbona 45
Chantar ab gang, ne cbanti ab dolor;
Quar Tai perdut, de qne ai ma persona
Ab manrimen plena de gran tristor.
Lied XIX,
(La XVa) canson d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXI.
De midons e d'amor
£ de lonc dezirar
Me puesc em dey lauzar,
£ s'anc ne fi clamor,
Sai, quel colpa fo mia. 5
Qnar mon Belb Deport
Amors ab cofort
Per sa plazent cundia
Me fe mout abellir,
JB pueys per lo dezir 10
Ayc de trobar enten
Per lieys preyar pus gen.
y. 31. Nin ac f. Ni anc Y. 34. Per merceus feblt.
Y. 35. luoc. Y. 39. e si f. aissi. Y. 44. Ans. Y. 3. Me
dey em puesc. Y. 7. Amoios.
GUIIAUT KIQUISR. 29
Doncx lo comensamen
De mon entendemen
Prezi per lieys seruir, 15
Quel pogues far e dir
Plazers ab cortezia
Per uenir al port,
Qu'ilh me desconort,
Seih, qu'a lieys non tanhia; 20
Tant es de gran ualor,
£ quar nol me uolc dar,
Ay li que merceyar
Totz temps mays a s^onor.
D'amor dey far lauzor, 25
Quar m^a fag fin amar,
Qn'anc nom laisset camiar
Ni entendre allor.
Ans uuelh mais quascnn dia
£ dezir pus fort; 30
£ ges non ai tort,
Qne midons pus estia
Serta de so chauzir;
Que fa laus enantir,
Si tot s^a pretz uden 35
£ grat de tota gen.
Del lonc dezir plazen
Me lauzi, quar souen
BTa tengut en cossir,
£ m^a fag auenir 40
£n chans de mayestria.
£ quan m'en recort,
Sabers m'a estort
D*ira e de feunia;
Per que m'a gran sabor 45
D'enantir e d'onrar
Tot, auan m^a fag trobar
£ lontiar de folbor.
De ma plazen richor,
Que nulhs nom pot emblar, 50
Sai grat al gent cors car,
QuUeu sopley, e maior
Ad amor, si podia;
£1 dezirs m'acort,
Qu'a part en la sort: 55
V. 15. A: leys. V. 24. A: assonor. V. 41. maystria.
V.48. longar. V, 49. ricor.
GDIRAUT RIQOIBB. 30
Per totz suy en la uia
D'est saber, doncs grazir
Lur uuelh; quar iauzir
M'en fan mant honramen,
Quem fan li pns ualen. 60
Del rey N^Anfos deuria
Totz hom lanzan ben dir;
Quar nulhs non pot mentir,
Ans pus complidamen
Ual, quel laus no perpren.
Lied XX.
(La XYIa) canson d'En Gr. Riquier, Tan *) MCCLXXIL
Mout me tenc ben per pagatz
Del saber, que m'es uengutz
Per ben amar non amatz
Ma dona; quar mentaugutz
Ne suy e n^ai benuolensa « 5
Dels pros; doncx bem ual sabers
Cent aitans d'autres ualers,
QuMeu ai d^amar Heys ualensa
Tal, on no s^enten fallensa.
*E quar sos gens cors prezatz 10
En totz bes aperceubutz
No fon repres ni blasmatz
Ni de nuln non degut cutz,
Am lan pus fis ab temensa;
Quar si m^agues faitz plazers 15
Tals, que li fos non deuers,
A Heys fora decbazensa
Et a mi a ma paruensa.
QuUeu ia no fora nomnatz
Per sabens ni conogutz, 20
Sil fos alegres priuatz;
£ quar suy pessius auutz,
Ai ponhat en conoyssensa,
Tant que nom play uils espers;
E sim fos donatz poders 25
A mezura de sabensa,
Agran melbor captenensa.
*) Tan fehlt in A. — Y. 4. mentagutz. V. 6. A: donx.
V. 8. A: leys. V. 9. A: nossenten. Y. 27. A : me lor.
cblRAOT RIQUm. 31
Pero bem suy esfoissatz
De traire son pretz a lutz,
£ fas e farai em patz; 90
E no sai, sin suy crezutz,
Mas del dezir ai creyssensa,
£ creys d^amar mos uolers;
Doncx nom tolra non chalers
Son uer laus, tro mortz me uensa, 35
£ no y ai d'als entendensa.
D'aitant suy fizels estatz
A mon Bein Deport, que brutz
Nom n^abellic ni foldatz,
Pus quem fuy reconogutz 40
Del Den, don ylh fon semensa.
Qu'auzirs m^atrays e uezers
Ab bon grat aman; doncx uers
Es, quel secors, que m^agensa,
N^ay, don nol tanb penedensa. 45
Le reys PrAnfos a ualensa
Castelias tal, aue plazers
Crey qu'es a aieji: quar deuers
Fazen totz bes li agensa
Ab grat et ab conoyssensa. 50
Si per elh mos bos espers
Nos complis, non ai pleuensa,
Qu'en tot lo mon truep guirensa.
Lied XXL
(Lo quint uers d'£n) Gr. Riquier, Tau MCCLXXIII *).
Humils, forfaitz, repres e penedens,
fintristezitz, marritz de reuenir
So, qu^ay perdut de mon temps per falbir,
Uos clam merce, dona uerges plazens,
Maires de Crist filh del tot poderos, 5
Que no gardetz, cum suy forfaitz uas uos,
Sius plai, gardatz Tops de m^arma marrida.
Qu'a penas truep nulb peccat de mi mens
Sal desesper e raubar et aucir;
y. 29. A: allutz, B: alhutz. Y. 31. A: crezuz. V. 40.
8oy. y. 41. De. y. 52. complisc. — *) B setzt hinzu:
et es uers de nostra dona. y. 2. Entrestezitz. y. 5. A :
de f. del.
32 GUIRAUT RIQUIER.
Que dels autres mos cors nos poc complir! 10
Don suy anutz mantas netz mii sabens;
Quar si espers ab bona fe no fos,
Per trops peccatz greus, uils e uergonbos
Fora m'arma del tot de dien parti£i.
Mas esper ai, quem siatz uos guirens 15
Del greu perilh mortal, quem fa marrir,
De que no puesc per ren ses uos issir:
Tans e tan greus trobi mos fallimens.
E donc pregatz uostre filh glorios,
Quem fassa far sos plazers e mos pros, 20
Qu'aissim podetz tomar de mort a uida.
Quar Jhezus Oistz uos es obediens,
Quant lo pregatz de peccadors guerir,
Sol quel uuellan be fazen obezir;
Per que per mi e per mos benuolens 25
E per totz selbs de be far deziros
Uos prec, dona, quel preguetz, qu^elh a nos
Don per anar a luy ueraya guida.
Quel camis es de comensar cozens,
Tant es estreitz et aspres per fromir; 30
E quar del mon se fa tan greu partir,
Es del camin greus sos comensamens.
El acabars es pus greus per un dos,
Tans hi trobom de passes perillos,
Que nulbs ses guit no ua tro la guandida. 35
Per nos, dona uerges regina, fos
Maires del filh de dieu tot poderos,
Doncx acaptatz d^elh a nos esta guida.
Dieu prec del rev de Castella JTAnfos,
Que a son cors don honramens e pros 40
Lonc temps ab grat et esperital uida.
Lied XXIL
(Lo VI.) uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXIIII.
Grans afans es ad home uergonhos
Sercar las cortz entre las ricas gens;
y. 12. A : esper. Y. 14. del tot fehlt Y. 17. nom f. no.
Y. 25. totz vor mos. Y. 28. A: alhui f. a luy. B: uida f.
guida. Y. 29. del f. de. Y^ 35. non a f. no ua. Y. 1. es
fehlt in A.
COIRAUT RIQUISR. 33
Tims dete sercans trobom desooDoyssens,
Ses uergonha, frontien et enuios
E de querre abriuatz et arditz, 5
Per quals bes faitz iiey derrlers los ehauzitz,
£1 donador an part en la fallensa.
Qu'er non es hom de «aber «ofrachos,
Sol que sia prezentiers e querens;
Mas comensat fon per homes aabena 10
B per azautz, de bon grat enneyos,
Cortes e firancx, conoyssens, gent noyritz
Uhir* entrels pros ab belbs sabers grazitz,
El bon ab grat fazian lur iialensa.
Mas eras ney los folbs eis ergulhos 15
Otraeuiatz, ricx forssan los manens,
Qne lur queron desuergonhadamens,
Eis ricx lauzatz e blasmatz per un dos;
Qnar negns dos non es d^onor complitz,
S'al donador et al prenden aizitz 20
Non es bos gratz, e deuers nol comensa.
Pero estiers fa hom lo pns dels dos,
Qnel queredor prendon mans dos ualens,
Qn'als donadors negns non es plazens,
Nil farian, si non eran somos. 25
E si laus n''an, non lur.n^es ualors guitz,
Qu^esta en cor, on es bes abellitz,
E de falhir uergonhos ab temensa.
E pol esser greu nulhs faitz cabalos,
Pns selb, quel fa, non es de cor fazens; 30
Qnar le faitz es greus el ditz el paruens
Ses tot bon grat, per qu^es auenturos,
Si n'a bon laus, que sia luenb auzitz
Per lauzadors crezutz; quar faitz marritz
No pot dar grat ni laus, qu^aya tenensa. 35
Per que totz hom, qne uuella esser pros,
Deu gent parlar e far faitz auinens,
. E quar es dars honors dels conoyssens,
Deu esgardar a cuy? totas sazos
E cum? e que? e per que? yssemitz 40
De son poder atemprar ses braus ditz
Ab son deuer, e segra conoyssensa.
Reys sobronratz de Castella N^Anfos,
Nom pot esser totz Fautre mons guirens
V. 11. A: eueyos. V. 25. Nils — sosmos. V. 35. te-
mensa. V. 41. atrempar. Y. 42. A : essegra.
3
34 GUrtlAUT RIQÜIBR.
De gren afan, si doncx uos, on bos sens 4&
Es ab totz bes, nom uoletz far ioyos.
Quar mon temps perc uergonbos et aanitz,
Non conogutz, sal per uos, on guanditz
JBs mos espers apres dieu de giiirensa.
Bös reys, tant m^es uosires laus abelhitz, 50
Quar m^es honratz, qu'ab elh uiuray ayzitz
D^esser manens o paubres ses falleusa.
Si per mon Belb Deport me fos grazitz
Mos cbans, tot Tals meyra en non chalensa.
Lied XXlll.
(La XYIIa) canso d'En Gr. Riquier, Pan MCCLXXV.
Fis e iierays e pus ferms, que no suelh,
Suy uas amor endreg mon belb deport,
Non que m*aia fag semblan de conort,
Mas quem souen, qui (Yiy, ans que ames,
E quem cossir, qui fora ses amor, h
Et aug, per quim tenol conoyssedor;
Per quMeu am fis, quar d^amar ay Tenaiis.
L'enans, qu^en ay, m'es mout plazens e grans,
Qu'ieu non saupi penre ni far honor,
Ni negus faitz d^azaut no m^ac sabor, 10
Trom fes plazer amors, quMeu Heys ames;
Qu^ab mi no fon en lunh fac^ d^un acort,
Sal quar son pretz creysser äezira fort,
Que, s'ylh o uol, ieu atretant o uuelh.
D'aquelb uoler ni dels autres nom duelh 15
Endreg de Heys, ans m^a d^afan estort,
Qu^ieu non dezir, qu'autres plazers m*aport,
Mas sim disses, quel plagues, qu'ieu Tames,
Foran complit mey dezirier maior;
Mas non o uuelb, quHlh no y agnes honor; 20
Quar d'aquella creysser suy dezirans.
Amors fa far totz bos faitz benestans
E donals ayps, qu'a pretz son ualedor.
Doncx amors es doctrina de ualor;
Que non es hom tan pecx, sol ben ames, 25
Que nol menes amors a ualent port.
V. 50. A: uostre lau, B : uostre pretz. V. 51. murray f.
uiuray. V. 54. A: enon chalensa. Y. 14. atrettant.
GUMAUT RIQUIBB. 35
Mas ad enian es datz sos noms a tort,
Qu'amors enian ni barat non aeuelh.
Tals ditz: ieu am selha, quem fa erguelh,
Que dezira de Heys pieitz de sa mort, dO
£1 pus conose, que son d'aquella sort;
Mas si quascus sa dona fis ames,
Totz SOS enans say quel agra sabor,
£1 contraris feral mout gran temor;
Quar aitals es Pesser dels fis amans. 35
S^al rey degues dir, quMe Farnes,
Assatz sembla, quel porti fin' amor;
Quar per sos ops dezir mil tans d'onoF
Que per lo mieu, sim sia dieus enans.
Reys Castellas, uostre laus m*a sabor, 40
£ si per uos non uenh en gran ricor,
AI mens per tot n'er pus grazltz mos cbans.
Lied XXIV,
(Lo sece) uers d'En Gr. Riquier, (fag en) Fan MCCLXXV.
Jhesus Cristz, filb de dieu uiu,
Que de la uerge nasques,
Senher forfaitz e repres,
Uos prec, quem detz tai cosselh,
Qu^ieu sapcha bes adamar 5
£ falbimens azirar
Uiuen al uostre plazer.
Quar dels bes ai gran plazer,
Si sol los sabia far
£ls mals podia layssar, 10
Mas ses uos no y truep cosselh;
Aissi m^an li mal conques,
Qu^a penas cossir dels bes,
Taut suy de peccar ^1 briu.
Mas espers me ten ^1 briu 1^
De fe, quem ualha merces
Ab uos, senher; quar promes
Nos auetz ualen cosseln,
Sins penedem de peccar
V. 36. Verdorben ; B : Sil f. S'al und que el f. qiiiel. V. 37.
semblan. Y . 5. ben. V. 6. adinir. Y. 8. plazers taas f. gran
plazer. Y. 14. peccat. Y. 15. raen ten en brieu.
3*
36 GUlRÜirT «IQVlIMw
Ab esfoitz de satisfar, 29
Et ien ai del tot uoler.
Senher, donc faUx me noler
Ben faxen eontinnar^
Qne mala nol fassa eamiar,
E datz lo meteys cosselh 25
A totz zelbs, on es la fes
Uostra; qnar grans ops nos eg^
Per qneus siam agraahi.
Quar silB, queat son agradiu,
Son de totz be^ far apres 30
E dels malt lonhat e des,
Senher; donc datz nos eosselb,
Qnel canüu sapcham triar
E tener, que per saluar
Nos anetz mostrat per uer. 35
Mostrat nos aaetz per uer
Camin, don nolgnes anar,
Per peccadors restaurar;
S^ns non trobana cosselh
e saluar, tro uos nengnes 40
£1 mon^ qa'era totz sosmes-
AI fals enevie esqjuin.
Del cruzd poder esqahi,
Senher, ab penans traysses,
Sins uolem, qn^estiers non ges ; 45
Mas Fenemicx pren cosselh
Tan tost äs malt aizinar,
Qnel mon fa tan greu layssar,^
iju'om no y pot far son deuer.
La uerges al bon cosselh, 50
Senher, nos pot aindar,
Sius uol, si quon filh, pregar
Per nos, quens nulhatz ualen
Senher, dA honrat rev car
N Anfos uos prec, qu'enansar ^
Lin uulhatz son bon uoler.
E mi, senher, faitz obrar
Del tot al uostre plazer.
y. 22. mel f. me. Y. 30. aiar t far. V. 47. les f. äs.
V. 56. Li L Lin.
ounAiiT »Qcm. 37
Ued XXF.
(La XYIIIa) canso d^En Gr. Riqnier, (facba en) Tan
MCCLXXVI (en genouier;.
Ogan no cngey chantar
D'amor, mas aautroy razo
ITes ops a faire chanso;
Tals m^o a uolgut mandar,
QuMeu dey de grat obezir; 5
£ pu8 chant per son uoler,
Si sol hi puesc auenir,
Chantar dey al sieu plazer.
Amoros me fa semblar,
Pero uerays aman so 10
- De midons, que oc ni no
No dis ses son benestar.
E quar nom uol far iauzir,
d^ ne SOS pretz meyns ualer,
Qn'ieu pes de Heys enantir 15
Et ylh de me dechazer.
Quar d^amor m'a fag amar,
Aissim ten en sa prezo,
Qu'ilh me mostra cor felho
E non la puesc desamar; 20
Ni ges nol puesc pro ben dir,
Ni pro non la puesc temer,
Ni no y tenc pro mon albir,
Ni pro non la puesc uezer.
Sil mals pogues tant greuiar, 25
Quem ancizes, saubram bo.
Mas de sa plazen faisso
No pogra pueys cossirar;
Per que ia no uuelb murir,
Qu'äl cossir truep bon saber, 30
Quem fai deziran languir,
Per que no m'en desesper.
Qu'ab sol un plazent esgar,
Quan li serai deuiro,
Me pot far semblan del do, 35
Quel ai quist, s^ilh me deu dar.
El semblans non deu mentlr
De selb, qu^onor uol auer;
V. 4. A : uol f. uolgut. V. 10. ueray amans. V. 19. A : iL
V. 32. mes f. m*en. V. 36. A B :. iL
38 GUIRAUT RIQVIER.
Mas midons nos saup cubrir
De lunh fag ab non deuer. 40
Los sieus deu de dan gardar,
Qui uol auer bon resso;
Quar qui destarza son pro,
No pot en bonor montar,
Ans crey, que dieus lo n^azir; 45
Doncx fassa midons parer,
Qu^ endreg mi no uol falhir;
Quar estiers non a poder.
Mos Belbs Deportz, ges nom uir,
Nis pot ma razos mouer, 50
Que que cbantan m'auiatz dir;
Qu'er cbant per autruy plazer.
Reys N Anfos, al mielbs cbauzir
Uos tanb iauzor ses temer,
Qu'amicx sabetz enantir 55
Eis enemicx dechazer.
Lied XXFL
(L^octau) uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXVI en jenier.
Karitatz et amors e fes
£ drechura e lialtatz
E cbauzimens e pietatz
E conoyssensa e merces
Son ab pauc del tot abatut; 5
Quar le muns es perpres d'eniau,
Tant quel pus l'obran a saubut,
Qu^a penas n'esdic pauc ni gran.
Quar baratz a lo pus perpres,
Per quel mais ne ua galiatz, 10
Quel mals es plazens e priuatz,
Tant que per paucx es faitz le bes:
Pero amduy son conogut,
E crezem, que merit seran
Mort per mal, e per ben salut 15
Per dieu a, quis fa, tot denan.
Le maluatz mons fals, dVnian ples,
Deslials, fons de maluestatz,
Fa cobezeiar los peccatz:
V. 45. azira. V. 7, A : assaubut. V. 13. abduy. V. 14.
que feblt in A,
GUIRAUT MQUUft. 39
E per dol tost tug sey coaques 20
E, qui pus Pa priuat auut,
Mais a multiplicat son dan;
Quar si pert et a elh perdut,
Per qu'es pus folhs, qui mays lo biaiL
Mas gardatz, quon es dieus cortes, , . 125
ÜnVl nos esta aparellatz;
Ja tant nons trobara tacatz,
Sol gardem, qui ein e cuy es.
Quar elh nos ten son bras tendut
Per gandir del mortal aran, 90
Ab quel nostr' estamens se mut
Fort peneden e ben obran.
Dieus uol patz; mas guerra promes
Als sieus; doncx, qui er guerreiatz
Per luy, guanditz er e saluatz, 35
Sei nos recreza, quon quel pes.
E Qual son aquist combatut?
Sylh, quel mon desamparat an,
£ de bona fe fan escut,
Dieu seruen e lur crotz portan. 40
Recobratz fora, quis uolgues,
Lo luecx, on Jhesus Cristz fon natz
E uisc e fon en crotz leuatz,
El Sans sepulcres, on fon mes.
Mas en mercat o an tengut 45
Li ric em prenden que n'auran;
Per que dieus non für a ualgut,
Quar petit per s'amor hi fan.
Si prelatz, reys, comtes, marques
£ totas autras pozestatz 50
Pogues bom trobar acordatz,
Que plag ni guerra no y agues,
£ fosson tot li tort rendut,
£ passesson de bon talan,
Tost foran Sarrazin uencut 1^5
combaten o prezican.
La fe e Pobra de salut
Yssause dieus, com que Tals an,
£ la uerges, quens y aiut
Pregan so iilh ab Sani Johan. 60
y. 26. apparelhatz. V. 28. cuy f. qui. Y. 38. desem«
parat. V- 42. luoc . V* 46. en prenden. V. 59. si f. y.
40 GuiRAUT mQunnr.
Reys N Anfos, diens per sa uertut
Uos cresca poder e talan
Del pretz, que anetz mantengut
Luy seruen, enemiex sobran.
Em don, qu^iel fassa seih traut, 65
Q«el QC^ay. peneden li fan»
Lied XXVIL
La redonda canson d*En Gr. Riquier, Ta» MCCLXX VI (un
mati), XIII. kal. de martz *).
Uoluntiers faria
Tal cbanso nonella,
Que fos agradiua,
Si far la podia.
Mas razos capdella 5
Mon chant e Tabinua,
Per qu'ieu, tant qnant uina,
Uudin seniir la bella,
Que de grat sagella
$08 faitZy gent aiziua^ 10
Hmnils et esquiaa,
Plazens et ygnellia.
Si tot no m^apella
NLm'acuelh avrtina,
M'es s^amors honrada^ 15
Qu^ades me sembella,
Quel eaptenh me pliua,
Qu^als ualens agrada.
Bona fos anc iiad%
Tant es adonina, 20
De totz bei prezina,
Que d'oBor sazada
Es nominatiua.
Quar de gent badiua
E de la senada 25
Conquer beuolensa.
Tant esta celina,
Que nulla uegada
Uolers noB la uensa
Endreg de fallensa. 30
*\ B setzt hier noch hinzu : en .1. iom. Y. 20. Naeh Y. 26
hat A noch die Zeüe i Endreg sa ualensa. Y. 27. Que tant.
6CIRADT BIQUIBR. 41
Bona Tai amada,
Quar s'amors m'a dada
De trobar sabensa,
Don gent de ualensa
Ai ab grat priuada. 35
Midons ai preyada
Mout, e non Fagensa,
Qu'en antrey partida.
Pero ges camiada
No s'es ma temensa; 40
Quar amors lam guida,
Ni pot a ma nida,
Bei ne fas pleuensa,
Que d'als souinensa
No m'es abelhida; 45
Doncx gent s'es sazida
De mi en paraensa.
Qnar totz ioms eomensa
Son pa, e gnandida
Non truep, don nolria 60
De lieys la sufirensa;
Que tant ses falhida
L^ai qnista, qu'^1 dia,
QuMeu de lieys Panria,
Seria cumplida 55
Ma ioya chanzida;
So es, sim tenia
Per sieu, el plazia
Mos chans, qu^als nol crida.
Doncx ma caramida 60
Mos belhs deportz sia
El reys de Castella
N Anfos, que grazida
Ualor ten a tria:
On pretz renouella 65
Guy deuers gragella,
Lay, cbansos, tey uia;
Pero not daria
Tomada e reuella,
Qu'om no4'escantella, 70
Quel compas mentria.
y. 59. non f. nol. Y. 60. caramia.
42 6UIIIADT RIQUUR.
Lied XXV in.
(La XXa) canson d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXVI, en .1.
iorn XX kal. de marz *).
Razos m^aduy uoler, quMeu chant souen,
£ fin^ amorsper midons la razo,
Qu^a penas ai en al re pessamen,
Tant m^abellis; e qui bos chans grazia,
Horas e iorns e setmanas e mes 5
Preyaria Heys chantan, quem tengues
Per sieu; quar tot, quan que dezir, auria
Endreg de lieys, so) mos chans li plazia.
Quar uerays suy en amar iinamen
Mon Belh Deport, tant qu^autre guazardo 10
Non uuelh de Heys; aus si aquest nom ren,
Tot atertant l^amarai tota uia;
Quel gazardos no crey Tamor cregues,
Mas a mi crey que plazers aduysses:
Quar aissi Tarn, que, si mil tans ualia, 15
Qu'eras no ual, d'ailant mais o uolria.
Quant pes, qui fuy, tro aic entendemen
£n Heys amar, et er aug mon resso,
Qu^amors m^a dat per Heys engienh e sen
Aquelh que m^ai, ia nulh temps nol poiria 20
Gazardonar las grans honors nils bes,
Qu'ieu ai per Heys; mas mos cors s'es empres
En dezirar son enans nueg e dia;
Pero mielbs fai, qu^ieu uoler no sabria.
Non truep selhuy ni selha, que mout gen, 25
Quan la mentau, no la laus a bando
De grat de sen, de belh aculhimen,
De gent parlar e d^auinent cundia
AI miels, que sap, e mais H ben apres,
El pus priuat mielhs: per qu'iel suy sotz mes 30
Per gent seruir, sol sufrir m'o uolia,
Pero fassan so, que mielhs H n^estia.
Que, sMeu ab cuy trobaua iauzimen,
Me daria, et ai, de quel me do
Endreg midons; tant a ric pretz ualen, 35
Et ai Saber, don tot iorn chantaria;
Mas quar trobars nalens grazitz non es
*) B: kis de mars en 1. iorn f. en — marz. Y. 5. semp-
manas. Y. 14. min f. mi. Y. 20. quMeu f. qnem. — non f. nol.
Y. 24. dir f. uoler.
GUIRAUT RIQUIER. 43
Ni chans ni iois, quei mons es dVnian pies,
Yeu perc mou chan; pero no m^en tolria,
Qu'endreg midons me play, quon que Tals sia. 40
Le reys N Anfos Castelas m^a conques;
Quar li plai chans, sabers, pretz e totz bes,
Per que sos laus me plaira tota uia,
£1 guazardos degutz m^en plaseria.
Per elh esper puiar en manentia 45
Et en u^or: a dieu plassa, que sia.
Ued XXIX.
(La XXIa) canson d'En Gr. Riquier, Van MCCLXXVI en
.1. iom XI kal. de marz *).
Los bes, quMeu traep en amor,
An sabor,
Quem fan chantar
Tan souen e dezirar
Ab grat creyssemen d^onor 5
Tot iom de mon Belh Deport,
A cuy m'autrey ferms e fis;
Quar gent m^a d^afan estort,
Que SOS plazers m^es plazens,
Don suy de piazer manens. 10
Gran piazer ai de s^amor,
Qu'ab sabor
Sap dir e far
Tot, quan uol, don benestar
Ne reten e gran lauzor; 15
Auerat m'a Belh Deport,
Quar soioms e gaugz e ris
M'es SOS captenhs, quar ta fort
Me play sos enantimens,
Que mos plazers autres uens. 20
Ades truep mais en amor
De sabor,
Quar gen parlar
Essenha e belh trobar
E lialtat e uaior, 25
Per qu'ieu a mon Belh Deport
Suy per fin' amor aclis,
*) B : kls de mars en 1. iom f. en — marz. V. 2. A : As-
sabor, B : Asabor. V. 5. creyssimen. V. 7. A : ferm.
44 GUIRAÜT RIQOnR.
Tant qu'en sufiriria mort,
Enans mie li fos cossens
De so, aon ylh s^es guirens. 30
Nom par, que senta d'amor
La sabor,
Qui uol blasmar
Sos faitz, que fan a lauzar,
Si$ fan, li fin amador, . 35
A dieus de mon Belh Deport;
Quar nol tays, sol quem sufiris
Per 8ieu, mas nom desconort;
Quar le sieus uolers m'es gens,
AI quäl suy obediens. 40
Tans de bes ai per amor,
Que sabor
Truep en Famar,
Qu'ab saber me fai bonrar
Part deuer; quar li mellor 45
Merce de mon Belh Deport
M^onran, dels quals suy uezis
De cor; e sMeu uenb^ al port,
Quem tanhan mays d'onramens,
Sabrai esser pus ualens. 50
Heys N Anfos Castellas, fis
Uos suy d'amor, qu'autre port
Non truep, quem sia guirens,
Qu'esser cug per uos manens.
Bos reys, doncx per uos comens, 55
Sius play, mos enanümens.
LUd XXX. R. IV, 384.
(Lo Villi) uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXVI, en .1.
iom X. kal. de marz *).
Xpistias uey perilhar
Per colpa dels. regidors,
Quar entr'elhs no cap amors
Ni patz ni dreitz, qu^ab tortz far
Son d'autruy dreg enueyos, 5
*) V. 29. consens. V. 30. In B findet'sich hier noch etwas
mehr; allein die Handschrift ist hier unleserlich. V. 53. gui-
rens fehlt. — *) B: X kls de mars en 1. iom. V. 5. B: au-
tres dreitz. A : eueyos.
fixnMAaj RiQuim» 45
E creys Inn iniquitatz
Greyssen liirs possessios.
£n aisso troep uoluntos
Lo pus de las poestatz;
Ja non dirai dels pielatz, 10
Qu^ilh deuon gouemar nos
Mostran uia per saluar;
Sifl fan, don Inr tanh lauzors,
E dieus fassals drech gnidar.
Per sas obras deu mostrar 15
Seih, qne repren las follon,
Si quel n'eschaya honors,
Qu'ayssi deu hom essenbar;
Quar non es maiestres bos
Per sol dictar apellatz, 20
Süs faitz no fa cabalos.
Aisso lays, qn'autra razos
Wo tolh, don suy apessatz;
Quels reys truep desacordatz,
Qne d'un uoler non sai dos, 25
Tant uol quascus contrastar
Ab Fautre, don es paors,
Qne dieus tot o desampar.
Un temps uolc dieus yssausar
Crestias, el fon sabors, 30
Quar ^1 pus era ualors,
E pessauan d'elb honrar
Contra Sairazis feilos,
Et auian entr* elhs patz
Et amor totas sazos. 35
Mas er es contrarios
L*U8 a Fautre, que duptatz
No y es enians ni baratz
Ni cuberta tracios,
Fus cuia l'autr' enianar; 40
Mas pus greu m'es dels maiors,
Quel mals pot a mais montar.
Quant Fus ue Fautre baissar,
Se deurian far socors,
Quar qui ual, a ualedors; 45
Mas estiers los uey obrar,
■ ■
y. 15. A: obas. V. 17. neschay ad. V. 18. ensenhar.
V. 19. maistres. Y. 30. A: sobors.
46 GUIRAUT RIQUIIR.
Que del creysser son gilos
E del mennar fan solatz,
Qu^om ual als pus poderos.
Bos reys Castellas N Anfos, 60
Ab dreg faitz tot, quant fassatz,
Et auretz pro companhos.
£1 deuers sia gardatz
Vostres el rici pretz per uos.
Lied XXXL R. IV, 387. Diez Leb. 521.
(LoX.)ueTs d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXVI (en setembre).
Quim disses, non a dos ans,
Quei laus me fos desgrazitz
Del rey N Anfos, de pretz guitz,
Mot me fora greus afans;
Qu^er es tant uil tengutz sai 5
E blasmatz, que sol parlar
Non aus de luy ad honor,
Don ai al cor tal dolor,
Qu^ab pauc chant non desampar.
A moutz homes Taug blasmar, 10
Que li foran ualedor,
Si guerra Tagues sabor,
Tant quon a cor de donar.
Mas ieu las! suy en esmai;
Qu^om me sol lauzar mos chans 15
Per elh, que m'er abelhitz,
Tant quMeu serai sebelhitz.
Ans que dreg alhors los lans.
Mal aueyra sos efans,
Sil pus de la gent uer ditz, 20
Que uius n^er despostadltz.
£ dieus don me mort enans;
Quar ia gran ioy non aurai,
Tro per uer auia comtar,
Quel sieu enemic malor 25
Alan ab luy tal amor,
Que d^elhs nol calba gardar.
V. 9. Cap f. Qu'ab. V. 10. laus f. Taug. V. 16. es f.
er. V. 19. Rayn. Mala ueyra; vielleicht ist auenra f. aueyra
zu lesen. V. 26. tan d^amor.
601BAUT RIQUIIK. 47
Ab dreg a uolgut renhar
Et ab pretz et ab ualor
Creyssen de terr^ 4b lauzor 30
Le reys N Anfos, que dieus gar;
Et aras deu mielbs e may
Uoler dreg e patz dos tans,
Sol que non sf escarnitz;
Per que de dieu sf aizitz, 35
E SOS pretz nos desenans.
Mos ditz sera pro bastans,
Sol que per luy sf auzitz;
Qu'ieu parli totz esferzitz,
E si m'enten, non Ter dans. 40
Pero aitant li diray,
Que reys deu amicx amar;
Mas de Tals dir ai temor,
Elh chauzisca son melhor
Per son dreg deuer a far. 45
Jamays no m^esforsarai
Del rey Castellan lauzar
Ni d'autre, si en error
Uen SOS pretz, qu^a deshonor
Me pogues ab dan tomar. 50
No suy astrucx de senhor,
Quem uuelha de cor amar.
Lied XXXIL
(Lo XI uers d'En Gr. Riquier, facb en Tan MCOLXXYII.)
Yuems nom te de chantar embargat,
Ni per estiu non suy pus uoluntos,
Mas totas uetz, quan m^en somo razos,
Truep mon engienh de chantar atemprat;
Et es be semblans, 5
Que no m^es afans
Chans,
Qu'aitals sabers m^es donatz,
QuUeu chan, quan uuelh, de quem platz.
Ses plazer chant e ses esper de grat, 10
Pero mos chans non er tristz ni ioyos,
QaUeu nom lauzi ni no suy rancuros
Del Belh Deport, qu^ay non amatz amat.
V, 28. regnar. V. 43, paor f. temor. V. 44. cauzisca.
>•
48 GUIBAUT HIQUIBA.
Don sembli efans,
(2iiar ai sufert tans 15
Ans,
Qne sol nom suy assaiatz
A uirar de Tautre latz.
Del segle ueg, que m'a lag galiat;
Qoar SOS segres m'es auutz saboros 20
Grezen, que sens mi fos ab saber bos,
Mas eras n'ai mon cor desesperat:
Qu^ab uils faitz tnians
N'es bom benanans,
Ans 25
Que uergonbos ni senatz,
£ uuelb n^esser enianatz.
SMeu ai seruit, no m'es gazardonat
Per mos senbors ni pel segle ginbos
Ni per dona, de que no suy c£anos; 30
Quar 8*amors m^a en tal saber montat,
Que m'es pro bastans,
Mas no m^es enans
Grans,
Et ^1 temps, que n^es passatz, 35
Foram grazitz et bonratz.
E si no m^es esta uetz restaurat
Per lo ualen rey Castellan N Anfos,
Si que semble ben sieus le gazardos
De mon cbantar, e d'elb penrai comiat, 40
Pero non clamans;
Quar trop mal estans
Dans
Seria; tant es lauzatz
Auutz per mi de uertatz. 45
No suy acordans,
Bos reys, quMeu mos cbans
Lans
Uas lunb autre rey pagatz,
Ni fuy, qninz ans a passatz. 50
Doncx pus queus me suy donatz,
Parer dey uostres, sius platz.
y. 35. ques f. que. Y. 50. XV ans f. quinz ans. V. 51.
quieus f. queus. — datz f. donatz. Y. 52. A: plaz.
6ÜUUUT uQunt« 49
XXXIIL
(La XXII.) canson d*£n Gr. Riquier, (facha en) Fan
MCCLXXVII.
Greire m^an fag mey dezir,
Quel pus complir en podia;
E quar no y puesc auenir,
Jamals de tant nols creiiia.
Fag m^an amar ab fadia 5
Mon Belh Deport ses iauEir^ '
E m^an faitz senhors semir
TalSf de qu^ieu nom daniaria.
Quan azaiitz me fetz chauzir
Midons, ftiy d^amar en uia, 10
E dezixs. nenc me sazir
E fem creyre, qu^ien sabiia
Far tant, qu'en lieys auenria;
Et anc per far ni per dir
No nolc mos chans acolhir 15
Ni ml en sa senhoria.
El dezirs am fag languir
XX ans, quar creirem fazia,
Qu'ab celar et ab sufirir
Grat de midons conquerria; 20
Pero, quon qaes uuema, sia:
Que non suefiri nul martir,
Mas ereza, quMeu non Tazir,
Ni fetz per que? ni faria.
Ans se sap tant enantir, 25
Que de lauzor creys tot dia,
De quem plai senes mentir.
Pero mais non atendria
De Heys so, qu^ilb nom daria,
Quar d'amar suy ses cossir; 30
Mas per als souen sospir,
Quem falb, don dezir auia.
Bezirat ai possezir
Grat dels pros e manentia
Crezen, que per cortz seguir 35
Lur grat el befag auria
Ab trobars de maiestria
Fazen mos sabers auzir;
£ tot no m^o pot complir,
Mas mi ualgra mais folbia. 40
y. 21. que Tor sia. Y. 22. suefire. V. 37. maistria.
4
30 60III4UT RIQVm.
Senhon ai, de que nom uir,
Ni d^elhs amar nom partria;
Mas per ma uida gandir
Ad honor, un ne nolria
Conoyssent ab cortezia, 45
Que saber uolgues grazir,
E d^elh nom calgues partir,
Quar totz temps lo seniiria.
Er suy firanci, tant c[u*en poiria
Senber auer per seniir 50
E dona per obezir,
Si de bon grat m'aeuUia.
Del bon rey NAnfos uoMa
Gastellan grat e iauzir,
Quar m'en tanb per lonc bendir 55»
Uer ab amor ses bauzia.
Lied XXXIV,
(Lo XIII.) uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXX
(en decembre).
S*ieu ia trobat non agues
Tantas de bonas razos,
Auch en cort del rey N Anfos,
Qu'er saubra trobar, som pes.
Donc pu8 sabers m'en es guitz, 5
Si tot chans non es grazitz
Ni socors non ai d^amor,
AI bon rey tanb tan d'onor
Qae dey, si puesc, bon uers far.
El bon rey a tans de bes, !•
Que grazitz es sos ressos,
£1 laus tan grans e tan bos,
Quel mielbs del mon Pa perpres;
Quar tant Fes pretz abelbitz,
Que saber e faitz e ditz 15
E cor e sen e ricor
A tot donat a ualor,
E si uers es, assatz par.
Qu'er aug, qu'elh el rey France«,
Don cuiau' esser tensos, 20
Ueyrem acordar amdos;
Quel princeps, que senhers es
y. %\. er f. per. V.21. abdos.
r*
GUIBAOT IIQOOII. 51
Dek Proensals, n'es auiitz,
E crey, qu'en er obezitz;
Quar dreytz e patz Tan sabor, 25
E par, qii'ab nostre senhor
pot tot leu endressar.
Plazer den al rey Engles
LuTs acortz, quar sospeyssos
Non l'an, e plagram, que y fos «H
Elh el reys Aragones,
Qu'ab ualor s'es enantitz;
Q'usquecx deu esser aizitz
De uoler la cort de lor,
El reys NAnfos per uigor «e
Poiran Granada leuar.
Beniplay, quar l'onratz marques
De Monferrat cabalos
AI rey fa prezent ioyos;
Mas ans de luy tal lo pres, ja
Qu^ n'es d'onor enantitz
E de poder afortitz,
Don denon auer temor
Sey enemic, qu'ab dolor
Los fassa breument estar. jc
Tug aquist fag me son guitz
D^est uers far, tant uey aizitz
Xpistias del saluador
Seruir, sol uan per s'amor
La sancta terra cobrar. ^
Eos reys NAnfos, mout auzitz
Es uostres laus, mas cumpHtz
No fon per lunh lauzador.
Ans prendon tug mais d^onor
Que uos ^1 uostre lauzar. er
LUd XXXV. R. V, 171. II, 246.
Ganson redonda et encadenada de motz e de son d'En ©uf-
raut Riquier, facha Tan MCCLXXXII en abrü. El sos de
U segonda cobla pren se i\ mieg •) de la primeira e sec se tiü
ja Im, pueys toma al comensamen (de la primeira) e fenis en
la mieia *♦) de la primeira •••), aissi quon es senhat. Pueyg
V. 29. tospechos. V. 34. A; delhor. •) miebe. ••^ ^i
mieg. •*•) ArjHimimeira. ^
53 GiriRlÜT RIQUIER.
tota la cansos eanta se aissi*^ : la primeira e la tersa e la quinta
d*una maneira, e la segoncia e la quarta e la sexta d' autia
maneira, et aquesta cansos es la XXa Illa **).
Pas sabers nom usl ni sens,
Qu^az amor aus Ten desdire,
Quem fassa uoler, paniens
M'es, qu^aman me deu aucire?
Tant li suy obediens 5
QuMeu auia malanaas
Estat d'ans XX fis amaire,
£ pueys am ten^ut Y ans
Guerit ses ioy oel jmaltraire,
Eras ay de mal dos tans. 10
Eras ai de mal dos tans;
Quar amor» m'a fag atraire
Ad amar, tal qpxe semblans
M'es, que ia lunhs temps retrairr
Non Fauzarai mos talans; 15
Tant es noUa e plazens
Dona, doB non es a dire
Beutatz, honors ni iouens,.
Et a bon erat e dous rire-
Ab faitz, i3> ditz auinens. 20
Ab faitz, ab ditz auinens
Tolh a tot bome cossire
Ol doDa SOS gays eors gens,
Pus que son eaptenb remire;
(2uar SOS belhs aeulbimens 2Sr
Es grazitz e benestans,
Tant que quascus Tes lauzaive,
Don sa lauzors es tan grans,
Qu^ien sai, quem fai follor faire
Amors, don no suy clamans. 30
Amors, don no suy clamans,
Wa. fag donar et estraire
E dezirar pros e dans
Et esser ferms e camiaire
E percassar plors e chans 3S
Et esser pecx e sabens, .
*) Für Pueys — aissi: Et aisi canta se. **) Für la
primeira e la te/sa — Illa: la Ulla e la Yla, e la tersa
e la^ Ya aisi co la primieiia; e no y cap retomada. Y. 14.
nnlb f. lunhs. Y. 27. nes f. Tes. Y. 28. nalors f. lauzonk
GVnAUT MQIIISK. S3
Qne re nol pnesc oontradire.
Donc quäl esfortz fa, sim neos
Em fai languir de dezire
Ses esper d^esser iauzens! 40
Ses esper d^esser iauzens
M'a donat nouelh cossire
Amors per Heys, qu'es ualenft,
Tant qu^en perdos en sospire.
Mas d^aissom conort al mens, 45
Que tost m^aueira Pafans,
Pus que senhor de bon aire,
Ab que belbs sabers m'enans,
Non traep, que prom tenba galre;
Mas assaiar m'ay est lans. 50
Mas assaiar rn^ay est lans
Ab lo rey, de saber paire,
Peire d' Aragon, qu^ab maus
Bos faitz comple son ueiaire
De maluolens e d^amans. 55
£ £i m'es degutz guirens,
Yel serai lials seruire
£1 suy auutz ben dizens,
Si non cor ai, que m^azire,
Pus sabers nom ual ni sens. 60
Aissi no cap tomada *).
Lied XXXVl.
(Lo XIIIL uers) d'En Gr. Riquier, Fan MCCLXXXIII
ö nouembre.
Per proar, si pro priuatz
MVs mos sabers mentaugutz,
Uuelh ualen uers far uiatz
Obrat d^obra, don ia brutz
No crey qu'en cresca eabals, 5
Don dans m'a dat desconort,
Tant uey trobar trist a tort.
Trop tart er trobars trobatz,
Quel mons de mundar mogutz;
Gaire gays guide, don gratz 10
y. 37. Que ren nol pus contradire. Y. 55. mals uolens.
*) Steht in B bei der Ueberschrift. V. 2. mentagutz. Y. 5.
crescals.
54 «oiMAUT BiQinn.
Laus BOB don lauzan a lutz;
Quar faitz uol qii^om fassa fids,
Eis bos eis bes bayssa fort,
Tant quel mielhs el mays son mort.
Mal m^es, quar mals es montatz, 15
£ bes bayssan abatntz,
Uoluen uer en uanitatz,
Escassan bes quays cazutz;
Qu^enguans d'enguanar engals
A sols sotz mes a sa sort 20
Lo mon lag luenh de bon port.
Larcs es le laltz, es layssatz
Kon braus, abriuatz, batutz
Camis croys, on corr coebatz
Totz lo mons tortz, entendutz 25
En far uils faitz yfemals;
Don Faduch en desacort
Sos senhers ses san conort.
Si sens de saber sazatz
Agues guaire guitz auutz, 30
Diens, a dar dos adonatz,
Bos, benestans, bels sanbutz,
Nos pascrab patz passatz sals;
Mas notz non lo nos qnens mort
Ens ro ros ras del bon ort 35
Keys ricx, regnans los reyals,
Faitz nos far facb de depork
Final, qu'a fin fis nos port
Filbs e fraires an fach tort.
Per pro ses pro plane mot fort. 40
Per pretz plailc mon Belh Deport
LUd XXXFIL
(Lo XV. uers d'En Gr. Riquier, l'au MCCLXXXIII, en
decembre.)
Mentaugutz
Auch que dieus es
E crezutz,
Que de totz bes
V. 19. A: enffuan. V. 20. A: assa. V. 28. cessan f.
ses san. V. 34. Tos f. lo, nos fehlt V. 36. regnant
QVIMAVT BIQiniH. 5i
E« la lutz, 5
E ouel mon fes,
£ que nutz
Per nos mort pres
E del uas
Ressors de mort, 10
Perqu' estort
Son e seran peneden
Tuch li ueray peneden.
Mas tan len
Es bes uolgutz, 15
E corren
Mals essaubutz,
Qu'en paruen
Non es temsutz
Dieus, que ren 20
Meritz degutz.
So es mes
Denant, detras,
) Perquem ras
De dreg cami e de port 25
£ perill am ab deport.
Qu^ om fa tort
Dreg conoyssen,
Per que port
Autruy souen 30
A uil sort,
Lo sieu perden;
El pus fort
Son pus arden;
Per qu'es brutz, 35
Qu'amors ni fes
Ni merces
No son, q' usquecx amal pas;
Per que uenem a mal pas.
Doncx tu las 40
Senes aeort,
Quet faras,
Aias recort;
Que trop as
Estat 4\ ort, 45
Et auras
y. 5. salutz f. la lutz. Y. 17. Mas esauputz. Y. 54.
Sim f. Son.
56 GUnUlIT RIQÜOCR.
So, qnet remort,
Fach ab sen,
No Sias mutz,
Quon aautz 50
Yest, de ben; cofes, repres,
Fai, que no sias repres.
Dieus cortes,
Que uols e fas
Drech, qu'iest ples 55
De gaueh, a bras
Pren nostres
Faitz; non da pas
Del sotz mes
Uli loc trop bas 60
Ses Gonort.
Totz ben fazen
Nos defen,
Senher, e lai nos perdutz,
On non es lunhs bes perdutz. 65
Belh Deport ^
Ayc mout ualen
E plazen,
£ nol puesc mandar salntz,
Mas dieus li sia salutz. 70
Per saber suy esperdutz,
Quar uey, que taut es perdutz.
Lied XXXVllh
(Lo XYI.) uers d'En Gr. Ri<)uier, (fach en) Tan MCCLXXXIIII
en lenouier *).
Quis tolgues
Es tengues
Dels mals, en que cossen,
E fezes
Totz los bes, 5
Que conoys et enten.
Res non es,
Que nogues
D^anar a saluamen
Als repres, 10
On la fes
Es de dieu, quens aten,
y. 65. nulh f. lunhs. *) B: ianoier.
GUIftAHT RIQUIIR. 57
Qu'a bon port nos tntisses,
Sa merce prometen.
Prometen 15
Don ualen
Trobam dieu tan cortes,
Que fazen
£ dizen
So, que crezem, quel pes, 20
Quens defen
A prezen,
E S08 mans no laym ges;
Nons caruen,
Ans sufren 25
Egpera, quens agues
Penedens humilmen;
Quar nos fe ens conques.
Bens conques;
Quar mort pres 30
Per son pöble dolen,
Que uengues,
Sis uolgues,
A luy sals peneden;
Quel paires ^5
Premiers fes
Adams un falhimen,
Don fou mes
Sos heres
En yssUh mot cozen, 40
Tro que dieus sa trames, "*
Quins rezemes moren.
Mas moren.
Mal uiuen
Cazem totz ioms ^1 bres, 45
En quens pren
Desceben
L'enemicx de mals ples,
Quens apren
Ens essen 60
A son uol de ben des,
Don tot len
AI arden
Fuec nos mena espes.
£ selb, que li conten, 55
Es en dieu ben apres.
V. 42. rezemet. V. 45. tot iom. V. 51. Asson.
58 GUIRAUT RIQUIER.
Ben apres
Es, que res
Nol falh, que desinen;
Quar sotz mes 60
Demanes
Es Fenemicx ses sen,
Qu'a perpres
Totz mals ues,
Per que fug mantenen; 65
Quan SOS pes
Es entes
E tengutz a nien;
B crey, que dieus endres
Aquelh afortimen. 70
Quar mals es
Tant apres,
Yolgutz, faitz per la gen,
£ tan pauc amatz bes,
Nos ten dieus en türmen. 75
Narbones
Es mal mes
E blasmatz per non sen,
Et er pus, si merces
De dieu no y ual breumen. SO
Pus es grieus per un tres
Lo mals, que nom nol sen.
*• lAed XX XIX,
(LaXXalllla) canson d'En Gr.Riquier, Tan MCCLXXXIIII
en febrier.
En tot, quant quMeu saupes
Far e dir e pessar,
Me deuria endressar,
Que ab plazer caupes
En grat de ia ualen, 5
Qu'ieu am de bon talen,
Pus ses lieys ges deport
Non truep de Belh Deport;
E quar uol tant mos pros,
Qu^ab so uol serai pros. 10
Per quem mostra razos
Em repren em remort,
y. 59. Nol falh sei que desmen. Y. 1. buey f. quMeu.
V. 12. em remort fehlt.
GUIRAUT RIQUIIA» 59
Que per paor de mort
Boras, Uxms e sazos
No dey abelhimen 15
Aner de falimen
Tal, quem puesca forsar;
Ans me dey esforsar,
Pas midons de cort es,
D'esser per lieys cortes. 20
Ben deu esser cortes
Seih, que perpren auzar
D'esta dona lauzar,
Qu'en frau no sia pres;
Qu'ilh dona e no uen 2&
Et acapta souen
A SOS amans cofort,
E non garda, co fort;
E per un ni per dos
Tortz no cessal perdos. 30
Don* ab pretz gracios,
Qn'en totz bes a ressort
E non enra de sort
Nl nd plai tracios
Ni Innh mal no cossen, 35
Sitot sofre nossen,
Ay empreza d'amar.
Quem fara dous d^amar,
£ dey Tesser comes,
Qn'ilh m'a d'amar comes. 40
En bon esper m'a mes,
S'ien sai mo mielhs triar
El say gent embriar,
Selha, que m^a trames *
Sen et entendemen 45
De bon aprendemen,
Que m'ad alques des tort;
E fas comte destort,
Pus domn^ay, qu'en tensos
E motz non entensos. 50
Dona, flors de deport,
Drecha uia de port,
V. 16. falhimen. V. 21. apres f. cortes. V. 27. amicx
f. amans. Y. 28. con (com) fort. Y. 30. Tort nos sessal
perdos. Y. 35. nulh f. lunh. Y. 37. empressa. Y. 38. A :
amar f. d'amar. Y. 47. A setzt ab: Quem a dalqaes destort.
Y. 50. es tensos f. entensos.
60 GUIRAÜT RIQUn».
Plassaus, per uos cban sos
£n fassa mas chansos.
Lied XL.
(Lo XVII.) uers d'En Gr. Riquier, (fach en) Fan MCCLXXXIIII
^1 mes de *) martz.
Lo mons par enchantatz;
Quar uoutz et enchantatz
Es e pres de chazer,
Que tant uey dechazer
Los faitz adordenatz, 5
Eis desazordenatz
Enantir ses deuer,
Que tortz es amparatz
£ dreitz desamparatz,
Qu'om no y cura deuer. 10
Per qu'en a desplazer
Dieus, que uolc per plazer
Cristias enantir;
Qu'er uol desenantir,
E par, quar per auer, 15
Don deuem dol auer,
Nos propcham de perir,
Tant q'us non a pNoder,
Que razos Papoder,
Quan degram resperir. 20
Qu'om degra fi^tz chauzir
Ses son par deschauzir,
On dreitz ren no perdes,
£ d^als que s^sperdes^.
Don tortz pogues issir; 25
Mas dels bes desissir
Non es hom leu cofes
Ni las, quant que s^azir,
Ni temors de sazir
Nol fa leu uer cofes. 30
Qui dels mals se gardes
Eis bes ben esgardes
y. 54. B filgt noch bei:
Mos faitz e mas razos, 55
Dona, guide razos.
*) en f. ^1 mes de. Y. 6. desahordenatz. V. 13. Crestias.
V. 17. propchar. V. 28. Nilhas. V. 31» de f. dels.
6VIIAUT RIQOIIB. 61
Grans, que dieus nos a faitz,
Don nos trop a desfaitz
Gleises nobles, depes 35
De ginols e de pes,
S'en fora quecx retraitz;
Per que, quant nos clame«
Dieas de nos, nos dames
Ab teiribles retraitz. 40
£ qnascus fora saitz
De dien, per bos assaitz
A luy deutes pagatz,
Don elb fora pagatz;
£ quar le bes es traitz, 45
De nos dieus s'es estraitz
D^amar, nos prenden patz,
Qu^auem sos comans fraitz,
E quar nos troba fraitz,
Ans relenquitz ses patz. 50
D'emperis es empaitz,
De regnes, de dugatz /
Dieus ^1 mun per forfaitz,
Mas nos a tai forfaitz,
Qu'a nos sals nos dugatz. 55
Lo coms s'es esforsatz
D'Astarac ab mals traitz
De pretz, don l'es atraitz
Laus de grat non forsatz.
Coms de Rodes, bos plaitz 60
Es per uos melhuiratz.
Ued XU, R. IV, 244. Diez Leb. 522.
(Lo XVIIL) uers, que fes *) Grz. Riquier, (V ioms a Tin-
trada d'octobre) Pan MGCLXXXIIII, (so fon lo diious apres
sant Miquel) **).
Ancmais per aital razo
No fay de cbans embargatz,
Qu'er suy de ioy tant sobratz,
Que mos sabers nom ten pro
V. 34. AB : troba f. trop a. V. 44. feblt. V. 56. Le. —
forfaitz f. esforsatz. Y. 57. mfldtraitz. Y. 60. A: plaiz.
*) d'£n Gr. f. que fes Grz. **) B setzt hinzu : per lo deslieu-
ramen del senner de Narboua. Y. 3. per f. de.
6S GÜIIAUT RIQDRR.
Per chantar del gran plazer, 5
QaUeu ay segon mon deuer;
Qnar sai mon senhor estort,
NAymeric de peitz de mort
Ad honor, don quays perduda
Es Narbona reaenguda. 10
E dieus, a cuy dreitz aap bo,
Sian grazitz e lauzatz,
E don nos acort e patz
Ad honor tota sazo
De mo senhor, ses uoler 15
Del sieu pöble dechazer,
E metans o en tal port,
Que nulhs hom no y prena tort;
Quar elh no falb ad aiuda,
Sol qn^om la y deman deguda. 20
Qu' ancmais lunbs faitz tant no fo
Per tantas gens deziratz.
Ab tant de gaug restauratz,
Qnon qu'az onor de prezo
Yssis et ab bo saber 25
Mo senher, quar iom e ser
Per gens de quascuna sort
Suau e cridau mot fort
N'era pregatz ab saubuda
Dieus, que l'a honor creguda. 30
Per qu'ieu lo prec, que perdo
Per deuer, quant n'er pregatz
Humümen, si perdonatz
Vol esser, e garde quo
Fo e quon es, quar saber 35
Pot e deu, quant pot ualer,
Senhers, que truep desacort
El sieu sotz autruy ressort,
Quar gens contra luy moguda
Lo fai leuar en uil bruda. 40
E pus d^acuzacio
Es ab lo rey escuzatz
Franees, on es lialtatz,
AI quäl dieus aiuda do,
En totz bes sapcba caber 45
El sieu grat ab captener
y. 14. A: bor f. honor. Y. 21. nulh fag. Y. 24. de
preio fehlt. Y. 26. AB: mo senhor. Y. 39. ca f. contra.
V. 46. car tener.
CWIRAUT BIQOUB« 63
Degut et ab bon eonort,
Que paresca, quel recort
Dels senhors, qu'an defenduda
Narbona e retenguda. 50
Le pobles deu iom e ser
Dieu lauzar et honrar fort
De Narbona, quar estort
A son senhoT ab mouguda
De gran gauch per sa uenguda. 55
Pros coms de Foys, mout saubuda
E d^est fach la nostr' aiuda.
Lied XLIL R. IV, 389.
(Lo XYIIII.) uears d'En Gr. Riquier, Tan MGCLXXXY *),
lo iom de sant Bres.
Fortz guerra fai tot lo mon guerreiar
E destrair, per que tost er destrutz,
Qu'ab tot esfortz uey las gens esforsar
De dechazer us autres dechazutz
De drechura, q' us non es drechuriers, 5
Ans es ab tott qui pot, pus torturiers,
Tant que temors de dieu no y fa temensa,
E qui conoys, mescre sa conoyssensa.
Per quel mons es estranhatz de mundar,
Quar hom no cre autre ni es crezutz, 10
Ni es amatz per ren ni pot amar
Ni ben uoler, ans es totz mals uolgutz;
Qu'om dona dreg dat per dieu per deniora,
E per auer auerais messongiers;
Per que dieus fa ses pro far peuedensa 15
Als crestias crestatz de paciensa.
Q' US ab son par nos pot apariar
Ses decebre, don quecx es deceubutz
E galiatz, tan uol quecx ealiar
Creyssen lo sieu; don mals es tant cregutz, 20
Qu^om no uol far ben, e fa uolentiers
Mal, per que patz nos fiig, quel uers paiiers
Par que nos falh per la nostra falhensa,
E no nos ual, quar nos nol faym ualensa.
y. 52. Lauzar dieu. *) B setzt hier ein : en nouembre.
Y. 3. tots. y. 8. mens ere f. mescre. y. 12. mal. y. 21.
ben far — uoluntiers. y. 22. passiers. y. 24. fam f. faym.
64 6UIRACT RIQUIER.
Mas qui fes totz los bes, que pogra far, 25
E ques tengues dels mals, on es tengutz,
Et oblides so, que deu oblidar,
E decores de cor so, qu'es salutz,
E uolgues dreg, quar dreitz es dreitz semdiers,
Qu^aissi uiuen uiu hom e non estiers, 30
Et obezis so, qu^es d'obediensa.
De belh saber agra belha sabensa.
Uers paires dieus, don nons podem pairar,
Uera uia, uertatz e uera latz,
Uers saluamens, per quens deuem saluar, 35
Uera bontatz, don totz bes es uengutz,
Amaires uers als amadors entiers,
Defendemens defendens d'auersiers,
Faitz nos obrar tals obras ab crezensa,
Qu'entrels gueritz trobem ab uos guirensa. 40
Amples camis ab trops de caminiers,
Leus per saber e per tener leugiers
Es sem de mort, e mortaJs ab temensa
Selb de uida, per qu^a paucx uius agensa.
Si bem falhic, no crey, que y fes ÜEdhensa 45
Mos Belhs Deportz, deport truep e guirensa.
Lied XLllL
(La XXa Ya) canson d'En *) Gr. Riquier, Tan MCCLXXXV
en decembre.
Gauch ai, quar esper d'amor
Esser ricx e benanans,
E mal, quar no suy bastans
Del tot a fin amador,
Que deu auer conoyssensa 5
E lialtat e saber;
Mas en tot ai bon eroer.
Quem perduga bona fes
E caritatz e merces.
Quar quaritatz e merces, 10
Bontatz ab plenier poder
E sanieza ualer
M'en podon de seih, on es
Tot; quem don tal captenensa
y. 25. com f. que. Y. 33« podem fehlt. Y. 34. uida f.
uia. *) que fe f. aEn.
GÜIRAUT RIQU1BR. 65
Elh, qu'anc res no fon enans, 15
Qn'ieu li sia fis amans
Esquiuan tota folhor,
Qn^aitals hom tanh ad amor.
Aitals hom tanh ad amor,
Que sapch' esquiuar sos dans 20
Et enantir sos enans
Esperan reyal honor,
Seruan sos bes, que comensa
Ab esfortz de conquerer
Compiimen d^onrat plazer 25
Lai, on es gaugz e totz bes,
On nos perduga merces.
Lai nos perduga merces,
On res no pot dan tener,
B selha, que per deuer 30
A poder sib precx conques,
Don ses taca pres nayssensa
Le saluaires perdonans,
Preguel per paucx e per grans,
Quens don temprada calor 35
Uiuen en la sn* amor.
Quar no uiu ben en amor
Hom, si non es agradans
A la maire, qu'es pregans
So filh, nostre redemptor; 40
Quar pus non auem guirensa
Mas los sieus cars precx per uer,
Ab que nos uol sostener,
Sins uolem, trons aia mes
Lay, on es patz e merces. 45
Doncx gracias e merces
Lin rendam a mielhs parer
Tuch ab lauzor iom e ser,
Si uolem lo gauch promes,
Qu'estiers no y aiam pleuensa; 50
Donc quascus ab digz honrans,
Humils, ab faitz benestans
La maire del saluador
Honrem ab ueray* amor.
Uerges, d^onor etz creyssensa 55
AI human linhatge grans,
y. 17. Esquiuatz. Y. 25. piayer. ¥.41. A: guerensa.
V. 46. A: DonL V. 49. A: le f. lo.
5
66 GUIRACT RIQUIBR.
Quar eis maires e pregans
Del fiUi de dieu ab honor
Per nos; donc datz nos s^amor.
Ued XLIF.
(Lo XXus) uen d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXXYI
en febrier.
Ops m'agra, que mos uolers
S^acordes ab m^entendensa,
Ab sen et ab conoyssensa,
Per ques complis mos espers;
Mas nol puesc apoderar, 5
Ans me fa forssat passar
Soaen otra mon deuer
Ab pezar o ab plazer.
£ say, que per los plazers
Ya mos cors a dechazensa, 10
Dels pezars port maluolensa,
El tot es me non deuers,
E per lo uoler blasmar
Nom puesc ab dieu escuzar,
Quar razos ab bon saber 15
Deu en tot penre poder.
Mas non es tals mos poders,
Que souen uolers nol uensa
Per esper de penedensa,
Et aquo non es sabers; 20
Quar maus ne fa trabucar
Mortz en aquelh esperar,
Que non an plenier lezer.
Et aquo deuem temer.
E dieu sia mos temers 25
£ ma fes e ma crezensa,
E don me tal paciensa,
Que patz sia mos lezers,
El puesca ferms adorar
E lauzan glorificar 30
Ses d'esperansa cazer,
Ab fin quem denh retener.
Quar SOS honiatz reteners
Es de tots plazers creyssensa '
V. 12. er f. CS.
GVIRAUT UQUIIR. 67
E uida 868 defalhensa, 35
Don temor no fa cazers,
£ gaugz ses als dezirar,
Doncx elb, que sols o pot far,
Nos don en luy tal esper,
Qne als no puescam uoler. 40
Ses tu, uers dieus, aizinar
Nons podem de lunh benfar,
Donc fai nos uia tener,
Que uiuam al tieu plazer.
Maires de Crist, ton filh car 45
Prega per nos, quens ampar,
E quens garde de cazer
A la fin en desesper.
Lied XLF,
Lo XXI. uers d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXXYI en
nouembre *).
Jamals non er hom en est mon grazitz
Per ben trobar belbs digz e plazens sos
Nl per esser de bon grat enueyos,
Tant es le muns auengutz descbauzitz;
Quar so, que sol dar pretz, grat e lauzor, 5
Aug repenre per folbia maior,
E so, qu^om sol repenre e blasmar,
Uey mantener et aug per tot lauzar.
De tolre uey los poderos arditz
Eis uey uolpilhs de condutz e de dos, 10
£ de air uer tardius e uergonhos,
£ de mentir Irontiers et yssemitz,
£ lialtat no seruan ni ailior,
Mas ab enian s'aziran entre lor,
Et a merce nx)s uolon regardar 15
£ son cobe d^aizina de peccar.
Ab tot ditz hom, quel mun es coiregitz
£ pus, que mais no fo, es ualoros,
y. 36. nos f. na Y. 47. ebazer. *) Hier boren bei B
die Ueberscbriften ganz auf, ausser der auch sonst üblichen
Namensangabe: 'Gr. Riquier. Y« 2. ni £, e. Y. 4. desean-
sitz. Y. 8. A: matener. B : mantenir. — A: to f. tot. Y. 9.
«1^. Y. II. tat dieus f. tardius. Y. 13. noy gardon L no
seruan. Y. 14. A: entrelhor. Y. 17. A: conrregitz.
5*
68 GÜIRAVT RIQVR1I.
B -paieys be de conoyssensa blos,
Qni so pessa, e trop pns, qui o ditz; 20
Qu'anc el mon mais tant no foron tmchor
Ni falsari sufert, quel cran senhor
Fan de gran toit ab elo bon dreg semblar,
Bt es uolgtttz mais, quin sap pns obrar.
Perparan dreg es toitz tant enantitz, 25
Quel mons es ples de platz e de tensos,
Qu^om sec apems, assizas uolontos,
Meten lo sieu, tro n'es empaubresitz.
£ caritatz no troba ualedor,
Don uey camiar totz ioms mal per peior, 30
£ pot quascus en si meteys trobar,
Que uertatz es, si so sap cossirar.
Ab aquelh mal, ques dels autres razitz
£t ab eiguelb em tug contrarios
A tot deuer, qu^entre mil non a dos, 35
Ques conoscan; ear bos sens nons es guitz,
Ni temem mort ni pena ni dolor
Ni uergonba, et auiatz gran folhor,
Qu'apres la mort mandam so acabar
Per nos, que uiu no sabem comensar. 40
£ tuch auem los mandamens auzitz,
Que nos a faitz dieus, qu'es totz poderos
£ totz sauis, drecburiers e totz bos,
Ples de merces; mas pauc n^es obezitz
£ sol qu'amaD, luy bonran ab temor 45
£ Fus rautre, nisquessem ses rancor,
Fazen lo ben, que pogram, ses mal far,
Crey certamen, qu^elh nos uolgra saluar.
Sanctz paires dieus, sanctz filbs, sanctz esperitz,
Qu'etz caritatz, misericordios, ' 50
£ tot, quant es, es niens senes uos,
Senber, tot so, de que uos etz seruitz,
Nös faitz obrar a la uostra bonor,
£ de tot Tals per la uostra doussor
Faitz nos partir ens o faitz azirar, 55
£ns datz guida, quens sapcba dreg guidar.
De far Fobra son trop li dictator
De drecbura e pauc li fazedor,
^ y. 20. pensa. Y. 24. Qui pus en sap. T. 28. empau-
prezitz. Y. 35. son f. a. Y. 37. A: temen. Y. 39. A:
mandan. Y.47. los bes.
GUtRAVT RIQUnR. 69
LHin trop escnr e li mtre pro dar,
Mas tant sofre diebs, quens deu temor far. 60
Anc pus perdei Fonrat rey plen d'amor
De Castella NAnfos, non ayc senhor,
Quem conogues nim saubes tant honrar,
Qne m^en pogues de uergonha cessar.
Greu me sera, sim couen ablasmar 65
Vn senhor mieu, que solia lauzar.
Lied XLFL
Lo XXII ners d'En Gr. Riqnier, encadenat e retrogradat
de motz e de son, fach en l'an MCCLXXXVII en ianoyer;
e canta se aissi quon la cobla primeira la tersa e la quinta,
et aissi con la segunda la quarta.
Res nom ual mos trobars,
Mos sabers ni mos sens
Per penre honramens
En cortz, don m'es amars
Lurs segres; tan amara 5
Uidan trac, quar no y platz
Lnnhs faitz adordenatz,
Per qne y uolgra fugir,
Si m^en pogues sufi^.
Mout m'es greu per sufinr, 10
Qu'a deuer uey Aigir
Alcus adordenatz,
Tant lur es totz mals platz,
Q'us nom par, que am ara
Dieus, on es uers amars; 15
Don par, quens n'onra mens,
Quar part M de tans cens
Es ab mal lurs trobars.
Trobar pot, cuy pezars
D^un e d'als es plazens, 20
Mais de defallimens
£1 mon que bos afars;
Tant uey, que tortz s'afara
£ dreitz es esserratz;
Quar sauis es clamatz^ 25
Qui sap auer culhir.
Ab que dreg no y albir.
V. 61— 66 fehlen in B. V. 64. A: sessar, V.13. plaiti.
70 6UIEAUT RIQCIBR.
Ben a perdut Palbir,
Qai uof desaculhir
Dieu, quens a redamatz, 30
Ubren camis serratz;
Quar en tot, quant a far ha,
Uol de mal aia fais,
Deziran falhimens,
Don luecx mot desplazens 35
L^er datz ab totz pezars.
De doloiros pezars,
De gauez dous e plazens
Sera dels falhimens
Vils e dels bos afars 40
Rendutz meritz, qua far ha
Dieus iutiainens serratz,
Los bos al gaug clamatz,
Los mals al reculhir
AI dol ses tot albir. 45
En la greu mort amara
Del hon rey es serratz
Pretz, qu^en est mon no platz,
N^Anfos, qu'elh saup cnlhir
Bos faitz eis mals ftigir. 50
No sai, uas on m'albir
Per menhs dWan sufirir.
JUed XLFIL
Lo XXIH ners d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXXXYII en
decembre.
No puesc per ren
■Lo ben,
Que conosc, far,
Ni ges no pnesc al contrari fugir;
Nim puesc del tot a nertat acostar, 5
Ni aitam pauc abstener de mentir;
Ni pnesc tener lo camin, que deuria,
£ uau souen lai, on ops no m^auria;
Don desseruisc leyal senhor ueray
Per seguir un fals e mal, quem dechai. 10
E sai, que ren
De Den
V. 33. aya. V. 43. als gaute. V. 46—50. R. V, 171.
y. 6. aitan. V. 8. uauc Y. 10. descbay.
GDIRAVT RIQUIBR. 71
Nom pot donar
Le mala, ans crey tot cert, quem uol aucir;
El bos senhers, sim uuelb, uol m'en gardar, 15
Em uol far ric ^ mo uoler complir.
Donc, si del mid tenc derenan la uia,
Ma folhors er trop piegers d^aurania;
Per que, si puesc, mo uoler non creirai,
Quar sens m'en deu desuiar, si ges n^ai. 20
Mos sens per ren
Del ben
Nos deu cessar
Contra! uoler, quem fa mals abeüir,
Quar mos sens deu mo folh uoler sobrar 25
El bes lo mal per razon, so m^albir.
Mas selb, que tot pot e tot sap, m^en sia,
Sil plai, guida; qu^estiers far nos poiria;
Tant ai seguit mo folb uoler sauay,
Qu'a ma razon et a mon sen desplai. 30
Qui uol far ren,
S'es ben,
Deu albirar
Lo mal el dan, que lin pot auenir,
E deu ab sen uoler apoderar; 35
Quar de malfar se deu pena seguir
E de benfar meritz, qui nol cambia.
Mas ^1 merit de dieu bom nos fadia;
Donc per benfar podem tug esser guai
per lo mal marrit per totz temps may. 40
Mas una ren
El ben
Continuar
Truep, que no y deu esperansa falbir;
Et un' antra 61 mal dous per menar, 45
Quel peneden fa temoros tremir,
Quan ab afan ben fazen s'en desuia;
Pero bes Tes, mas magers li seria
Bes far ses mal qu'apres mal bes, so sai,
Mas de quascu saluacios s'escbay. 50
De belb deport, de gaug, de manentia
Pot esser ferms, si tot s'es aspial uia,
y. 14. crey, quem uol tot cert aussir. Y. 15. A: sen-
her. — A: gandir. Y. 18. peior. Y. 20. temen f. sens
m'en. V. 21. A: de f. per. V. 24. de»ir f. uoler. Y. 35.
son f. sen. Y. 40. A: n^erit f. marrit. Y. 46. temeros.
Y. 49. Be f. Bes. — bos f. bes.
72 GViRAüT RiQuren.
Seih, qne layssa l'escur e sec lo rai
De la uia, qu^al tot poderos play.
Graciosa uerges, sancta Maria, 55
Maires de Crist filb de dieu, nuech e dia*
Prega per nos lo teu sanct filh ueray,
Quens endresse al regne seu sanct gay.
Per tu, dona, esper, que cobrarai
So, que perdut per mo falhimen ay. 60
LUd XLVllL
La XXVI. canson d'En Gr. Riquier, l'an MCCLXXXVIII
^ mars.
Kalenda de mes caut ni fireg
Ni de temprat, quan paron flor,
Per midons, cny fis esser deg,
Nom fa chantar de fin' amor;
Ans cban totas sazos, quem platz, 5
Qu^üh es, don suy enamoratz,
Gensers el mielbers, que anc fos,
Et esper, quem tengua ioyos;
Mas ges s^amors pro nom destrenb.
Mas ges s^amors pro nom destrenb, 10
Quar uils faitz me ten cossiros;
Que, qui de midons uol mantenh,
Nol den esser mal saboros;
Quar anc per Heys no fon pessatz,
E quan cossir las grans bontatz 15
Ab auta Singular bonor,
Em pes, quem uol per seruidor,
Fort dey teuer mon cor destreg.
Fort dey tener mon cor destreg
Ab sen, que uolers ab folbor 20
Nom fassa falbir per lunb pleg
Endreg la belba, qu'ieu ador;
Quar manens de totas rietatz
Send, si suy per Heys amatz;
Don ben dey esser poderos 25
De mon cor, quan er uolontos
De lunb desauinen captenh.
y. 58. al sieu regne. Y. 13. A B: mals saboros. Y. 15.
sas f. las. — beutatz. Y. 21. nulb f. lunb. Y. 24. amatz
fehlt.
GUIRAÜT RIQÜIER. 73
De lunh desauinen captenh
Nom deu dar poder ma razos
A mon cor, ans tanh, aue Pessenh 30
A dezirar faitz belhs e dos;
Quar per bos faitz es hom honratz
B grazitz e rici e prezatz,
£ tanhon a fin amador;
B donc pus ieu am la melhor, 35
Bern couenon tag fach adreg.
Bern couenon tug fach adreg,
Pus ai esper dl ioy aussor
Bsser per la ualen, au^endreg,
Qu'ilh ual, non pot bom dir lauzor; 40
Quar flors es de totas beutatz,
E de totz bßs Pes poders datz,
E SOS noms qu'es mout gracios,
E crey, que lials es e pros
Totz nom, qu'en grat de midons renh. 45
Totz hom, qu'en grat de midons renh.
Es apres de faitz cabalos
Ab uertat; que de re nos fenh,
Nl blandis sos contrarios,
Ni pot esser per elhs sobratz; 50
E Sil puesc esser pro priuatz,
Bem montara en gran ricor;
Doncx nom deu far entendr' alhor
Kalenda de mes caut ni freg.
Midons pregue seih, qu'es pregatz 55
De totz los fis enamoratz.
Quem fassa ueray amador;
Qu'estiers suy tals per ma folhor,
Que no y uuelh aiuda de dreg.
Ued XUX. R. IV, 391.
Lo XXIIII uers d'En Gr. Riquicr, l'an MCCLXXXVIII
en nouembre.
Uertatz es atras tirada,
E messonia enantida,
E lialtatz encaussada,
E falsetatz aculhida,
Qu'om ten per dreg son uoler 5
V. 30. uuelh f. tanh. V. 34. cant hom f. tanhon. V. 41.
es fehlt. V. 44. bos f. pros. V. 5. ren f. ten.
74 GÜIRACT HIQUIE«.
Et obra de son poder,
Don tortz es ton poderos,
Qae dreitz es a non chaler
Uengutz, que no y ual sermos.
Sancta fes es sennonada 10
Mot, e pauc Fobra seguida;
Tant es plazens e priuada
Selha de mundana uida,
Qu'om per complir son plazer
Desconoys dieg e deuer, 15
E d'auer es tant curos
Hom, e pro non pot auer,
Que no sap, que s^es razos.
E crey, qu'a dieu non agrada,
Quar amors nons es aizida, 20
Ni merces non es trobada;
Per que patz nos es falhida,
Qu^om non la uol enauerer,
Don deu lo mons dechazer;
Quar dieus totz sauis, totz bos 25
No uol en loc remaner,
On baratz renh e tensos.
Mas si patz fos essercada,
Tant Quon es guerr' afortida,
Erguelbs non agra cassada 30
Merce, qu^al mon fort oblida,
Per qu'amors no y pot caber,
Jii sens no y pot ren ualer,
Qu^erguelhs e baratz ginhos
Tolhon auzir e uezer 35
Ad home totas sazos.
Jhesus Gristz nos a mostrada
Uia, qu'es del uer gaug guida,
Mas tant es pauc ademprada,
Per que petit es polida, 40
Quar mot es greus per tener,
Qu'om maniar be ni.iazer
No y pot, ans uiu sofirachos
Del mon, que den fort temer;
Quar tot Fes contrarios. 45
Lo mons no dona lezer
De be e fa mal plazer,
V. 24. le fiir lo. V. 33. A : res.
GCIRACT RIQUIBR. 75
B qui pU8 Fes amoros.
Mens a de ben far poder;
Tant es lo inals saboros! 50
Sanctz paires dieus glorios,
Senher, datz nos tal saber,
Quel mon azirem per uos.
LUd L,
La XXYII canson d'En Gr. Riquier, Fan MCCLXXXVIIII
^ mars.
Yen cDiaua souen d^amor cbantar
£1 temps passat e non la conoyssia,
Qn'ieu nomnaua per amor ma folhia;
Mas eram fai amors tal den' amar,
Que non la puesc honrar pro ni temer 5
Ni tener car endreg del sieu deuer,
Ans ai dezir, que s'amors me destrenha,
Tant que Fesper, qu'ieu ay en lieys, n'atenha.
Quar per s'amor esper en pretz montar
Bt en honor et en gran manentia 10
Et en gran gauch; doncx en als non deuria
Mos pessamens ni mos dezirs estar;
Que, pus per lieys puesc tot quan uuelh auer,
AI sieu seruir dey far tot mon poder;
Quar amatz suy per lieys, sol quem captenha 15
Uas lieys aissi, co fin' amors essenha.
E per aisso dey m'en miels esforssar
Pus ylh me uol, sim uuelh, quMeu no poiria
Entendr'en leys, si de lieys nom uenia,
Doncx per s^amor dey ben la mia dar; 20
Quar yeu no puesc ses ella re ualer,
Ni puesc a lieys sal d'onrar pro tener,
E fassam dieus, que pot, tener la senha
Endreg midons dels ns, on amors renha.
Saber non ay ni sen per lieys lauzor, 25
Tant a d^onor, que pus non y cabria,
E tant de ben, que res nol creysseria:
Doncx ma lauzors de que la pot honrar?
Yeu prenc Fonor; quar non puesc dir mas uer.
«
V. 50. le für lo. V. 2. que f. e. V. 6. de son. V. 10.
en vor honor fehlt in A. Y. 13. per lieys f. tot quan uuelh.
y. 16. com. y. 19. lieys. Y. 24. amans nach lis.
76 GUIRAUT BIQUIBR.
Per que m'en dey esforsar iom e ser; 30
Quar a lunh for en ren, qu'a mi couenha,
No puesc peccar, que midons me souenha.
Tan gran beutat a, que no pot mennar,
Ni res no y falh, ans resplan nuech e dia,
Et a poder tal, qu^en ren nos fadia, 35
£ gracia en tot, quan que uol far,
Humilitat, karitat, sen, saber
E pietat e merce, per qu' esper
Ay en s'amor, pus ylh amar me denha,
Quem tenra gay, sol qu^ieu dreg a Heys uenha. 40
Ma dona puesc nomnar ben per deuer
Mon Belh Deport, pus ay mon bon esper,
Qu'ilb me fassa sein, que razos m'essenfaa,
Per que la prec per merce, quem reuenha.
Gilos non suy, qui s^amor uol auer, 45
De Heys, qu' ieu am, ans n'ay mot gran plazer,
Em desplay fort, qui amar non la denba;
Quar per s'amor crey cert que totz bes uenba.
Sos amadors prec midons que mantenha,
Si que quasqus son dezirier n^atenba. *) 50
Lied LI.
Lo XXV. uers d'En Gr. Riquier, fach en Tan MCCLXXXX
en abrü.
XPistian son per Jbesu Crist nomnat,
Lo filh de dieu; qu'elh uenc mostrar la uia
De saluamen; qu'om saluar nos podia,
Tro qu'elh obret drecbura e uertat
E mandet patz, lialtat et amor 5
E karitat e merce ab ualensa,
D^un ad autre humilitat, crezensa,
Don son mundat ab esper peccador.
Mas tant son lunh de mundar peccador,
Qu^a penas fai baratz ad un temensa, 10
Ni sap, que s^es razos ni conoyssensa
Ni dreitz ni patz, ni enten en amor;
Y. 34. gensa cascun f. resplan nuech e. Y. 38. piatat.
Y. 42. bei f. bon. — *) Mit diesem Liede beginnt in 6 eine
Lücke bis Lied LIIL; dafär ist ein leerer Raum yon 2^
Seiten gelassen.
6CIRAUT mQOIBH. 77
Ans es qnascus tant sosmes a peccat,
Qu^a penas sent son dan nil ue nil tria
Ni conoys ner, merce ni cortesia, 15
Qu'ans uens lo pus poden ab uoluntat.
A penas es poders ses uoluntat,
Et a uoler falh poders nueg e dia,
Qu^om en uoler a penas se fadia,
£ non poders te uoler enbargat. 20
Donc quasqus gar, quant y far per amor
De dieu, ^1 mun, e quon saluars Pagensa,
E quol tanh noms de Crist, que pres naissensa.
£ mort per selhs, quel son fin amador.
Mais son l'amat que no son Pamador 25
De dieu, e par tant nos fa gran sufrensa,
Quar nons punis segon nostra falhensa,
Que dreitz fora, mas sofre per amor;
Per qu^em lo pus ^1 sufrir enganat,
Quar no laissam del tot nostra folbia, 30
Que conoyssem, e temors nons cbastia
Del iom, on tuch serem per dreg iutiat.
XPistz filbs de dieu, per qui serem iutiat,
Que per salut del pöble, ques perdia,
Naquist del cors de la uerge Maria 35
£ resceubist greu mort per karitat,
£ pueys ressors confortiest per amor
Tos discipols, senber, donans sabensa,
Qu'en la ula uera per penedensa
De nostres ioms finem cn ta lauzor. 40
No pot esser uera patz ses amor,
Quar d^amor uen llaltatz, conoyssensa
£ drecbura, patz e perdos d^ofensa;
Mas fin^ amors 6\ mon gaire no cor.
A la uerge digna maire d'amor, 45
De qu^ ieu ai fag Bei Deport, si Pagensa,
Coman mi eys, e nom gar ma falbensa,
Per karitat prec per mel saluator.
Maires de Crist, fai nos de precx ualensa,
Sit plai, ab luy, qu'elh nos guid^ en s'amor. 50
Lied LH. R. IV, 246. Diez Leb. 522.
Lo XXVL uers d'En Gr. Riquier, Fan MLXXXXI
^1 mes d^abril.
Tant m^es Fonratz uerays ressos plazens,
Ples de lauzor del senbor NAmalric,
78 GUIRAUT RIQUIBR.
Del mieu senhor (ilh premier NAymeric
De Narbona, que mos cors n^es iauzens
Qu^entrels Toscas s'es tan geut capdellatz, 5
Quels amicx a de la gleysa honratz
Bis enemici mortz e uencutz per guerra.
Mout es auutz belhs sos comensamens
De nobles faitz ab sen et ab cor ric,
Que son sembla a Taut deuer antic, 10
Que Tessenha d'onor esser manens
De Narbona, don sia dieus lauzatz;
Pero per Foys li uen de Pautre latz
Deuers, ques deu tener a soiom guerra.
L'onratz Gomus de Florensa ualens 15
Ac bon cosselh, quan al rey lo queric
Per capitani; quar sey enemic
Ne son al bas, don es sieus Tonramens,
Per luy, don deu per tot esser lauzatz
£ car tengutz ab tot, que aia patz; 20
Quar si honran Ta gent honrat de guerra.
Si honran a honratz sos benuolens
£ Narbona el bon rey, que seguic,
£ Foys e selb, qu^en partidal noyric;
Quar anc nol fes nescieiar iouens, 25
Ans es ab sen curos et atempratz,
Don es per totz sos enemicx dubtatz,
Tant que lur es sos ressos pieitz de guerra.
, De dieu 11 uen sos bos captenemens,
Per quMeu li prec e 11 cosselh el die, 30
Quel retenha quon senhor ad amic
Ab humil cor de totz uils faitz temens,
£ creysser Fa en totas sas bontatz,
Si s'afortis contra uils uoluntatz;
Quar aissi uens hom espirital guerra. 35
Lo senhor prec NAmalric, qu'enansatz
Sia per luy sos pretz gent comensats
En totz SOS faitz, aissi quon es per guerra.
Lied LUL
Lo XXVIL uers d'En Gr. Riquier, Fan MCCLXXXXIL
Bern degra de chantar tener;
Quar a chan couen alegriers
y. 14. assoiom.
GCIRAUT RIQOIBH. 79
£ mi destTenh tant cossiriers,
Quem fa de totas partz doler,
Remembran mon greu temps passat, 5
Esgardan lo prezent forsat
£ cossiran Fauenidor,
Que per totz ai razon, que plor.
Per qae nom deu auer sabor
Mos chans, qu'es ses alegretat, 10
Mas dieus m a tal saber donat,
Qu^en cbantan retrac ma folhor,
Mo sen, mon gauch, mon desplazer
E mon dan e mon pro per uer;
Qu^a penas die ren ben estiers, 15
Mas trop suy uengutz als derriers.
Qu'er non es grazitz lunbs mestiers
Menhs en cort que de belh saber
De trobar; quVuzir e uezer
Hi uol bom mais captenbs lengiers 20
E critz mesclatz ab dezonor;
Quar tot, quan sol donar lauzor,
£s al pus del tot oblidat,
Quel mons es quays totz en barat.
Per erguelb e per malnestat 25
Dels XFistias ditz luenb d'amor
£ dels mans de nostre senhor
Em del sieu sant loc discipat
Ab massa d^autres eneombriers;
Don par, qu'elb nos es auersiers 30
Per desadordenat uoler
£ per outracuiat poder.
Lo greu perilh deuem temer
De dobla mort, qu'es prezentiers,
Quens sentam Sarrazis sobriers, 35
fi dieus quens giet a non cbaler;
Et entre nos qu^em azirat,
Tost serem del tot aterrat,
E nos cossiram la part lor,
Segon quem par, nostre rector. 40
Selb, que crezem en unitat,
Poder, sauieza, bontat,
Done a sas obras lugor,
Don sian mundat peccador.
V. 43. assas.
80 GCIRAUT RIQCIER.
Dona maires de caritat, 45
Acapta nos per pietat
De ton filh nostre redemptor
Gracia, perdon et amor.
Lied HF. R. II, 238. Diez Leb. 514.
La primeira retroencha d^En Gr. Riquier, faeha en Fan *)
MCCLXX.
Pus astres no m'es donatz,
Que de midons bes m^eschaya,
Ni nnlbs mos plazers nol platz,
Ni ai poder, quem n'estraya,
Ops m'es, qu'ieu sia fondatz 5
En uia d'amor ueraya;
E puesc n^apenre assatz
En Gataluenna la gaya
Entrels Gatalas ualens
£ las donas auinens. 10
Quar dompneys, pretz e ualors,
Joys e gratz e cortezia,
Sens e sabers et bonors,
Belbs parlars, bella paria
E largueza et amors, 15
Gonoyssensa e cundia
Troban mantenh e secors
En Cataluenha a tria
Entrels Gatalas etc.
Per quMeu ai tot mon acort,
Que aelhs lurs costums aprenda,
Per tal qu'a mon Belb Deport
Done razon, que m^entenda,
Que non ai autre conort, 25
Que de murbr me defenda.
Et ai cor, per penre port,
Qu'en Gataluenna atenda
Entrels Gatalas etc.
E sMeu entr^ elbs non aprenc
So, per qu*amors guazardona
Seruir als sieus, don dan prenc,
No y a mas, quom me rebona;
*) B: retrohencba aue fes En 6r. Riquier en Tan etc.
V. 5. que f. quMeu. V. 22. de f. d'elbs» V. 31. A : essieu,
B: e si.
GUIRAÜT RIQUBK» 81
Quar tant d'afan ne sostenc, 35
Qoe m*a gitat de Narbona,
£ per gandir uia tenc
£n Gatoluenha la bona
Entrels Gatalas etc.
Tan suy d^apenre raissos
So, que d'amar ai fallensa,
Que nulhs pessais no m'es bos
May seih, qu^als uerays agensa;
E quar nol say ad estros, 45
Van per bona entendensa
Queire e trobar cochos
En Gataluenha nalensa
Entrels Catalas nalens
£ las donas aainens. 50
Lied LF.
La segonda retroencha d'En Gr. Riquier, Tan MCGLXY *).
Si chans me pogues nalensa
Faire ab mon Belfa Deport,
Quel plagues ma beuolensa,
Bei fera yssir a port;
Mas nul semblan de conort 5
No m*en fa silh, que m'agensa,
Ni m'en puesc partir ses mort,
Ni uuelh, que res li souenha
Endrecb mi, quel' descouenha.
E pus qite chans no m'ainda 10
Ni precx, quem uuelha teuer
Ridons per sieu ses sanbuda
E ses son pretz mens ualer,
Ueirai, si poirai auer
Aman chaptenensa muda, Jlr5
Non que nom dey dechaxer,
Ni uuelh, que res etc.
Be sai, que, sMeu chan giquia,
Qnel turmens greus e pesans, 20
Quem uen per Heys, doblaria,
Tant quMen murria enans,
Et a Heys seria dans
V. 43. AB: non es; Rayn. corrigiert no m^es. — *) Soll
wohl heissen LXXY. — Y. 12. A : Midon. Y. 14. poiriauer.
Y. 19. A: Bessai. Y. 23. Mais f. Et
6
82 OOIRACT HtQUIBR.
Tfds, qae sot laus hi perdria, .
£ nom plai sos desenans, 25
Ni uudhy que res etc.
Ans ra'es tan plazens s^onransa,
Que mal nnelb aman langnir
£ chantar ses alegransa 30
Per sa lafazor enantir
Que del mal, qu'en trac, guerir:
Quar de ren, quel fos mermansa,
Nom poyria esiauzir,
Ni uuelh, que res etc. 35
Donc pus chant, nnelh, ab maltraire
Aia de me cbauzimen
Mos Belbs Deports de bon aire,
Quem tenha per sien breumen; 49
Quar Dulb autre iauzimen
No uuelb de lieys, que retiaire
Lrn pogues bom falbimenr
Ni uudtb, que res li souenba
£ndn^ me, quel descouenba. 45
LUd LVL
La tersa retroencba d'£n Gr. Riquier, Fan MCCLXXYIIII
en decembre*).
No cugey mais d'esta razon cbantar,
Pus nom destreys le nescis deziriers
Del Belb Deport, qu^ab mo saber estiers
Cuiaua pro pessius mon temps passar;
Quar ma ebansos de ric senbor ualen 5
No s'entendet, si que m'en fes paruen;
Mas eras chan, que ben leu m^entendra
Tals, qu'enqueras ben entendut no m^a.
•
Tans senbors ai, qu^en degra un trobar.
Quem capdelbes, si com fora mestiers, 10
Que nom calgues esser tan prezentiers
De segre cortz, don me uolgra cessar;
Quar per saber no y pren hom bonramen
Ni per trobar; tan 80B-4>anc Pentenden;
Mas eras cban etc. 15
•)B: setembre. — V. 8. Mit ben en . . . hört B auf,
da me Columne zu £nde ist; es folgt ein leerer Raum
Ton \\ Seiten.
GUIHAUT IIIQUUR. 83
Pero nom dey de tot lo mon damar,
Quar senhors ai, que trobi plaxentiers,
Mas enqueras negus nos met primiers
De mun dezir ses son dan acabar, 20
Tant que semblan m^en fassa, si m'enteB,
Per qiren perdrai, som pes, chantar soueo;
Mas eras cnan etc.
En cbrt del comt' Enric a son leuar 25
En Gadeira de Kodes uolentiers
Retraissera, chan, qu'als bos fos sobriers,
Quar taiss^ eras, e nom quäl escusar;
Tant a elh fin e belh entendemen,
Et yeu no suy del tot ses pessamen; 30
Mas eras chan, que ben leu m*entendra
Tals, qu'enqueras ben entendut no m'a.
UedLFIL R. 111,463. JP. 0.329. Dies Leb. 507.
La primeira pastorella d^En Gr. Riquier, faeba en l^an
MGCLX.
L^autre iorn m^anaua
Per una ribeira
Soletz delicban,
Qu'amors me menaua
Per aital maneira, 5
Que pesses de cban.
Ui ffuaya bergeira
Belr e plazenteira
Sos anhels gardan;
La tengui caneira, 10
Trobei la fronteira
A for benestan,
E fem belh semblan
AI primier deman.
Qu'ieu li fi demanda: 15
Toxa, fos amada
Ni sabetz amar? —
Respos me ses ffuanda:
Senner, autreyada
Mi suy ses duptar. — 20
Toza, mot m^agrada,
Quar uos ai trobada^
Sius puesc azautar. —
Trop m'auetz sercada,
Senner, si fos fada 25
6*
35
40
g4 60IRA6T RIQ0RB'
Pogro m^o pessar.
Toia, ge« nous par? —
Senber, mi den far.
Toia de bon aarev
Si noletz la mia, ^
Yeu nnelb nostfamor. —
Senber, nos pot faire^
Uos auetz amia
Et yeu amadoT. —
Toza, qvon que sia,
Yeus am, done parria,,
Qiieus fo8 fazedoT. —
Senher, antra nia
Prenetz tal, cpiens sia
De profeg maior. —
Non la nnelb melhor. —
Senher, faitz folbor.
No folley, Na toza;
Tan m'es« abeUida,
Qu'amors m'o cossen, — ^^
Senher, fort eochoza
SoB, qne fos partida
D^aquest parlamen. —
Toza, per ma nida^
Trop es afortida, ^
Queens piee bnnulmen. —
Senher, no m^obiida^
Tropa foi' annada,
Si erezei leumen. —
Toza, fonam len. —
Senher, nou» er gen^
Toza, que queift diga^
Non aiats temensa
Que nou» nuelh auntr. —
Senher, uostr^amiga
Suy, quar conoyssensa
Uon fai abstenir. —
Toza, quan falbensa
Cug far, per lufrens« •
Belb Deport m'alWr. — 6^
Senher, mot mTagensa
Uostsa bennolensa,
Qmar uos faity grazir: —
Toza, qsaeus aug dir? —
Senher, quevs dezir« '0
55
60
GUIRAUT «IQUIER. 85
Digatz, toza guaya,
Queus a fag dir ara
Dig tan plazentier? —
Senher, on quem uaya,
€aY8 chans se perpara 75
D'En Guirant Riquier. —
Toza, ges encara
Le ditz no8 despaia,*
De quMeii nos enqnier. —
Senher, nous ampara SO
Belhs Deportz, queus gara
De laus esquerrier. —
Toza, nom profier. —
Senher, ans entier.
Toza, tot nf afara, S5
May N Bertrans m'ampara
D^Opian rentier. —
Senher, mal si gara;
Et iretz uo n^ara,
Don ai coasirier. — 90
Toza, souendier
Anrai est semdier.
LiedLFlU, R. 111,467. P.O. 332. DiezLeb.509.
La segunda pastorella d^En Gr. Riquier, facha Tan MCCLXII.
L'antrMer trobey la bergeira d'antan;
Saludei la, e respos mi la bella,
Pueys dis: Senber, cum anetz estat tan,
Qu'ieu nous ai uist? Ges m*amon nous gragella. —
Toza, 81 fa, mai que no fas semblan. — 5
Senher, Pafan per que podetz sufrir? —
Toza, tals es, qu'aissi m'a fag uenir. —
Senher, et yeu anaua uos sercan. —
Toz', aissi etz uostres anhelhs gardan. —
Senher, e uos en passans, so m'albir. 10
Toz', al prim iom iuy uostres ses mentir,
Pueys del uezer m^an tout afar aizina. —
Senner, aital uos puesc ieu de mi dir,
Qu'^aissi, quo uos m^es fis, uos sny ieu fina. —
Toza, bem plai, quar o sabetz grazir. — 15
Senher, si fas tot aissi, com s^eschai. —
Toza, uulhatz donc tot so, quMeu uolrai. —
Senhel aoler uostre uuelh ben auzir. —
Toza, que uuelh de uostr^amor iauzir. —
Senher, faitz o lai, on yeu no seray. 20
86 GUIBAUT RIQÜIER.
Tosa, nulhs ioys ses lo uostre nom pUi
D'autra del mun, ni dar nol me poiria. —
Senher, aquo es aissi, quon ieu sai;
Mas caualgatz e tenetz uostra uia. —
Toza, no uuelh anar, ans dissendrai. — 25
Senher, queus ual er, quan etz dissendutz. —
Toza, sapehatz, que serai uostres drutz. —
Senher, sins plai, entendetz, queus dinü. —
Toza, digatz tost, qne beus entendraL —
Senher, seiam, que ben siatz nengutz. 30
Toza, tan m'es le deziriers cregntz
De uos iauzir, qu^ades oouen a faire. —
Senher, quous es tan tost dessouengutz
Le uostre Belhs Deportz? No Pamatz gaire. — .
Toza, si fas, tant que ia so uencutz. — 35
Senher, s'o sap, grat uon deura saber. —
Toza, de trops ims faitz me fa teuer. —
Senher, per so n'es lauzan mentaugutt. —
Toza, s'amors autre ioy no m'adutz. —
Senher, nous par, que uiuatz ses plazer. 40
Toza, nom uol mos Belhs Deportz ualer,
Ni re no uey 6\ mon, que tant me playa. —
Senher, ben cre, qu'en sap far son deuer,
Si a ualor, tant quo dizetz, ueraya. —
Toza, tan ual, que totz m'en desesper. — 45
Senher, auetz per Heys nul melluyrier? —
Toza, oc, tal qu^en muer de dezirier. —
Senher, ans n'es mentaugutz de saber. —
Toza, quem ual, pus ioy non puesc auer? —
Senher, lo ioy perdetz per cor leugier« . 50
Tozal cor ai leyal e uertadier
Uas Heys, don mortz deziran me guemva. —
Senher, tant aug dir d'En Guiraut Rioaier,
Que, si nous uu, no fa ren^ que no deya. —
Toza, no fan a creire lanzengier. — 55
Senher, per mi sai tot uostre talan. —
Toza, beus am, mas uos m'anatz trufiin. —
Senher, antra n'ametz atertant yer. —
Toza, uau m'en, que no m'auets mestier. —
Senher, anatz, e ueiam uos autr'an. 60
UedLlX. P. 0.334. R. III, 470. Diez Leb. 510.
La terssa pastorella d'Sn Gr. Riquier, Fan MCCLXIIII.
Gaya pastorelha
Trobey Fautre dia
GUIBACT mOUTER. S7
En una ribeira;
Qne per caut la belha
Sos anhels tenia 5
Desotz un'ombreira :
Va capelh fazia
De flors e sezia
Sns en la fresqueira.
Dissendey en guia, tO
Qne s^amor uolia
En calque maneira;
Ylh fon prezenteira,
Sonet me primeira.
Dissi li: Poiria 15
De U08 solatz traire,
Pus m'es agradiua? —
Ylh dis, que qneiia
Amic de bon aire
Nneg e iorn pessiua. — 120
Toza, ses cor uaire
E senes estraire
IlTaaTetz tant, quan niua. —
Senher, bes pot faire,
Qnar a mon ueiaire ^5
Amors uos abrina. —
Toza, oc, esquiua. —
Senher, be ys sobtiua.
Toza, s'ans de gaire
No m^en faitz nalensa, SO
Uostr'amors m'esglaya. —
Senher, ab maltraire
Conquer hom guirensa,
Donc espers uos playa. —
Toza, tant m'agensa 35
Uostr^ amors em tensa,
Qu'ops m^es, qu'ades l'taya. —
Senher, en pamensä
Mai nom uis, folhensa
Faria sauaya. — 40
Tozal uistam playa? —
Senher, donc no ys gaya? —
Toza, tant comensa
y amors ab martire,
Qn'ops m'es uostr' aiuda. — 45
Y. 4. caaut f. caut.
88 GUIRAUT KIQUUR»
Senher, ab ^mensa
ITauetz en dezire
Ben qaatr^ans tenguda. —
Toza, no m'albire
QuMeus Tiis mal; nons tire, 50
Si Bi etz ma druda. —
Senber, bens puesc diie
Qu^en faretz mans rire,
Suy desconoguda. —
Toza, etz esperduda? — 55
Senber, non, ni muda.
Toz\ a n^om cossire
Tant, qu'aisso entenda:
Etz ges la chantada? —
Senber, quan quens tire, 60
Pro er, qu'iens car uenda
Uostr'amor maluada. —
Na toza, contenda
Ai ab nos d^emenda
Totas netz trobada. — 65
Senbe N Guiraut, renda,
Riqnier, tanh queus renda
Aital, qnar suy fada. —
Toz\ ans etz membrada. —
Senber, so m'agrada» 70
Toza, tal fazenda
Ai, qu'ops m^es, qne y tenda;
A dien siatz dada. —
Senher, aissins prenda
Per tot ses emenda, 75
E ueus uostr^ estrada. —
Toza, etz irada? —
Oc, per uosti'anada.
Lied LX. R. III, 473. P. 0. 336. Diez Leb. 510.
La quarta pastorella d^En Gr. Riquier, Tan MCCLYII.
L^autr'ier trobei la bergeira,
Que d^autras uetz ai trobada,
Gardan anhels, e sezia;
£ fon de plazen maneira,
Pero mout fon cambiada; 5
y. 47. auez am Scbluss der Zeile; das t fiel wegen
Mangels an Raum ab, wie anch sonst.
6VIRAUT VIQUIER. 89
Quar un effant pauc tenia
En sa fauda, que dunnia,
E filaua cum membrada.
£ cugey, quem fos priuada
Per tres uetz, que uist m'auia, 10
Tro ui, que nom conoyssia,
Quem dis: Lai laissatz Pestrada?
Toza, fi m^yeu, tant m'agrada
La uostra piazen paria,
Qu'er m'es ops uostra ualensa. — 15
Elham dis: $enher, ta fada
No suy, quous pessatz, que sla;
Quar en als ai m^entendensa. —
Toza, faitz hi gran falhensa,
Tant a, queus am ses falda. — 20»
Senber, tro en aquest dia
Nous ui segon ma paruensa. —
Toza, falb uos conoyssensa? —
Senber, non, qui m^entendia. —
Toza, ses uos nom poiria 25
Res dar d^aquest malguirensa;
Tant a, que m'etz abellida. —
Senber, aital me dizia
En Goirautz Riquiers ab tensa,
Mas anc non fuy escamida. — 30
Toza, N Guirautz nous oblida,
Nius pren de mi souinensa? —
Senber, mal que uos m^agensa
Elb e sa uista grazida. —
Toza, bcn trop Fes gandida. — 35
Senber, si uen, be crem uensa.
Toza, mos gaugz se comensa;
Quär selb, per qui etz auzida
Cbantan, suy bieu ses dnptansa. —
Senber, non etz, ni crezensa 40
Non auria 6 ma nida,
Ni neys non auetz semblansa. —
Toza, Belbs Deportz m'enansa,
Queus es tres uetz auutz guida. —
Senber, res non es la crida, 45
Trop uos cuiatz dar d'onransa. —
V. 15. Hier ist der Vers des Manuscr. um eine Sylbe
Wi kurz, wofür Kayn.: la, P. 0.: ops vermutbet. V. 44.
autz f. auutz.
90 GtlKAUT RIQCICR.
Tox', auetz de mi membransa? —
Senber, oc, mais non complida.
Toza, yeus ai enbrugida
E tenc m'o a gran pezansa; 50
NoTis pessetz, pus uos enqueira. —
Senber, bem tenc per firomida,
Qn^eras ai preza ueniansa
De Tautra uista derreira. —
Toz', ab qui etz parieira 55
En Pefant? Es d'alegransa? — •
Senber, ab selb, qu'esperansa
N'ai de mais, quem pres en gleira. —
Toza, quons giec en ribeira? —
Senber, quar es ma uzansa. 60
Poiriam far acordansa
Amdos, toza plazenteira,
Si n'eratz per mi celada? —
Senber, non d'autr' amistansa
Quens fem a la uetz primeira, 65
Pus tro aissim suy gardada. —
Toza, beus ai assaiada
E truep uos de sen entieira. —
Senber, sMeu ne fos leugeira.
Mal m^agratz uos assenada, ^- 70
Toza, uau far ma iomada. —
Senber, meteus en carreira.
UedLXL F. 0.338. Diez Leb. 512.
La quinta pastorella d'En Gr. Riquier, l'an MCCLXXVI.
D^Astarac uenia
L^autr'ier uas la Ylla
Pel camin romieu.
E pres de la uia
Desotz una trilla 5
Ui, e nom fon grieu,
La bergeira mia,
Que sec ab sa filba.
Gonoc me tan lieu,
Ris, si bes planbia 10
Es det merauilba,
Conuindet s^a dieu.
Post dissendei yeu.
Ylb fon se leuada,
Tomet ä loc sieu, 15
Quan Paic saludada.
GCIRAUT RIQUIBR. 91
Ui la fort camiada,
Vas que ia fon bella;
Dissil: Don uinetz? —
Senher, tan senhada 20
Suy, de Compostella,
Queus conoyssetz. —
Pus nos ai trobada,
Comtatz me nonella
De lai, si sabetz. — 2&
Senher, uas Granada
Ual reys de Castella,
Doncx tost lai tenetz. —
Dona, que dizetz?
Qu'ieu no crey, qne fassa. — 30
Senber, mout falhetz
Non segnen sa trassa.
Enquer nous es passa,
Fi m'yeu, la maneira
De mi achuflar? — 35
Senh' £n Guiraut, lassa,
Riquier, nom bergeira
Suy d'aquest cbantar. —
De mi penreus plassa
L'alberga enteim 40
A nneg 6i iogar. —
Senber, per oieu, massa
UTauetz per leugeira,
Nous cal couidar. ^-
Dona, ges nom par, 45
Aiatz de mi cnra. —
Senher, non d'amar,
Ni nom fa firacbnra.
Tot farai rancura
De nos, quar m'es braua 50
Hueymais en chantan. —
Senher, per drechura
De dieu, slus membraua,
Fosson uostre chan. —
Dona, ges uilbura 55
Non ai, quim iutiaua
Dreg, quem des soan. —
Senber, ab mezura
Ges bos sens nous traua
M canas ni an. — 60
V. 26. Senhes.
92 6UIRADT KfQVIBK.
Dona, per semblan
Mal me cniatz dire. —
Senber, nous ten dan,
Tant es bos suffrire.
Pro femna, queus tire, 65
Nous ai dig encara;
Per quem dizetz mal? —
Senher, ai dezire,
Tencssetz per amara
Uia temporal. — 70
Per ren no m'albire,
Qu^om ueya la clara
Per sermon aital. —
Senher, mo martire
Doblatz parlan ara, 75
Et a uos no nal. —
Per totz temps uos sal
Dieus; pus nous dirk. —
Senher no m^eu cal,
E nom de dieu<, uia. SO
No y hac tomada.
Lied LXII. P. 0. 341. Diez Leb. 512.
La Yla pastorella d'En Gr. Riqnier, lan MCCLXXXII.
A sant Pos de Tomeiras
Uengui Pautre dia
De plueia totz mullatz
En poder d^ostaleyras,
Qu'ieu no conoyssia, 5
Ans fuy merauelhatz.
Per quel uiella rizia,
§!u^a la ioue dizia
uau calque solatz. •
Mas quasqunam fazia 10
Los piazers, que sabia,
Tro fuy gent albergatz;
Que agui souinensa
Del temps, que n^es passatz,
E cobrey conoyssensa 15
Del uielha, de quem platz.
£ dissil: Uos etz selba, '^
Que ia fos bergeira
£ m^auetz tant trufat. —
Elham dis: Non pas felha 20
GUIRAUT RIQUIER. 9S
Senher, mais guerreira
Nons send per mon grat. —
Pro femna, de maneira
Tal 1108 uey segonteyra,
Qu'esser deu chastiat. — 2^
Senher, sMeu fos leugeira,
Non a trop, qn^en carreira
Fuy de trobar mereat. —
Pro femna, per aizina
Fon dich d'ome cochat. — 30
Senher, ans suy uezina
D'est amic non amat.
Pros femna, d'aital toza
Cum uos deu amaire
Fort esser dezirans. — 35
Senher, dieus per espoza
Mi uol; mas del faire
No suy ges acordans. —
Pros femna, de nudtraire
Uos es ben temps d^estraire, 40
Si es hom benanans. —
Senher, assatz ad aire
Pogram uiure; mas paire
Lo sai de YII efans. —
Pros lemna, gent seruida 45
Seretz per sos filhs grans. —
Senher, ian suy marida,
Q' nn non a de X an«.
Na femna descenada,
De mal etz estorta 50
£ peitz anatz sercan.
Senher, ans suy membrada,
Qu^el cor no mi porta,
Si qu^en fassa mon dan, —
Pros femna, uia torta 55
Queretz, don seretz morta,
Som pes enans d'un an. —
Senher, 'ueus quim coforta,
Quar de mon gaug es porta
Seiha, quens es denan. — 60
Pros femna, uostra filha
Es segon mo semblan. —
Senher, pres de la Uha
Nos. trobes uos antan.
Pros femna, doncx emenda 65
Couenra, quem fassa
94 GUIRAUT RIQIIIEK.
Per uos de motz pesars. —
Senher, tant o atenda,
Qu^a so marit plassa,
Pueys faitz uostres afars. — 70
Pros femna, nous es passa
Enquers e duraus massa
Maishuey uostre trufars. —
£n Gr. Kiquier, lassa
Suy, quar tant seguetz trassa 75
D'aquestz leugiers chantars. —
Pros femna, quar uilheza
Uos a faitz cnans amars. —
Senher, de uos se deza
Tant, qu^als uielhs non etz pars? 80
Pros femna, de mal dire
Nom feratz temensa;
Mas aisso solatz par. —
Senher, ges no m^albire,
Que ma malsabensa 85
Uos saubessetz pessar. —
Pus 6 uostra tenensa
Suy, ben deuetz sufrensa
De tot ab mi trobar. —
Senher, ges no m^agensa, 90
QuUeus diga ren per tensa
Nius fassa malestar. —
Dona, ia no poiriatz,
Quar nous puesc desamar. —
Senher, quant o fariatz, 95
Yens uuelh totz temps honrar.
AI pro comte agensa
D^Astarac nostra tensa,
Dona, qu'om deu lauzar. —
Senher, sa grans ualensa 100
Lo fai ab beuolensa
A totas gens nomnar. —
Dona, Sil sa ueziatz,
Saubessetz Tamparar? —
Senher, ben auziriatz, 105
Qu^en ay en cor a far.
V. 69. asso. V. 77. Pros fem. V. 80. par.
eUItiiUT RIQUUR. 95
Ued LXllL R. III, 461.
La primeira alba, que feB (ir. Riquier, l'an MCCLVII.
Ab plazen
Pessamen
AmoTOs
Ai cozen
Mal talen 5
COS81T08,
Tant quel ser no puesc durmir,
Ans torne^ e uuelf e uir
£ dezir
Uezer Palba. 10
Per trebalh,
Que m^assalh
Ser e iom,
Joys me falb,
Don nualh 15
Ab cor mom,
£1 ser doblam mo martir,
Qu'en elb tenc tot mon albir,
£ dezir
Uezer Talba. 20
Mals sabers
£s, loncs sers
Peruelbar
Ses plazers,
£ iasers 25
Ses pauzar
£ ben amars ses iauzir;
Per quel ser uelhan sospir,
£ dezir
Uezer Palba. 30
A mon dan
Per semblan
Fa gran nueg,
Quar afan
N'ay trop gran 35
£t enueg,
Quar leys, qu'ieu am, non remir,
Ans pes, co m^en puesc aizir,
£ dezir
Uezer Talba. 4Q
96 GUIRiLCT RlQCIIft.
Ued LXIF.
Descort, que fe Gr. Riquier Tan MCCLXi.
Pus aman
Muer deziran,
Merceyan
Lieys, que nom Man,
Ni Fafan, 5
QuMeu trac tan gran
Ab semblan
Ses pro de dan,
Nom par quem plaia,
Qnar pus m^esmaya, 10
On mais Tam, per quem deseonort,
Mos cors s'asaya,
Qu^ades retraya
Acordat descordan descort.
Mas quon quem uaya, 15
Ab la pus gaya
Remanrai aman tro la mort,
Si bem sai,
Que nol play;
Quar d'amor mandamen n^ay, 20
Que dechai
Tot ueray,
Mas be uey, que non pot mai.
Quar enians la ten destrecha
£ cobetatz e falsia, 25
D'aquestz Pus per l'autre decha;
Per que dreitz m^or es cambia,
Et amors es tant estrecha,
Qu^als sieus ualer se fadia*
Non pot als, 30
QuV los fals
Föns de nuds
Troba tals
Ab uenals
Precx, los quals 35
Uey lobals
D'u e d'als.
Don lials,
Fis, corals,
Naturais 40
Uey mortal§.
bonc sUeu suy fis aman, m'er a murir,
E uuelh mais mort, qu'ab enlan me captenha«
S poiriam mos Belhs Deportz guerir,
OCIRAUT RIQÜIER. 97
Ab cmel plagues mos chans, so que nol denba. 45
rer qu'ieu la prec, que m^acuella
Per sieu ses als e que uuelba
Mos chans, qu^als nol crida;
Qn'aissi er ma nida
De perilh yssida, 50
£ seruirai lieys el don d^Opian.
Ued LXV. R. II, 233.
Breu doble d'En Gr. Riquier, Tan MCCLXY.
Amors m^auci, quem fai tant abelhir
Sella, quem plai; quar neys nom n^escbai gratz,
Ni ai poder ni cor, qu'allor me uir,
Et es me mortz, qu'ieu ben am non amatz,
Per que mos cbans diuersa. 5
Mout ai cbantat, que anc no plac auzir
A lieys, qu'ieu am; per quem suy acordatz,
Pus mas cbansos ab precx no uoi grazir,
Qu'est breu doble fassa, e si 11 platz,
Tenrai uia trauersa. 10
Nueg e iom pes, co pogues auenir
£n far son grat; per quem suy assaiatz
En tans chantars; qu'estiers non li aus dir
Los mals, qu*ieu tray, et on pus suy sobratz,
Yeu la truep pus enuersa. 15
Mos Belbs Deportz, est noms me fa mentir,
Qu'ab desconort lo die; quar no m'aidatz,
Mos dobles mals se tersa.
Lied LXVL R. III, 466. Diez Leb. 514.
Serena d'En Gr^ Riquier, Tan MGGLXIIl!
Ad un fin aman fon datz
Per ^idons respiegz d'amor,
El sazos el luecx mandatz.
El iom, quel ser dec Fonor
Penre, anaua pessius
£ dizia sospiran:
loms, ben creyssetz a mon dan,
El sers
Aucim e sos loncx espers.
V. 9. u. 36. essos.
9S 61IIRAUT RIQUISR.
Tant era ramans cochatz 1^
De la deziran ardor
Del ioy, que Ter autreyate,
Qu^elh se daua gran temor,
Qu'al »er non atendes uius.
£ dizia sospiran etc. 1^
Nulhs hom non era de latz
A Faman, que sa dolor 20
No conognes, tant torbatz
Era ab semblan de plor;
Tant li «ral ioms esquius,
£ dizia sospiran ete.
Mout es greu tnrmen astratz
A seih, qu'ab nulh ualedor
Nos pot ualer, donc eardatz 30
D^est aman, en quäl langor
Eral iom d'afan aizius
£ desia sospiran:
Iom, ben creysses a mon dan,
£1 sers 35
Aucim e sos loncs eepers.
Lied LXVIL
Alba de la maire dien, que fe Gr. Riqaier Tan MCCLXVL
Qui uuelha ses plazer
£ ses son pro lonc ser,
L'alba deu dezirar,
Que fai lo iom parer.
£t yeu dezir uezer ^
Selha del uer iom dar;
Quar lonc temps ai uelbafc
Ab dan en escurtat,
Don uolria yssir;
Per que ai gran dezir 10
De ueraya dartat,
£n que puesc auenir,
Si m'en uol far secors
Selha, qu*a peceadors
Uius penedens es alba. ^
Quar hom non a per uer
De far nulb ben poder
Ses la uerge pregar,
Maire de tot saber.
GUniUT MQOIH. 99
Qu^ilh n^acapta lezer 20
Ab son filh, quel pot dar:
So es dieus per uertat
Uers, que li a donat
Tant, qnelh uol exauzir
Sos precx et obezir. 25
I>oncx preguem la de grat,
Qu'a las armas gandir
No8 fassa ner secon
Sella, qu^a peccadors etc.
Elha es per deuer
Uia de bon esper,
Ab quens deuem saluar,
E portz, qu^ab ferm uoler
Podem pregan auer ^
Et estela de mar,
Iffaires de pietat,
Lums de tota bontat
E salutz de perir,
Porta de gaug complir; 40
E sol qne caritat
Aiam, nons pot falbir
De far uerai secors
Selha, qu^a peccadors etc.
Yeu, las! me dey doler
E de greu mort temer
Per mo malnat obiar
Kl de [er]
[er] 50
camfbiar]
[at]
Que [at]
de fa[lhir]
[ir] 55
Si cu [at]
. . . mo [ir]
8eoo[n
Selba, qu^a peccadors
Uias] pene[aens es alba] 60
y. 49. Hier ist eine Lücke dnrdi . Ausschneiden der
Anfangsrignette Seryeris von Girona entstanden.
100 fiDIVAUT mQiinR.
Lied LXVllL
Ses [Gr.] Riqnier per nn son amic, Tan MCCLXXX V.
Sancta uerges, maires pura
De Jhesn Ciist, filh de dieu
Per Tiertnt, non per natura,
Del sant poder plenier sleu,
Elegida, salndada 5
De i'angil, hnmils trobada,
Uenc en tu santz esperitz,
Filhs, paires, dieus, nom, per traiie
Nos de perüliOB dezaire,
Pregad, qu'elh nos sia gnitz. 10
Per ta gran bonauehtura
Fon passatz lo mans de dieu;
Quar per atemprar dreehnra
Te fes maires del filh sieu,
£ per tu es sobronrada 15
Tota Pumanals linbada;
Quar tos precx es issauzitr,
Dona sancta, filha maire,
Prega ton filh e ton paire,
Quens fassa sos elegitz. 20
De totz bes agram firaehura
Ses tu, que non uals ab dien,
Dona, quar per forfachura
Esperan lo poder sieu,
Peneden, nerges laazada, 25
Yest nueg e iom auocada
De peccadors conruertitz,
£ deus nos totz bes atraire,
Not deuem per que? retraire,
Quar. de mort no» as ganditz. 30
Swelte« Bucb* Biiefi^«
LXIX, Dies Lebv 516.
Also so letras, que trames Gr. Riquier a N Amalric en
Castela, l'aii MCCLXY.
AI pus noble, al pus nalen,
AI pus prezat de son iouen,
A sei, que pus nobiamen se eapdela-
£n la nobla cort de Castela»
GUIBAUT RIQUIBR. 101
A sei, qiie mlelhs iiieu d'sgnulatie, 5
El pu8 manent d^onrat linhatie,
A N Amalric de Narbona,
Ca far totz hoDratz faitz's^adona
Ab grat, ab seD, ab honor
Si meteis creisen de lauzor, 10
De pari d^En Gr. Riquier salutz
Ab ramor, que deuers adatz,
Sopleguan, bonran ab honor,
Si com a filh de son senbor.
Et obedien a tot for 15
Ab bona fe de lial cor,
Ab humilitat enclinada,
Ab dezir de uista onraüda.
E prec uos, senher, qne, sieus platz,
^n aquest plag entendatz, "20
Non per so, quHem pes, queus sofranha
Ren de ben, c^al uostre par tanha.
Ans o sabetz tot dir e far
Mielhs quMeu conoisser ni comtar;
Tant ni'es uostres faitz saboros. tiS
D^onrar dien pessatz nneg e dia
E la uerge sancta Maria
E tot, cant es celestial;
£ pneis pessatz ^1 terrenal
D^onrar e de seruir lo rey 30
NAnfos; car deguna ley
No sai rei, quel puesca naler,
Et es aitals per son deuer;
Car Gastela a sostengnt
Tostemps pretz ab sa gran uertut, 35
Et en aisi es costumat,
Que tostemps an romieu sercat
Sant Jacme tro en Gompostela
Et autras sens pretz en Castela.
Per que, si uos sabetz amor 40
E grat auer del cap maior,
So es dieu, que dona totz bes,
E del rey de leo, nom pes,
Que del linbatie de Narbona
Fo8 nulh temps pus nobla persona 45
Que uos; et auetz comensat
Tant gent, auiem pes, qu'ea auetz grat.
Nom cal air, que uostra eompanha
Eonretz; tan aug, que gent estranha
Sabetz onrar, tan es lanzatz. 50
Pero si beus n'es cosselhatz,
102 OUnAUT BIQDIBII.
Free uos, tot iora uon melhiiretz;
Car de lanzor uon creissirets.
Que negus hom non es senatz,
Qu^en pretz cug esser aeatMitz; 55
Car pretz manaa, c^om cascan iom
En creisser s'onor se soiom;
Qiie nulh acabamen non a
Mai, quel cresc' om, tant cant uieura.
£1 creisser den esser deport, 60
Per so car nol pot tolre mort.
E semblam, que uos o sabetz.
Tan belamen uos captenetz,
Que res nous y puesc ensenhar.
£ doncx queus ania far, 65
Queus disses so, c^obs nous auia?
Sembla, quel parlar me plazia.
Per que no aiatz pessamen,
Que coselhan ni reprenden
Uos aia ren dig ni comtat 70
Mai per forsa de uolontat,
Qu'ieu ai de la uostra onransa.
Car en uos ai gran esperansa
De ben fag; car auer o dey
Sai lai en la cort del rey, 75
On ai prepauzamen d'anar
Per mi meteis ad acabar.
Car tot le mon nom pot ualer
Tan com sei segon mon esper.
E sieus semblaua fazedor, 80
Quem lessetz far aitan d'onor,
A tal que gent o saupes fiir,
Que mi fezessetz comandar
En gran del rey N Amfos,
Mos astres ne seria pus bos, d5
Si auzia de mi parlar.
S si trop ai dig, uuelh n'estar
AI uostr esgart, coras queus ueya;
Del cal uezer ai gran enueya
E pessamen ab dezirier; 90
C^albir me lo gran alegrier,
Cab uostra companham darai,
Car tota Tarn e totam play,
E may sels, c^om ten per melbors.
E tenria uas uos de cors, 95
Sol sabia uostr' estamen
Per sert e del ric rey ualen,
Del cal prec dieu de mon saber,
Qael don uida fors^ e poder
De mantener sa gran ualor. 100
Et a uofl, senher, don s'amor
E gracia de totas gens.
A uoler de uostres parena
Dieu don de 1100 gaug; a auins ama,
Si com de cor merce lin ciama, 105
Et a mi don so, e'obs m^anra.
LXX.
Aiso fe Gr. Riquier de Na Vaqueira de Lautre, Fan
MCCLVIIIL
Qui a sen et entendemen
E saber e conoisemen
E nol despendre sos bels ditz,
Per 80 qne sia pus grazits.
Den gardar, de qui parlara, 5
Si dira uer mentira.
Car massa lauzor es blasmars,
E trop bes dirs es mal estars.
Si sei, de quis ditz, non es tals,
Tot lo be, c^om ditz, es mals. 10
Atressi deu gardar, som pes,
Qui uol lauzar, sei, que bos es,
Que sia gent apparelbatz
De bels ditz e de gent pauzatz,
E que pauze gent sa lauzor 15
E ben e mielb e mot melhor.
Car lauzor flaca, mal aperta
De sei, on es ualor aserta,
Es blasmes als entendedors.
Et al lauzat es desbonors, 20
Can es pros, qui seguir noit lauza,
Aisi CO a ualor enclauza.
Car mals ditz pauzatz belamen
Val mais que bes marridamens,
E res mal facb a negun for 25
No ual res. Per qu'ieu ay en cor,
Que mal dicb lauzor segura
Fassa cascu per sa natura.
Et ara uuelh parlar de uer
Per razo mays que per plazer 30
E fand lauzor uertadeyra
Del uescomtessa Na Vaqueira
De Lautre, on renba totz bes,
104 GOntACT RIQCIER.
Coronda de tot Albeges,
£ 9ia lauzors auzida; 35
Car be sai, que sera grazida,
Tan mou de ueraya razon,
Quel sieu uer an nom bei e bon
Beutatz e gratz e conoisensa,
Sens, sabers, bonors, entendensa 40
£ pretz e ualors e bontatz
£ iois e solatz e rietatz,
Bels parlars e bels aculbimens,
Plazer e deportz couinens
£ tug bon aib, don es garnida 45
An francba en bei loc bastida,
De murs e de laissas ben clauza,
On pretz seguramen se pauza,
Que res encontra non pot esser
Ni nol pot mermar son bon esser; 50
Tant gent es de tot be complida,
Reforsada et establida,
Que reu non oblida defors:
Tot also s'es mes dl gai cors
De la pros uescomtessa gaia 55
De Lautre, c'a ualor ueraia
£ sap se tant gen captener,
Que tug s'en lauzo ferm e uer,
C'aisi tanb; a forsa aital,
Cab tot be s'estranh de tot mal, 60
Per so es forsa apelada.
Car per sa bontat es amada
£ seruida per sospeisson
'De recebre son guazardon
£ de creisser son pretz ualen. 65
Mas qui autr' entendemen,
Ab ela nos pot acostar.
Car sens la sap tan gen gacbar
£1 sabers el bon aip, qu'en elb 'an,
Que tucb ab lo cor s'aparelban 70
De defendre ardidamen,
Per qu^el'esta seguramen.
£1 mur son fort e gent assis,
Que bom non crey pus fortz ne uis,
£ las layssas son reforsadas 75
Seguras e ben acairadas,
£ dir uos ai be de cal obra,
Car mot de bei pertrag li sobra.
Li mur uos die senes falhensa,
Que son de uera conoissensa, 80
6VIEAUT RIQUIBR. 105
E las lissas son de ualor
Ab bei remembramen d^amor.
Dui son couinen messatgier,
Aquilb se preparan premier:
So es gratz et entendemen. 85
Aquilh conoisson soptamen,
Qui uen per bona noluntat;
£ pueis cant an hom esproat,
Fan o als antres aibs saber.
Adonc nel poder de plazer 90
Per aculbir o per defendre,
£ qui fa ben, ient lo y sap rendre.
Mas qui d^als la forsa comet,
Adonc bei parlars malamet
£trassa getas afinadas 95
De paraulas atessaradas,
Tant que negus nol pot gandir,
Quel puesca encontra uenir.
Pero aitan y sap far gratz,
Que cascus s^en part paguatz. 100
£t aissi reten grat de totz,
£n liels nais totz bes la dotz.
Ära conosc, que pretz es sauis
Et es de totz bos aibs reirauis;
Car ha afennat son atur 105
E s^es mes en loc tan segnr.
Car ioy e deport e solas
Son uiandas d^est bei amas,
Qui a esta forsa bastida:
Per que sa lauzors es brugida. 110 ^
Car ieu n^aug tan de be retraire
A sels, que uan en son repaire
E la uezon uas lunba part,
Que non sai dir lo ters nil cart.
Car Tautre iom fon a Narbona 115
Ab plazer de mota persona
Midons Na Pbilippa uezer,
La cal hom no ue ses ulazer,
Som dis En Bertran d^Opian.
Et apres fon ad Assilban 120
Uezer ma dona NAlazais,
E qui la ui, enquer n^es gais.
Per quUeu me tengra per estortz,
Si la i uis, et er soi mietz mortz;
Tan gran dezir ai del uezer, 125
E Sil play, metra y poder,
E prec la, que sia sofrens,
106 GÜIIAVT RIQÜIBR.
Que yeu sia sos bes dizens.
Car ab sa ualor uuelh mos ditz
Daurar, quem sia pus grazitz, 130
£ no per plag de ioglaria,
Mas per tal, que uertadier sia.
Car tot, cant ieu laus, es ualen,
Per que son miei dig d'auinen.
En also mos bes dirs comensa 13&
De ma dona la uescomtessa,
E mandem, si o uol, o mais.
que d'aisi enan m^eslais,
E si nol play, no m'en destrenha;
Quel bes, qwen aug dir, m'o ensenba. 140
E si midons mon nom enquier.
Per uer ai nom Gr. Riquier.
LXXL
Dieus me cresca dezir
E saber del seruir.
Also fe Gr. Riquier Tan MCCLXVI.
Qui conois et enten
E uol saber e sen,
De cor deu escotar
Saui, cant Tau parlar;
E mielhs, can la razos &
Pot esser bes e pros
A sei, que Tauzira,
«Uas que la retenra.
Gar quil saber auia
D'apenre nueg e dia 10
Tot de totz los doctors
E tot sels dels auctors,
Ges per tan no sabria
Tot, cant saber poiria.
Per c'ap cor esforsieu 15
Apren, aitan cant uieu,
Totz boms, que uol auer
A son pro bei saber.
Et ieu, cant aug parlar
Home, que sauis par 20
E parla folamen,
Tenc mon entendemen
El pus de so, que ditz;
Car ies tan amaruitz
Non es, qu'en tot entenda. 25
Ni cal, c'om m'en reprenda;
Qu'ieii nom tenc per sabens,
Ans soi dels aprendens
Dnrs, per c^ai petit.
Mas de so, c'ay anzit 30
A sauias geiis dir,
De que ai gran dezir
£ de que parlarai,
Per bona fe dirai
A mon semblan uertat 35
Ab bona uoluntat.
E dieus don m'en lezer,
El cal ai bon esper;
Car d^el uenon tuch be
Per que Tazor el cre. 40
AI paire glorios
Uer dieu tot poderos
Rendi ab ferm uoler
Gradas del saber,
Que a en ml trames; 45
Mas per meu nol tenc ies.
Gar non puesc comte far
Reis de so acabar,
Cades ai comensat.
Car a la uoluntat 50
De dieu uenra i uezer
Et auzir e per uer
Odorar, saborar
Et atressi parlar,
Per que hom a saber 55
£ dezir e plazer,
£ non y aura pus.
Et entenda cascas
Aiso, que die en be,
Qn^endrech de bona fe 60
entendi a dir.
De uezer e d^auzir
Ha hom entendemen,
Et aquel dona sen,
Gen dona conoissensa, 65
Et ab bon' abstenensa
Gonoissense mezura,
E per segre drechura
Fai mezura be far
E fa mal esquiuar, 70
y. 51. Vielleicht ist i tenrai für uenra i zu lesen.
Ii6 GUIIAUT RIQDIIR.
E be far dona grat;
Toch aquist ainstat
Son saber bei e bo.
Per c^om deu per razo
Ab tot also seruir 75
Sei, que per bon albir
dona, a quil platz,
E qui mielhs n^es bastatz.
De mal li es tengutz.
E dey n'esser crezutz, 80
Si tot gran sen non ai;
Car semblan ne dirai
Del segle, que uers es.
Qui may recep de bes
De senhor o d'amic, 85
Ades ab cor pns ric
Lon ser pus uoluntiers
El n^es cramor entiers
Pus e de bona fe.
AI senhor, de que ue 90
Gran bes temporalmens.
Es bom obediens
De segre son uoler
E de far son plazer,
De seruir a son grat, 95
S ten son sen membrat,
Tant cant pot, que no fassa
Ren, c^al senbor desplassa;
S d'amic atertal.
Pus quel ten per lial,
Que rama el ten car
100
El tem el uol onrar
E seruen retener.
Donc ben sembla per uer,
Pas senher es amatz 105
Per ben facb et onratz
E temsutz e seruitz,
E amicx obezitz
Per atertal semblan
En est mon plen d'enian 110
Per bes faitz temporals,
Quel rey celestials
deya esser pus.
Ben deu creire cascus,
Que, si per ric dos dar 115
Deu hom senhor amar,
Que dieu deu amar fort
GOroitT RIQUOR. 109
B semir ab onor
£ temer mot onran;
Quel nos a donat tan, 120
Qne grans es la razos.
Per qu'en so i nolontos
Tuch li iier entenden.
Dien formet ueramen
De uil ren se doptansa 125
Home, a ma semblansa
Del limo el lo fe,
Qnel fe uieure desse;
El det sens natarals,
Don cascns es aitals, 130
Si non pecca natura.
E tota creatuia
Fetz per home semir,
El donet franc albir
De faire be o mal. 135
Mas per lo be son sal
Sil, quel fan tro la fi;
E pel mal atressi
Perdut e condampnat
Mai fe per sa bontat 140
Dieus ad bome d'amor
Apres la gran folor,
Quel premier paire fes:
Can posses en lo be.
Passet lo mandamen, 145
Don sofri greu türmen.
£ uenc per heretatie
A tot Puman linbatie,
Tro el per karitat
Ac de nos piatat 150
£ del mon, ques perdia.
Que, com auzem tot dia,
Uenc penre car bumana
De la ue^e sertana
£ ses corrompemen 155
Nase de luy mundamen.
£ uisc ab trebalh gran
A nos uia mostran.
Per que deuem anar,
Sil uolem ia trobar. 100
Apres fon encaussats
E pres et estacatz,
Batutz et escamitz
fit en la crotz feritz
110 G121RAUT mQVUR.
Et abeuratz de fei 169
E resseup mort cruzel
S pueys ressuscitet.
Enaisi restauiet
Ab cara rezemson
Sels, c'ab cor ferm e bon 170
An fach, fan e faran
Segon lo sieu coman,
Et a nos car compratz.
Deu ben esser amatz
Et honrat e temsutz 175
E seniitz e crezutz
Dieus ies per nos, oc, sert!
Pns tan de ben apert
PTauem tag receubut;
Qua nuem plag perdut, ISO
Uolc penre Don cosselh,
Don cascas s^aparelh
De son deute paguar
A dieu, si co deu far.
Mas tan a fag per nos, 185
Que iamay guazardos
N<m seria complitz.
Mas sol quel obezltz
Sia per nos de grat
Ab poder esforsat 190
Et onrat ab temor
Et ab ueraf amor
Seruitz, pus nons demanda.
Donc gardem ben, quens manda^
E fassam a poder 195
Son grat e son plazer.
G^ otra poder nons quier,
Nil remanens nons er
En degun comte mes.
Deu esser amatz ies 200
Dieus per nos e seruitz,
Pas tans de bes aizitz
Nos a faitz tro aisi.
Estar deuem cap cli
Yergonbos e dolens 205
Cascus e penedens;
Car Pauem ofendutz«
Amatz, ben entendutz,
Gantas razos anem
y. 180. Soll beissen: QuaiK auem pUg perdut.
6UIAAUT aiQUlBK. 111
Per c'amar lo deuem 219
E temer et onrar.
E mai ne uuelh parlar;
Car, sim plai, bes coue.
Ar pauzem, que de re,
Quel nos aia donat, 215
Nol uiilham saber grat,
So c'om DOS deu pessar.
Mas qui per mielhs proar
La uertat, o uuelh dir
Per 80, qu^es adeuenir. 220
Ses Tals li em tengutz,
Pus esperam salutz
D'el de uerai' amor
D'onor e de temor
£ de seruir plazen.« 225
E dir U08 ai breumen
Per que? car leugier m*e8.
Nos crezem, que dieu es
Poderos e creaire,
£1 conoissem per paire 230
£ per senhor uerai,
E crezem, que ses plai
Seiem per el iutiat.
Donc leu aurai proat
Ho ferm entendemen. 235
Pueis crezem fermamen,
Que dieu e senher es
Uers; sobre totas res
Lo deuem bonorar
Per pus leu aizinar 240
De conquerre s'amor.
QuMeu uei, que so senhor
Uol hom ^1 mon honrar,
neis ses als que fiar,
Home, can es manens, 245
Per esser pus plazens
A sei, que onrara,
£ ia non atendra
Neis autre gazardo.
Donc sobregran razo 250
Auen nos a'onrar deu,
Pus entendem 6\ sieu
Regne esser poplat.
Car ia us ses son grat
No i entrara per re. 255
Don deuem onrar be,
112 GtllAÜT KIQOIBK.
Per quel siam plasen,
Et especialmen,
€ar es reis sobiras
Dieu e senher sertas, 260
En c^oin non pot falhir.
Assatz ne pot hom dir
Razos, quel tanh onransa.
Parlem de Famistansa,
Per quel deuem amar. 265
Mot es leu per mostrar,
Pus per pairel tenem.
Car amar lo deuem
Per tal, quel nons azir.
Qae tart ne . . . . iauzir 270
Estiers de pair* ^1 filh,
Ans es filh en perilh,
Pus que paire razira.
Paire son, a qui tira;
Gar lurs filhs an noiritz, 275
Ta fort an partitz
De lurs amors del tot,
E quecx giec a nebot
a filhol lo sieu
per amor de dieu 280
Per tal, quel filh no tom.
Doncx cascns se soiom
En ben amar son paire;
Quel paire es amaire
Del filh, tro el so toi. 285
Per auran e per fol
E per enrabiat
E per sobremaluat
Tenc bome, que son paire
Non ama ses estraire, 290
Cals que paire se sia.
Donc razo semblaria
Leugeira per proar.
Pus que nom deu amar
Tan 8on paire camai, 295
Quel pair esperital
Degues amar M tans.
Car homes paucs e grans
Uezem trop, que ses cutz
An lur paire perdutz 300
En aquest mon per mort
y. 270. Offher Raum im lüs.
GUIRAUT RIQUISR. 113
E 81 n^an fag conort;
Car non lur fa frachura.
Mas Pesperitals dura
Als filhs a lur uoler, 305
Ab sol que son plazer
Li sapchan dir e far,
Donc bei deuem amar
Per grans doas razos;
Una, que doloiros 310
Tostemps may estariam,
Si en ira caziam
De dieu lo nostre paire;
Autra, car de ben faire
Sos poders entiers, 315
Que qui sos beretiers
Sera, mot er manens
De tötz los bes plazens.
Qu'el n^a tans ses doptar,
Qu^a totz ne pot donar 320
Per complir lor dezir,
Et hom d'el no s'albir,
Qu'en merme de poder.
Don tttg crezam per uer,
Que amar lo deuem 325
Et onrar, cant auzem
De so, c*a uenir es.
Temer lo deuem ies?
Oc; car nos iutiara.
Que qui dreg iutie ha 330
S fort e poderos,
Si no uen temoros
Auzir son iutiamen
E non a espauen,
Non a sen ni saber. 335
Iutie deu hom temer,
Don nos pot apelar;
C'aisi Ter a passar,
Com le luties dira.
Donc qui temor non a 340
Del iutiamen de dleu,
Dreg par, que ten per sieu
So, que no sap degus.
Mas creire deu ses pus
Eis faitz esperitals 345
Hom et esser lials
Uas dieu a son poder:
Don el deuem temer
8
114 GuraArT RiQuieR.
E 8011 dreg iutiamen.
Assatz ai dig breumen 350
E mostrat per razon
Ab bon' entension,
Per que deiiem amar
Et ab temor onrar
Dieu nostre uer senbor 355
Per temps auenidor
S per lo trespassat.
£t es dretz per uertat,
Si Pamam el temem
E Ponram, quel denem 3^
Seruir a son plazer
•£ tot nostre poder;
Car donar ses seruir
Non pot leu be uenir.
S seruirs es bonors 365
A senhor, e temors
Fa semir tot senbor
A degut seraidor.
Et ieu no sai onransa,
Que uenba d'amistansa, 37O
En que s'enten temensa,
Segon ma conoissensa
P^ecba ses seruir.
Car seruirs fa sentir
AI ben amat amor 375
El fa grazir bonor
£ conoisser temensa;
Donc seruirs par que uensa
Dur cor de ben amat.
E nulb seruir de grat 380
Nos fa ses esperansa.
Per que nos ses doptansa
D'onrat merit auer
Deuem seruir per uer
Dieu lo tot poderos 385
Per las IUI razos,
Queus ai dicbas aisi
E farem ric cami:
La una per amor,
£ Pautra per bonor, 390
£ Pautra per temensa,
L'aatra per atendensa
Del onrat gazardo.
y. 363. Man lese bonrar f. donar.
GUIRAUT RTOUIER. 115
Gar per uera razo
pot nom leu proar, 395
Que 80, que uol amar
£1 segle, uol seruir.
Nens HS ric ses mentir
.1. paubre amara
Et onrar nol deura 400
Nil temera en re
Ni gazardo, so cre,
Antre non atendra
Del ben, que li fara,
Mas sol del be uoler; 405
E uenra Pa plazer,
Quel seruisca el don
S d^aqiiels a nM pron.
Per senhor issamen
Ses amor non temen 410
Ua hom seruir senhor,
Cant es de gran honor
S ric e poderos,
Que ia non er somos
Nil fara gran frachura, 415
Mas pur qu'es auentura
Per si eys enantir;
Gar ben leu per seruir
N^atenhira befag.
A senhor de mal plag 420
Descauzit, mal uolen
Ses tot honoramen
De cor uol hom seruir
Souen per escantir
La gran temor, que fa; 425
E sap, que non aura
Del seruir autre grat.
Assatz ai declarat
Breumen e sap me bon
Ad ops d'esta razon, 43^
Per que uol hom seruir.
Mas amors ses mentir
Fai mielhs seruir ades.
Donc s^om seruis engres
Brau senhor per temor 435
£1 paubre per amor
£ rhonrat per esper,
Dieu deuem nos per uer
Seruir ab cor uerai
Per son benuoler gai 440
8
*
116 GDIRAUT RIQÜIER.
E per tal, qu'el nou tenha
Son uol 6 nos delir.
Car per ner podem dir,
Que, qui er azirat
Per el, que turmentat 445
Er per tostemps ses si . . .
Per que dieu ses tot si . . .
Per nos esser seruitz,
£ car meritz complitz
De gaug e de dossor 450
N'er a tot seruidor
Sieu sertamen rendutz,
Per el, qu'es uera lutz
A DOS e uera uida.
Tart auria complida ' 455
La razo, tant es grans
Per c^om deu totz sos ans
Amar dieu et onrar
E temen soplegar
E seruir humilmen. 460
Gar non ai tan de sen
Ni de saber apert,
Que tot pogues sert,
So com deuria, dir.
Mas segon mon albir, 465
Qui a ueraia fe
E mos ditz enten be,
Per so meteis, qu'en die,
Podon li paupr' el ric
Conoiser, que uers es; 470
Pero cascus ne pes
Per si a son poder.
Car petit pot ualer
Secors, c'om cui far,
A sei, qu'en pot pagar 475
Üieus son deuf , e no uol,
A dieu, pus mort li toi
Temporalmen poder;
Ni bom non pot saber
De Parma, on s^en ua. 480
Mas segon que bom fa
Sai uiuem ben o mal,
Troba Farm^ atertal
V. 446, 447. Das Ende dieser beiden Verse ist durcb den
farbigen Initialen des folgenden Liedes verdeckt Y. 474.
cuia f. cui ? Y. 482. uiuen ?
6C1BAVT RIQUIBR. 117
Segon nostra crezensa.
Sei dieu, que pres naisensa 485
E receup mort per nos,
Nos don COT uoiontos
Del sieu seruizi far,
Quens puscam emendar
Ab la siia merce, 490
Quens es obs per far be,
Dels forfatz, c^auem grans
Yas luy faitz e ditz tans,
Cobs nos es, quens perdo.
Cant que nos siam bo, 495
Tant nons emendarem,
Et ans obs, que preguem
La uerge glorioza
Qu'es ä dieu poderoza
De merce acaptar 500
A peccador, que far
TJol uera penedensa
Gonoissen sa falhensa.
So es la sua maire,
Que son filh e son paire 505
Pregues per sa dossor,
Quens tenba en s^amor;
£ sera n^obezida,
Si nos fam bona uida,
Tenem la drecha uia. 510
Et ela, que nos sia
Per sa karitatz guitz
E totz los faitz grazitz,
Que son a dieu plazen,
Et aisi sertamen • 515
Sera per nos amatz
£ temsutz et onratz
E sentit, et aurem
Lai, on tostemps uiurem,
Totz bes ab gaug, ab ris 520
Ab el en paradis.
Aissil plassa que sia.
LXXIL
Aiso fe Gr. Riquier l'an MCCLXVIII.
Per re non puesc estar
.1. iom de cosirar;
Tant me plai, que cossir.
118 GCIRAUT RIQÜIBR.
Car cossiran albir
So, que non puesc uezer 5
Ni auzir ni saber,
Mas pur aue cossiran
O aporti aenan
A mon entendemen,
Co si m^era prezen; 10
Per qne cossirs me platz.
Cossirs es apelatz
Per alcus desplazers.
Aco es mal sabers,
E nos deu apelar 15
Cossir, c'ab cossirar
Se desfa mantas uetz,
A cuy cocirar letz,
Per que a desplazer.
Si a sen e saber, 20
Cossiran trobara.
Ab que s'apaguara
Per calacom razo,
Que atendra sazo
O penra calque uia. 25
Per que hom non deuria
L^un per l'autre nomnar.
Mot auria que far,
Si tot, cant malditz es,
Sxa per mi repres, 30
Segon que m'es semblan.
Car non es tan bastan
Mos sabers, que alcus
Nom sia al desus
Reprenden per sazos. 35
Pero nom plai tensos;
Si plaitz de dezacort
Cap, mon cocir non port
Lo leu fais ol pezan
Et aisi cociran 40
Coforti mon uoler.
Pero ses desplazer
A bon entendemen
Per so, que ueg souen
Et aug e tniep äl mon, 45
Dira a sels, que son
Esforsieu per honor
De totz faitz de ualor,
Cossi uiuon onrat
£ grazit et amat, 50
GümAUT KIQUISB. 119
Segon qtte semblan m'es. ^
Gar qui conoissens es,
Leu 7 pot auenir,
Si ien far e dir
Sa honor ab mezura. 55
Car dels faitz uen rancura,
Gan son desmezurat,
Quel trop par de foldat
El pauc de cobezeza;
Per que not pot proeza 60
Ses mezura durar.
De faitz et en parlar
Es mezura trop bona.
Car qui gen nos razona
Ab mezura pagatz, 65
neys cant es iratz,
Sos parlars ual petit.
Car non li es grazit
Gaire de so, que ditz;
Quel trop li es aunitz, 70
Tan quel fa enuios,
El paucx Fes uergonhos,
Quel fa per pec teuer.
Mai hom non pot auer
Leu en parlar mezura. 75
Per parlar uen rancura
Mantas uetz als ualens,
Cui Pessars es plazens
De faire lur honor.
Car per semblan d'amor 80
de lur deuer far
Senes tot demandar
Prometon lur auer
Ad home ses uoler
D'atendre; per quem par, 85
C^aisi fan aiegrar
Prometen lurs amicx.
Mas mot es grans destricx
Can nos pot acabar;
C^aisi pot hom leu far 90
Dels amicx mal uolens.
£1 pus dels prometens
Truep aitals, com uos die;
Per c'om non pot abric
En promessa trobar. 95
Su, c'an cor de ben far,
Nol deurian retraire
120 GUIRAUT RIQUIBR.
Lai, on lo aolon faire,
Tro uengueson per temps
Le bes el gaug essemps, 100
Quel grat se doblaria.
Car qni promet a dia,
Non es le gratz tan bos
Cant Saaten; car le dos
Es auzitz mot enans. 105
L^auzirs es agradans,
Mas Tesper es doptos,
£1 iom es laguios
Com dona prometen.
£ si fal 6\ couen 110
L'esperars aitals es,
Com qui so, qu'a conques,
Per forsa li tolia;
Qu'öl comte, qae fazia,
Se troba deceubutz. 115
Si non era sanbntz
Le prometre non uers,
Durarla Pespers,
Tan tro quel be uengues.
Mas pero uertat es, 120
Que Sil, on es ualors,
Guy donars es dossors,
Can non podo donar»
Se podon escuzar
Prometen als querens; 125
Car non es couinens
Als pros dire de non;
Pueis deuon per razon
Atendre lur couen.
Car hom bos se deffen 130
En est cas ab uertat
De blasme, de desgrat,
Cant SOS poders es tals.
Pero si non pot als
E passa son couen 135
Le ualens al queren
Non den esser blasmat;
Car mot n'es despagat,
Que forsal non poders
Del passar, el querrers 140
Del querent al forsat
De prometre ses grat;
Car non sap de non dir;
Donc segon mon albir
GUIRAÜT KIQUIEII. 121
NoQ deu esser repres. I45
Mas sei, que manens es
B promet son aner
Per grat ab querer,
Deu sa promessa dar,
Que nos deu escuzar 150
Ab non poder per re.
Pero si s'endeue,
Que ab querre prometa,
Obs res, que s'entremeta,
Pus o ditt, d'acabar, I55
Sil promessa is de dar.
Per el e al queren.
Car mant queron souen
Mais, que a'els nos couen;
D'aquels pot passar be 1^
Hom ab oir d'oc ses pus.
Pero si quier negus
A son amic «oral
Per obs, s'adone nol Ual
Segon deuer d'amdos, 105
Pos prometre Pes bos
E poder ii es datz,
Non deu esser seiatz
Kl en ren uil tengutz.
Car sobrier dan adutz 170
Mals ditz a cada part;
Qnel dizen n'a regart
De sei, de que mal ditz,
E qu'en uieu desgrazitz
Per sels, quel lauzon dir. I75
E pot cascus cbauzir
Lo dan del uil tengut,
Que pus en aital brut
Ca sei, qu'es estatz pros,
Si mals es sos ressos: 1^
Mantenen es auzitz
E pus tost enanlitz
Per .C. dobles quel bes.
E si a pretz conques
Hom .C. ans acabatz 185
Fazen totz faitz prezatz,
Sil contraris s'apar,
Tot son pretz pot desfar.
En .1. an o en .II.;
V. 175. que Taucon?
122 GUfRAUT RIQUIER.
Tan es mal poderos 190
E bes leus pro cuidar.
Bes deu merauilhar
Totz hom de so, quHeu die,
Cant bes pren len destric
S mals a tan tost brien. Id5
Mas qui mal .1. temp uieu
E giec mal e fa ben.
Ja non sera pe ren
Crezutz de tot .1. an.
£ si falb tan ni can, 200
Le bos esfortz seditz
Mantenen es pnnitz
De tot, cant a be fag.
Donc mal dig fa empag
AI dig et al dizen. 205
Per que totz bom ab sen
Lo deuria tener
Et anar a poder
D^atendre sa promesa.
Pero qui ben s'o peza, 210
Qui promet per son grat
Ses querre, gran barat
Fa e greu falbimen,
Sil couen non aten,
£ pot n^esser repres. 215
Pero nulb hom nos pes,
Qu'ieu per mi sol o diga.
Ans die, car destriga
Aitals parlars nalors,
Gant uertatz no Tacor, 220
£ mezura n^es mens.
Mas qui es conoisens,
£ mezura li platz,
Et es ab el uertatz.
De tot sap far son pro, 225
Quels faitz fa per razo
El dig son sert e uer,
E pot leu mantener
Pretz ab aquestas .III.;
£ can poder y es, 230
Sos pretz n'es pus auzitz.
Mas totz boms uieu grazitz,
Pus que a conoissensa,
£ la siec e la iensa
Mezura totas uetz, 23S
£ SOS parlars es netz
gühaitt RiQuiKR. 123
Ab uertat ses rependre,
Com non pot sol entendre
Sei, que non es uertadiers.
Pero mos cossiriers 240
Nom giec uns d'aiso dir
Per paor de falhir,
Ans s'es uoutz, de quem platz.
Quar oosslr las bontatz
Eis gens faitz paratios, ^45
Plazens e gracios,
Comensatz sobregen
D^En Amalric ualen
£ plai me, car tan i^ü.
Que mes Pa bei captal 250
Sei, que d'aut pretz es guitz,
Ab que s'es gent noiritz:
Se OS le reis N Amfos
Castelas, cui Leos
Es e Ihaus sobiras. 255
Mas pero uers es plas,
ßue Den den pretz uoler
N Amalricx per deuer
Per si eys ses io rey.
Pero fermamen crey 260
Que, s'agues sai estat,
Non agra tan montat
Son pretz segon ma fe
"Ni agra tant ab que?
E pus que sap ualer, 265
Pesse de mantener
Sos pretz, qu'es mot auzitz.
Et entenda mos ditz:
Que SOS enans me platz
E soi d'el apessatz, 270
Car sa ualor m'aiensa.
LÄXIII.
Also trames Gr. Riquier a Malborgas, l'an MCCLXVI.
Diez Leb. 506.
AI noble mot onriit,
Saui, discret, amat
G. de Rofian
Grazit, gai e sertan
De part Gr. Riquier 5
y. 253. So es.
124 GUniAIIT RIQCIKR.
Son bon amic entier
Snclinadas salatz
St obezirs degutx
Et amor ab honor,
Ab dezirier maior 1^
De uista de bon grat.
Amiex, mot ai estat
Malmenatz, pus nons ui.
D'aquel doz mals causi
Lo pus dels fis aimanz. 1^
Pero non soi clamans
D'amor, car no m'a toit;
Mas de mon Bei Deport,
Ab que nom ual seruirs
Ni celars ni sofirirs 20
Ni preci ni bona fes
Ni cbans ni plors ni res,
Me deuria clamar,
Si m'era bei per far
Ni trobaua a cui? 2»
Car tot aital li fuj,
Com uos ai dig, denan
E ren no li deman
Ni fi ni farai,
Mas que sos pretz uerai 30
Uolgues qu'ieu enantis
Chantan, e quel fos fis,
E mos cbans quil plagues,
E ses pus quem tengnes
Per sieu: uec uos o tot! 35
Et ilb ab sol .1. mot
Respon me tota uia.
Mas no m^en clamaria,
Que quMem digua per re;
Car grans bes me soue, 40
Que m'es per ley uengutz,
Si tot no s'es mogutz
De lieis nil m'a trames.
Car totz los mals eis bes,
QuUeu fas e de quem gart, 45
Trac per uer d^aquel art,
On soi per lieys intratz.
Que, can sa grans beutatz
Me donet dezirier
Per amor, de premier 50
Pessey curozamen
De mon melburamen,
6CIRACT BIQOIBR. 125
Per qnel pogues plaier,
(Car U08 sabetz per uer,
Qui era yeu adonex) 55
S gardey be de broncx
S d'ennetz far e dir.
S paeys per hon albir
Agiii entendemen
De trobar e pueis sen. 60
Aquel meteis, que m'ai,
Tot per midons o ai,
Mas Uh no m'o a dat.
Ab tot si lin sai grat;
Car m'es per lieys uengut. 65
£ plane, car ai perdut
Temps de cosselhador,
Et agram gran sabor,
Ca uos fo8 estat pres.
Car tant era engres 70
De doptos pessamen;
IJengiam n^a nos souen
Per cosselh demandar:
Ileus, quem fa dezirar
IJos; car soi tot sol sai. 75
£ prec uos, que, sieus plai,
Me detz calque «cofort
Per letras. Car conort
De midons non esper
Ni m^en partrai per uer, 80
Tro uidam dezampar.
£ mandaus saludar
fin Joan uostre fraire,
Le cal es ben ad aire,
E tug uostre amic. 85
Dieu los gar de destric
£ uos e nos eis nostres.
LXXIV.
Aiso trames Gr. Riquier en la cort del rey de Fransa
Fan MCCLXVII. Diez Leb. 517.
A sei, que deu uoler ][auer?)
Laus e grat per deuer
£ saber et honor
£ totz faitz de ualor,
Per que hom es amatz,
A sei, a cui datz
126 GUIRAOT RIQUIBR.
Sens et entendemens,
Per que hom uieu plazens
Et onratz e grazitz,
A sei, que totz bes ditz, 10
Que au, enten per uer
Eis sap gen retener
£ de bela doctrina
Sap gen penre aizina,
AI plazent En Sicart 15
De Puech Laurens de part
Gr. Riquier salutz
Et obezirs uolgutz
Et honor ab temensa
£ uera beuolensa, < 20
Ab dezirier de uista,
Ab gracia conquista
De la cort mot bonrada
De Fransa, que priuada
Uolria mot auer 25
Per bon grat conquerer.
La uostra gran serteza
£1 deuers el nobleza
Uos fassan entenden
So, queus dirai breumen 30
Pus prim, que nos dedara.
Uos sabetz, que tan cara
Ni tan proficban res
Non es, so es ma fes,
El mon com conoissensa 35
D'ome, cant captenensa
Ha, segon qu^elba manda;
Car, qui so, qu^el comanda,
Passa, non es ualens.
Conoissensa prezens 40
Deu estar, la on es,
Que hom no passe res
De so, qu^elha essenha,
Ans en aisis captenha,
Co elal mostrara. 45
Car sei, que ben no fa
E del mal no s'estranha,
Que conois, nos guazanha
Pretz ni sec conoissensa.
Er segon ma paruensa 50
Diray, coma i s^espren
En home, que menten
Conoissensa per uer.
GOIRAÜT RIQUUR. 127
Home deu per deuer
De natura .Y. cens 55
Auer naturalmens,
E saben dire cals?
E cascns hom lials
Deu los de grat auzir,
Saupes los o non dir, 60
Per proar, si es uers.
Car auzirs e uezers,
Odorars, saborars
Son li sen e palpars,
CTom deu naturalmens 65
Auer, si falhimens
Non lo toi per natura.
Aquest .Y. per drechura
Donet ad home dieus.
Per ques pognes far sieus 70
s'en pogues tenir,
Can Fac dat franc albir.
(Pero d'ayso nom cal
Parlar, quel clerc lial,
Que deuon prezicar.) 75
Mas dels .Y. cens me par
Que dey dir la uertat,
Phs o ai comensat.
E cos pren conoissensa
Dels sens, a ma paruensa 80
Son 11 duy necessari.
dels .III. per contrari
Hon^, si laus li falh,
Uieure pot ab trebalh,
Si de totz a mens .1. 85
Mas si dels .II. negun
Non a a sa naissensa,
Non pot ad entendensa
Per negun for uenir.
(Dieus pot ben far e dir 90
Del tot al sieu plazer.)
Li duy se son per uer
Necessari: uezers
Et auzir, e par uers,
Cant ad obs de razos, 95
B ueus ne semblan bos:
€'om ses aquist no nal.
Y. 57. sai ben? Y. 82. Nach per findet sich im Ms.
eine unleserliche Correctur.
128 GUmAUT RIQCfBR.
Qui nais ses uezer, cal
Profiech pot far öl mon?
Pauc. Mas sol quel aon 100
Auzir, ben pot pessar
De s'anaa heretar.
Mas si non au ni ue,
Non conosc, que nulh be
Pusca far aut ni bas. 105
St hom Dom pot atras
Torhar de so, que die;
Car neguD bon abric
No i ueg ni puesc saber.
D'auzir e de uezer 110
Ha hom entendemen,
Et aquel dona sen,
Sens dona conoissensa
Et ab bon* abstenensa
Gonoissensa mezura, 115
E per segre drechura
Fa mezura ben far
E fa mal esquiuar,
Si com uos ai mostrat
Antra uetz, sieus soue. 120
En aisi nais e ue
Per calacom dels sens
Naturais aecidens,
Aissi com uoluntatz
dezirs o pessatz 125
amors o azirs
turmens o ianzirs
O sabers, que tan ual.
Tot es accidental
SO) que uen per natura. 130
Donc conoissensa pura
No uen naturalmen,
Ans uen per acciden.
Aisi com dig uos ai,
So, ab c'om nais ses mai, 135
Es natural per uer.
C'om no nais ab saber,
Ans uen pueis acddens.
Pro ai dig daramens,
Conoissensa don ue, 140
E pueis conoissetz be,
Que so, que die, uers es.
y. 130. Que no uen per natura?
CUIKAUT BIQOIBR. 129
Sia uostre uolers
Perfieitz en dieu seruir
Et en far et en dir 145
Plazer e grat del rey
Mot onrat. Gar yeu crey,
Que rey 8al d'un seruir
Non sap pus gent merir,
Per quel fa dieus honor. 150
CTanc Lodoyc melhor
Non ui hom, ni cre foi^;
Per que siatz cnros
Del sieu seruizi far
Per uos eis enansar; 155
€ar pretz ne retenretz
E gazardon n'auretz
Del rei onrat e bon.
Atressi per razon
Deuetz aperseubutz 160
Ley, per qui es uengutz
En la cort en amor,
Seniir ab gran bonor,
Ma dona la reyna,
Que de totz faitz s^aizina 165
Bos al mon et a dieu.
E ia nol sia grieu,
Car uuelh d'ela parlar;
Que per si eis onrar
Li deu totz boms ben dir; 170
Car far s'en pot grazir
Per tot lo mon, taut ual.
Dieu la gar de tot mal
El don so, que dezira.
Qu^ieu uolontiers la uira, 175
Sil saupes plazer far.
Atressieus uuelb preguar
D'En Pbilip mo senbor
Son filb, c^ab gran honor
Lo seruiratz de grat 180
Et a sa uoluntat
Lo segretz totas netz,
Ab sol que non laissetz
La uoluntat del rey
A far; car fe queus dey, 185
Mot uos er grans enans«
E de totz los efans
Sapchatz grat retener
ö
130 6VIRAUT RIQVKR.
£ de sels, c^an poder
So la coit, aiatz grat. 190
Que si hofloe onrat
UezetK en cort estranb
O amic o companh,
Qu^ei sia besonhos,
Siatz tals, que per tfo» 195
Puesca penre bonor
£, si Tauetz amor,
Quel puscatz enantir
B SOS afais firomir
Ab bon grat de la cort. 200
Que sabetz, per que sort
Blasmes a seiuidor,
Cant pessa de maior
A far, que boI couen.
Et entendetz me ben 205
£ pessatz de ben far.
Que pro er que comtar
De uos lo ben, sil faitz.
Pero tensos ni plaitz
Nous plassa ses razon 210
Ni HO perdatz sazoA
De far uostre deuer,
£ faitz souen saber
Uostr' afar el coratie
£n letras per messatie^ 215
Sai a uostres amicx.
Als cals negus destricx
No uen, la dieu merce.
Ans estan gent e be
Eus mandan saludar. 2!20
E uos podetz me dar
Leu, sieus uoletz, aizina
De midons la reyna
E de totz 808 efans
D'auer grat Car mot gran» 225
Plazers m'es lur ben das,
Sol lur plai mos seruirs;
Car son del mielbs del moHu
Donc faitz mi uos aon,
Faitz lor aiso auzir, 230
Cant sabretz legir
Tot et entendie be.
Et aisi cos couen^
Sercat Tentendemen
E partetz fermamen 235
GOIRAUT RIQUISR. 131
Los ditz eis ponhs garatz.
£ pueis uos m'en mandatz
£n letras, s'a uos plai,
Com sera; qu'iem fand
So, que m^en mandaretz. 240
Free uos, no m'oblidetz,
Ni also Dous oblit;
C^assatz sera grazit
Qui ben o sap entendie.
LXXF. Diez Leb. 518.
Estas DOuas fe Gr. Riquier l'an MCCLXIX.
Sim fos saber grazitz,
Tan CO mes abelitz,
sol segon deuer,
Do pogues conquerer
Per mo saber senbor, 5
A cuy agues sabor
Mos sabers e pretz bos;
E que fos poderos
Le senhers de ben far,
E quem uolgues gardar 10
Be fazen de uergonba:
Ab el mera ma ponha,
Que mes entendemens
Fora per los ualens
Grazitz et entendutz 15
fora mentaugutz
Per entendens siuals;
E ia non agues als,
Qu'iem tengra per estortz. ^ ■■■.
Blas eras fas esfortz; 20
Car ne pessi de re,
Que cant fas prim e be
.L calque bei dictat
Gent e be maistrat.
Adonc sol pus repres 25
Per alcus, a cuy es
Bels sabers autreiatz,
Tan qu'en soy mesprezatz.
Car dizon ses deuer,
Que trop cugi saber 30
Als paucx sabens a tort.
Mas ieu ai mon acort
B sabers, quem n'es guitz,
9*
132 CKIIIUUT RIQOIER.
Que ia per aitals ditz
Nom tenha de trobar 35
AI mielbSf aa^ieu sabrai far.
Gar espeft c us m^entenda
Fasen del tot emenda.
Tant m'es sabers planen»
S bos entendemens, 40
Ca penas eossir d'als.
Car mos dezirs es tals,
Que ia Ron er complitz,
Si sabers nom n'es guite ^ •
Et entendemen bos. 45
I*er quHeu soi uolontos
Del mielhs saber e far.
S pot m^en aiudar
Le paire de saber,
Que al mieu beuoler 50
Don esfortz uueg e dia
E poder tota uia
Ab mi del uol s^ntr.
Gar nulbs bom no s'alb , .,
Que qui a bon uoler 55
E nol sap rete^er
Ab esfortz d'acabar,
Que puesca proficbar,
Si saber no renansa.
Per uoler pren ereansa,. 60
Som par, entendemen.
Per entendemen een,
Que percassa saber,
E pueis saber poder.
Ab ques complel uolers. 65
Donc obs es reteners
Del uoler tota uia.
Mas qui no s^enmetk
Part 10 uoler en pus,
Quel uoler estes nus • 70
Dels als, qu'el deu complir,
Poiria possezir
Uergonha e trebalb,
En que a tal miralb,
Gom uezer nol uolria. 75
Uergonba par que sia
De trop mala semen,
E deu far espauen,
G^ome t^n d'esperdut
Gan Pa. Si dieus m'aint, 80
ooihaut riquibr. 133
De que que nuelha far.
Pero nos deu iutiar
Tota uergonh' engals.
Car en luecx s^en sec mals
Grans et en Inoc grans bes, ^5
Et en alcus locx es,
Que afar non auia.
Pero sMeu non dizia
So, que dk, declaran,
Esser a mon semblan ^
Ne poiria repres.
En .YII. manieiras es
Uergonha entre gens,
Las doas decazens
E las doas montans ^5
E las doas uey grans
Ses dan e senes pro.
£ dirai per razo,
Que a mon essien
Las .IIL so ueramen 100
Manieiras aprop: fach
die, can esta lach;
Don se sec ant' e dans
De las doas pezans.
Mas la tersa uey tal, 105
Que no fa be ni mal,
Ni ia non nozeria
En re, qui non Paula.
E las autras .IIL son
Ans defalh; mas ^1 mon 110
No son gaire temsudas
Las doas ni uolgudas,
Don grans bes se segria.
E sis fa tota uia
Lai, on son obezidas 115
Et ab deuer seguidas.
La tersa es prezens,
Ques met en totas iens
O ^1 pus ses tot obs
E nos pecca en trops, 120
Ans la uey general
E no fay be ni mal
E no ue per deuer.
Er segon mon saber
Uos dirai de las .IIL, 125
Que son aprop, so, qu'es,
Fag e dig mdestan,
134 6UIKAUT RIQViBII.
Las doas, don ses dan
No pot hom leu passar,
Pueis la tersa, qne far 130
Non pot ni mal ni be,
Pueis aissi, cos coue,
Las autras .IIL apres.
De celas, don engres
Blasmes se sec e dans, 135
Es Tnna tan pezans,
Que nos pot esmendar.
Esta uezem portar
Asels, que son pniiit
Et a prezent aunit 140
De pena personal
Greu o len o real,
Don cascus pert lo sien,
E uec uos lo pus griea
De las doas nozens. 145
L'autra es mot cozens>
£ dir uos ai, eals es:
Qui degasta sos bes
Ses tota sa honor
£ pueis uieu ab dolor 150
Ad anta sofraebos
Faxen faitz pus ricos,
Que nol mostra poders
O qui fa non deuers
ditz greus per erguelh 155
A prezent don recudh
Blasme e desbonor,
Si tot non a temor,
Com Ion puesca punir;
Et apres per albir 160
Gonois son mal estar.
Esta uergonbam par
Qu^es pus en ricas g«is;
Per qu'es pus decbazens
Ades entrels melbors. 165
La tersa es securos
De deuer, so m'es uis.
So es, qui s'afortis
D'enans ab bo esfortz,
E non es seu le tortz, 170
Cant no i pot auenir
Ni pot son nol complir
Nis pert per son neleg;
O qui non es adreg
«CIEAIIT IIQCIBE. 139
Faitz de pes o de mas 17&
dels membres aertans.
Per c^om es acabatz,
oui es desguizatz
D'akuna le en si.
Aqaesta par a mi, 180
Que ue ses tot dener,
Ma ges de mal saber
Non laus sai escuzar;
Uergonha non den far
So, que dieu uol que sia. 185
E las .III. ses fadia,
Que son enans de fag,
Uos dirai ses empag.
Las doas profichans
Son e de pretz enans, 190
Qui las tem e las ere.
Mas la tersa per re
Non conosc que calgues;
Pero entre gens es
Pub car, mens se coue, 195
Mas no fa mal ni be, '
Si tot s'es generale
De las doas, don mals
Es dans es esauiuatz,
Es .1., so sapcDatz, tMH>
Aquesta, queus dirai,
Quis pessa fach sauai
E mal estan e uü
E i ten son cor sotü
Ab uoler d'acabar ^5
E non auza parlar
A nulh home uiuen.
Et el eys se repren
Penedens, uergonhos,
Esferzitz, temeros 210
D^aquel maluat pessar.
Esta fa desuiar
Los senatz de falhir.
L'autra es ses mentir,
Que a grau uoluntat 215
De calque uil barat
O de fach mal estan
E troba cocelhan
Ab autres, qnel pot far,
El uolon neis aidar 220
AI fach, per tal quel fassa,
136 GOIRAÜT RIQUIBB.
Et el lo cosselh cassa
Per temor de falhir;
Que troba per albir
Lo dan, qu^esser poiria, 225
Don 8on uoler castla
IJergonhos el repren.
Aquesta uen per sen
E per dezir tronor.
Aquestas fan ualor 2S0
Conqueire als senatz;
Pero no 1 entendatz
Totz los nomnatz de sen.
La tersa, que nos pren
Per deguda razo, 235
Es general ses pro
£ ses dan atressi.
Also es, qui per si
Honrat fa bei uestir
O per si gent tenir 240
Calc'antre bei araes,
Annas, selas e fres
O calqne gentileza,
C'ab .1. ram de fadeza
Del portar temoros 245
Estara uergonhos,
Pus tot er acabat.
Et also es uzat
Entrel pus de las gens,
Et a nM de temens 250
Neis de penre honor;
Car uergonha temor
Lur fa, quels ne destriga;
E no sai, c^als me diga,
Mas sol, car es uzansa, 255
Nil destricx non ten dan.
Pero d^autre semblan
Son manieiras ganre
De uergonha, de que
No uen ni dans ni pros. 260
Mas pro sembla razos
So, qu'en ai declarat,
E si ten embargat
Home tota uergonha,
E qui no s'en alonha, 265
No pot gaire ualer.
V. 239. Honrar?
GCniAUT BI0I7U1I. 137
Car pessar ni noler
No aeu hom ren de mal,
Del far dir no m'o cal,
Qu'entendut es assatz. 270
Per qiie soi apessatz
Part me de sels, que am,
Tant que lur fas reclam
De motz ditz pla e dar.
S no puesc adobar; 275
Tals n^i a, don m^es greu.
Mas fe, que deg a dieu,
Pns grieu m^es de sol .!.,
Car damnat ni deiun
Nol truep ses bo uoler, 280
S bon cen sap aner,
S saber assatz
B poder ii es datz,
Mas non tan com deuria;
Solatz e cortesia 285
N^a tan, eant obs li n'es,
Et ab tot es repres
D'alcus faitz per razo:
Que non lin tenon pro
Siey aib ni sas uertutz 290
£1 blasmes es saubutz.
Per qu'iel li tom denan;
Qu*ieu sai, qn^el sap lo dan,
£ don li es uengutz,
E tot; car es auutz 295
Tan francx e tan sufrens
Et .1. pauc negligens
£ son profieg gardar,
Qu'estiers mot sap ffent far
Tot, cant tanh a nador. 300
E tenc lo per senhor,
Pus que rn^ac amparat.
Et amors ab bon grat
Fan m'en tot aiso dir,
E car el ses mentir 305
Me preguet caramen,
Que son reprendemen
Li aportes denan.
E no i dey auer dan
Ni nol deu mal saber; 310
Car per son ric deuer
Ad enansar o die
Car greu m'es del destric
1S8 GUIR41IT HIQUIBR.
Pus per el que per mi,
Per qui lo prec cap cli 315
Cum senhor humilmen,
Que del defalbimen
Sapcha far bon^ emenda,
E que mos ditz entenda
Eis retenba en si, 320
E tenra drecb cami.
Et am los seus de cor;
Car gens es de tal for,
Que, pus conois amor
E bon cor de senbor, 325
Quel senber es seruitz
Et a son uol seguitz,
De que que uuelba far.
E si cuia forsar
Braus senbers lasas iens, 330
Toman li lacb las dens,
£ ueus tot perdut!
E es assatz saubut,
Car tot pot decbazer;
Per quel prec, c^ab plazer 335
Tenba tot iom sas iens,
Sol quel non ualba mens,
Et aia sels priuatz,
Que trobara senatz
E quel deuon amar. 340
E nos lais galiar
A negun fals semblan
Ni lauzengier truan
Non escoute de re.
Car qui lauzengier cre, 345
Non pot leu son pro far:
Car tot iom mal mens dar
Uol ab fals o ab uer
Per autrui decbazer
E per si enantir 350
E fa senbor falbir
E blasmar mantas uetz.
Et el non es tozetz
Nis deu laissar decebre.
Also sapcba percebre 355
E SOS pretz ualran mai.
Assat;^ parlat li n^ai;
Tant es senatz e sertz
E d'entendre apertz,
Que no ün cal pus dir. 360
fiunAUT RiQOin. 189
A so, don ai parlat
De nergonh\ ai laissat
A dir so, quem n'es gre^
D'ome, que tart ni leu
Non la sabon auer, 365
De que ai mal sabei
£ uergonha souen,
Que fan faitz a prezen
Aunitz e mal estans.
Per tel quel lur enaus 370
nos merme de re.
leu die, que pro nom te
Ad home son auer,
Pus non fa son deuer
Ni sap auer uergonha, 375
Car ab tot esfortz ponha
De si eis decbazer
E d'enantir Pauer,
Que part tot en .1. dia.
E Sil deuer auia 380
La meitat enantit,
Ben fazen conquerit
Auria laus e pretz,
Com no pot, so auzetz,
Neys per mort, qu'i gazanha; 385
Car lauzors mort companba
E blasmes atertal:
Mas le blasme fa mal
El laus honor e be.
Si dizetz, que non te 390
AI mort blasme nulh dan,
leu die, que si fa grau,
El laus 11 te grau pro.
E dir uos ai ben co?
Segon que m'es semblans. 395
Qui mor mal agradans,
Ab blasme, uil tengutz,
la non er mentaugutz
Pueis senes mal dig guaire,
Nim per, c'om uuelha faire 400
Gaire de be per el
Ni dir mal ses cor fei.:
Dieu li perdo, sis uol.
Mas del ualen se dol
V. 370. quel ist spätere Correctur f. que. V. 379. pert?
V. 384. pert f. pot? V. 400. par f. per?
146 G^tllAIIT RIQCnR.
Totz hom, can lo mentau 405
Dizen: el ten la clau
De pretz e de ualor,
Retrazen sa lauzor,
Preguan dien, quel perdon,
Ab benediction, 410
Et almoinas fazen
Per Panna del ualen,
CTom li uol far secors,
St a dieu plai lauzors
E pretz e laus fan be. 415
Don digatz me, per que
A cascu per albir
E per far e per dir
Non plai mal ben que mal?
€ar mals es general 420
De dir trop prezentier
E de pessar lengier
E saboros de far.
E no si pot purcar
Nulh bom, que far lo uuelba. 425
Del be couen ques duelba,
Quil pessa e quil ditz,
Mas pns es adolitz,
Quil fa, tant es pezans;
Per c'a mi es semblans, 430
Que SOS meritz es bos
£ dous e saboros
£ leugiers e plazens;
fi del mal es cozens
Sos meritz e corals 435
E greus e durs e mals.
Et assatz razos
Cascus enten de nos,
Que so, que die, uers es.
Donc per que uils uolers 440
Nos pot apoderar?
Aiso m^er a laissar;
Car mot m^es greu per dir
£ pus greu per sofrir,
Car no soi entendutz 445
Ni per eis conogutz.
De que soi pus priuatz,
Ans estau despagatz
Entrels mantas uetz Tan
Ab alegre semblan 450
Per bon grat retener
OOIKAOT UQUIBK. 141
Mai que per bon esper ^
De be fag ni d'onor.
Car ses tota ualor
£ ses tot lur plaier 455
Los forsan ab querer
Li queredor tolen
Ses uergonha souen
Ab trops mals reproiers;
S non es drechuriers 460
Pretz, pus sei es forsatz
Del fag, don es lauzatz,
Car non li mou de cor.
Honors es d'aital for,
Que nos pot conquerer 465
Leu senes bo uoler
E ses cor esforsieu
Ni pot auer lonc brieu
Per sol comensamen;
Ans si fa falbimen, 470
Qui s'entremet d'onor,
On may a de lauzor,
Es le blasmes pus grans
£ conogutz enans
Que d'autr' ome ganre. 475
Mas sei, que no fa be
Ad home per deuer
Ni per bon grat auer,
Si non es somonitz
Per querens afortitz, 480
No eng auer honor;
Car par, que per temor
De blasme n'es forsatz,
Que ial bes comensatz
No seria de far 485
Senes lo demandar
Dels querens ses uergonba.
Ans fos ieu part Colonba,
Cab totz fos d'aital for.
Car dolor ai ü cor 490
E uergonh^ e paor,
Cant uenc denan senbor
Per demandar lo sieu.
Mas .C. tans m'es pus grieu,
Can no i puesc auenir; 495
Quel mal saber m'albir
C^amdui deuem auer.
Car mot deu mal saber
143 GOIRAIIT UQOIER.
Ad amdos la fadla, ^
Qu^az el non tanberia 500
Dir de non de be fag,
Bt a mi fa empag
Tal, qu'en port penedensa.
Tot aissom fai temensa
De querre als iialens; 505
Que d'aquels, que son mens
De ualor, sol non pes.
Gar assatz semblans es,
Que, si soi temeros
De sels, c'om ten per pros, 510
Que dels autres per uer
Me deya pus temer.
Si m^o fas sertamens,
Et aisi dossamens
Passan lo pus me, 515
Qu'il nom fan ges de be
Ni ieu non lur deman.
Mas nons cug bom per tan,
Qu'enpac d^els, ni nos tanb;
Ca degun non sofiranh 520
Uas me cors ni poders
Ni azautz ni deuers,
Pus Tai gaire priuat,
Quel semolan maiestat
Non conosca, que fa; 525
£ neis, quü uoler a
Uas mi e quen percassa,
Cal semblan que Py fassa
Per aisso, qu'en uolria
Auer grat, si podia, 630
£ ses profieg amor.
Mas li entendedor
Hom estan massa clar,
G'assatz me dey lauzar
De cels, que ai trobatz. 535
Mas ia nulb captenbs fatz
(Bmieya n'om fara,
Si tot ab tals nM a)
Me faria caber;
Qu'estau ne per saber 540
S per entenaemen
fit especialmen
Per bon esper, que ai
V. 515. uas me?
GUntAVT BIQUIBII. 143
iNo sai, 8U me ueirai)
il bon rey de Castela 545
NAnfos, que pretz capdda,
Que rey es de Leo,
Ab cuy tag saber bo
Se 8on assegurat
£ tag li fag onrat, 550
Per c*om conquer ualor;
Per qae m'a gran sabor
Sos laas, que quem n^escbaya.
Car ia per mal, qu'ieu traya
Ni per nulh be, qu'en ueya, 555
Non esper, quMeu atenba
So, que del mon dezir,
Si per el auenir
No y puesc, can lo ueirai.
Dieu mi aport, sil plai, 560
Sn guiza, quem retenha
Per sieu ab entressenha
De plazer e de grat.
Cadonc cre, qu'emendat
Me seran tag li mal 565
E 11 enueg coral,
Qae prenc per no sabens.
Tant es el conoisens
Et entendens e sertz,
Que SOS laus es apertz 570
Per tot lo mon ab grat.
Dieus lo teuha pagat
De so, qu'el pus dezira,
El gart de dan e d'ira
El eresca sa bonor; 575
Et a mi do s'amor
Et aquo, qu'en dezire.
LXXFL
Estas letras trames Gr. Riouier a N Amalric de Narbona
a Tonis.
AI car onrat senhor
Noble, de gran ualor,
Discret, saui, amat,
De uista dezirat
Ab creissemen durable 5
De profieg mot onrable,
V.555. uenha?
144 GUIEAUT mQfllBR.
Ab grat et ab salnt,
A sei, cui dieus aiut
Sn totz faitz (car bes tanh,
Car res non li sofiranb) 10
Ab bon comessamen,
A sei, que d'auinen
Sap mot gen dir e far
Ab grat son benestar
Gen gardan son deuer 15
Segon aquel poder,
Que a totas sazos,
A sei, que de totz bos
Faitz a deuer e cor,
A sei, de que nom mor 20
Uoler del sieu enans
iCar la razo es grans
l mi ab bon* amor),
AI bon ualen senbor
NAmalric de Narbona 25
Gr. Riquier s'adona
Soplegan bumilmen
.AI sieu enantimen
Com de son senbor car
£ per mielbs remembrar 30
Enclinadas salutz
Et obezirs uolgutz
En totz e per totz faitz.
Car, senber, nulb maltraitz
No m'es de uos parlar, 35
Cant cocir uostr'afar;
Queus es obs, que siatz
Per lo luoc, on anatz,
£ per cel, don mouetz,
E per lo nom, c'auetz 40
De uostres ancessors,
Pero nom pren paor,
Qu'en tot non auengatz,
Ab sol que sias uiuatz
Uos e uostra companha, 45
Et al rey no sofranba
Uolontatz ni poders
De tot, cant sos deuers
Es de dir e de far;
C'aissi pot acabar 50
So, per que s'es mogut.
Dieus lin sia aiut
Per sa dossa merce
GOIRAUT MQDUB 145
S don cor de far be
£ honoi a sas iens 56
St especialmens
De uos ad enantir;
CtüT ben pes, que seniir
Lo sabretz a son grat.
Pero de uolontat 60
Me mouy queus diga ien,
Ab cal captenemen
Uenretz a cap de tot,
Si ben sai, que d^un mot
Nous ne puesc ensenhar; 65
Gar no m en puesc cessar,
Tant uuelh uostra honbr.
AI rey aiatz amor
Et aprop dieu Toiiiatz
B faitz tot, can puscatz, 70
En dteg del sieu plazer
Fazen uostre deuer;
Caissieus enantiretz.
Atressi onraretz
Aprop luY 808 efans,
El du mielhs tanh, enans
75
E mais totas uegadas
E las gens pus onradas,
Si com tanh mielhs e mais;
Caisi sera uerais 80
Uostre laus e grazitz.
E nous sia obUtz
Dels uostres enantir
Et amar e grazir;
CTaisi seretz amatz; 85
Qu'ieu crey, eardar sapchatzl
Mais, cui mielhs tanheria.
E can luecx sera
E temps de uassalatie,
Tenetz fort en coratie 90
Tres cauzas, queus dirai; ^
B denan las uos ai
Nomnadas atressi.
Sonuengaus, que aqui,
On uos anatz, uan gens 95
Ricas, noblas, ualens
Motas per dieu seruir;
Per queus deu afortir
V. 98. qucs?
10
146 aUlRAUT RIQUIBR.
Totz hom lai d'auer pretz,
Per also car sabetz, 100
Que pro er qiii uezei
De sä, que captener
Se salva gent ab sen.
Car non äug ardimen
Ses gaire lauzar; 105
Per ques deu esforsar
Caacu saniamen
De son enantünen
Ab armas et estiers.
Car laus n^es pus pleniers 110
On en maior fach es
Per bome bon conques;
£ par als pros passatz,
Que tals es mot lauzatz,
Que non uisc, .C. ans a. 115
Donc bon gazanhar fa
Si onran pretz uerai
£ de tot en tot lai;
Car honor temporals
£& et esperitals, 120
£t aitals pretz es bos.
Per que membre a uos,
Senber meus, on anatz,
£us membre, s'a uos platz,
Don mouetz atertal, 125
Del ric deaer rial
Dels senhors de Naibona,
Com en tans locx ressona
Per pretz e per honor,
£us membre ab sabor 130
Lo nom, queus es donatz.
Car si beus cossiratz
L'onor, que possezetz,
Car aquel nom auetz
Aimeric de Narbona, 135
De mais uostra persona^
PTes de ben far tenguda
£ n'es pus conoguda,
Que per autre no fora.
Car le pretz uos honora 140
De Taial En Aymeric,
D'aquel, que conqueric
y. 107. Cascusauiamen zusammengeschrieben, so dass
das s doppelt gilt; so auch sonst.
GUIBAUT RIQUIBR. 147
Narbona la onrada,
E cant que sia linhada
N^a per motz locx honor. 145
Per queus prec per amor,
Senber, e per onransa,
Que aiatz remembransa
En totz uostres afars,
siuals ^Is pus cars, 150
D'estas .III. cauzas grans
E creisser n'etz d*afans
S de pretz e d'onor.
S membreus, qnel melbor
Tbezaur, c'om pot auer, 155
Es lialtat per uer,
Don se sec ueritatz.
Et aquel, que amatz
Et a Guin faitz semblan,
Sai e lai gent onran 160
S^Hsbatz los retener,
Sels de lai ab plazer
Gen de faitz e de ditz,
Gels de sai ab escritz,
Que lur mandetz souen 165
Vostr' esser retrazen,
Preguan del uostie pro.
Ca tot bome sap bo
£ sembla d*amistat,
QuVl manda son estat 170
En letras, cant luenb es.
Donc non oblidetz ges,
Que no fassatz de lai
E no mandetz de sai
Als amicx so, queus die; 175
Caisi d^En Aimeric
Auretz de pretz semblan,
Cous ai dig, ses doptan;
Sol de tot me crezaäz.
E cre, queus o sapcbatz, 160
Mas no m'en puesc teuer
Del dir; tan mn uoler
Ai de uostra bonor,
C*a penas nulb senbor
Ai, de qu'ieu pus la uuelba, 185
E nous pessetz, quem duelba
Del parlar, car m'en lais,
Ans per paor de fais
Me Conen abreuiar.
10*
148 OUmAUT KIQUUR»
Mandaus fort saludar 190
Ramnn Joan per uer
(G'ad d o fis saber,
Gan estas letras fi)
E N Bonet €oiitasti
B N P. Bsteue fort 195
B taut d'autres, que port
Non puesc penre albir
Ad aras, mas d'albir
Entendetz dels priuatz,
Queus aman eis amatz, 200
Qa^entendies dea aisi.
Senher, prec nos cap cli
De tot, can dich uos ai,
Bt encaras de mai,
Que fassatz saludar 205
Atal, c*o sapcba far,
Tota uostra companha
Priuada et estranha,
Los senhors cauayers.
Capelas, escudiers 210
Et aprop los garsos;
Gar tot, cant es ab uos
Am per la uostr' amor.
B prec uos, que sabor
Uos ai' aisso d'auzir 215
Souen; car gran dezir
AI, queus menbre de mi,
B que uos ab pretz fi
Uos captengatz de lai,
B que tometz de sai 220
Ab gaug et ab honor.
E prec nostre senhor
Jhesu Grist, queus aiut
A tot per sa uertut
Et a uostra companha, 225
Si que res nous sofranha
De Den ni de plaz».
Dadas foron per uer
A Narbona .III. ioms
Ses totz pessamens moms - 230
Ans de sant Bertolmieu
En Fan 6 nom de dieu
y. 232. Die Jabressahl ist vergessen.
GDiaAOT RIQOIBR. 140
LXXVIL
Also fe Gr. Riquier Tab MCCLXXII.
Aitan grans com deueis
Bs ^ mi bo8 uolen
Be ben far, si podia,
£ si saber n^auia;
Mas cada us mi falh 5
Souen, per que no ualh
Ni puesc a mon deuer.
Mas per tant dei uoler
Nom pact ni sai far als,
Ans soi a mi eis fals 10
£ lials ad aatmi.
Car so, de quem destrui,
Nom sai nim puesc gardar,
£ sai ben esselar
Autr'ome de son dan. 15
£ crey, c'aital se fan
Tot lo pus de las iens.
Car tals ditz de grans cens,
Que fa SOS faitz estiers,
R tal fa faitz pleniers, ^
Que ua estiers del dir.
Mas qui s^en pren albir,
Hom es pus conoissens
Dels autrus falhimens
Que del seus las .C. partz. 25
Car mot es grans Tesguartz,
Que a d'autrui cascus,
Per que no falh negus,
Que non sia repres.
£ fa hom souen bes, 30
Que son ö mal tengut;
£ son tart conogut
Li mal per cels, quel fan,
Ans entre quels faran
Ni penran, oui que sia. 35
Aisi son tota uia
L'un pels autres blasmat,
Repres e cocelbat
essenbat per uer;
Quel pus culan auer 40
Assatz saber e sen,
£ cascus falh souen
A sembian de cascu.
Pero non uey negu,
150 GUIRACT KIQIIIBR.
Qae, cant a ren a far^ 45
({ue perilhos li par,
Per mielhs son pro cbauzir
O per son dan ragir
Cautrni cosselh non queira,
Pas uol auer manieira 50
De ben far sos afars.
Ca penas cossirars,
Sens, sabers, mentens
D'un bome solamens
Pot d^un fag tot uezer 55
Aquo, quel pot ualer
Per uenir a bon cap.
Pero de trops y cap
Cosselbs^ sabers e sens,
(Gar son diuersamens 60
L^entendemen partit)
£ cant tug an cbauzit
Lo mielbs a lur semblans,
Den s'en complir enans
E mielbs ab mal d'onor, 65
Sol que per lo senbor
Del rag sian crezut.
Gar ses aquo perdut
Son tucb 11 bon cosselb.
Per quHeu me merauelb, 70
GossU pot demandar
Negus Dom, cant pot far
Sos faitz a tot son cor;
Gar no pot a nulb for
Souen endeuenir, 75
Ans s^en fai escamir,
Prendal me mal o be.
£ souen se deue,
Que falb bom cosselbatz;
Pero non es blasmatz, 80
Quel cosselb Ion defen;
Mas ies deffendemen
No pot auer del dan,
Prenal ne pauc o gran,
Mas planbs n^es totas netz. 85
Perol pus trobaretz,
Qu^en fan ben lurs afars.
Mas a m^es pessars
D'autrus afars uengutz
V. 77. ne f. me?
GUIRAUT RIQCIBR.
151
Tan granSf qu'en ^i moguts ^
Coma del tot dels mieus.
£1 blasme sai qu'es grieus,
Que per mot iires cargatz,
St ien blasmi assatz.
Car de tot es aital: ^
V\m reprendon per mal,
Que nolon als repres,
L^autre, car greu lor es^
Sporne uezon falhir,
Li autre, car mal dir 100
Uolon de tota gen,
Que amic ni piffen
Non uan estalbiat,
L'autre per amistat
Reprendon eosselhan, *®^
L'autre, car gran afan
Sofron de gilozia,
Que planhon nueg e dla,
Can uezon nulh be far.
Trop poiria ponhar 1^"
En las manieiras dir,
Per c^om senes mentir
Es repres e repren,
Tant que generalmen
JTes tot le mon perpres *1»
E tug reprendedor.
Mas a mi uen d'amor^
De fe e de deuer,
De temor, de plazer
So, per quem soi mogutz, ■^®
E non ies irascutz,
Mas humil e pagatz
Ni per faitz deguisatz,
Que ueia comensar
A sei, de que parlar **^
Uuelh per creisser s'onor.
E sopley mo senhor
Humilmen merceyan,
Que nom tome a dan
So, que li uuelh per be 13<^
Dir e per bona fe.
Qu^estiers a mon semblan
Per nulh fag pauc ni gran
Nulha re nol diria;
Tant tem sa senhoria ^^^
£ dezir sa honor
15f GVIKAirT IIOVIBR.
E li port bon'amor
Ab liaitat deguda.
£ pus li es uenguda
gli ieu li soi denan) 140
sta razo, Iveuian
Ne uuelh parlar ab iuy,
Pub aizinat ne soi.
Et el m'o uol sofirir,
Et ay li que grazir, 145
Sim fas; pero comens,
E uos, senher ualens,
Entendetz, quens dirai,
E no gardetz, que sai,
Ni qui soi, ni que ualh, 150
Mas si ren die atalh,
Queus semble de razo
Eus puesca esser bo,
Aeo deuetz gardar
Eus deuetz albirar, 155
Sieus plai, per queus o die.
Car de ser e d'amic,
De par e de maior
Se deu endreg d'amor,
Som pes, far en aisi. 160
E no fora de mi,
Ca uos parles de cen,
Tant fas nessiamen
Los pus de mos affars.
Pero d'omes auars 165
Aprenon ben larguezas
E dd fols sauiezes,
Car sabon las retraire
E non las sabon faire
Ni non lur es degut. 170
Qu'ieu eis ai conogut
Souen autrui falbir
E ies nom sai tenir
De falbimens a far;
E sai ben ensenhar 175
Tal ren, que far non sai,
Et aisi es del mal
E del pus de las iens.
Car senher conöissens
Fizels, de dieu amans 180
E temens et honrans,
Sertz, sauis e senatz,
Humils, braus, atempratz
CRjmAOT AiQom. 153
•
E gais e plasentiers,
Gent parlao, drechuriers, 185
Francx, priuatz e eortes
B larcx e ben apres,
Uertadiers, dreg seruan,
Dieu e deuer onran
E gent amezuratz, 190
Uos es obs, que siatz
Per loc e per linhatie.
E cre, que d^agradatie
Uos ue tot ben e gen
AI bon captenemen, 195
Que auetz comensat,
Dont auetz laus e grat,
Et esforsaus de mai.
Car estiers pretz uerai
No pot hom conquerir, 200
Si totz ioms d'enantir
No pessa sa honor.
Ans qui a gran ualor
Es laissa de far be,
Tan tost can s'en recre 205
Et es per sert saubut,
A tot son laus perdut
E blasme acampat.
Car lunha cantitat
En pretz complit non a, 210
Mas tan eant nom uieura,
S'esforse de ben far.
Pero de uos mi par,
Que sabetz, que uers es;
Per quUeu cre, que totz bes 215
Ne faitz uoluntos.
E si tot uos es bos
E plazen bes per far,
No uulbatz trop parlar
Ans de fach ni aprop; 220
Car mal azaut es trop,
E pus de qui mais ual.
Et aitan, qui d'ostal
Issir es perezos,
E qui trop laguios 225
Es de so, c'a far a,
E.qui cochos no ua
Per afars perilhos,
E qui es dormilhos,
Ptts mal azaut .C. tans. 230
154 GUIRACT Mt^OIBB.
Pero de tot es dans
Et anta e uergonha
£ maiers, qui trop ponha
De son cors soiornar
£n beure en maniar 235
Et en als part mezuia,
E qui no s^asegura
So, que den en amar,
E qui de son parlar
Non pot esser crezutz, 240
Adoncx es pus perdutz
Sos faitz, que s^era mortz.
Pero de mi es tortz,
Gar d^aisous ai parlat;
Tan uos uey estranbat 245
Del tot, don ai plazer.
Mas si nous pot ualer,
Bens nous aitan petit,
Donc metetz en oblit
So, que obs non auetz, 250
E so d'obs retenetz,/
Si ren uos die de bon.
Gar per melbor razon
Del uostre pretz uos die
Aco, que fa destric, 255
A laus et ad bonor,
Per queus fassa temor
Tot, e queus ne gardetz,
Qu'enquer melbiiraretz
Mot en uostre captenb. ^ßO
Hom 4 son iouen penb
Ben, que fenis estiers.
Et a n'i de leugiers,
Que pueis son sert e bon.
Et a nM, que son pron 265
Uielb e iouen assatz.
Mas pretz es pus onratz,
On mais a de durada.
Lonc temps a, qu^es proada
Uera esta razos. 270
Per queus prec, senber bos,
Qu'en totz Des entendatz,
£ totz ioms qu^en fassatz,
AI pus que uos poiretz,
Et en tot, can faretz, 275
Aiatz mezur^e sen.
E remembratz souen
GDIIADT MQUIBI. 155
Tot iom uostre deuer,
Pueis ab uostre poder
Atempratz lo ab grat. 280
Hom deu ben uoluntat
Auer de totz bes far,
Mas en totz deu gardar,
Co pot, ans quel comens.
£ uulbatz grat de gens, 285
E de las uostras pus;
Gobran merit cascus
De uos per son seruir;
E sapcbatz ben chauzir
E sels, que mielhs o faran. 290
E no anetz sercan
Aizina, si Fauetz,
Eis bes, que possezetz.
Faitz los aprop tener.
Gar mot fa mal auer 295
Sofiracba, quin pot mais,
£ qui pot uieure gais,
Fa mal uieure marritz.
Donc non crezatz forbitz
Laazengiers mal dizens; 300
Gar totz ioms falsamens
Decebon sai e lai,
Don ad autrui eschai
Pena de lur forfach,
Et esta mal e lag. 305
Gar IIb punit non son,
Qu'ilb fan ab trassion
Souen senhor falbir
£ fan metf en azir
Autrui souen ses tort; 310
Per c^om deuiia fort
Decbazer lauzengiers.
L'entendres es leugiers
Dels lauzengiers assatz;
Gar cascus aizinatz, 315
Gochos de mal mesclar
Autrui ua ses parlar
Gaire d'autra razon.
E queron ocbaizon^
Gant parlan ab senbor, 320
Que semble, que d^amor
Nasca lurs parlamens,
El fan mot de paruens,
Que mal an de son dan,
156 GoniAirr aiquibii*
£ ia nol parlaran 32&
Mas de son malsaber
Ab semblan de deuer
Dizen: Aital uos pana,
Et aital uos engana,
Et aital uos uol mal, 330
Et aital atertal,
Aitals es contra uos,
Et aital mal curos
Del uostre profichar,
Et aital no uol far 335
En dreg uos son deuer,
Aital a fach plazer
A uostres enemicx,
Et aital es enicx
Uas sei, queus uolon be, 340
Aital a dig a me,
Que hom Ta dig aiso:
Aital uos fa aquo
De calaue mal iomal.
Et aital uos ditz mal, 345
Et aital lous enquier.
Tudi an aquest mestier
Lauzeniador truans,
£ quils cre, ni quils blans,
Non es pros ni prezatz, 350
Ans fa oe grans foldatz
fi de grans falbimens.
£ uos, senber plazens,
Esquinatz los de uos
£ faitz ab homes bos 355
£ sertz tot uostr' afar,
£ nous puesc^ om lonhar
De so, c amar deuetz.
Et aiso recebetz
Ab bon entendemen. 360
Car per reprendemen
Ni per uos castiar
Ni per nulh malestar,
QuMeu conosca en uos,
Nieus ueia sofracbos 365
En lunba ren de ben,
Nous ai dich per ma fe
Ren, que aiatz auzit,
Mas per que nous oblit
So de ben, que sabetz, 370
(Car si camiar uoletz
OOIIÜÜOT KlQillBS. 157
Ren en nostre captenh,
Non cal, c'om uos essenh
Lo mielhs a mou semblan)
E car plaier ai gran 375
Per uer de uostres bes,
B ear amor e fes
BTen fonan e deaen,
B car m'es grans piaxers
Bn ben de uos pailar. 380
B dieiu don nos a far
Tostemps uostra honor
Bus cresea de nalor
De poder e de sen
Bus fassa longamen 385
Uienre ben ab bon grat
Ab uostra uoiuntat
Complida de plazer
Bus cresea bon uoler
Uas mi ses uostre dan; 390
Bt a mi don talan
Esforsien de ben far
Em fassa ben obrar.
Tan quMen plazen li sia.
Amen. 395
Lxxvin.
Aiso fe Gr. Riquier Fan MGCLXXIIII prolec.
A penas lunh pro te
Ad autrui ni a me
Mos sabers, don m'es greu.
Pero ges lo dan meu
Nom prezi la meital, 5
Que fas, car lialtat
Non tmep entre las gens,
(7usquecx es tant ar^ns
El sieu multiplicar,
(7a penas sap gardar 10
Drecbura ni meroe,
Ni Pus l'autre non cre
Ses dopte cal que cal.
Car a penas y ual
Sagramen ni fiansa; 15
Tan es dreitx ab doptansa
Perparatz tort fazen,
Et aisi deceben
158 CfUIRAUT AIQUIfiK.
L'us Pautre uieu cascus.
E conoison lo pus, 20
Que lur contrari fan;
Mas 110118 pesse per tan,
Ques ne uuelhan laisar,
Tant se uolun pleyar
De dieu e de lur dan. 25
Maa qui uien galian
Sei, ques fiza en lui,
Es tracher e destrui
Si pus quel galiat.
Mas totz es embarat 90
Lo mons, can m^o cocir;
Car negus de falhir
Trop nos pot excuzar,
Ans cuia tal ben far,
Que fai mals e peccatz; 35
E tals fa mals forsatz,
Que uolria far be;
E de moutz s'endeue,
Que farian folors,
Si non era temors 40
De gens may que de dieu.
Pero qui.sap lo sieu
Enantir, com que sia,
Es tengutz tota uia
Per sauis e per sertz. 45
Mas ieu soi pus apertz
En deuer essenhar,
Catretans quer en far
Lo mieu, so sai per ner.
E ges nom sai temer, 50
Del dir ni far nol sai;
Mas also, que dirai,
A cuy calra, entenda
E lais mal e ben prenda.
La maior razo
Si tot no mW chasticx, 55
Doctrina ni prezicx
Ab sels, quMeu mai uolria,
Ans pot bom dir tot dia:
Huey mal e pietz deman,
Tot despendiai en uan 60
Enquers de mo saber
En eis per mon deuer,
y. 55. no ual?
OUItAUT mQUIM. 159
Que no m'en puesc sofirir.
Car taat ai gran dezir,
Qu'el fesson mielhs de ben, 65
So que per nulha ren
Non par ques puesca far.
Car en ren memiirar
Nols uey, de que m'es greu
B par Mn del sen mieu, 70
Qu'ieu me caigue afan
Dels autrus afars gran^
Eis mieus no sai mr ben.
Mas de motz s'endenen,
E mi forsa n'amors 75
B regart e temors
De lurs blasm' e del dan,
Qu'ieu aug que lunh s^espan,
Don m^es grien lur ressors;
Car uolgra que fos bos, 80
Ab qu'ieu mais non ualgues.
Et iln nos pessan ges,
Que hom garda s^en don
Ni puesca saber, con
Ylh se fan lurs lüTars; 85
B aras deuinars,
PreKumirs e sabers
Demandars e uezers
Fan los afars priuatz
Manifestz e nomnatz, 90
Si c^om lo sap del pus.
Per que nos pes negus,
Que de sos falhimens
No parlo pus las gens,
Qu^^l falbjr no son grat an; 95
Nis pes, si fa son dan,
C*om lo tengua per sert
Nil tengua per apert,
Pus uieura empacbatz;
Ni cug esser prezatz, 100
Quel sieu lais dechazer,
Ni secors non esper,
Qu'el se sia nozens,
Ni si es negligens,
C^autrel sia curos, 105
Ni, si no uol sos pros,
Que autrels li percatz,
Ni si fa ben dapas, '
Que autrels li enans,
160 CKJttAiiT niQUin
Ni qud sia gardans 110
Del sieu, sMl non a cura,
Ni planha sa frachura,
Si el eys non las planh,
Ni peicasse gazanh
Si el fort perdrel uol, 11$
Ni, si uergonha col,
Que autre la Pesquieu;
Ni pes pus ^ Fabrieu
Son mal, c'autrel retenha;
Nis pes, c'autrel mantenha, 120
Pus el eis se decassa;
Ni pes, que autrel fassa,
Pus el se uol desfar,
Ni quel uuelha leuar,
Qu'el se laisse chazer, 1^
Ni quel fassa plazer,
Que l'enuios se sia,
Ni, Sil plai sa folia,
Que autr& la i reuenha.
C*om aisi 61 mon renha, 130
Que, qui uol esser bos
B de SOS bes curos,
Que pro troba socors;
B a qui plai folors,
A folors atertal; 135
B qui uol uieure mal,
AI mal tot atressi;
Gascus en aisi
Troba gens de son bas.
Gar greu ueiretz amas 140
Far de fols ab senatz
Ni de bos ab maluatz
Ni de fals ab lials,
Que ia y melbur captals
Ni dur en dreg plazer; 145
Mas segon que saber
captenb e maneira,
Trobaretz en carreira
CSascun de son semblan.
B gran senhor, que an 150
Deuer de totz bes far,
S'o uoletz gardar,
Trobaretz aital for,
€^a seguir albur cor
Uolun ades companba, 155
B .1. rep no y gazanba,
acnuuT RiQOiBft. 161
S'ab senhor no s'aue.
Car 81 senhor fa be
£ sa companha mal,
Jamals en son ostal 160
Nol trobareti pagat,
Tto qu'en aia camiat.
E si nessi senhor
A companhon d'amor,
Qnel cuie castiar, 165
Amors no i pot dnrar^
Ans se parton ades,
Don quecz reman engres.
E si senher lials
A nnlh companho fals, 170
Ades lo nol laissar.
Car eascns uol triar
Per segre son talan
Companha del semblan,
Qu'el se nol captener. 175
St aisi per dener
Trobaietz la mainada
Serta, cnrosa, fada,
Segon qnel senher s'es.
Si donc de tota res 180
Senher mal nos capte,
Car cascus hom de be
Fug ad aital senhor,
Donc CO non an temor
Tug silh, que ab deuer 185
Deuon hon loc tener.
De tot also, au'ieu die?
Qn^^ mon melhor abric
Non a contra sofracha,
Que qnl ben del sien tracha 190
Curozamen ab sen;
Car tug de hon talen
Li sien fan atertal;
Can a senhor non cal,
Li sieu so passan len. 195
A totz generalmen
Parli aras per uer:
Res non pot dechazer
Tan tost del tot senhor.
Com cant non a temor ^00
Ni aicha de firachura.
Car pus que s'asegura
En uleure baratatz,
11
162 GUIHAUT RtQUlBR.
Pauc e pauc, so sapchatz,
Despenoen, alongan, 205
Seruen e refirescan,
Molltan tota« sazos,
Pot leu uenir alhors
£ pueis es escamitz,
Gar cascus mal li ditz; 210
£ si uen en paubrieira
Per aquesta carrieyra,
So ques pot ben leu far.
G^usquecx «e uol paguar,
£iitrom troba de que? 215
Mais ualria, so cre,
£ mens d^anta seria,
Si calque facb fazia,
Don fos dezeretatz,
Sol qu'el faitz onratz 220
Abrasson e degutz.
Gar non es uil tengutz
Tant nulbs hom per uer . . .,
Sil ten dezeretat
Senber forsadamen, 225
Gom can el despenden,
Degastan non en uia.
Gar aquel se deuria
Neguar o sebelir.
£ pot bom per uer dir, 230
G^om ne troba de totz;
Per que deu esser rotz
£ mol a la temensa
D'aquest cas ses falbensa.
A totz sels, c^ab ualor 235
Deuon uoler honor,
Dieu prec, c'a totz ne u . . . .,
£ quels ffarde de falba,
£ mais de qu^ieu o uue . .
Gar. del uoler, quem «uelb, 240
Soi encaras per uer,
£t ai ne mal saber,
Gar bom mielbs no Pen . . .
Donc melbur ne so cen,
Qui also entendra, 245
Si que non trobara,
y. 243. Nacb saber in Vers 242 findet sieb nocb len:
sollte dies vielleicht zu Y. 243 gehören und Feuten zu
lesen sein?
GUIBAirr KIQURR; 163
(2u'ieu m^o sabni pass . .
S nol uolrai celar,
Ans dirai; qui sera,
St apres hom sabra, 250
De qui ai tan parlat.
Has man senhor onrat
Prec, si tot nol sofranli
Ren d'aiso, 4:'a pretz tan . y
Ques done de tot cura 255
Ab sen et ab meiura
Per totz bos faitz mielbs fa . .
Pero uuelh esselar
Sels, de qui ai parlat,
Que non podon mon grat 260
Auer, si be no fan
Lurs affars, cum deuran,
E dieus que lur n'aiut.
Et a mi den salut
Em met endrecha uia, 265
Per quUeu plazen li sia,
Pus qu'esser non dey ara.
Mas mos espers agara
Sa meroe ab ben rar,
Don ne pot aizinar; 270
E quem ffart de desgrat
De sels, de que parlat
Ai en dreg lor onransa,
E lur don melhuransa
Aquela, quMeu dezir. 275
Amen.
LXXIX, Diez, Poesie d. Tr, 331 ff. Diez Leb. 519.
Aiso es suplicatio, que fe Gr. Riquier al rey de Castela^
per lo nom d... ioglars Fan LXXllIl.
Pus dieu m^a dat saber
Et entendemen uer
De trobar sertamens
A dig dels entendens,
En ben lo deg despendre 5
Gen donan ad.entendre
Razon ab ueritatz.
Car de grans falsetatz
Pot bom far semblar uer;
V.270. me f. ne?
11*
164 GUmAÜT BIQDIBR.
Mas dieiis m'a dat «aber, 10
Qae segon mon semblan
Trac lo uer ad enan
Declaran so, que dk.
Sabers fa home ric
D'amicx e de poder, IS
Quel sap ient ab deuer
Menar adrechamen,
Et a una ualen
Serta proprietat
Ab Singularität, 20
Que despenden acreis;
Assatz uertat a preis
Per totz sabers, que son.
E car m'a fach aon
Mos sabers tan onrat, ^
Que del mielhs del mon grat
N'ai en soi mentaugutz,
Quel noms es entendutz
Luenh de Gr. Riquier
S^er que n^ai alegrier 30
e mans pros conogutz,
Que no fora saubutz
Sol foras de Narbona),
Am ne mai ma persona
E soi pus temeros 35
En totz faitz uergonhos.
Per que n'ai mens d'aner,
Mais n'ai per mon saber
Gazanhat d'onramen.
Que per lo rey ualen 40
Mas sa nobleza uera
E sa gran conoisensa
E sa puf entendensa
M'an fag sieu per razo
Per la deuocio, 45
Que tan y ai auuda,
Qu'el Ta gen conoguda,
E m'a bon' esperansa;
Per que n^ai alegransa
En fas lauzor a dieu, 60
Car el me ten per sieu
El plai tan mos sabers.
E sim basta poders
De saber en dreg cor,
Be sai, que a tot for 55
GUIIAOT RIQUIB«. 165
Er gent per mi seruitB.
Mas el es tan compliti
De totz bes, que bastar
Nol poiria, som par,
Ab dos tans de saber. 60
Mas far n^ai mon poder
Tot saluan sa honor
Tostemps mai; car d'olor
Non esper complimen
Bn dreg d^acabamen 65
De so, quem defalhia.
Per qne uuelh tota uia
Ab humil cor serair,
E Sil plai, el s'albir,
Qne tanh a semidor. 70
Ca mi non a sabor
Qnerres ni demandars,
Mas qne totz mos afars
Enans ab mo saber.
Car el m'en fa ualer 75
So, qu'en ualb, cant qne sia;
E car far se podia,
Qnel bos reys uolges far,
Si onran, so quem par,
rpnel sena deuers; 80
Öar seus es le poders,
Si es de reys del mon)
Faria gran aon
Ad aquest saber nostre.
Donc plassal, qne lo mostre, S5
E si sembla razos,
Fassa o, qu'en totz bos
Faitz li uey melhurar.
E uuelh n^ab luy parlar,
Pus ne soi aizinatz, 90
Pero car me desplatz,
Cant tug li trobador
Non an facha damor.
E comens supplican,
Hnmilmen merceyan 05
Uos, rey senber onratz,
Car sofrir m'o denhatz.
Francx reis noblen N Anfos
Castelas, cui Leos
Es lauzables e pretz. 100
V. 63. d'alhor?
166 GUIBAUT RIQUIBE.
Senher, car entendetz
E conoisseti razon,
UoB prec, queufl sapcha bon,
So, queas uuelh dir, d'entendre,
E 818 pot ses repenre 105
Far, Que s'acap per uos.
Senher adreit e bos,
Uos sabetE, que las gens
Uiuon diuersamens
El mon, e que totz ioms 110
Es als ualens soioms,
TotE Inr faitz melhurar.
E silh, cui tanh a far,
f an nous establimens,
Car son pus primamens 115
Ualens faitz, que no solun.
Et a n'i motz, ques uolun
Tener als uzes uielhs.
E qui conois son mielhs.
Den lo a son poder 120
Nueg e iom mantener;
Sis fan tag li senat.
Pero adoraenat
Uey lo pus gent e be.
Car segon que hom ue, 125
Clergues e caualiers
Borzes e mercadiers,
Menestrals e pages.
So son silh, per que es
Lo mielhs del mon regitz. 190
A cascus establitz
Es segon esser noms
E diuerses congnoms,
Com enten en respon,
Per benessers, que y son, 135
O per diuersitatz;
Et es de totz uertatz,
Quels uolun possezir.
Mas qui s'en pren albir,
En esser general 140
Em tug home camal.
Mas benessers y a,
Que cascus d'aquels fa
Sa generalitat,
Si com uos ai nomnat 145
En aquels noms dessus,
Per qu'entenda cascus
GCmAUT KIQUIER. 167
So, que die, sanamen.
Per benesser s'enten
Part Tesser principal 150
Clersia, que tan ual;
Sis fa caualaria
£ l'als, que las gens tria,
Queus ai desus nomnadas.
Pero totas ueguadas 155
An tug Pesser premier,
Pueis es assatz leugier
D^entendre las manieiras.
De las gens las premeiras
Sun clerc, pueis caualier, 160
Borzes e mercadier
E menestral aprop
E paies, que fan trop
Valen secors a totz,
Si ben son al dessotz, 165
La terra laboran;
Car frug no fera gran
Si no fos laborada,
Ni non agra durada
Las iens niens de maniar. 170
Per las gens gouemar
Esperitualmens
Sun clerc per mandamens
De dien, o es ma fes.
Clergue, aquest nom s^es 175
Datz a totz generals,
Pero d'especials
N'a ia d'autres entr'els:
E per ordes aquels
per SOS personatz 180
per las dignitatz
£1 mon non son semblan.
Pero aquel nom an,
Que tug son clerc per uer;
Mas US non a plazer, 185
Pns es adhordenatz
pus es personatz
pus a dignitatz
saber esproatz,
Que be sapcha regir, 190
Qui, can be li uol dir,
Clergue ses pus Papela;
Ans pero, que capdela,
Uol esser apelatz;
168 omiAüf KiQunR.
Pero ges nol desplati, 19&
Qui lauzan Ion mentau.
Mas en paac de locx uau,
On hom clergnes apel,
Que non Iura noms reuel,
Qui a per bateiar, 20O
Ni clergues ses nomnar
Maistre o mecier.
Fraire son li daustrier,
Seiarier, sacrista
Maior, menor, meia; ^05
L'antre di aquepreire
Almomier, archipreire^
Ardiaque, prebost
De totE m^en passi tost;
Car mot son per luecx tug, 210
Que Ho farian frug
A so, que uau queren.
Prior son issamen
Et abat et auesque
E sobr'els arsiuesque 215
B cardenal granre;
Apostolis es, que
Sobr'el non es mas dieus
En aquest mon; car sieus
Es p<Klers de perdo. 220
De totz sabem, que so
Glergue generalmen,
Mas especialmen
Ha nom per loc cascus
Tal, que no uol negus, 225
Que hom Papel estiers.
L'entendres es leugiers;
Que per los personatz
O die per prelatz
O neis per capelas, 230
Et es dreitz mot sertas,
Com los apel aisi;
Car anc prelat no ui
Lunh temps, que derc no fos.
Per quem sembla razos 235
C'usquecx si'apelatz
Per lo loc, que Tes datz
Per la glieiza regir.
Dels clergues no uuelh dir
Adars pus; car pro n^ai 240
6UIIAUT KIQUIBII. 169
Dedant, de quem play,
Ad obs d'aquest afar.
De cauayers me par,
Caurai tost declaratz
Los noms, don apelatz 245
Bs cascus per deuer
Part caaayer per ner,
Qu'es lur nom generals;
Mas dels especiäs,
En que aquel s'enten, 250
O uuelh dire breumen.
Segon que m'es semblans,
Per locx an noms onrans,
Aisi com son, li bar.
E uuelh m'en leu passar, 255
Sol mon entendemen
Pnesca dir saluamen.
üescomte, marques son,
Duc, comte per lo mon.
Bei et emperador; 260
A cascu ha sabor,
Que hom Papel aisi;
B sabem atressi,
Que tug son cauayer
En an poder plenier 265
D'esser, can se uolran.
Mas aquel nom reman,
Car entendutz y es,
S serian repres,
Qni caualier dizia, 270
Si tot uer se dizia.
De tota poestatz,
Si donc de faeh onratz
Nol uolia lauzar.
Cun rey pot hom nomnar 275
Pemoble caualier;
Mas qui per .1. semdier
Ue passar mantas gens
ue personalmens
Aquel, de qui seran, 280
Et en(|uier demandan:
De qui soi o qui es?
Respon li dreg, som pes.
Sei, qu'o sap, certamens
Si qu^enten planamens, 285
De qui o que? so crey,
Del comte o del rey, i ^
170 GOIBAVT RIQVI8R«
Ol coms Ol rey tertal,
E son esser cabal
E son luec tota uia, 290
Pas que poestatz sia,
Si CO pot, piis onran.
Pueis non cal, c^om deman,
S'es cauayers o no,
Car entendut es pro, 295
Co uos ai dig desus.
Car per esser cascus
Es e per luecx nomnatz,
Si con es pus onratz.
E sabetz, que uers es, 300
C'us reys es coms, marques,
Es coms uescoms, qui en sai.
E per so, que ual mai
E per qu^es pus onratz,
Es cascus apelatz. 305
E es dreitz e razos
E sabem ad estros,
Que tug son cauayer;
Mas entr'els de premier
S'aordenet ab sen, 310
Si que melhuramen
Non cal, c'om y aponga
Ni cal, c'om ren y longa,
Tan son gent apelat
Tug silh, de qui parlat 315
Uos ai entro aisi.
Laissat n'ai atressi
Per ma razon breuiar,
G'asso, que uuelh mostrar,
Me basta gent e be. 320
De borzes sabem, que
No son estiers nomnatz,
Mas que son apelatz
Borzes tant solamen, ,
Que nulh auansamen 325
De noms entr^els non an.
Poder an ben pus gran
yun que Pantre de uer,
Mas tug deuon lezer
D'estar en plassa penre. 330
E podon ben entendre
En armas et en cassas,
E deuon segre trassas
De far faitz paratios
GUIRAinr BIQUIBR. 171
Et esser amoros 335
E uieure de lors rendas
Ses far autras fazendas
E ses mercadeyar.
Tug dfeuon essercar
Aitol aida teuer; 340
Car qui mais sap ualer,
Mais a pretz e lauzor.
E car yeu entre lor
Non trobi pozestatz
Ni no y uey personatz 345
Ni luun auassamen
Mas auer solamen
Ni per far ni per dir,
Que cascus auenir
No i puesca ab saber, 350
Sol qu'eu aia poder,
Non conosc, que y sofiranha
Autre uom ni fi tanha
Mas solamens borzes,
Q'us sols deuers lur es . 355
Et US captenh donatz.
Si lur es aizinatz
Tan solamen poders,
Nous pessetz, que deuers
De paratie o don. 360
Car mant son de luoc bon
Per paratie, que fan
Uils cauzas, car non an
Pro per uieure poder.
Car an tug .1. deuer, 365
Son tug nomnat borzes;
Pero pus nobles es
Ricx borzes per linhatie,
Mas de nom auantatie
Nom par que li aport, 370
Nim cal pus per cofort
Razon al declarar,
Que d'als ai a parlar,
Que m'es obs, leu a dire.
De mercadiers m'albire 375
Cauiai tost declarat.
Mercadiers per mereat
Es nonmatz en aisi.
Per qu'es semblans a mi,
V. 360. no f. o?
172 GUIKAUT »QUIBB.
Que tug son mercadier 380
Silh, que no fan mestier
Mas sol comprar e nendie.
Moti n'i pot hom entendre,
Que compran e que uendon,
Qu'en al re non entendon, 385
E son estiers nomnatz.
Pero li pus onrat
Son nomnat mercadier,
Aisi CO son drapier
Tenen draps de paratie, 390
E silh, que uan uiatie
Otra mar o en Fransa
E uan per esperansa
De guazanh per lo mon
Compran, uenden lai, on 395
Mielhs podon lur pro far,
S si deu hom nomnar
Part mercadier, de que
Hom motz mercadiers ue,
Que uan o que estan 400
E mun uenden, compran
Tot, cant hom compr'e neu,
Que an noms a prezen
Per so, que uzan pus,
E sahem, que cascus 405
Uieu compran e uenden.
E dir uo n'ai breumen
Tant, per aue m'entendatz:
Aras uos albiratz,
Que fan cambiador 410
E silh, que d'obrador
Son don, o parier,
On hom no fa mestier,
Mas sol comprar e uendre.
E plassaus ad entendre, 415
Que fan canabacier,
Mercier e mangonier
E silh, que compron blat
E uendon en mercat,
Cantras obras no fan, 420
E motz, c'a mon semblan
Uon poiria nomnar,
Qui uo fan mas comprar
E uendre soiamens,
Que tug generalmens 425
Son per uer mercadier.
GOItAUT KlQUni. 173
Mas qne nao» reqnier,
Cusquecx sia nomnatz
Per so, qne pus li plats
Mercadan mantener. 430
E pot cascns saber
Que so, oue die, es uers.
Doncx del noms es deuers
Qn'ilhs aian las manieiras;
Gar aisi per carrieiras 435
E per los locx saubutz
Pot totz hom perseubutz
pecx ab demandar
So, que uolra, trobar
A uendre, so sabetz. 440
Atressi entendetz,
Que per so, que en us.
Es apelatz cascus,
Et es dreitz e razos,
E sabem ad estros, 445
Que tuch mercadier son,
Pus mercadan ^1 mon
üiuon compran, uenden.
Assatz al mieu paruen
Ai dich de mercadlers. 450
De sels dels menestiers
Uos die, que general
Son tug meqestairal
Apelat ueramen,
Mas especialmen 455
Cascus per sei, que fa.
Car pel mestier, que a.
Es cascus apelatz
E cadaus nomnatz
Dels menestiers per sL 460
E car ^ son en aisi
De noms adordenat,
Co son deuariatz,
Et aisi, CO den, fach,
Com ab pauc de maltrag 465
Pot passar demandan
El ^1 mestier nomnan
D'ome, sü uol trobar:
Pneis ia nol cal nomnar,
Qae menestairal sia. 47O
Com enten tota uia,
Qnel fahre ol fustier
£1 sartr'el sabatler.
174 GUIRAVT RIQVIBR.
L^obrier manual
Son tag menestaiial 475
Per uer segon ma fe,
£t enten hom, de que?
Qiii mentau los mestiers;
Car no fora estien
Ses afan entendut 480
Et es de tot saubut
Ciisquecx se uol nomniff
Part nom de bateiar
El sobrenom, que a
Per lo mestier, que fa, 485
Can se uol far entendre,
St hom non deu contendre
Som pes, c^aisi no sia;
E son tuch tota uia
Per uer menestairal. 490
Pus dedarar nom cal
D'aquestz ad en afar.
De pages uuelh parlar,
Que son pus bassas gens,
Car son diuersamens 495
Apelatz per lor us,
Per laborar lo pus
Cams e uinhas et ortz;
Cascus per son esfortz
D'aquestz es apelatz. 500
Li autre, de quem platz,
Son per lo bestiar
Deforas gouemar
Apelatz atressi,
Li .1. non enaisi 505
Com Fautre, so sabem.
Aflsatz leu o podem
Per lurs captenbs proar.
Ben auzetz apelar
Per tot laboradors, 510
Bouiers e fotiadors,
Podadors, ortob&s,
Tug de cors e de ma^
LaM>ran per uertat
Atressi son nonmat 515
Li autre a prezen
Segon lur regimen
pastor aaqnier
y. 492. est f. en?
GDIRAUT RIQIIIBR. 175
O gatier o porquier;
E d'autres noms, que i a, 520
Cascus per so, qne fa,
Es per deuer nomnatz.
Atressi es uertatz
De totz, que sod pages.
Donc adordenat es 525
D'entendre ben e gen.
£ car diaersamens
Auch pages apelar,
Si com sabon uzar
Per obras o per als, S30
dels menestairals
Aug lo meteis semblan,
De&s mercadiers, que uan
estan atertal,
(Mas dels borzes nom cal 535
Aras parlar estiers,)
Et aug los caualiers
Diuersamen nomnar,
Eis dergues apelar,
Com hom pot, pus onran, 540
Los noms diuarian;
E, si uos ai dig desiis.
Die, quel deuers el us
Son per dreg acorsat,
Qn^en generalitat 545
A trops espedals,
Que cascus generals
Per alcuna razo,
Si com de regio,
Terras, uilas e gens, 550
E tot propriamens
Es per deuer nomnat:
Per quem ai albirat,
Que fora couinen
De noms entre ioglars. 555
Que non es benestars,
Car entr'els li mdhbr
Non an de nom honor
Atressi com de fach.
Qu'ien ne tenc a maltrag, 560
C*u8 homs senes saber
Ab sotil cwtener,
Si de calqu' estrumen
Sab nn pauc a presen,
S^en ira ü tocan 565
176 GUIRAUT KIOOKR.
Per canrieinui sercan
E queren, e*om li do;
O autre ses razo
Cantara per las plassas
Vilmen et en gen« bassas 570
Metra queren sa ponha
En totas ses uergonha
Priuadas et estranhaa,
Pueys iras n^en tauemas.
Ab sol qu^en puesc'auer; 575
E non auzan parer
En deguna cort bona,
Car hom aquels mens sona
Ses autre nom ioglars
Ni sels, que trasgitars 580
Es lor US ses als far,
Ni cels, qiie fan ioglar
Cimis ni oauastels,
Ni d'autres, que capdels
Bos non lur es donatz. 585
Car per homes senatz,
Sertz de calque saber
Fon trobada per uer
De premier ioglaria,
Per metreis bos en uia 590
D'alegrier e d'onor.
L'estrumen an sabor
D'auzir d'aquel, que sap
Tocan issir a cap
E douan alegrier; 595
Per quel pros de premier
Uolgron ioglar auer,
Et enquer per deuer
N'an tng li gran senbor.
Pueis foron trobador 000
Per bos faitz reoontar
Cbantan e per lauzar
Los pros et enardir
En bos faitz: car cbauzir
Los sap tal, que nols fa 605
Ni ies deuer non a
Del far: tal los ensenha;
Per qu'ieu, que qu^en auenha
Nom puesc teuer del dir.
Aisi a mon albir €10
y. 573. estemas?
GUIRAOr RIQUISll« 177
Gomenset ioglaria,
E cadaus uiuia
Ab plazer entrels pros.
Mas er es tal sazos,
St es lonc temps aunda, 615
Cuna gens s'es moguda
Ses sen e ses saber
De far, de dir plazer
E senes conoisensa,
Que prendo captenensa 620
De cantar, de trobar
d'esturmens tocar
d'als ses tot deuer,
Ab que puesca querer
Per enueia dels bos. 625
£ son tan tost gilos,
Can uezon los bos onrar,
Als pros e uen afar
Mantenen del maldir;
E nos degra sofrir 630
Per ren a mon semblan;
E uey, que hom los blan
Eis tem may quel senatz.
£ pueis cant es baisatz
Lo noms de ioglaria 635
D'onor, que no y solia
Caber aquela gens,
Es me greu dels sabens
Trobador, car clamat
Non an ^1 temps passat 640
So, qu'er m'auen a dir:
Que fesson deuezir,
A cui que mielh taisses,
Que cascus nom n'ages
Per so, que saupra far, 645
£ tuch fosson ioglar
En esser general
Per sol .1. fag a far,
Si pus non y agues
Si com es de borgues. 650
Mas nos deu comparar,
Caf borzes d'un fag far
E d'una captenensa
Son tengut ses falhensa,
Sol qu'en aian poder, 655
Co uos ai dig per uer,
Sieus souen, autra uetz.
12
178 GUIRAUT KIQUIER.
E ioglars trobaietz
De tantas de manieiras
Bona e meiansieiias 660
E nils e mal estans,
Qae als melhors es dans
Et anta e uergonha
Tals, que cascus se lonha,
Can pot, d'entr'els estar. 665
Car tan tost apelar
Aug .1. ioglar uil co bon,.
E non i es per razon
Fag, car cascas non a
Nom per aco, que fa 670
Per uieui' entre las gens.
Has a mi es paruens,
Que uos, senher reys bos,
Es ben tan poderos
De pretz e ae poder, 675
De sen e de saber
Qif o podretz acabar.
Et a uos tanh a far,
Si tanb a rey, que sia.
Car tostemps ioglaria 680
E sabers an trobat
En Gastela ab grat
Captenh e noirimen,
Do et emendamen
Msds e Gosselb cabal 685
Qu^en lunha cort rial
Ni en antra, que sia.
E uos buey en est dia,
Senber, o mantenetz;
Per que lauzor n'auetz 690
Cous auetz de totz bes.
Cais senbers, pus queus n'es
Per uer poder datz,
Es tan ient bateiatz
Per Fobs grant, que v ^xunA- ^^
Car bom pueis entendria
De cascu so saber;
Ab queus uengua plaier
Eus paresca de far.
Qa'er no pot bom triar 700
Per lo nom ni ebauzir
De ioglars ses als dir,
Que Mbon far, Inreumen,
Car tttg fenerahnen
6UIRAUT RIQUIBR. 179
Son ioglar apelat. - 705
S si es declarat,
Com es del menestiers
E dels autres, leugiers
E lurs captenhs d'estendre.
E sieus uoletz deffendre, 710
(Que grans enueitz seria,
si de totz se fazia
Per noms deuizemens)
Prec uos propriamens
De sels, que an saber 715
De trobar sert e uer
E fan uers e cansos
S d^autres trobars bos
Per profeitz e per sens
E per ensenhamens 720
DuTables per tostemps,
Que non sia essemps
Ab los ioglars nomnatz,
Datz lur nom per uertatz
Queus semble de deuer. 725
Gar be podetz saber,
Nobles reys Gastelas,
Que lurs faitz es sertas
Pus que dels autres totz.
Que no ual uua notz, 730
Si beus o cociratz,
Lurs faitz ni lur solatz
De sels dels esturmens,
Dels contrafazemens
Ni d^autres de gran re, 735
Mas tant cant hom los ue
Eis au tan solamen.
Mas dels sabens ab sen,
Que fan los bos trobars,
Rete hom lurs cantars 740
E als de ben, que fan,
E ual pueis atertan
Per solatz e per sen,
Co se i eran prezen,
Ab tot que sian mort 745
Donc aquilb prenon tort,
Car autre nom non an
E car cabalmen uan
y. 709. Es lurs captenhs d'entendre. — Y. 710. E siel
uoletz etc.
12 •
180 GUIRAtJT RIQCIER.
Ab ioglars d'onramens
Entre las bonas gens, 750
Que nos deuria far.
Car dieus los uol onrar
El mon de tal saber,
C^om nol poiri' auer
Per ren d'ome eamal. 755
Et en totz sabers nal
Autres bona docrin .;
Mas si dieus non ....
Home en comensar
AI saber de trobar, 760
la niilb temps no Tanra.
üers es ben, que, pus a
En si Fentendemen,
Que pot melburamen
Hom ensenban donar; 765
Mas per ren eomensar
Per bome nos poiria.
E si gardatz elersia
£ totz autres sabers,
Ad bomes n'es poder» 770
Datz de tot ensenhar,
Eis uezem comensar.
Totz homs, eis aprendens
Per los bomes sabens
Dels sabers essenban. 775
Donc auantatie gran
I<ra sabers de trobar,
Per c'om degra onrar
Geis, que Tan fermamen,
Uas que captenemen 780
Saubran en cortz auer.
QuU en uey ab gran saber,
(7an uil captenemen
Ei A n'i, que an sen
Ab petit de saber 785
E per bon captener
Son grazit et amat
Mas silb, c'an acabat
Saber e bon captenh
E uiuon ses mal genb, 790
Degra bom pus onrar.
Pero re non uey far;
Ans qui pus es arditz,
Y. 758. aizina?
GÜIRAUT RIQUIBR. 181
De querre pus fonnitz,
Uieu ara cortz seguen, 795
Com non a chauzimen
Sol d^ome uergonhos.
Per qii^ieu uos prec, reys bos,
Caiso deueziatz,
Si qu^en siatz onratz SOO
Sabers a son deuer.
Car per aquest saber
Deu hom auer honor,
Cflh, que Fan, e maior,
Qui mielbs sap uzar. $05
Per que uulhatz triar
AI mielbs nom per razo;
Car mant trobador so
De diuerses trobars,
A qui non tanb onrars, $10
Car lur fag no so sert:
Que r .1. tenon apert '
Lurs sabers en dir mal,
L'autre fan senes sal
Coblas, siruentes, dimsas, $15
Ab cui an honransas
Penre per lur trobar.
E nous deuetz pessar
A lunb for, reys onratz,
Qu'iem sia esforsatz $20
P» lor. De so, c'auzetz, *
Solamen entendetz;
Queus die dels sabens,
Un sabers es e sens,
E uers e cansos fan $25
Ab razo e riman
Fan bels ensenhamens.
Car d^aquels solamens,
Que an saber onrat
E fan d'acturitat $30
Lurs trobars fis e bos,
Uos prec,*reys autoros
De so, queus ai preguat.
£ sUeus ai enuiat,
Car tant o ai tengut, $35
Ben auetz entendut,
Que forsat m'a razos;
Donc perdonatz me uos
V. 800. sia?
182 GVIKACT BIQDIBR.
Bst enueg per merce.
£ si aisos coue 840
De far a uos eas platz,
Anc no fon tan onratz
Le mens pars per senhor.
E dieus don uos honor
E uida ab plazer 845
Eus cresca de poder,
De sen e de bon grat
Eus done uoluntat
De so, que dig uos ai.
Car si nos fai, iamal 850
No cug esser ioglars;
Tan m^es le mon amars,
Car y cap aitals gens,
Que lunbs auansamens
No i es datz a saber 855
De trobar sert e uer,
De nom, don ai pezansa
En sofri malenansa
Tal, que d'onor m^esquiua;
Done pessarai, co uiua 860
Estiers en calque guiza.
LXXX. Diez, Poes, der Troab. p. 342 ff.
Declaratio, quel senher rei N Anfos de Castela feper la supli-
catio, que Gr. Riquer fe per lo nom de ioglar, lan MCCLX XY.
Sitot s'es grans afans
Ais homes malanans
D'autrus afars parlar,
Qui bonor ten en car
Et a sen e saber, 5
Ab esforsat poder
Den los seus enantir
Es deu penre sdbir
Dels autrus per sazos
E mielhs del pus curos. 10
E qui loc te maior,
Si uol auer bonor.
Es ne de mais tengut;
Car non deu esperdut
Estar per grans afars. 15
E nos, a qui pesars
De motz afars es datz,
Auem uoler assatz,
GDIHADT KIQOUII. 183
Que al nostre deuer
Fassam nostre poder. 20
La maioT razo.
El nom del uer dieu paire
E del fil, qiie de maire
Uerge nasc ses oblit,
£ del sant esperit,
Qu'es uers en unitat: 25
Van la natiuitat
De Crist .M. e .GC.
L.XX.y. correns
£1 mes de iunh issen,
Per bon entendemen, 30
Car non forsa razos,
Requist dizem Amfos
Per gracia de dieu
£ per lo plazer sieu
Heys regnans de Castela 35
£ reys, perques capdela
Toleta e Leos,
Gallisia el bos
Regne de Cibilia,
De Gordoa, de Murcia, 40
D'Algarbl, de Geyan;
Per so, que soplecan
Nos mes denan Pautr'ier
Temens Gr. Riquier
Per lo noms de ioglars 45
Proan per mot afars
Ben son entendemen
Contral defalbimen
Deis noms especials,
Car sols los generals 50
Es aprumatz a totz,
Et bom apeian motz;
Que nos deuria far,
Qui ben enten e dar
Sa supiication, 55
Qu'el mostra per razon
Tot dar so, que y soüranh,
A nos, aisi cos tanh,
Gent e ben per entendre.
£ nos sl tot repenre 60
Crezem, que non uolran
y. 61. ualran?
184 GUnAUT mQOIER.
Mot, que saber non an
Per lonhar bes de malSy
gU auem afars als
e quem deu mais caler) 65
Segon nostre saber
ümem n'azordenar
D^alcus, car a nos par
Pro razos ab uertatz;
Gr. nos a mostratz 70
D'aiso Tentendemen
Pro, breu e claramen
E proat, don mais ual.
Per tot lo general
Dels crestias dal mon 75
.VI. manieiras ne son,
Clergue e cauayer,
Borzes e mercadier,
Menestral e pages.
De cascun d'aquetz es 80
Part generalitat
Per cognoms declarat,
Tot aisi, cos coue;
Et als ioglars tanb be
Galsque declaramens. 85
Car pus qu' entr' autras gens
Truep entr' eis de manieiras,
Et a nU de leugieiras,
Que hom non deu nomnar
Per lo nom de ioglar; 90
Gar mot uiuon uilmen.
Et a nU issamen,
Que deuon per saber
Honrat, que an, auer
Autre noin part ioglars. 95
Qu'en esser es pro clars
A totz generalmens;
Mas especialmens,
Qui tal lezer n'auia,
Conoissem, c^om deuria 100
Las manieiras nomnar,
Cascun ab nom tan dar,
Que s'entendes ses als.
Com dels menestairas
£ de las autras gens. 105
Mas afars pus calens
Nos faran breuiar,
Mas non tan, que bastar
GUIRAUT MQinBII. 185
INon puesca per razo
A la entencio 110
De so, per quens mouem.
Fero assatz crezem,
Que tart er costumat,
Si com adordenat
Per nos, per totas gens. 115
Fero aquilh al mens,
Ques destrenho per nos
E granre d'omes bos,
Discretz o seruaran,
Pub entendut auran, 120
Que razos o fa far.
Car per aquels parlar
Ne uolem solamen,
A cuy pretz es plazen
E totz faitz ab razo. 125
E si trobam, que fo
Antra netz dedarat
Segon Proprietät
De Lati, qui Penten,
Car tug li esturmen 130
Instrumenta dig so.
£ donc, quil nom espo
De ioglars d'estnrmens,
D'aqui es dissendens,
E son istriones. 135
E son inuentores
Dig tug li trobador.
E tug li tumbador
En las cordas tirans
en peiras sautans 140
Son ioculatores.
D^aquest nomes Tengres
Noms es uengutz de ioglars
A sels, cui piai anars
Per cortz e per lo mon. 145
Mas aitan ben ne son
L^uH com Pautre nomnat,
Et es mal costumat
Qui la uertat enten.
D'autres noms a prezen 150
N'i a segon romans,
Quels homes paucx o grans
Los sabon dreg nomnar;
Ab tot son dig ioglar,
So son tragitador 155
186 6CIIIAUT RIQUIBR.
E contrafazedor
E d^autxes atressi.
E car an aisi
Las gens uzat de dir,
Segon de nostr^ a . . . . 160
Er mot greu reuocar.
Pero adhordenat
Es pro ben en Espanha,
E no uolem, ques franha,
Mas digas, com se ditz; 165
C'assatz es ben partitz
Per cognoms lurs afars.
Hom apela ioglars
Totz cels dels estnrmens;
Et als contrafazens 170
Ditz hom remendadors;
B ditz als trobadors
Segriers per totas cortz;
Et homes secx e sortz
En dreg de captenh bo, 175
Que dizon ses razo
fan lur uil saber
üilmen ses tot deuer
Per uias e per plassas
E aue menon uils rassas 180
A aeshonor niuen,
Ditz hom per uilzimen
Cazuros ab uertat.
Aisi es acorsat
Per Espanha de dir; 185
Per qne pot hom chauzir
Als noms, que sabon far. •
Pero tug son ioglar
Apelat en Proensa
E sembla nos falhensa 190
Grans de tot lo lengnatie,
Don mais son d'agradatie
Chansos ab bos trobars.
Mot es grans malestars, *
Car uils gens de uil uida 195
Non es del mon partida,
Per c'om apelals bos.
Per que cocelham nos
E dizem per razon,
Que tug, sabent o non, 200
y. 196. nom nach Diez' Yerbessening.
GCIIIAÜT BIQUIBR. 187
Aunit, QÜmen uiuen,
Qu^en lunha cort ualen
Nos deuon prezentar,
Co sels, que fan sautar
Simis o bocx o cas, 205
O que fan lurs iocx uas,
Si com de bauastels,
O contrafan aucels
tocan esturmens
cantan entre gens 210
Bassas per pauc d^auer,
Que non deuon caber
£1 nom de ioglaria;
Ni cels, que de folia
Fan cortz segnen semblan, 215
Que uergonha non an
De lunha deshonor
Ni non lur a sabor
Lunhs faitz plazens ni bos,
Hom los apei bufos, 220
Co fa en Lombardia.
£ silh, c'ab cortezia
£t ab azaut saber
Se sabon captener
£ntre las ricas gens 225
Per tocar esturmens
per nouas comtar
D^autrui o per cantar
Autrus uers e cansos
per d'autres faitz bos 230
£ plazens per auzir,
Podon ben possezir
Aquel nom de ioglar.
Atressi pot nomnar,
Quis uot, cascus per si; 235
Mas car es en aisi
De dir acostumat,
Sian ioglar nomnat
Aquist; car per deuer
Deuon en cort caber 240
£t esser benanan;
Gar mot gran mestier an
£n las cortz aitals iens
Car motz recreamens
Aportan e plazers. 245
£ sels, on es sabers
De trobar motz e sos,
188 GUIRADT RiQCIBB.
D^aquels mostra razos,
Com los deu hom nomnar:
Gar qui sap dansas far 250
E coblas e baladas
D'azaut maistreiadas,
Albas e sinientes,
Gent e be razos es,
C^om l'apel trobador. 255
E deu auer honor
Per dreg mais de ioglar,
C'us autres se pot far
loglars ab so saber.
Atressi per deuer 260
Deuon auer bonor
Per trobar li melbor,
Qui razo uol gardar.
Gar qui sap cansos far
£ uers d'aucturitat 265
E nouas de bon grat
E bels essenhamens
Mostran temporalmens
esperitual,
Per c^om pot ben de mal, 270
Sol se uol, elegir,
Honor deu possezir
El mon: car dieus la 1 fa.
Si aital captenh a,
Go s'atanh al saber, 275
Segon lo sieu poder
Pus autre trobador,
Gar la uia d'onor,
De grat e de deuer
Mostra per bei saber 280
Gen Fescur declaran,
(E faria son dan
Tart, qui tot o crezia)
Donc silh, c^an maistria
Del sobiran trobar, 285
Sembla, saubesso far
Tot, cant trobador fan,
E can bon captenb an,
Par, que son acabat
AI facn, a que son dat, 290
Gant uolon cortz seiruir.
Donc segon nostr^albir
V. 277. Diez: qu'autre.
OniRAVT RIQDIER. 189
No i uetem Innh empag,
Que de nom e de fag
Non lur tanha onors; 295
E dizem, quels melhors,
Que sabon essenhar,
Com se deu eapdelar,
Gortz e faitz cabalos
En uers et en cansos 300
Et en autres dictatz,
C*auem desus nomnatz,
Deu hom per dreg deuer
Nomnar e per saber
Don doctor de trobar. 305
Doctors; car doctrinar
Sabon ben, quils enten,
Los trobadors ab sen
Per auer captenh bon;
St aisi per razon 310
Poirian los apelar
Cilh, c'o uolran seniar,
E (^ezem, c'o faran
Li cert, que saber an
lur es d'agradatie, 315
AI mens per lo lengatie,
Que ual mais a trobar.
E tug dlb que ioglar
Eran lai apelat
En generalitat 320
Son aizi deuezit
Per cognoms e partit.
Et enquer o poaem
Per nos, com dig auem,
Antra netz explicar. 325
Cilh, que fan lur afar
£ per tot uan uilmen,
Desuergonhadamen
Lurs esturmens tocan,
Als fazen o cantan 330
Per plassas e per uias,
E de nueitz e de dias
Uiuon a deshonor,
(7an dezir e sabor
De percasses menutz, 335
£ non es conogutz
En lor sens ni bon grat,
Ab que sian assatz
Sert en calque saber,
190 GUIRAUT RIQUnR.
Per lur uil captener 34#
Sian nomnat bufon;
Gar a ren no so bon,
Bos noms non lur coue.
£ tug silh, que de re .
D^azaut sabon uzar 345
O d^esturmens tocar
de cantar o d^als,
On be fag es ben sals,
Gent noirit e cortes,
Qu'entre bonas gens es 350
D'estar lurs uolontatz
Cort seguen, es assatz
Razos leus per proar,
Qhc sian dig ioglar,
Estiers dels trobadors. 355
So son aquel, qu^^l cors
Sabon de faire coblas
E de far dansas doblas
E siruentes ualens,
Albas et partimens 360
E trobar motz e sos;
Qvii d'als lunhas sazos
£n cortz no s'entremeton,
Mas c'als ualens trameton
dizon lur saber, 365
Aquist per dreg deuer
Sian dig trobador.
£ sian dig doctor
De trobar li ualen,
G^ab saber et ab sen 370
Fan uerses e cansos
S d^autres trobars bos
Profichans e plazens,
Pro bels ensenhamens
£t er lur faitz pro clars. 375
Pero d^autres afars
Also breuiar nos fan
Un pauc, mas non de tan,
Que pro bastan non sia.
Et er grans cortezia, 3S0
Qui uol aisi dir;
Gar non poirem punir
Ni merit non aura
Del dir mas ben estar.
B sels dieus, qu'endressar 3S5
Pot totz bes, qu'es totz bos,
GDIIAUT MQUIBR* 191
Endres aiso e nos
En tot, cant entendem *
De ben far, si podem,
Si quW n^aya lauzor, 390
£ nos pro et honor,
E plassal, c^aisi sia.
Amen.
LXXXL Biez Leb. 518. 520.
Also fe N Gr. Riquer Fan MCCLXXVIII prolec.
Tant petit ney prezar
Bei saber de trobar,
(Ta penas es uolffutz,
Siifertz ni entendutz
Per qu'en estau pessieus. 5
Gar tan m'es agradiens,
Que d'el nom puesc tener,
Ni gaire non esper
Bon grat ni guasardon.
Gar petit sai de bon, 10
G'al mon sia plazen:
Que mezura ni sen
Ni dreg ni lialtatz
Ni ner ni pietatz
Ni merce ni amor 15
Ni negu fag d'onor
Ära lo mons no uol;
Mas be sofre e col
Malezas e peccatz
Et enians e baratz 20
£ dezeret e tortz,
Iniquität e mortz,
£ sofire tracios
£ grans deceptios
Et erguelbs e totz mals. 25
Er es lo mons aitals,
So es la gen, que i es,
Per qu^es oblidatz bes
E mals es decoratz;
E ques conois assatz 30
Lo mals, enans ques fassa,
Mas conoissensa passa
E sec ab uoluntat.
Per qn^es tant abrasaat
Tot, c*a dien crey que pesa; 35
192 6V1KAUT RIQUIBR.
Bnueg e ayareza
Son maistre del tot.
Et ieu sui a la cot
De totz estz mals tocatz,
Pero fort me desplatz. 40
Mas non puesc al re far;
Car non puesc desuiar
Mon cor de so, que nol
Fort, don souen se dol
STanna trista, marida. 45
B dieus, qu^es nera uida,
Endresse mon noler
A far lo sieu plazer
Em don bon complimen
Ad est comensamen. 50
Si bels sabers e sens
E bos entendemens
De trobar ren ualguesson
E grat auer poguesson,
Aquels non per deuer, Ii5
Yen trobera plazer
E delieg en dictar
Em uolgra esforsar
De far bels dictamens.
Mas lo pus de las gens 60
tenon a folor,
E neis nostre rector
Dizon, que peccatz es,
E totz hom n^es repres
Per eis mot malamen. 65
Yeu conosc ueramen,
Qüe trobar uanitatz,
Don pot naisser peccatz,
E de guerras mesclar
Deuon ben castiar 70
E de mal dir .M. tans.
Car peccatz es tan grans,
Que nos pot emendar,
Ad aquel, aue blasmar
Uolon maloizedor; 75
Per c'aital trobador
Degran esser cassat,
Car murtrier son proat
De fama, que tant ual,
y. 55. A qu^els n'an per deuer = grat auer a seih, a
que eis (bels sabers etc.) an de grat per deuer.
GUUAUT MQUUI. 191
Per que fan mais de mal 80
Que raubador granre.
C^om pot emendar be
AI raubat raubaria;
E sol peneden sia
Cofessan restaurat, s^
Dieus perdonal peccat;
Quel raubat a son dreg,
E Tautre del nüeg
S'es ab dieu auengutz:
Aifii es dreg rendutz 90
Per uer a cada part.
Mas mot uezem far tart
Emenda tan complida.
Ar panzern, que partida
Restaure o non re 9Si
Lo raubaire; car cre,
Qu^estiers nos pot ssduar,
8is penet del raubar
Fort e fa son poder
Dd tot al mielns parer ]00
A restitusion,
Com de contriction
E de be cofessar
Ab cor del restaurar
Tot, Sil poder n^auia: 105
Ab dieu crezi que sia
Auengutz gent e be.
El raubat, si tot cre
Del sieu non pot cobrar,
Pot alhors guazanbar, HO
E blasme nol n'eschai,
Ans n'es plains sai e lai
Per tot, on es saubut,
E Sil sieu n'a perdut,
8a fama non ual mens. 115
Mas pus auzon las iens
Ad .1. bome mal dir,
Mantenen ses cubnr
Lo uol cascus retraire,
El mon es tan tricbaire, 120
Que cascus leu o cre.
Pueis non pot tan de be
Far per ren lo blasmatz,
Que de so, qu'er reptatz,
V. 108. re f. cre?
13
194 GUIRAUT RIQUfER.
Nöl ai' om sospiebos; 125
Car per ren mü lessos
No pot del tot cazer.
E pot casctts saber,
Que uen es so, oue die,
C*om de maldir stabile 130
No troba neys per mort;
Ans per dreg e per tort
Aug dels mortz lo resson,
Cauian mal o bon,
Dementre qu^eran uieu. 135
Pero mais a de brieu
Mal ditz de trobadors,
Que si so a lanzors.
Gar tot es sagelat.
Per que d^aquel peeeat 140
De mal dir nos pot far
Nulh' emenda, som par,
AI blasmat per lunb fag.
Per qu'esta mal e lag,
Car trobador aital 145
Non prenon per tot mal
Per maldig, car dreg fora,
£ per bon tota ora
Ben 11 bendizedor.
Pero li gran senhor 150
Los an aisi noiritz,
Quels uey pus enantitz
Entr'els quels ben dizens.
Car de lurs mal uolens
Uolon anzir tot mal 155
E crezan atertal
Dizon de lor ad eis;
Et aisi son entr'els
Enantit e uolgut.
Mas. si fosson auut 160
De primier esquiuat
Per tot, es fos seruat
Tro aisi, be soi sert,
C*us non es tan espert
Que ia n'auzes parlar. 165
Et enquer castiar
Fort leu los ne poirian,
Que negus nols sufiris,
y. 138. Que re non a lauzors Si tot es etc. V. 156.
crescan?
GQiiiAUT mQuim. 195
£ cascus qnels meris,
Aisi cos tanheria; 170
la U8 non auzaria
Pueis de mal dig parlar.
Pero ies nos pot far,
Car seria gnins bes,
Qnel mon ganre non es 175
Dueitz de mal corregir.
Pero d^aquel mal dir
De trobadors m^es greu,
Quel dizon aitan leu
Dels bos com dels maluatz, 180
Can non lur es donatz
Per eis dos part deuer.
C*om bos pot leu cazer
De fama, com dig ai.
Per quel nostre uerai 18&
Esperital rector
Per fe e per amor
De dien deuon blasmar,
Repenre, castiar
Trobadors mal dizens, 190
E totas autras gens
Los deurian repenre,
E pot totz bom entendre,
Caisso auia, per que?
Iftas auiam, cals dans ue .195
Ad autrui per trobar
D*amor ad autr'afar,
Com nomne uanitat.
Lo trobaire peccat
N^a, so conosc per uer, 200
Quel ditz per son uoler
En fag endeuendria.
Et autre qu^en pren uia
De uoler lo semblan.
Mas negun autre dan 205
Non 11 ten, si nos uol.
Car qui peccat no col
O nol ditz nol fa
nol pessa o non Ta,
Qui razo uol gardar, 210
Donc per aquel trobar
Autres no fa peccat
Senes sa uoluntat
V. 197. e d» f. ad?
13
196 GUI»AUT »QUIBR.
Nil pot lunh dan tener.
Aitan pauc pot ualer 215
Ni nozer sei de guem;
Gar en deguna terra
Nol auzem obezir.
Lo dictans a derir,
Qnes fes, si com el. pauza; 220
Mas per negnna causa
Non pot lo ric forsar,
Qu'els fassa guerreiar,
Si tot sonen se canta
De lur dan e de Tanta, 225
Si far ilh no s'o uolon.
E si lurs uertatz eolon
Aunidas per auzir,
Non Inr ne pot uenir
Fer cantar aatre dans 290
Ni mal ni dezenans;
Com non crel cantator,
Ans den auer temor
D'aquels ditz a retraire.
Gar non es prezatz gaire, 235
Obezitz ni crezutz,
Enans n'es mal uolguts
E non tant, com denria.
Mas silh, c^ap maistria
Troban los bels dictats, 240
Dedaran las uertatz
Ab sen et ab saber,
Non podon grat auer,
Gasanlon ni onor;
Tan petit a sabor 245
Bes aras en est mon:
Uec uos so, quem cofon
Em fa estar pessieu.
Gar mal a tant de brieu,
Qael bes n'es desgrazitz! 250
E no m^es datz araitz
Qn'ieu camie ma manieira,
Cah la gent ufaneira
Me tengues ufanier
(CTaisim fora mestier) 255
Bt ab sauis senatz.
Mas a mon cors es datz
Tals captenbs, que camiar
V. 227. nertntz?
60DIAUT MQOIIB. 197
Nol puec ses malestar,
Ni far non o sabria. 260
S de tot crey, que sia
Adhordenat aisi,
Que cascus a per ri
Gaptenh segon razon
De sa complicion 2^
E del don per dieii dat.
Per que son uariat,
Aisi com de faisos,
De captenhs mals o bos
De diuersas manieiras, 270
Las Ullas plazentieiras,
Las autras desplazens.
Als US es donatz sens
D'autrui ben cocelbar
Et en lurs afars far 275
No son saui ni sert;
Li autre son apert
Sn lurs afars mot be,
Que als autres de re
No sabon clam donar; 280
L'autre sabols toti far
Guionimen ab sen;
L^antre son negligen,
E que lur uen grans bes;
L'autre son bes apres 285
E non lur pot uenir;
L^autre sabon seruir
E non lur es grazit;
L'autre son ben merit,
Que non semon tan be; 290
L'autre no seruon re
A pro ni ad bonor,
Que son ben de senbor
E n'an tot lor uoler;
L'autre an gian saber, 295
Que per uas son tengut;
L'autre son mentaugut
Saui ses saber gran;
L'autre tot iom estan
Gai e ses pessamen, 300
Que perdran, loniamen
Nos podon esmarir;
L'autre ses esiauzir
Estan tot iom pessieu;
L^autre son pus caitieu, 305
198 GDIRAUT mQUIBR.
On mays an de poder;
L'autxe sabon ualer
De pauca manentia
E pessan nueg e dia
De mantener proesa; 310
L'autre ab auareia
Son ser de lur auer;
L'aatxe part lur deaer
Forsan lur poder tan
Despenden e donan, 315
Qu^en uiuon sofrachos;
L'autre son tan iros,
Que res nols pot sofirir;
Li autre ab blandir
Son sufiren e temprat; 320
Li autre son abriuat
En repenre tot iom
Geis, que lur son entom,
E mal dir e blasmar,
Com non lur pot durar, 325
Tant son mal estatgier;
L'autre son plazentier
Escamen e trufan;
L'autre son gen parlan
Ses autre mestier bo; 330
L'autre sabon far pro
Mestier en son defieure,
Que ben non podon uieure,
Si bes son esforsieu;
L'autre son pelegieu 335
E uolpil e neos;
L'autre son coratios
Et arditz e suau,
Que ses tot semblanbrau
Passan, tro sazos es. 340
E totz le mons es ples
D^estas uarietatz;
Per que als us desplatz
So c*als autres sap bon.
E no uei per razon, 345
Que lunbs puesca forsar
Son esser de camiar,
Segon que dlg uos ai
Car quis met en assai
D'autrui captenemen, 350
Ges per ren loniamen
Nol pot continuar,
i
fiCIRAUT RIQUISR. 199
Et aitan cant dunr
Lo pot, es coDOgutz
Per sels, per ques saubutz ;)55
Lo seus e Tassaiat;
£ non li es onrat
Ni benestan per uer.
E podetz uezer
Eis contrafazedors, 360
Que contrafan de cors
Las manieiras autrus,
E non lur ual us,
Qiie las lurs non tenguan
E del piis nos captenguan ^5
Aisi, com lur es datz.
Per quHeu ai uolontatz,
C^ab mon captenh me tengua,
E que aquel mantenga
£n ben a mon poder, 370
Pus res no i puesc mouer
En dreg d'autra manieira,
C'a totz fos plazentieira
D'esser pecieus o gai.
Pero non cugi mal 375
A mon senbor parlar
Nil uuelb ges desamar
De son castiamen;
Car tan Tai loniamen
Tengut a bon talan 380
De dir pla e dictan,
Que del sieu fos curos,
£ que SOS uolers fos
Deziran de totz bes.
Que ueramen si s^es, 385
Sal que ges son deuer
No uol ab son poder
Despenden atemprar;
Per que souen y par,
De que m'es greu e mal. 390
Car de so, per que ual,
Es grazitz e lauzatz;
Mas d'aco es blasmatz
Per cels, que Tan amor.
£ dieu don li onor; 395
QuMeu crey, que non pot als,
V. 364. retenguan. V. 380. Hdschr. /ibon = ab bon.
200
GCn AUT MQUIBII.
Car essen es tals,
Qae nol pot cambiar
Pus, quHeu me puesc sdar,
Com uos ai dig, del mieu. 40^
Pero ben conosc yeu,
Com ioues fa folias
Segaen folas parias
Aisi com de ioglar
O d'autres uils fagz far; 405
De ques castia ben,
Can per autrui li uen,
En es repres per sen.
Mas si naturalmen
Es fols es arditz 41^
iauzens o manitz,
subtils sabens,
Curos negligens
O uolpils auars,
la nulh temps castiars 415
Autre nol poiria far.
Nojrimen pot camiar
Hom e non ges natura.
Mas dieus, on es drecbura
E sabers e bontatz 420
£ poders acabatz,
Dona per son plazer
Gracia part deuer
De natur' a cascu;
Per que d'esser negu 425
D'autre non uei semblan,
€on uos ai dig denan,
Tan pauc con de faisos.
Mas aauesta razos
Nom tanh pus per menar; 43(^
Car per ben declarar
No m'es pro sabers datz
Ni d'aco meteis gratz,
Qu'en die, segon quem par;
Per que m'es a laissar. 435
E tomim cossiros
AI ualen rey NAnfos
Castelan, que dieu sal.
Que pus qu'est saber ual,
üal ab luy e ualors 440
Conoisensa, bonors
V. 397. SOS essers?
emiiAiiT KiQViM. 201
£ toti ÜEdtz ben estans.
Per quHeu Tai ben .XYl, ans
Tot mon saber donat
Et el a mi onrat 445
De tota ma bonor.
Et ai de ma tristor
Conort e bo saber,
Cai en lui sol uezer,
Com laisse dieus pagaat, 450
Qae mais de paubretat
Nom cal aner temeBsa;
Si noD, non ai plenensa,
Qa'^i mon m'en assegur.
Dieu prec, quel rei melbur 455
De sen e de saber,
De prets e de poder,
De grat e de laazor,
De plazer e d'onor
£1 cresca bon aiuda; 460
Et a min don gandida
Del enemic mortal
Fazen ben, laissan mal,
Adaman neritat,
Aziran falsetat, 465
E tal fin, c'a lui plassa,
Et a totz sels si fassa,
Caiso meteis diran.
Amen.
LXXXIL
Aiso fe N Gr. Riquier per .1. son amic, que uolia adzemprar
SOS amicx, e donet li cosselb, Tan MGGLXXXI.
Sei, que sap cocelhar
E cocelb no uol dar,
A cui quel li deman
Per nessecitat gran
Pel sieu o per amor 5
O per nostre senbor,
Don uenon tug saber,
No uieu segon deuer
Del saber ni de dieu,
Que per lo plazer sieu 10
Dona saber e sen
E bon entendemen
Ad bome, can li platz;
902 GOIIIAIJT RIQUIKII.
fit es semblans assati,
Qu^el uuelha, que per lui Ib
Done hom ad autmi
D*aco, que el H dona:
Car uia drecb* e bona
Ten sei, c'aisi o fa.
Et ieu, a qui dieus a 20
Mais dat, que nom taissera,
Non tenc la uia uera
Pro, don auzetz parlar.
Dieus m^en fass^aizinar
En guiza, c^a lui plassa, 25
E totz aquels Pi fassa,
Que d^aiso an dezir.
Mas pero no mWbir;
Com leu non entench*ia,
Si al re no i dizia, 30
So, per quem soi mogutz.
Us amicx es uengutz
Mens a mi per cocelb,
Tal quMeu non ai parelh,
A qui enans lo des, 35
Et am dig, col es pres
De son gran melburier,
£ quel an gran mestier
Sos amicx ademprar;
£ uol los ne gardar 40
De dan, si a dieu platz,
Et a de que? assatz
Et aura per temps mais.
Mas esta en pantais,
Si lur fassa dir 45
Atals, que obezir
Ne deian, si cor an;
Car mot a gran afan,
Co el eis lor o diga,
Car uergonbal destriga, 50
Quel ne digan de non.
£ uec uos la razon,
De que uol mon cocelb.
Per qu'ieu, que souen uelb
Pessan d'autrus afars 55
(Car m^en plai cosstrars
Pro uetz may que dels mens)
Trobi, c'om den los sieus
Afars far per .1. cen
Trop pus curozamen, 60
QVfllAITT RIQUIER. 203
Que no fai los autrus.
Car greu troba negus
•A SOS afars cocbos
Lunh home tan curos
Co si eis, can bos es: 65
Ca penäs es lunb bes
En nome descurat.
Per quUeu ab uolontat
De so, qu^ieu eis faria,
Li cosselb, qu^el no sia 70
Uergonbos dfe son pro,
Ans digua sa razo,
(Gar mot sap ben parlar)
Si CO sap son afar,
A cascu dels amicx. 75
Car tal li er abricx,
Si el meteis lo ditz,
Qual non seri^ arditz,
Si autre lo dizia.
Qu'estiers 11 respondria, 80
Que no fara a Ini,
E no sabran mas duy^
Si s'auen, la fadia.
Gar tals obeziria
Son amic prezenmen, 85
Que, cant lo sap absen,
Ditz de non al messatie.
Gar d'uels ni de coratie
Nol tem ni n'a uergonba,
Ans met tota sa ponha, 90
Que trop calque Candida.
Quel dira: que fubida
UTes aquest an ma renda;
O: non an bona uenda
Aitals cauzas, que ai; 95
0: mort m^a aquest plai,
Que meni ab aital;
dira: est ostal,
Que ai fag, m'a esmes,
0: d^aquel ad .1. mes 100
Dei paguar grans deniers;
0: auem mercadiers,
Que son ab tot anat;
0: ai ganre comprat,
Mai que non puesc paguar; 105
0: m couen manleuar
Ades sobre penhoras;
204 GÜIRAOT BIQUIKI.
O: si m'agues aboras
Mandat .11. iorns enans,
Sü agues obs dos tans, HO
Agra de bon grat,
CTad aital ai prestat
Aitan, den m'es fort greu;
O: pagat ai del meu
Aitans marx per fermansa; 115
0: per gran malanansa,
Qii^aitals ha de maiso,
Fas tan gran messio,
Que non es per comtar;
0: ades uueln anar l^
En aital romania;
0: ieu ai companbia
Ab taJ, que non aus far
So, que unelh, ans me par,
Qu'en son mes ab senhor; 125
0: trop ai gran temor,
Que ma massa franqueza
Me porte a panbreza,
Car no guazanbi gaire;
O: no puesc deniers traire 130
De loc, on hom me deya,
Si non ab gran peleya;
en calque manieira
Penra calque carrieira
Per quel diga de non. 135
Canc messatges non fon
Tan crezutz ni doptatz
Per cels, que is adzempratz,
Co fora Fazempraire,
Segon lo mieu ueiaire, 140
Ni enquer non o es.
Qu^amicx es totz conques,
Can SOS amicx Pazempra;
El meteis ne destempra
Son uoler per uergonha, 145
Car ue, que, si s'idonha
De ualer ad amic,
Que mais non deu abric,
Sil falb, en loc trobar,
E uol manleuar 150
Pro uetz, ans que li falba.
Per qu'iel prec, quel ualba
O non, qu^el eis o diga;
Qu^aquel leua la biga,
60I1AUT KIQDIIW. ÜK
De qui es, ab esfortz. Ifö
Pero yeu soi mieits moitz,
Car per ren non puesc far
So, qne sai essennar
Ad autrui de deuer,
Ni puesc per mo saber 160
Conquerer so, c^obs m^agra,
Ans aiud'a tan magra
Per colpa de senhors.
Car non lor olai ualors
Ni bos entenaemens, 165
Per qne an totz ioms mens,
Quel lur meteis lor falb;
Que mon derrier badalb
Dezir ab grat de dien,
E plassal, que en breu 170
Fazen be mi aporte.
LXXXilL
Also fe Gr. Riquier Pan LXXXII per dar cosselb ad .1.
son amic, lo cal auia grans tr^balhs.
Sim fos tan de poder
Datz, cum es de saber,
'Ab bon uoler, quem plai,
Yeu gardera diesmal
Mos senhors bezonhos 5
Eis amicx sofirachos;
Caitals es mos talans.
Et es assatz semblans,
Tan soi de saber francx,
C^ades serai totz blancx lO
Pessan d'autrus afars,
El saber no m*es cars
Per ualer, a quin uol.
Pero mos cors se dol
Per grans afars, que sai 15
Ad .1. senhor, que ai,
Car non lin puesc ualer.
QuUeu sai, que per deuer
Lin seria tengutz;
Tan soi onratz auutz 20
Per luy ses tot son dan,
Em ditz honor tan gran
Ab senMinsa d^amor,
C'anc non Pauzi maior
206 GUIRAÜT RIQOIBII.
De senbor, au^ieu agues. 25
E no m'obliaa ies,
Ni uuelb, c'a luy oblit,
Can o aura auzit,
So, qu'eras lin uuelb dir,
Pub d*al8 nol puesc seniir, 30
Ualer ni aiudar
A so, que a a far,
Ses son tort e dels sieus.
E Sil poder fos mieus,
Foran tost delieuratK. 35
Que si s^er, s^a dieu platz,
Breumen; car pro adon
E dieus, que 11 n'aon;
E Sil plai, qu^el den uida
Honrada e grazida 40
Ad aquest mleu senbor,
AI quäl port bon^amor.
Free humilmen cap cli,
Que DOS garde de mi,
Qtti soi, ni so, que sai, 45
Mas so, que li dirai,
Prenda en bona fe,
E que m^entenda be,
Si ren de be li die,
E so, quel pot destric 50
Dar, estranbe de si
£ tot so, que pretz fi
Pot dar, fassa de grat
Ab poder esforsat,
Non pas otra razo. 55
Car anc poder no fo
Trop forsatz, non falbis;
Ni lunb peccat n^es fis,
Pus es de lauzor sems,
Si non dura tostemps 60
Per bos faitz sa lauzors.
Qu^ieu sai de grans senbors,
Que fan en .1. iom tan,
Que pueis an mais d'un an
O de dos trop que far, 65
E nols au g tan lauzar
Per sol aquel iomal,
Que .C. aitans de mal
y. 37. car pro s'adon En dieu? V. 58. Innh pretz
non es?
GOIIACT RIQeiBR. 207
Non lur auia pueis dir.
Et aisi fan perir 70
Lur prets e lur poder,
Can sabon deuer
Ab poder atemprar.
Mas qui pretz nol mermar,
Ab honor et ab cen, 75
Ab mezura despen
Son poder en ualor:
Bt aooncx an lauzor
F pretz e bon resson
El sieu tota sazon 80
Garda de fort mermar.
Aital pretz aug durar
E Tautre dechazer.
Pero qui part poder
A uegadas non fa, 85
Can fort grant razo a,
Mas non gaire souen,
Non Testa be ni gen
Nil ne sec laus ni gmt;
€ar seu trop maistrat 90
Es comtatz a foior.
Mas quieus met per onor
Part poder Ja. uetz,
Ben reuenir o Tetz,
Si trop nos desmezura, 95
Sol que sapcha dar cnra,
Que aco tom en loc
Ab semblan, ane non toc
Sos faitz a cooezeza,
Ni sieia en pereza 100
De SOS bes percassar
E sapcha esquiuar
Messios non degudas;
Caquelas son perdudas
E fan anta e dan. 105
E sofre gran afan
Hom bo trop endeutatz,
Can pot esser forsatz
Per maior de pagar.
Quel sieu ue amparar 110
A corrieus e balhir,
Es ne fan gen seruir,
Que non lin sabon grat;
y. 72. Can non sabon?
906 GUIBAUT RIQUUR.
E can Pan barreyat
Le sieu, an ne loguier, 115
E son U auersier
Tal, quel solon amar,
El fan motz enueitz far
Per dan, qu'en an sofert.
can uezon, que pert 120
Lo sieu, lin uolon mal,
E crey, que pauc li ual
Ren, que auia ni ueia.
Gar la us lo plaideia,
Que i es auutz mal menatz 125
E del sieu despulhatz,
Gar Ta facha fermansa;
L'autre, car a pezansa,
Gar so, que Ta prestat,
Crezut e baratat, 130
No pot a iom cobrar.
E Taulxe fal citar
Denan Tuficial,
£ Sil citar no ual,
Apres escumeniar; 135
Per aco fan iurar
Gartas li crezedor.
L*autre, si ual amor
Far, can Ta ben cochat,
Sap mais lo car montat 140
'Iotas uetz ad .1. dan,
L^alonga sol mieg an
El fa carta nouela;
Mas adonc y apela
La molher eis efans 145
E fermansas ab tans
Bes, que segurs ne sia;
E dobi^ a n^e Taula
Temor, qu^el fos perdut.
Aisi son deoeubut 150
Deutor per crezedors
El penre es dossors
El rendre trop amars.
E qui per est afars
Pert si eys e sa terra, 15d
Non crey, que peior guerra
Puesc^ auer, si ren ual
Ni a sen natural,
Que fa temer uergonba;
C*om ses sen met sa ponha ^ 100
GUIRAUT RIQUIBR. 209
De badas en ualer,
Quel sieu fa dechazer
£ si eis degastan.
Maa si hom bo pren dan
Ses sa colpa del sieu, 165
(So die en dreg del mieu
Senhor et entendam)
Non cugi augzir clam
Nin eng esser blasmatz,
Gar saubut es assatz, 170
Per que son siey afar,
Qne non pot hom blasmar
l«ui ni SOS ancessors,
Ni res ies deshonors.
Donc per amor de dieu 175
Trleo los faitz mens grieu
E tenra Thom per sert.
Car qui tot uol, tot pert.
So ditz lo reprouiers.
Tolas de baratlers, 180
Per so qu*en a auzit,
Que nol tenguan marrit,
Panbre ni sofrachos;
Car mielhs er, que de dos
Luecx aia sol la un, 185
E nol cal de negun
Dels milhors dezichir.
E sapchas far grazir
Per amar soS uezis,
Seis, que trobara fis 190
En dreg de luy amar.
Car quis uol contrastar
Ab sels, que prop Festan,
No pot gaire ses dan
Ni sens blasme passar; 195
Car fort s^en ua blasmar
E creys lin messios,
Aisi fa d^un dan dos,
Qui cuia sobiras
Esser de sos propdas 200
Uezis otra deuer;
Car cascus uol teuer
En pes la libertat;
Per quel prec, ab bon grat
De gens passe sa uida; 205
Per que lauzor grazida
En puesca hom retraire.
14
210 GCIRAVT RIQUIER.
E nos pes, que Tarn gaire,
Qui aiso uol cosselha;
QuUea Tai dig ses ouerelha 210
Per ben a mon semblan.
Mas pero nos ai tan
Ni non sai tan de sen,
Aitan sauiamen
No fas so, c'ai a far, -***
Qu'el ne deya passar,
Melhor cosselh si Ta.
Mas per mo uol fara
Totz SOS faitz miels de be,
E dieus don li ab que? ^20
Saber, sen e poder,
Tan que son bon uol . .
Complisca ad honor;
Et a mi don s'amor
Per obras ab afan ^^
Conquere, per que an
M^arma ses marrimen
AI iorn del iutiamen,
On que sos plazer sia.
Amen. ^^
LXXXIF. Diez Leb. 523.
So es la expositon de la canso del menor ters d'amor, que
fes En Gr. de Calanso: la oual expositon fes En Gr.
Riquier de Narbona.
Als subtils aprimatz,
A cuy bei saber platz,
Que aiso auziran
E ben o entendran.
Die e sian crezutz, ^
Que ies nom soi mogutz
En aiso per mi eys.
Que sei, on totz bes creys
M'o a si comandat,
Quem n^a apoderat. 1^
Car ges non dey falhir
AI sieu uoler complir
En res, si donc poder
No mi falh e saber,
V. 209. lin f. uol? V. 211. Pro ben? V. 214. Ni tan
f. Aitan? V. 217. si s'a f. si Pa?
GUIRAUT RIQUIBH. 211
Don d'ayso n'ay temor. 15
Mas hom deu son senhor
Hobezir ses tot sy,
Que non fora de mi
Parlar d'esta razo.
L^an rencamatio 20
De Crist, per oue hom canta
L.CC. LXXX
1S\ mes de genoyer,
Sei iom, que de febrier
Hom Kaiendas camiet, 25
Car entom si trobet
De trobadors ganre,
€om souen s'endeue,
Uenc uoler al senhor
TTEnric creissen d*onor, 3q
Per gracia de dieu
Comte de Kodes, quMeu
Tenc per senhor degut,
(Car grat a retengut
De dieu e de las iens; 35
Tan res totz bes plazens)
Que auzis per alcus
Trobadors dar e clus
L^entendemen tot dar,
Si pogues dedarar, 40
So es de la chanso,
Que sei de Calanso
En Gr. fes per uer,
En que dis son uoler
Del menor ters d^amor. 45
El coms, senher d'onor
E de mi, car cor n'ac,
Elegie sels, quel plac.
De sels, qu^eran aqui,
Trobadors, dels cals mi 50
Gr. Riquier nomnet
De Narbona em det
Escricha la chanso,
Que motz camiatz no 7 fo,
Aisi com Fauziretz 55
Per qu'ieu pessieus e quetz
Ab lo saber petit,
Que m'a dieu amaruit,
Ad istansa de luy
Uuelh mon engenh ses brui gO
Aras subtiliar "
14*
212 GUIRAUT RIQÜIBR.
A so, que a mi par,
Qu'entendec per uer dir
Sei, que fey per auzir
La chanso cluzamen; 65
Pero non repienden
Luy, mag dizen uertat
Del menor ters nomnat
pogra dir estiers.
De tersses es mestiers, 70
Que sian tug engal,
(Estiers dir no m'o cal)
£n dreg de cantitat;
Car ters d^nn fag tersat
Non pot hom dir menor; 75
Was en dreg de ualor
Pot auer mays o mens,
Non en ters ueramens
Per res, si menors es.
Pero ben not hom tres 80
Partz d^una canza far
Non engals, de quem par,
Que pot hom menor dir
maior ses mentir,
Mas ters ni tersa no. \ 85
En pero per razo
Segon orde nomnar
Pot hom adreg parlar *
Lo premier ol segon
01 ters, c^aisi ^1 mon 90
Es de dir costumat;
Aisi en cantitat
Pot auer mays o mais;
€ar aisi es uerays
Parlar e non estiers. 95
Mas per tan le premiers
Non es segon ni ters,
Nil segon per couers
Premier ni ters per uer,
Nil ters al mieu parer 100
Le Premiers nil segons.
Aysso laissem al fons
Estar; car far nons a,
Per so car ren non fa
En dreg dedaramens 105
AI clus entendemens.
y. 93. mens o mais?
6UIRAUT RIQUIER. 213
Per quel coms s'es mogutz
Del menor uers, c'a lutz
Uolria tra^ auer.
L'entendemen per uer 110
D'estas .III. partz d'amor,
Qae per lo trobador
Gr. de Calanso,
Que dictet la chanso,
Foron terses noilinadas, 11^
Uos dirai, car uzadas
Son en non egalmen
AI mieu entendemea:
L^iin* es celestials
E Tautra naturals 1^
L^autra car n als, som par.
Dieus me don endressar
A ben dir, so, quem pes.
La celestial es*
Amar dien e seruir 125
E SOS maus obezir
De cor e de saber
Ab esforsat poder,
Col sant dissipol fero,
E fan tug, qu'espero 130
En dieu uieur* e morir,
Per drechura seguir
Tenen la uia drecha,
La cal es mot estrecha
E mot greu al cors fals. 135
E Tamors naturals
Es may amar ^1 mun
Homes, segon que son,
Que autras creaturas
Per pro razos seguras 140
Eis paren may ades
E may sels, que pus pres
Son de carnalitat.
Per aquestas combat
Hom es ne met a mort, 14^
E uol hom creyser fort
Lo sieu en totas guizas
En sec plaitz et asizas
E guerras e mazans
Per tal, c'a sos efans 180
Lais lo sieu fort cregut,
V. 108. ters?
214 GUIRAUT BIQUrBR.
Pus al cor assegut
Fort en aquest' amor,
Que mort nol fa temor «
Neys la esperital. 155
Et es Tamor carnal
Aquela ueramens
C^omes e femnas uens
£ toi sen e saber
A totz, pus n^a poder; 160
Que nulh nol pot gandir.
Aquela ses mentir
Merma, que apelet,
Qui la cnanso trobet,
Lo menor ters d'amor. 165
£ pogra dir maior,
Sis uolgues atressi,
Segon que par a mi,
Car a dir entendia:
Que a mi par, quel sia 170
Totz le pus obliguatz
De las gens, que gardatz
No y es dreitz, mas uolers.
Mas nom sofre deuers,
Qu^er parle d'aiso pus; 175
C'albir me, que negus
D'est amor enflamat
Non seria pagat,
C^aiso auzis tot dar
Fort especificar, 180
£ uolrian m'en mal.
Mas d^aiso, de quem cal
£n dreg de la chanso,
Parlarai per razo
A mon entendemen. 185
En Gr. a prezen *
Fes sa chanso retraire,
£n que dis son ueiaire
Primamen e subtil,
Lai en la cort gentil 190
Del Puey, qu'esser solia
Honrada, ques fazia
Per pretz e per honor,
On tug li gran senhor,
Baro e cauayer 195
E donas per entier
Pretz ab laus conquerer -
Uenian per uezer
6U1RAI3T RIQUIBR. 215
La cort onradamens
A far totz faitz plazens. 200
£ a totz per engal
Ensems e general
A donas, a senhors,
Als meias, als menors
En Gr. fes auzir 205
Sa chanso, on cubrir
Saup son entendemen.
£ per comessamen
Ileus la cobla premieira.
En bona manieira 210
Segou lo meu semblan
Dirai uos declaran
L'entendemen per uer.
(Rayn. III, 391.)
A lieys, qu'ieu am de cor e de saber,
Donas, senhors et amic, uolrai dir
En ma chanso, s'il play, c'o denh auzir,
Del menor ters d^amor son gran poder,
Per so car uens princeps, ducx e marques, 5
Comtes et reys; e lay on sa cort es,
Non siec razos, mas plana uoluntatz,
Ni ia nulh tems no y sera dreg iutiatz.
AI mieu semblan uertat
Dis, com dig es desus, 215
Pro claramen lo pns
Ben de Tentendemen
D'aquesta cobla sen
A totz en general
Del ters, qu'especial 220
A sidons dir uolia,
Menor, co s'entendia.
D^amor son gran poder.
Entendres deu per uer,
Cossi a poder gran; 225
Qu'el meteis o espan,
Que reys, princeps, marques
Uens, per que totz clars es
Sos poders entendutz,
£ deu n'esser crezutz. 230
£ lay, on sa cortz es,
Non siec razo, mas plana uoluntatz,
E ia nulh temps no y sera dreg iutiatz.
£1 meteys declarat
Ho a pro, qu'ie l'enten. 235
216
GtllHAUT RIQUIBR.
Gar est^ amor perpren
Ab fals semblans las iens
Dezordenadamen,
Per que no sec razo,
Mas que tota sazo
Sec plana uolontat.
Doncx pus dezordenat
Poder a, ges nom par,
Que puesca dreg iutiar,
€om nos fa, so es uers.
Csls amadors plazers
E SOS comensamens,
Mas apres n'an turmens
E angoissas e mals.
Doncx SOS semblan es fals,
Per quel ne sort damors,
Quel pus dels amadors
Ne son auut claman.
Mas alcun m^en tenran
Dels amadors conques
D^amors per desccntes,.
Gar die lo uer tan clar.
Mas non puesc al re far,
Pus me coue a dir.
Assatz al mieu albir
Ad aquesta cobP ay
Dig, per que parlaray
May buey de fa segonda,
£ ia negus non gronda,
Cab mo uol dirai uer.
Tan es subtils, c'om non la pot uezer,
E cor tan tost, que res nol pot fogir,
£ fier tan fort, que res nol pot gandir,
Ab dart d^assier, don fal colp de plazer,
On non ten pro ausberc fort ni espes,
Tan lansa dreg; e pueys tra demanes
Sagetas d'aur ab son arc entezat,
Pueis lans' un dart de plom gent afilat.
Segon qu'ieu trobat ai
En mon entendemen,
Also als! s'enten.
Com er poiretz auzir.
Car el dis ses mentir
240
245
250
255
260
265
10
15
270
y. 247. £ SOS = Es sos.
GUUAUT RIQUUK« 217
So, qoe tenhalz a uer:
Tan es subtils, c'om non la pot ueser.
Uer dis, c^om deu saber,
Qu' esf amors de bon grat
Esta en uoluntat 275
Plena de dezirier.
S non es d'uey ni dUer
Saubut, que uolontatz
Es, per que m'en crezatz,
Tals, que hom non la ue, 280
Ni d'ome nos coue,
Que la puesca uezer.
Doncx nom non a poder,
Que amor ueya ies,
Pas en uolontat es, 285
Que no ue hom uiuens;
So es Tentendemens,
Qui bei sap elegir.
E cor tan tost, que ren nol pot fugür.
Uer dis al meu albir, 290
Car est' amor esta
En uoluntat, que ua
B cor a las uegadas
En .1. iom .€. iomadas.
Per c'om nol pot fiigir. 295
E fier tan fort, que ren nol pot gandir
Ab dart d'assier, don fa colp de plazer.
Est' amor fier per uer
Fort, el colp no s'atura,
Tro al cor ses mezura 300
De seluy, que fer, sopte.
El dart intra ses dopte
Per huelhs o per aurelhas
De totz sels o de selas,
Que fier del dart agut, 305
per tot a saubut.
Per que l'a tost conques. .
Pero car assier es
Pus fortz metalh, que sia,
Nomnet per maystria 310
Mot be d'assier lo dart:
So es azautz, que part
Uoler e pessamens
Ab dezirs mot plazens;
Per que pot dir per per, 315
Don fa colp de plazer,
Aiso la uertat es.
318 6CIRACT tiQunt«
On non ten pro ausberc fort ni espes.
Ad also nom eaf ies
De dedaratio; 320
Car entendut es pro,
E die o, si com deg.
E dlti, que lansa dreg.
Uer dis, car a tot pleg
Fier totas uetz al cor, 325
Que nos pecca lunh for.
E ditz so, que uers es:
£ pueys tratz demanes
Saietas d'aur ab son arc entezat.
Las saietas de grat 330
D'aur son 11 gran plazer,
Que Pamans a per uer,
Can en comensamen
Ha bei aculhimen
De si dons ab promessa 335
De paraulas, que pessa
Breumen son ioy culhir,
(Tadoncx creissol dezir.
£ Parcx la bocca es
lent adhomat e tes, 340
Don eysson per semblansa
Paraulas d'esperansa
Plenas de gran plazer
E de gaug, que per uer
Es ad aur compiuratz. 345
Also s'enten assatz
E es pro dedarat
Pueys lans' un dart
De plom gent afinat.
Le dartz es per uertat 350
Del plom Facabamen
D'etramor, qu^es plazen
E de petit de pro.
Per que fon per razo
E per dreg comparat; 355
Car si tot s'es uiltat
Del plom en dreg de pretz,
Mot auzit dir auetz,
Que ses luy afinar
len ni be ni purgar 360
Li metalh nos poirian
Noble ni no ualrian
Ses luy aitan, co fan.
Per que al meu semblan
OUniÄUT ilQOlBR. S19
L^afinan d'est'amor 366
Es aquelh fati, (joe cor
MaMa entre lag lens.
Car 808 eomenaamens
Es per aqnel per uer,
E pot caacus saber, 370
Oue pueys non pot dunur;
Camors non pot passar
Per ren part son dezir
Gomplit Car per ner dir,
Qoi deiirar no y a, 375
Est* amor ai deafa,
So aniea, acaban,
Caiai, co es menan
Mols le plom e tenen,
Laisa negror, ques pren 380
Also, on es. Tocatz
Es aquel faits assatx
B ia pus non dirai,
Nim cal, mas pensarai
De la eobla parlar 30S
Tersa per dedarar
Ab mo uol en dreg uer.
Corona d^aur porta per son deuer
. E ren no ue may lay, on uol ferir,
B nol falb temps, tan gen se sap aii ir,
Et oola leu e fasse mot temer 2tl
Et nays d'azaut, qne s'es ab ioy empres,
£ can fa mal, sembla, que sia bes,
E uien de gang es defen es combat
E no y garda paratie ni rietat
Lo pus ai declarat
De so, c'aisi dig es;
Et a nM, que nom pes, 380
Que leu entendut fos:
Doncx dirai uolontos
So, que y tanb per saber.
Corona d^aur porta per son deuer.
Uer ditz al meu parer; 305
Car tan tost com comensa
L'asauts, don pren naisensa
Ab sobiran plaser,
Quels antres totz per uer
Passa, c'om a ^1 mon, 400
Estiei« autres, que son,
SiO GmftACT nQum.
IFesta meteys' amor
Aquel plazer non cor
Nis mou ni s^auentura,
Aitan con Tamor dura, 405
Donc gang pot esser dig.
S ges no m'es oblitz,
G*ad aur es comparatz:
Donc d^est'amor sapchatz,
Que del comensamen 410
Tro la fi iieramen
Es d^est aur coronada
Per uertat; car doptada
Es per son gran poder,
€om uos ai dig per uer, 415
Quels pus sobiras uens.
S aiso es le sens
D'En Gr., som albir.
E res no ue may lay, on uol ferir.
Ben o pot per uer dir; 420
Car len entre .V. .C.
Fersonas ueramens
N'elegis sola una,
E par, non ue neguna
Mas soP aquer amors, 425
S no sembla erroni
D'amor, so que m'albir.
E nol falb temps, tan gen se sap aizir.
Ben dis senes mentir;
Car iom e sa perpren, 430
En yuem eysamen,
Com se fay en estieu,
Qu'entre, que a son brieu,
Non 11 falb temps per uer.
E uola leu e fai se mot temer. 435
Leu uola per deuer
Aisi com uoluntatz;
Temer se fai assatz,
C^a penas assaiar
L^auza de contrastar 440
Ricx ni paubres de re,
Uidb ni ioues, pus ten
En son poder son cor.
Car amors per nulb for
En degtts nos fadia, 445
Tals es sa senboria,
Segon quMeu ai apres.
E nays d'azaut, que s'es ab ioy enpres.
osiRAUT mQeiiR. 221
Also d^sus dig es.
E can fa mal, sembla, que sia bes. 450
Also atressi es
Pro dar, qui o enten.
Que caD Pacabamen,
Per que mor es desfa
Amors, Pamaires n'a, 455
Li sembla gautz e bes;
£1 be, quel fa cortes
£1 ten pessieu aman
Ab plazer deziran,
So Quel dezir aussi, 460
Semolal mal atressi;
Donc SOS semblans es fals.
£ no mi cal dir als,
(Tassatz es dedarat.
£ uieu de gang es defen e combat. 465
L'azautz es per uertat
Plazers continuat,
Que s'a gaug comparatz.
Aquel azautz s^atura
En amor, tan can dura, 470
£t ab aquel defen
Alongan, prometen
£ fazen bei semblan.
Combat humellan
E onran e seruen 475
£ preguan e sufiren,
£ d'aiso die uertat
£ no y garda ni rictat.
Also ai declarat
En la cobla premieyra, 480
Camors non a maneira,
Mas uoluntat ses pus,
fi nom blasme negus,
* Car die en aisi:
Entendres pot ses si 485
Esta cobla assatz.
Er de la carta auiatz,
Qn^en entendi per uer.
En son palays, on ela uay iazer, 25
Ha .y. portais, e quils .II. pot bubrir,
Greu passals tres, mas leu n*es per partir,
E uieu ab gaug sei, que y pot remaner.
£ poia y hom per .IUI. gras mot lens,
£ no y intra uUas ni mal apres; 30
222 GOIiAUT tlQDUR.
€'ftb los . . . son dl bari albergat,
Que ten del mon pus de Tuna mitat.
Mot y ay cossirat
D^aquest palais, cals es, 490
B trobi en mon pes
C'aiso es la persona
De cui raKanti s'adona
£n Fautra per uertat.
El portal perilhat 495
Son aauist, queus uuelh dir:
Far saber lo dezir
Per amoros semblans
per ditz mot doptans
Per si per autrui; 500
Pero mielns es de luy,
Sis pot gent ayiinar;
Gar amors ses selar
Non pot uenir a port ^
Ueus lo premier trop fort ^ 505
E perilbos d'intrar.
El segon es, som par,
D'umu precx perceubutz,
Que sia retengutz
Per seruir ad honor: 510
Aqoest den far temor
E dopte gran d'obrir.
El ters es per uer dir
Semirs ab gran aizina,
Que uezls ni uezina 515
Non la puesca saber,
Gonoisser ni uezer,
Car mot grans perilh es.
El cartz es motz cortes:
So es baizars de grat. 520
E si fos costumat
(Tom remazes aqui,
L'amor non agra ^
Ni morira tan lieu.
Mas lo .y. trop greu, 525
Qu'es lo faitz, per que mor
L'amors, c^om te al cor
Entro, qu'en es passatz.
En Gr. com senatz
Dis cubertamen 590
le palais d'aninen,
Qn amor uay iazer,
GüiiiAVT niQvnu. 223
El sert al mieu parer
La persona amada.
Eis .y. portals dMntrada 635
Son silh, que dig uos ai;
Mas dels portals- dis mal
En Gr. ses mentir:
£ quils .II. pot hubrir^
Greu passals .III., mas leu n'es per partir. 540
Mot saup azaut dir;
Car tug son perilhos
Li trey, ab que dels dos
Sia hom leu intrati;
E quils a toti passatz, 545
A issir Ion coue,
Pus son dezir a ple,
Co uos ai dig desus.
Mot dis bd e clus
Selb, qu'en sabial uer. 550
E uieu ab gaug sei, que y pot remaner.
El o dis, car poder
Del remaner non ba
Negus, pus quel desua
Sos dezirs, com dig es. 555
E pueia y bom per .IUI. gras mot lens.
Uer dis, segon quem pes,
E que truep cossiran.
Li gra son benestan,
Le Premiers es onrars 560
El segons es selars
£1 ters es gen seruirs
El quartz es bos sufiirs.
E cascus es mot lens,
Tan quel pueya greumens 565
Hom ses elenegar.
S ditz uertat e par
Sdby que la cbanso fe.
E no y intra uila ni mal apres.
Uer dis, auel descortes 570
Uüan, mal essenbat.
Mal noirit, empaebat
No y intran per poder
El palals, on iazer
Uai amors, ni saiar 575
Non auza de puiar
Los grazes per lunb fag;
Ni cre, c'us s'en empag,
Car de lor nos coue.
224 QiniiAVT iiQiini.
£ dis enqiier trop be 580
So, de que ditz uertat,
C'ab los fals son ^1 barri alberguat,
Que ten del mon pus de l^una mitat.
Ben ditz sa uoluntat
E pogra de mais dir, 585
Que las .IX. partz m'albir
Quel bairis ten del mon,
£ que tug aquel son
Albergat malamen.
Barns es ueramen 590
Ditz so, que fora uila
Bs bastit senes guiza
Entom e pres del mur,
Per so que pus segur
Tot, cant y es, estia, 595
Que ben leu no faria,
B pus assolassat
El barri son poblat
Silb, que uenon derrier.
£ y so fag li palhier, 600
Escuras e boals,
B y fa hom los cortals.
Per teuer bestiar.
Car greu ueyretz estar
En Wris los melbors 605
Homes dels locx aasors,
Abs son gen cazat.
Per que fon comparat
A barris gent e be.
Ad ayso nom coue 610
Pus dir, c^assatz s'enten;
Mas que dey belamen
De la quinta parlar
Cobla, segon quem par,
En dedaran lo uer. 615
A son peyro, on ela uay sezer,
A .1. taulier tal, cous sai deuezir,
Que negus bom no sap ioc elegir, 35
Las figuras no y truep a son uoler,
Et a y .M. ponns; mas gar, que non Tades
Hom malazautz, de lach ioglar mespres,
Gar 11 ponh son de ueyre trasgitat,
E quin franb .1., pert son ioc reuidat. 40
Aysi CO ai trobat
En mon entendemen,
GUIRAUT RIQUIKR. 2^5
Uos dirai esponen
D'aquesta coola uer.
A son peiro, on ela uai sezer. 620
Also deuetz saber,
Que so las uoluntatz
Dels dos cors acordatz
En dreg d'aquest^amor,
Don es senes error 625
Aquel peyros bastit,
Gent omat et aizit,
On amors uai sezer.
Gar Fapelet peyro,
Com lo fay per razo 630
E mieg loc de la plassa
De peyra, que y atrassa.
Per mal delech auer
De ioc e de plazer
E de solas pfazen 695
Aquel peiro stellten,
Ques d'aquels dos coraties,
On s'es mes agradaties
Ab uoluntat plazen,
Lo quals es ueramen 640
Eis dos cors, so creatz,
E cor es comparatz
A peyra ses mentir;
E peyra pot hom dir,
Que uol dir fermetat. 645
Et ay assatz parlat
D'aiso al mieu albir.
Ha .1. taulier tal, cous sai deuezir,
Que negtts homs no sap ioc elegir,
Las figuras no i trop a son uoler. 650
Lo taulier es per uer
De grada plazen;
Grat fai a tota gen
Plazer sei, on esta,
Per so car tot, can fa, 655
Es plazen e grazit
Aquest taulier aizit
De totz iocx pot trobar
Hom, que y uuelha iogar
De bei ioc ben apres 660
St a y .M. ponn, mas gar, que non Pades
Hom malazaut, de lag ioglar mespres.
Los ponbs, so es ma fes,
Del taulier entendet
15
226 GUIRAUT RIQUUR.
A dir e no y pequet, 665
Ans o ditz per razo
Sei, que fes ia clianso,
So 80B Ü dig piaien
Ei hd fag couinen
E captenh agradien 670
Ei sembian hamelien
Ei solas ben estan
E bon aib gen gardan
En tot i'als de falbir.
D'aquest ponb deuezir 675
Pot nom aqnel taulier
A totz iocx per zentier,
Que hom zapcba iogar;
Per ques pot adaptar
A tauiier gent e bc 680
La gracia, qae ne
De 80, don ai pariat.
E dis ia cantitat
De »M.; ear .M. perpren
Totz nombres neramen 685
Eis enclau totz en st.
E dis may atressi
Deis punbs ab neritat:
Car 11 ponh son de neire trasgitat,
E quin franb .1., pert son loc reuidat. 690
Mot fon gen clus pauzat
Als bos entendedors;
Car forsa ni uigors
Non es a ueyre dada,
Ans franh trop leu en Imda. 695
E pus io trasgitat
Aqael es, so sapcbatz,
Sels, en qae bom miran
Pot uezer son semMan.
Doncx pessatz uos, sl franb 700
Trop leu et bom nol pianli
Ni fraitz a res no ual:
Crezatz, que atertai
Es de faitz e de ditz,
Per que bom uieu giazitz 705
E de Ik)8 aibs, som par.
Qui ffen nois sap menar
E falbis m .1. fag,
A prezen, qu'en es lag
V. 677. per entier?
GDIIAÜT RlQUim. 387
Biasmat ab gran desgrat. 710
Et on mais a moDtat
Si meteys en honor,
£n perilh es maior
De franher son resso;
€ar si fa folhizo, 715
la non er razonatz,
Ans n^er pus trop blasmatz,
G*U8 autres no seria.
Per que o dis aisi
Sei, que ffes no menti, 720
Bn dreg dels amadors,
Los cals aqaesf amors
Ten del tot en poder;
Per qae deiietz saber,
Quel ioc pert enuidat. 725
Et ai assatz parlat
Ad obs d^esta razo:
Per que retrairai, co
Entendi la seizena
Cobla ses trop de pena, 790
Segon quem par per uer.
Aitan can mar e terra pot tener,
El solelb par, se fai per tot grazir;
Los US fai ricx, eis autres fay languir,
Los US ten bas, eis autres fay ualer.
Et estra leu so, que sent a promes, 45
E ua nuda mas can d'un pauc d' orfres,
Que porta senh, don tug siey parentat
Naiso d'un foc, don tug em assemblat.
Aiso a per uertat
Ditz clars e pro d^escurs,
Mas crey esser segurs,
Quel pus entendi dar: 735
Aiso, quel ditz, me par,
Que ditz assatz razo
S dir uos ai be co
Segon lo mieu saber?
Aitan can mar e terra pot tener, » 740
E solelh par, se fa per tot grazir.
Ben pot per uer dir,
Pus per tot a poder
El poder a plazer
Et el plazer es grat 745
De la cauza, que platz.
Donc dar es per entendre,
15*^
S28 avniAiiT KiQvm.
B puesca m'en repenre,
Quü mielbs sabra cbauzir.
Los US fa ricx, eis autres fay languir, 750
L<^s HS ten bas, eis autres fa ualer.
Si s'o fa; ear saber
PodetK, sieus en soue,
Que declarat es be
Sn la cobla premieira, 755
C'amon non a maniebra,
Mas uoluntat ses pus.
B nom blasme negus,
Qu'estiers dir nos pot ges.
Bstra leu so, que gent a promes. 760
Aras auiatz, com es.
Can lausats es uengutz,
Don amors uen a lutz
E nays d'una persona
Ad antra el sermona, 765
Que gang li er e bes
B SOS uolers, on es
Aquest*amors per uer,
Ab dezir fan Pauer
Prometen esperansa 770
Dd gaug, mas la balansa
S*esleu de pretz lonbada,
Bl promessa passada;
B Cresas oue uers es.
B ua nnaa mas can d'un pauc d'orfres, 775
Que porta senb.
Ad also non puesc penh
Ni dauramen trobar,
Ni no m'ausi laisar
De dir Tentendemen, 780
Mas al pus auinen,
Que puesca, o dirai,
Si tot plazer non ai,
Car non es benestan,
Pero ab tot Tafan, 785
Pus a dir me eouen
B non trobi per len
Plana uia degnda.
Car el dis, que uai nuda
Sencha d'un pauc d*orfres« 790
Uer dis, mas a mi es
Bnvets per deelarar,
y. 762. Tasauti?
GCIIAVT «OVIBK. 289
Per so cal el, som par,
Non la met gent en cort.
Nuda iia, don li sort 795
Blasmes, com dig uos ai,
£ sencha, don s'eschai,
Que ses uergonha gia:
E sembla de folia
B de grau pauretat 800
Paupra es per uertat
Ab poder, pns non a
Mas uoler, e car ua
Nuda, sencha d'aurfires.
L'aurfres trobi que es 606
D'aquel fag Fesperansa,
Que porta ses aoptansa,
Pus que nais, tro sa fi.
Ab plazer atressi
Totas uetz deziran SJfl
Aurfires a .1. semblan,
Mas autres lezer es:
Car Faur lutz en lor fres,
Mas le fils dins esta.
E d'aital orfres ua Slb
Sencha, som par, amors,
E ges no m*es sabors
De dir, s'al ren podia.
Pero mais en poiria
Dir de sencha, que fa, S2Q
El senh, sobre que ua
Os porta, de que nais
Le füecx, don ai gran fais,
Qu'en puesca gen parlar;
Car no m^en dey laysar, 825
Pus Tals ai dedarat
Don tug siey parentat
Naison d'un foc, don tug em assemblat.
Fuecx a la ueritat
Gasta so, en ques pren. 630
Per quel Facabamen
D'esramor comparet,
Qui la chanso oictet,
A foc, e fo fach be,
Et ai uos dig per que? 635
Si m'auetz entendut.
E d'aquel em uengut
V. 703. car f. cal?
230 GCItAVT MQUm.
Tug, don em assemblat,
Bt aquel ten poblat
Lo mon, e non die pus. 840
E crey be, que alcns
Ibriatz d'esramor
ÜTen cargaran folor,
Com yefu meteys m'o fera,
Tan CO Aiy en espera 845
D'amor em tenc destreg.
Pero tug li adreg
Entendedor gentfl
(Mas non son dny a .M.)
D'antres m'en entendran, 850
Can entendut auran
De 80, c'ai dig, lo uer.
Donc dirai mon dener
Mai buey d'esta tomada,
Et er leu declarada, 855
Segonique semblan m^es.
AI segon ten tanb fnnqneE'e merces,
El sobiras es de tan gran bontat, 50
Que sus ^1 cel assaya son legnat.
Si tot m'ay declarar
Aiso al comensar,
Aras en uuelb parlar,
Dementre quem soue. 860
AI segon ters coue
Franquez' e merces,
Que par a me, quel mes
Per natural amor;
Car de nostre senbor 865
N'auem comandamen,
E natura cossen
E uol ens fay amar
Mays bome ses jioptar
Que antra creatura, 870
Eis parens per drecbura
Eis pus propris pus,
Com uos ai dig desus
Lai al comensamen.
E creatz ueramen 875
Sert, qu'est^amor es bona
E play a dien, quens dona
Tot, quant auem, de be.
Qui donc tan no si cre,
Qu'en yesca de mezura, 880
GCIBAUT IIQUIBI. 231
Aissis den per drechura
Lo segon ters entendre.
S deues ses contendre
Per sobiran tener
Ters so es a saber S85
L'amor celestial
Del uerai dieu, del quäl
Es Pemperis el regnes,
Qu'es poderos et dignes
Del cel e de la terra, ^90
(E mos sens no y erra)
E de tot, can aue y es,
Que Don es a air res,
C^aissis deu creyre be,
Le cals per sa merce ^95
Nos cresca uoluntat,
Manerra e saber
Ens ao forste poder
Del sieu seruizi far,
Si quens denh perdonar 900
E nos renda s'amor.
De la cal per folor
Nos partem trop souen,
Ens fassa eyssamen
El segon ters uzar S05
AI sieu plazer ens gar
Per merce del menor,
Si quel palais aussor,
On es patz senes fi
E amors ses tot si 910
E complitz bes ses dan
E soioms ses afan
E plazer ses pezar
E gaug ses dezirar
Nos fassa possezir ' 915 ,
E lauzar e grazir
Lo sieu San nom ben dig,
Aissi CO es escrig:
Amen, amen, si fassa!
E prec, que non desplassa 920
A negun, car tant ay
Menat, car non puesc may,
Lo sen d'esta chanso;
Car couen per razo,
Pus m'en soi entremes. 925
L'autra tomada es,
Que auras auzires,
233 GiUllAUT RIQUIBR«
Tals, que tug enten^tz
En ela so, que y es.
A Monpeslier a N 6. lo maiques
Ten uay, chansos, fay Fauzir de bon grat
Qu^en luy a pretz e ualor e rietet.
Tug podetz per uertat 93Ö
Entendre leu, som pes,
Aqueste, car non es
Del sen de la chanso.
E prec, que sapcha bo
A totz sels, c^an saber 935
Et entendemen uer,
Que, si m'auzon blasmar,
Me denhon razonar
D^ayso senes razo:
Si declaratio 940
Pus serte no y fäzian
Silh, que m'en repenrian.
Et ab razos pus ciaras;
Si que non crey
S^en assaie neffus, 945
Ni que y uuelha dir pus
Ses tocar ad aquesta.
Qui scripsit, scribat semper, cum domino uiuat.
Aiso que uen apres, es testimoni, quel senher N Enric,
per la graeia de dieu coms de Kodes, porto ad este espo-
ziton ab ueritot. (R. Y. 217.)
E DOS deuem ses esser greu,
Enric per graeia de dieu,
Coms de Kodes per graeia de dieu.
Ad este espozisio
Testimoni, quel uer sabem. 5
Nos äl temps, qu^el dig, adonem
A catre trobadors per uer
La chanso, quem uolguem saber
Per cascus ^els Fentendemen.
E Gr. Kiquier ueramen 10
Fo ne pus quels autres curos;
Car este ezpozitios
Nos fon, trop a, per luy renduda.
V. 944. que aras? V. 8. quens?
GUMAUT niQUIBK. 233
V .M.. ans e may Fauem tenguda,
Xo dig dels autres atenden. 15
£ dels dos sabem ueramen,
Que mays no s'en entremetran,
E del ters crezem lo semblan,
Tan n^a lonc espazi auut.
En Gr. ans requeregut 20
Eras, que ayso li redessem
auctoritat li prestassem,
Auut cosselh d^entendedors.
E nos entendem pro, quel eors
Del entendemen a tocat, 25
E prestam li auctoritat.
E per so, qu'el crezut en sia,
Uolem lin portar guerentia '
E mandam, que y sia pauzatz
Nostre sagel, so es uertatz. 30
L'au, c'om comta M. CG,
LXXXy., no may ni mens,
.VI. ioms a Tintrada del mes
De iuli, aisi uertat es,
Que fon fag ab nran alegrier 35
Ins ^1 castel de Monrozier.
Aiso fon trag ueramen de la earta sagelada.
Drlttoi Buch* Tensoneii*
LXXXF.
Senh'En lorda, sieus manda Liuernos
A si uenir e Lautresc en .1. dia
Sol per uezer, a cal atendretz uos?
£ que sapchan d^ambas partz uostra uia.
Et a N Tzarn en eyssa guia 5
Na Maroueza e Na Sayssa la pros;
£t a N Faulet lo ualen rey N Anfos
£ sei, que ten Polha en sa baylia,
Per cor de dar; quecx prena la tria.
Anc nom partic de iusta Liuernos, 10
Gr. Riquier, ans lo uey, on que sia.
Per quem tenrai drech a Lautrec cochos
Per uezer Heys, on ioy ab pretz se lia,
Que uuelh uezer; car si tost no uezia
Son gentil cors e sas plazens laissos, 15
234 GuinAUT iiQcni.
Nom tenrla per adreg amoros;
Car ab bels ditz lia gent e desiia
Et ensenha, qui ia res no sabia.
Guiraut Riquier, anc Guiraudet lo Ros
No fon destretz per si dons en tal guia, 20
Coma yeu soy per la genser, c^anc fos,
E res non sap, si non so conoisia;
E Marqueza, si uezer la podia
Saluan s'onor, ueyria uolontos;
Que Na Saisa, si tot s'a bei respos 25
Nis parla gen, nom play tant nim plairia.
Com Marqueza, qu^es ses par de cundeya.
Guiraut Riquier, ges no soy cossiros
De penre tost en aquesta partia;
£ uuelh uezer l'onrat rey cabalos 30
De Polha, que met ios falsa clersia,
Cauzit ai dir, qu'el ual ses maystria:
Cautra uetz ay uist seih, que bo n'anc fos,
Lo ualen rey, a cuy s'apen Leos.
Et antra uetz partetz me ioc, que sia 35
De fag d'amors, non ies de ioglaria.
Senh' En lordan, pres auetz a ma guia,
Pero R. Yzarn ditz ad estros
Aquo, que ditz; e si es amoros,
Si CO yeu soi, En Panletz, greu nol sia,
S'ieu Tay partitz ioc, que per mi uolria.
40
LXXXVL
Guirautz, don^ap beutatz granda
Tota sola iatz
En un lieg, e selb, auel platz,
Iatz n'en autre ses demanda,
Que Tus a Fautre no fay, 5
Et amos de cor uerai:
Sil cauaiers se leu ab Heys iazer,
ilh ab luy, cal li den mai plazer?
SUeu laissaua per pueg landa,
Semblaria fatz, 10
Folquetz, e soy m'acordatz,
Pus entr'els amors s'abranda,
S demans no si escbai,
Cal aiman den plazer may,
Qu^elh an uas Heys, et ela quel n^esper, 15
Que s'ilh a luy uay ses s*amor querer.
GOIKAÜT ftlQUim. 235
En Gr., drets es, que blanda
La dona Famatz
Amicx; pero pus assatz
Li den plazer, s'amor manda 20
La dona, qne s'en au lay,
SOS fis amicx amans se iay;
Gar amois pren en totas res poder,
Non lan den hom blasmar, sii uay nezer.
Folquetz, fin'amors comanda, 25
C^amans afinatz,
Pus s'es a don' autreyatz,
Li port tot onor sens ganda;
St yeu, que conosc e say,
Que non tanh, fassa, qu'il play^ 30
Ela, ni el non o deu pas uoler,
Ans seretz uos blasmatz del mantener.
£n Gr., de temor brandal
Fis enamoratz,
Que non auza far sos gratz, 35
Tant que s^an colcar arranda
De si dons; e s'ilb mal trai
Per s'amor, s^ela s'en uay
AI cauayer, no fay so non deuer,
Pus que conoys, qu'ilh n^estay per temer. 40
Vostra razos es tmanda,
Folquetz; car mandatz
Temer Paman, pus Pes datz
LoGx, on SOS iauzirs s'espanda;
Sembla, que del ioy s'esmay; 45
E dizetz, de quem desplay,
Quel donas uan a luy per son deuer :
Uos et üb duy deuetz ueigonb' auer.
Be senbers, c'a pretz ueray.
De Ganpendut, s'a luy play, 50
lutg*, En Gr., si deu melhor saber
AI cauayer, sMl uay sidons uezer.
Folquetz, son dig ne uuelb may
Que d'autre, car bon dreg uay,
Qu^el sap d^amors e d'als far son deuer 55
E sabran grat et bonor conquerer.
y. 47. dona s'an?
336 GUniAUT RIQUIU.
LXXXFIL
Aras s'esfors, N Eueyos, uostre sens,
Car beus er obs, sil mielhs sabetz triar:
Totas las artz, per que estudiar
Pot clercx auer, sabretz fondadamens,
Ol ioy d'amors uos sera tant aizitz, 5
Que per totas donas seretz grazitz,
Que amaretz. Enpero la partida,
Qae layssaretz, perdetz a uostra nida.
D'est partimen, Gr. Riquier, breumens
Uos respondray, si tot m'es greu per far; 10
Cap cossir m^er lo dezir a layssar
Per mon Gristalh uergonbos e temens;
Mays trop uuelb mays de lieis esser faizitz,
Que perdre tans de bels sabers compHtz;
Car d'amor uei que neys la pus complida \h
Sap pus d'enian que gualiotz ni crida.
Enueios, so, per c^om uieu pus iauzens,
IFauetz laissat el mielhs per rasonar;
Yeu me puesc far a tal don' amar,
Quem fara ric, e mos naturals sens 20
Ab mon saber daram pretz, qu'er auzitz,
E uos uieuretz ab las .YII. artz manritz,
Qneus torbaran la uista e Pausida,
Co fay a motz, tant quel sens lur n^oblida.
Per dieu, Gr., ies no soi penedens 25
De so, c'ay dig, car lo mielhs es, som par,
E puesc uos per yssample proar;
Cauetz auzit de motas de las gens,
Quel rey Dauid e Samson fon traitz
E Salomon e Irops, segon c*om ditz, 90
Per foF amor fon lor ualor delida,
Si s'er de uos, si dieus nous n^es gandida.
On mais parlat, ne ual uostra razos mens,
N Enueios, car no sabetz ben pauzar;
Cab for amor den totz hom mescabar, 35
Sis feron tug aquilh; el partimen
Ditz, c^a mi er ses tot embarc ioy guitz.
Mas uos blasmatz donas com descauzit;
Beus ualran pauc las artz, pus sens nous guida,
Car senes sens es sdensa delida. 40
Y. 3.. que per? Y. 33. pariatz f. parlat ne. Dieses Lied
ist an mehreren Stellen, so auch an dieser ausgelöscht,
und Yon späterer Hand wieder hergestellt.
OVIRAUT MOUICR. 287
Guiraut nalh hom, ai non es conoissens,
E si non a sen en so, qne den far,
Non pret .1. huou, ni hom nol den prezar;
Mas nom sauis es prezat ueramens
Et en totz locx onratz et aculhitz; 45
E uos, Gr., remanret escamit,
Et er pus neu nostr'arma escamida:
Couerteus donc, o non auetz gandida.
Enneios, sier Peire de Fraisse, qu'es guitz
De bei saber, unelh, iutie nostre dig; 50
Gar so quMeu die, es mielhs d'esta partida^
Si beus pariatz d'arman s'en decalnida.
Chiirant, lo dreg unelh sia esdarzitz
Per el; car es de bei sabers complitz.
Gar ma partz es en dreg pus afortida 55
Que la uostra e par a la fenida.
LXXXVllL
Guilhem de Mur, que cuia far
Le franc rey d^Arago de nos,
Pus que Pauem trobat ioyos?
Que mot me fay merauilbar,
Gar nons a dat a Monpeslier; 5
Qu'el sap, c^a mi.a gran mestier,
Sil soue, CO s^es captengutz uas me,
Per que, sil play, esmendar m^o pot be.
Lo ualen rey nos nol menar,
En Gr., uas Mursfabdos 10
Per fort bonas doas razos:
S uol, que Tanem aiudar
Gascus en loc de soudadier^
Gar em gran e fort e sobrier;
L'autra, per so car fara nos lay gran be, 15
Amicx Gr., cant aurem fag per que?
Guilhem, le reys lay fay anar
Seih, que son d^armas coratios,
E non es de mi ni de uos
Fag d^armas ni de nulh ioglar; 20
Ni aras per sol alegrier
Non lans uol, mas si el conquier,
y. 43. u. 46. pret, remanret, escamit, alle mit fehlen-
dem z durch den Wiederhersteller. Y. 52. Vielleicht:
c^arma s*en desabrida.
30
238 GVIRAUT RIQUISR.
Cant er tornatz, uos dara tant, so cre,
Qu^en serem ricx, per qu'eras nons don res.
Ges nom pot far desconortar,. 25
Quel sieu segre nons sia pros;
E sins tratz .1. petit sos dos,
El nos fa dos tans trebalhar
G^als autres, iem pens, per loguier
N'ayam dobPen, G r. R i qu i e r,
Sol contra selhs, que mescrezon la fe,
Aiam quecx cor, segon com lo cors ue.
Guilhem, uos en noletz trotier
Auer e pastor e bouier
Dels Sarrazis, el rey dara lous be; 35
(2aMeu remanrai, car non an obs a me.
Gr., sol quem don bon destrier
Lo reys e rossi e saumier
E Fautr^ ames, c'al mieu par se coue,
Yen Panarai per mantener la fe. 40
LXXXIX,
Senh^En Enric, a uos don auantatie
D'aquestz .III. iocx, pueys a N Marques la tria:
Que totz sabers sapcnatz per plan coratie,
aue uulhatz fatz d^armas tota uia,
ae metre e de dar larguamen 5
Aiatz poder tot uostre t«den;
Galque prendatz, los autres uos defen,
E respondetz cascus a uostra guia.
Guiraut Riquier, a mi uen d^agradatie,
Que prendals dos; c' Alissandris auia 10
Per SOS grans dos mes sotz son senhoratie
Aquest mon mays que per caualaria
Ni per sabers; et yeu tot eyssamen
Daray tals dos, c^al sobrier uflzimen,
Que pretz a pres, done restauramen, 15
Car ses grans dos restaurar nols poiria.
Uos auetz pres a ley d^ome saluatie;
Car ses saber no ual hom ni ualria,
Per quUeu los prenc, senher, el uassalatie.
Lays a N Guiraut: e uos dona tot dia; 20
Car yeu sabray tant far ab mon gran sen,
y. 6. a tot. Y. 20. donatz.
OUlRiLUT RIQUIER. 339
Que uos autres fareti mon mandamen,
E uos farai so, quem uolrai, creien
E conquerray pretz e Famor m'amia.
Sei, que non pot ni sap nulh bon uzatie 25
Auer mas dar, senher, petit enbria;
E sei, que sap ses dar, ab uolpilhatie
Enqueras mens, don Marques ditz folia,
Cab los sabers poder d'aur o d'argen
Uol aiustar; et yeu ab ardimen 30
Faray d'armas, quem uolray, uos uensen
E dechazen tals, qu^er no äientauria.
En armas truep, Gr., aitant d'otratie,
Que, qui las sec, greu uieu ses raubaria,
E qui pert dieu per Pautrui eretatie, 35
Guazantia pauc; per quMeu no mantenria
Armas, pus hom en uieu tan folamen.
Mas ieu, que fas de maus paures manen,
Uieurai onratz, e Marques desseben
An escolas teuer en Lombardia. 40
la lo donars, queus uen de nessiatie,
Senes saber, senher, res nous ualria;
E d'En Gr. die uos, que fay folatie.
Gar se combat; quMeu faray ses fadia
Ab mos sabers cuiar a tota gen, 45
Que uos autres es bocx uerayamen.
Et a uos dos ab mon gran essien
Farai cuiar d^ome, que cabra sia.
Senher, sim uuelh, sols conquerrai corren
Tot aquest mon; doncx dar nous ual nien, 50
Ni so saber Marques nols mi defen;
E prec P. d'Estanh, que dreg en dia.
Guiraut, uos dos auray per mon argen,
Marques als platz, e uos a Pardimen,
E sobr*ayso F. iutie breumen, 55
Som pot auer bon pretz ab la part mia.
Pus que uos duy uoletz, quel iutiamen
Fässa N P., yeu o uuelh eyssamen,
Gar el sap be, qu'ieu farai sertamen
Ab mo saber de uos dos a ma guia. 60
Guiraut Riquier, nous tenhatz a otratie,
Uos ni N Marques, si tot a uostra guia
Non die iutian; qu'en est uostre lengatie
240 GVillilUT. Ill(^ttll.
Li conoissen mantenon tote «ia,
Com se fassa pros donan e raeten 65
£ conquier honor e pretz ualen;
Ges non die mal ad armas ni a sen,
Mas donar sobre totz senhorla.
xa
Cruiraut Riquier, a sela, que amatz,
Playra tot, cant anc fezetz, nulha uia,
Ni la faretz ni diretz, negun dia,
E desplaira a tota gen, sapchatz;
E plaira fort a totz, si mais uos platz, 5
Que desplassa a leys, que nulh seeors
Nous fa nil play, so diretz, queus retenha.
Eras chauzetz, si <[ue nous descouenha,
Gal uofaratz mais? E nous tuelha temors,
(2tte non prendatz ymelamens de cors. - 10
Marques, penray co hom desesperatz
De sa dona; c'amat ay ab fadia
Mon Bei Deport, e pieitz far nom poiria,
E sabretz o, si be mos chans gardatz;
Per que uuelh mays esser ab grat lauzatz 15
Per totas gens, que a totz fos dolors
Totz mos afars, et enuetz mortz m^estenha,
Ans quUeu a lieys plassa, Heys que nom denha.
Aras diretz, que mos ditz es folors,
Cays que uos es dels pus fis aymadors. 20
Guiraut Riquier, ges a mi no semblatz;
Gar yeu uuelh may, desplassa, cuy que sia,
So, que farai, oue s'a luy desplazia,
A cuy mi soi de totas res donatz;
£ play mi fort, car a totz demostratz, 25
Que non chantatz per negunas amors,
Mas can per so, c^om uos do e queus tenba
Per bon ioglar; e ia dieus nous mantenba,
C'aunitz auetz los ioglars, trobadors, .
Gar auzem los may huey per fenhedors. 30
En tot falhetz, Marques, can razonatz,
Qu'en res no son Tautre de res, queus dia;
Mas diatz, on temetz ab uostr'amia,
G'a tota gen sal leys ira fassatz,
Gar pus seretz mal ditz et encaussatz 35
y. 33. tenretz.
6UAAUT mQCIfSlI. 241
Per totas gens, que non es lops ni ors.
Car la compratz: yeu uuelh may, quem destrenha
Dezirs per Heys, quem fa de desgrat senha,
Plazen a totz; car segra m'en lauzors,
£ ma uida er me ses gaug honors. 40
Guiraut Riauier, mays nous entrametatz
Ni non parletz d'amors en nulha guia,
Car non pariatz mas cant per ioglaria,
E laissas la a nos enamoratz,
Pus quel deportz es per uos soanatz, 45
Que uoletz mays plazer als donadors
Et als autres; yeu uuelh mays, que souenba
A ma dona de mi, e quem retenha,
Que dels autres, tan nres so9 gratz sabors;
Car ab beutat ual sobre las mdhors. 50
Marques, sUeu uuelh ben amar desamatz
Mon Bei Deport, auen plazen paria
De totas gens; mais que far a sa guia
Del tot, e que fos adziratz,
Ges nol so&anb, nil parlar, quem mandatz, 55
Non laissarai; car mot es grans errors
So, que dizetz, ies pretz nous o ensenha;
Car uos e leys, on dizetz, que pretz renha,
Dechairetz, si que mal no seretz sors,
Et yeu uuelh laus, que ual mais que ricors. 60
Del bon senhor de Narbona, on renha
Fis pretz tot Tan, Gr., uuelh, que retenha
Nostra razos e la iutie de cors,
E quem dia, s^il cre, chantes d'amors. (R. Y, 258.)
Lo iutiamen uuelh be, si dar lo denha, 65
De mon senhor, Marques; car dretz m'ensenha,
Quel mielhs mantenh, e car Ves pretz lauzors;
E crey, qu^el cre, c'aman chan ses secors.
Guilhem de Mur, chanzetz d'esta partida:
Essems irem tostemps mays cortz siguen,
£ Tus creysse de bon grat doblamen,
Mas a SOS dos non Per de creisser guida,
L^autre creysse doblamens en dos, 5
y. 54» f. mais que farai sa guia
Del tot, e que fos per lieys aziratz?
16
342 GCUAUT UQun.
Mas a son grat non er mdhorazos.
Eras parra, com er per uos chauzida
La melhor part segon la uostra nida.
Guiraut Riquier, de bos sens par falhida,
Cant hom lo mielh d^un ioc partit non pren; 10
Per quMen nnelh may de grat Pacreissemen,
No fas dels dos; e car uos n^es eobida
Petita partz et a mi grans, a uos
Los laissarai, qu'es d'auer cobeitos;
Car ab bon grat aurai ioia complida 15
Enans c^ap dos de Heys, qu'es mot grazida.
Ges per bon grat ni per dos nom compari,
Guilhem, ab uos, quMeu say, <}ue may n^auetz;
Mas mal faretz, si del paue mi doletz,
Pus em eompanbs, et yeu de uos nom guari, 20
Ans si doblan miey don, gaug uom donatz,
Ca US er tost mos dezirs acabatz:
Qaü uostre gratz me play ses tot contrari
E SOS doblars, mas sefs dels dos amparL
Guiraut, yeu uuelb, fe que dey sant Alari, 25
D'est partimen so, que uos en uoletz,
E prenc lo grat a mos bbs; car yel pretz
Mai que ses grat auer lo poder Bari,
E dar m'ay gaug e plazer, sieus doblatz
E uostres dos; car yem tenh per paguatz 30
Ab selhs, quem prenc, et yram mielhs c^a Pari,
S'ap grat m'acueib silh, quUen non dezampari.
Que quem diatz, dels dos nom camiaria
Ni nous porti enueia de bon grat,
G., e Sil doblatz, ab cor irat 35
Partretz de selb, queus daran, tota uia,
Et yeu ab gaug; car bem daran dos tans,
Ca uos don, pueis seretz del tot clamans
E neys a men portaretz gelozia,
E puesc cbauzir aisi com uos d'amia. 40
Guiraut, del plag nous ualra gilozia,
Si tot lo cors auetz al mieu iutiat,
Qu'ieu send nüelbs grazit per bon agrat;
C*appenre «os er razonatz fulia,
Ca totz sels es, queus donan, grans afans, 45
S sieus dauan mays, seri'en pus grans;
£ s'ieu los dos prenc, quem ras cascun dia.
Pro send ricx, ab que Tagrat y sia.
y. 47. fan f. fas.
GUnUUT MQUIBI. 243
Guflhem, mon gral nuelh ab los doblans,
Caysi send iauzens e benanans,
Uos amparetz per sol grat ioglaria,
N Bnricx o sap el ratiamens sieus sia.
Ab mon bon grat m'anara mielbs dos tans,
Gr., c'a uos ab uostres dos tirans,
£ N Enricx sap, que uers es la pari mia,
Mais al iutiar uueJh N* Elionors y sia.
XCIL
Guiraut Riquier^ pus ^n'es sabens
Pro a laus de uostres uezis,
Diatz, cal den esser pus fis
Uas bon pretz de dos entendens?
L'us als fatz ses malenansa 5
D^amor, la bon' esperansa
En a Pautre, e diatz ses falhir,
Gals fa ni deu mielhs son pretz enantir?
Guilbem, sei, qu'es de ioy manens
B Pa per sa ualor eonquis, 10
Deu esser uas pretz pus aclis
Que selb per ans; car pensamens
Ab desir li toi esmansa
De far bos fas d'agradansa;
Qn'en Fesperar ten del tot son cossir, 15
El iauzens deu en totz fatz auenir.
Guirautz, autr'es entendemens
A Fentendedor, so m'es uis,
Que cascus ual nuus, cant languis
Per amor, que cant n'es iauzens; 20
Gar amors on mais s^nansa
Uas fatz, pus tom' en mermansa
L'amans uas preex, c'adoncx morol dezir
El &g, per c'om lo solia grazir.
Guilbem, uostre razonamens 25
B fals e fireuols e mesquis,
Mus nons notz, c'anc mais no falbis.
B oals boms languitz, mal sabens
A de bos ftiti lemenbransa?
VX Qil gay preti desenansa^ ao
V. 12. Die Handschrift, welche sieb häufig coirigiert,
bat hier selb ^ per ans; es soll wohl beissen: Pesperans.
16*
244 GCIRAUT RIQUIER«
Uo8 non auetz cPamor ioy ni inartir,
Car pietz mandatz abayssar per iauzir.
Gniraut, bens falh tot uostres sens;
Ueyatz, cals es d'amor la fis,
Com l'u8 e l'autre n^escaniis, d&
Can dels fatz fan acoidamens.
Lo rossinhol per semblansa
üs don que niea ab alegransa,
Tant cant ponba en sa par couertir,
Pueys son dos chant tom* en aspre rugir. 40
Guilbem, on mais pariatz, ual mens
De uostre razonamen firaehis;
Cauzd non a ni ioi ni ris,
Mas nolers leugiers e noluens,
B nos ne pot comparansa 45
Far ab neray^ amistansa
D'amic lial, qoe sap son ioy cnlhiTf
Bt on mays n'a, mielbs sap ben far e dir.
Gr., SOS dos desenansa
Aital maluad* amistansa^ 50
Com uos dizetz, eis fatz lag escamir,
B diens eis sans Ion meton en azir.
GnUhem, pus per malenansa
Ualetz mays, tostemps pezansa
Vos done dieu, et a mi don iauzir, 55
C*ap ioy say mielbs en totz fatz auenir.
XCIII
Coms d'Astarac, ab la gensor
Bona, c'om pnesqu' ^1 mon chauzir,
Estaretz ins en .i.a tor
Enclaus tot .1. an ses issir,
Aman lieys d'agradatie 5
Coralmen, et uos aziratz
Per ela? seretz amatz
Per Heys, mas fei eoratie
L'auretz? Pero dan nous tenbatz,
LWa part couens que prendatz. 10
y. 38. ist Terstümmelt, was scbon die überzShttge 9jfbt
beweist. Vielleicht: Uos don ioy ab ale^ransa. — Y. 42.
Nach Wegnahme von De wftre der Vera m Ordnung.
«UIKAOT RIQIHBK. 34$
Goiraut, partimen de dolor
ItTauetz fag, don soy en eosnr;
Pero yeu prenc lo mens peior
E uuelh may onrar e seniir
Lieys, si be s'es saluatie, 15
Que per lieys esser deziratz;
Car serian d^amors blasmatz,
Si fels Per^ ap otratie,
Pus per autra no fos lassatz,
Ni SU Pauia brau solatz. 20
Senh^En coms, greu pot hom honor
Far a so, quel ten en azir;
Lan uieuretz ab dobla tristor
Moren ses uieure ses murir
Ab lo peior estatie, 25
Aman leys, qu^es fela, sapchatz,
Mas mens mal uos for^assatz,
Si tenguessetz en gatie
Son cor, ab qu^en fossetz iratz;
Car pauc notz aman desamatz. 30
Laissat uos ay lo sordeior,
Gr., Sil uer en uoletz dir;
Car tan uieuretz uos en error,
Pus ela nous pot abelir
Ni ren de son lengatie, 35
Ans pus SOS uezers uos desplatz,
Conen, tot iorn estetz ducatz.
Et yeu ab alegratie
Seruirai tras tot la n^en patz;
Car mens d'afan cre qu'en er datz. 40
Dels afans auetz lo maior,
SenVEn coms, ab peys de languir;
Car seruetz leys, c^a desbonor
Se ten uos el faitz peitz d'aussir;
Abduy faytz breu uiatie 45
Tot Fan, e car la tormentatz,
Faitz peytz, que si Pausiziatz,
Cap serpens de boscatie
Cug esser; doncx mens mal n*agratz,
Sieus ames, taut braus nol foratz. 50
Guiraut, per pec razonador
Uos tenc, c^a lieys cargues martir;
Car uos sostenretz la langor
£1 mal, c^a lieys mandatz sofrir,
Cap descortes barnatie 55
Mi ficnuüT KiQin».
Bstareti ab Heys tant de lati,
Que semUar ires mal ensenhats
B senea tot paiatie;
Bt yeu soi tot iom sos priaati,
Per que n'ay lo mens nial, sapchatz. 60
Senher, d^un pauc uos desuiatz,
Qu'esser non podeti sos priuatz,
Tal uos a fei coratie;
B prec, que non iutiel senatz
Senher de la Yla, sü platz. 65
Guiraut, souen sera i mandatz
Per SOS obs, segon quem comtatz,
Pus non auen messatie;
B uuelh ben, quens iutie uiatz
Mo senh' En lordan, qu'es ondrats. 70
XCIV.
De so, don yeu soy doptos,
Me diatz uostr' entendensa,
Gr., pus es amoros.
A razon ni conoisensa
L^amor, don uos aug parlar? 5
Gar mo senhor n'aug damar,
Que ditz, c^un an Pa o dos
Semida, que non Tes pros. —
Dezir, ob non cap razos,
Bs m'amors, quem par, quem nensa, 40
W.; mas merauilbos
Soi de mon senbor, si tensa
Ab amor nin uol clams far,
B mo senb'En Marques guar,
Sil dam no fay, sin deu uos 15
Blasmar; car rus falb d'abdos.
Uostr' amor uos fay ginbos,
Gr., don anetz seiensa;
Mas G. men lo gilos,
Qu'ieu anc no fis tal falbensa, 20
Quem dames d'autrui afar,
Ans dey uostr'amor lauzar,
Car n'auzem uers e cbansos,
£n Marques blasmel per nos.
Uos, En Gr., es picos 25
B «W. non a ßabensa
cxmAUT m^mBn. 847
D^amor, per que y cap perdos,
Sol qu'en d'enian penedensa
Es ne uuelha eofessar;
€ar trop poiratz aprimar 30
Sas peguas entensios,
Don riiem mantas sazos.
Gr., pecx es lo respos,
C'aiietz fag, c^amors agensa
E iial, car es bon^ als bos; 35
Mas anc non Pac entendensa
Mo senher ni uos, som par,
Ni mo senh' En Marques; car
No faitz nulh fag cabalos
Nin dizetz ditz amoros. 40
Anc hom no fon poderos
D'amor, ans a ma paruensa
Pren e met en sas prezos
Home, caDt d^amar comensa;
W., nous puesc castiar, 45
Fassa mo senher estar
Et mo senh^ En Marques ios
Uostre parlar rouilhos.
Gr., trop es cauühos
A W. j^r ma crezensa; 50
E N Miirques es Penuios,
Car sa pegua captenensa
Nol deuratz tant esquiuar;
Nol uos laisarai cassar,
Si tot m'es fort nelechos, 55
E remanha la tensos.
Car es tant contrarios,
Senher, faitz gran descrezensa
A W., quens ten ioios
Dizens pecx ditz ses ualensa; 60
E N 6r. fai a reptar,
Qu^el cui^ al sieu sen tomar,
Et auratz mii bastos
Fratz, enans qu'el aital fos.
Totz tres uos fay desuiar 65
No saber de respost far,
Que fos aulnens e bos,
Mas non ual mens ma razos.
Guilhem, beus ang pegueiar,
Et ab qui cniatz parlar, 70
No say, sieus pariatz ab nos,
Mas al parlar semblatz bos.
248 aonuvT iiiqi«k.
Gr., trop anram que far,
Si cuianam esmendar
Sos pecx ditz panc cabalos, 7S
Qu'ieu Penten mens quels grifos.
Senher, er laysem estar
W., qua faym dessenar;
Que ray, dirias de nos,
E ual tan pauc, per qu'es bos. SO
xcv.
Senh'En Enric, us reys .1. ric afar
Forsa de dos far e de messio,
Aitan can nieu, greuian totas sazos;
Et un autre, que sap pretz guazanhar,
Destrenh, que res no fassa, c'a pretz tanha, 5
Tenen lo sieu; et autre, que s^es totz
Datz a seruir sei, que fo mes en crotz,
Forsa, c^ab mon seruisca e remanha;
Cascus d'aquest uieu contra son plazer:
Uos el senher d'Alest digatz lo uer; 10
Lo cal tratz pieitz? Mas hom lur dan non planha.
Gulraut Riquier, pieitz tratz, segon quem par.
Seih, c^a en dieu tota s^entensio,
Si contra ley far ren, que ia perdo
Per negun temps mais non cuia trobar. 15
Que Sil prezatz forssatz de pretz s'estranha,
De son senhor s'albira qu'es la notz.
Per quel blasme nos preza .La notz.
E de Fauar es semblans, ques refranha *
El ben, que fay forsatz de son auer. 20
£ mon fraire puescan dir son uoler,
Que sels, qu'ieu die, mais d^afans Facompanha.
Guiraut, pietz tray, som sembla, selb, que dar
Non pot del sieu, el couen a maizo
Son gran auer gardar ab cor felo, 25
£ non auza res, c'a pretz tanba, far.
Aital uida crey, que pus lo gauanba,
Que no fay sei, que dizetz, que s'es rotz
De seruir dieu; car segon cam es glotz
Totz homs; car dieus nos fes d^aitcd limanha. 30
El ric maluatz a calque bon saber,
Gar lauzengier li dizon, que ualer
Sap entrels pros, qu'en aquel laus se banha.
y. 1. auar ? — Y. 17. Vielleicht ist auch uots zu lesen.
Senher, mal tni hom fonatz de peeear,
Gar souen n'a s^arma eoDtrietio, 0&
Pero souen fay, que aap al cor bo;
Mas SOS maltraitz nos fay a comparar
Ab sei del croy; quel par, quel cor li franha,
Can met lo seu, don la forsa Fescotz,
C*al pus paubres ^niia uenir desotz 40
£ dezira mort, o dieus quel contranha.
El ualens pot son afan sostener,
Com. sap, qu'el fes entrauzet son deuer.
£1 dons d'Alest, cuiatz, cal peytz so&anha.
Guiraut, per ren nom podets far cuiar, 45
Que calque gaug Tauars ^1 dos nos do,
Can au dire, que bom bo ten per pro.
£1 pros den si de s^ira refirenar,
Car es forsatz, e cor non crel sofranba.
£1 datz a dien uolria en .1. potz 50
£s8er negatz, car pus enflatz oue botz
£ pieitz uieu quels Sarrazis d^Espanba;
Car nulb conortz nol dona bon esper
De selb de dieu forsatz, c'a non cbaler
Met si meteys e plazer non guazanba. 55
Guiraut Riquier, mielbs se deu conortar
Sei, que donan lo sieu cuia resso
Auer, si tot non dona per razo,
C'az el plassa; quel don lo fan lauzar
A selhs, que son de Frans^ e d*Alamanba, 60
Que non sabon son cor. £ si grens motz
Lo datz a dieu ditz contra luy, la detz
Pensa trobar la merce, quVm la fenha
£sta forsatz. £1 pros pert son poder,
Com lo forsa de far son non deuer, 65
Per que tratz pieytz c' Artus selb de Bretanba.
Senber, Pauars en totz uils faitz se banba
Per aiustar auer, don es tan glotz,
Qu'en desconoys dieu e sos amicx totz:
Doncx lo forsa del dar, quel cor li franba. 70
Perol forsatz qu'en estz bon espers
El pros destretz conortz. £ digan uer
L^onrables coms d^Astarac, si col tanba.
Y. 62. f. la dotz Pensa trobar de merce — Y. 71. estz;
könnte aucb est^ = ester oder ess^ = esser beissen. Yiel-
leicbt sollte es beissen: Perol forsatz de dieu ten bon esper
El pros destretz conort«
tM GomAüT noan.
Guiniit Riqnier, mens a, en ques nflnuriia
Sdi, c'ofen dieus albiran, qu'en ht crotz 75
Fo mes per nos: de ioy es al desotz;
Car dol de cors e d^arma Facompaiiha.
E Tautri duT an de cors desplazer
Ses pus. El coms puescan dir son deuer,
Lo quäl d'aquels tres a mielbs, de ques planlia. 80
Gr., pieitz tratz lo pros, qu^ ins en la fanha
Tomoa son pretz, don au tot iom la uotz
Com nol preza lo ualen d^una uotz,
Quel rlc maluat, car alcun laus guazanha
Per los londas; e Pantre a plazer 85
Segon la cam peccan en son uoler,
E uigal coms, cal uid^ es pus estranha.
Guiraut Riquier, segon uostr^essien
Digatz, cal fay mielhs de dos ricx baros:
L^us fay los sieus ricx e sos companhos
E non ten pro a negun' antra gen;
L'autre fay ricx los estrans ses teuer 5
Nulh pro als sieus: de cals es uostr^ acortz,
Que dey'auer may de pretz ses enian?
Que, cant l'us met, Tautre met atrestan.
Guilhem de Mur, lo mielhs d'est partimen
Puesc leu chauzir e mostrar mas raios: 10
Quel dreg deuer ab sen ensenhals bos,
Quels sieus deu hom enrequir ben fazen.
Gar qui als sieus no fay fae ni plazer
Eis estranhs fay ricx a tot son esfors,
Non deu esser lauzatz al mieu semblan, 15
E sei, c^als sieus fay be, a pretz prezan.
Gr., menr' es buey aue yer uostre sens.
Gar sei es mays de bon pretz enueyos,
Que pus luenh fay auzir son bon ressos,
E per bon laus son prezat li ualen; 20
Gar de sei, c' a pretz dins son poder,
Uos die per sert, qu' es maluada la sortz,
Que uos e mil anaretz claman;
L^autr' onraus sieus e se pretz conqnistan.
Guilhem, pauzat auetz premeyramen, 25
Quel pretz d^aquels als sieus non es nulbs pros,
V. 74. mais f. mens ? — V. 87. digal f. uigal? — V. 21. dins
en son? — V. 23. en anaretz? — V. 24. onraus f. onrals?
mniiAOT ni^nn« Ml
Eras diieti, oonlt ben par de vos;
Bis dos, que fay als estranba folamens,
Cascun ioni deu mermar del sieu per uer,
On es serniti mal, car sos preis es toits; 90
E del ualen, qaels sieos fay ric donan,
Es hom cobes, quel seruisca honran.
Gtiiravt, totz noms a son entendemen,
Per qu'en honor et en pro n'entendos;
Et hom bos pren en senhor cabalos
Honor e ioy, cant pren gran honramen,
E y pren anta, cant no fay son deuer
Uas sei, per qui sos preis uengr'a bos poris;
C om deu amar de senhor aterian
Son preis col sieu pro drechura gardan. 40
De la honor e del deuer hom pren
De bo senhor, c'als sieus es amoros,
G., honor; er auetz dig per nos;
Que del ses pro pren del sieu aunimen,
E sa guerra poira leu dechazer, 45
Quel sieu n* auran gaug, s' il es pres o moriz,
Cab genh uol laus dels estrans per bobans;
E sei es pros, c'als sieus fay ben aman.
Guiraut, sabers uos falh, ei yeu die uer,
Que ia del rejr no say passerals poriz 60
N Anfos SOS laus pels sieus, que say s^espan.
E mo senh'Bn Enrlcx iuüens en chanians.
Guflhems, lo reys uol als sieus pron teuer
Ei als autres per hon preiz ab esfortz;
Uos comparaii a manieyra d'efan. 65
El ooms ioues puescan dir son ialan.
luiiamen. (IL IL, 187).
Guilhems m^a dat e Gr. pensamen
De lur tenso iutiar, don m^an somos:
En razos es Pus a Pautre ginhos
D'est dos baros, que donan engalmens. 00
G. mante sei, c'als estrans ualer
Uol, non als sieus, don sa razos es foriz,
E Gr. sei, e^als sieus fa be toi Tan
Et als estranhs non ten pro paue ni grau.
E nos auem uolgui cosselh auer 65
A dir lo dreg, e dizem, que conortz
y. 44. sei f. das erste del?
398 GVliAUT ilQDISlt.
Es de preti dars e bos faiti, on que an,
Mas pus fin pretz a selb, c^ als sieus V espan.
Guiraut Riquier, diatz me.
Per cals gens es pus grazitz
Domney segon uostr^ essien ?
toi say es mal aculhitz,
Ca. penas truep, quel mantenha, 5
Ans a de contraris tans,-
Que dels destricx cascas pessa.
Per que notz als fis amans.
Senh^En laufre, bes coue,
Queus sia tost per mi digz 10
Mos semblans, on se mante
Domneys pus ab faitz cbauzitz.
Entrels Catalas mais renba
Domnels ab faitz agradans,
Cusquecx ab ioy si adressa 15
Fazen totz faitz ben estans.
Guiraut, ben uolgra fos say
Aquel bos costums mest nos
Que la res, que plus mi play;
Car mot estau temeros, 20
Si que nous aus dir ni faire
En dreg d'amor mon plazer;
Gar qui mon ioy conoisia,
Tost poiria decnazer.
Senb^ En laufire, ben escbay, 25
Qui es uerais ni amoros,
Que per sola, quel ten iay,
Sia temens e ginbos;
Camor non pot durar gaire,
Pus per motz se pot säer, 30
Per aue selan tota uia
Den nom son ioy conquerer.
Gr., anc nulh fis amaire
Non poc pus fin cor auer,
E si loliuetz sabia 35
Mon ioy, deurial plazer.
Senber, no fai a retraire,
Qui a d'amor son uoler,
V. 27. sela?
oviRAirr II121IIBR. 253
C^ap selar creys hom tot dia
D'amor ioy e bon saber. 4#
XCFIIL
Guiraut, pus em ab senhor, euy agensa
Ioy e solatz, el play, que fassam tensa,
Respondetz mi segon uostr' entendensa
D^un caaayer, c'amet lonia sazo
Dona, quel plac mais que res, ses ialbensa, (
Tan quel colquet ab si tot a bando:
De du dec auer may bona sabensa,
Cant si colquet, o cant leuats en fo?
Folquet, qui a razon e conoissensa,
Sap, que plazers es magers en prezensa, 19
Per que conois, quel colcars de plazensa
Dec DO saber als cauayers, e np
Ges lo leuars, s'amors ni beuolensa
Lo y amenet; ans fetz grau faibizo,
Si del leuar ac plazer, car. pariienaa 1$
Fes, quel iazers se tengues a prez'o!
Mal auetz pres, Gr., al mieu ueiaire;
D'est partlmen, cossi pognes retraire,
Que mais deia plazer so, qu'es a Jure,
Que cant bom a complH son 4os desir. M
May ual fis ioys, cant es pres, a gran 'aire
De so, c'om uol may que res posaesir,
Que no fai sei, de com se poi estnüre:
Per quel leuar dec may Tamans' grazir.
D'aquel plazer sos espers fa mal traire 25
£1 penres gaug, c'om maior non s^» gaire,
Mas pus es pres, nulhs homs nol poi atraire
Ab bon saber mas cant del souenir,
Folquetz, e uos no semblatz fis amam,
Cant del leuar mandatz Famans iaosir, Z%
Qu'el dec esser pus greu que mort de paire
Mal razonatz, e pieitz saupes partir.
Guiraut, uers es, que sofre malanansa
Sei, c^aten ioy, tro quel pren, ses duptansa,
Per c'al leuar dec auer alegransa 35
Lo cauayers mays, que cant Tae colcat
Si dons ab si, et es mielk de semblansa,
C'ap lieys agues son plaser aeabat,
Que can si mes; et anes ses esnuinsa
Pres e cauzit, si e'oBl uon te per fat. 40
3S4 GCIIAUT IIQCRR.
Ell dieg d*amoT raionati gnn erraosa,
FolqneC don par, e'ane nons tenc en balansa,
Car ioys d^amora non a Bulh' acabanaa
Nis pot complir per ren mas per deagrat.
Mas Sil nostre pec raionars s^auansa, 45
Dona non den far mais aman pagnat;
Car Pamans dec de colcar gran pezansa
Aner, sil plac lo lenar per uertat.
Per lo comte de Gumenge, qn'enansa
Fina nalor, unelh, qne sia iutiat, 60
Gr., qn'el saup, qne fon lial amansa,
Mas paor ay, quel sia oblidat.
Folqueti, nom fay lo iutiamen doptansa,
QnHeu raioni uer, e sera proat,
Quel coms a de tot, cant saup, membransa 55
B non djra per ren mas la nertat
XCIX.
Senh' En Austorc, del Boy lo coms plasens
Par que no uol en tomey trobadors,
Car un, qu^en a, c'om ten per dets melhors,
S'ausa partir de sa cort; cor ianxens
Y tels estranhs eis prinatz «b sabensa, 5
G. de Mnr; per qnUeu ay §fran temensa,
Qn^el al comte sia fort nelecbos
£1 coms a luy; sabcr o unelh de nos.
Guiraut Riquier, G. es tan ardens
D'estar ^1 sieu, que pauc estai albors; 10
Car en luy es gilosr e fdors,
Don es repres per mans homes nalens;
£1 coms fa li tan petit de ualensa,
Qne tug dizem, que y fay desconoysensa.
Et a nos play, car non es entre nos, 15
Cab son saber nos ten totz al deios.
A G. play tan siuad' e fromens,
C*al mestier s'es pres deis laoradors,
E play li may axaires o fossors
Qt'estar en cort ni entre bona gen. 20
E pns el eTS uol sa dediasensa,
Non m^en Uasmetz, sl nd poit benuolensa,
RaTttart; donez par, qne paoc li plati mos dos,
E If Gr. es de luy panc amorf».
V. 55. remembransa? — V. 4. car £ cor?
GUniAVT RIQUIBR« 255
Senh' En Aiistorc, nostres aeandamens 25
ATes braus, e par, c'aitals uos es sabors;
S DO m'es greu, mas es grans deshonors,
Gar a N G. dizets deschauzimens,
Uos el gay coms; per que no y fav ualensa,
Siens estay luenb; car ab bon' entenaensa 30
Tra mal tot l'an per culbir sas meyssos,
Pus cascus res de coblas enuios.
Si per coblas sUrays bom entendens
De son maior, Gr., es grans errors,
£ mas G. es us dels bos doctors, 35
Qu'il ditz, digua, pus en als es sofrens.
£ mo senber nol fai be ni sufrensa,
Ans li ditz mal, don fay gran descrezensa,
Car si el nos toi; e si es temeros
De mi, nons cal, pus cbuflar nous es bos. 40
Rainart, a totz es de mi reprendens;
Pus a G. non es plazens bonors
Ni segre cortz ni solatz ni amors,
G'ab son labor ditz qu'er pus tost manens^
Gol faray be, si nol uey? No m'agensa, 45
Quel ne forse; mas a uos en paruensa
Play SOS blasmars, tant Tes contrarios,
Et a N Gr. pus, qu'er non a somos.
A N G. port tant d^amor ses falbensa,
Senb* En Austorc, c'a uos n'ay malnolensa 50
Et al comte, car Festan enuios,
E uolram pieyt que a negun de uos.
Gr., car pieitz li dizetz en paruensa,
Mas G. sap, quMeu l'am; e non comensa
Ges de nouel, ans s'ieu crezutz en fos, 55
L'agral coms fag trop ba ric e ioyos.
Rainaut, pus uos e N Gr. auetz tensa,
Gal ama may G., pus a sabensa,
El conosca, cal ama. may d'apdos,
QuUeu non Tamey, pus labors li fon bos. 00
V.-41. a tortz?
Druck von Braudes dr Schultze in Berlin, Ross-Str. 8.
1
;im^'*-0.